Ateneu Llibertari Estel Negre

Aquest dijous 4 de novembre,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Recorregut:

- Començament: Plaça d'Espanya, Avda. Alexandre Rosselló, Porta de Sant Antoni.

- Canvi de sentit: Plaça d'Espanya, Avda. Comte Sallent, Blanquerna, Bartomeu Pou, Ausias March, General Riera, Batle Massanet, Plaça París, Colliure, Sant Vicenç de Paul, General Riera, Avda. Comte Sallent, Via Alemanya.

Massa Crítica

971 207 441

El divendres 12 de desembre començarà a l'Ateneu un «Cicle de cinema i literatura» on estudiarem les relacions existents entre determinades obres de la literatura i les versions cinematogràfiques que sobre aquestes s'han realitzat. El divendres 12 parlarem del llibre de Bohumil Hrabal Llegendes i romanços de cec (Destino) [Anuncio una casa donde ya no quiero vivir (Aleph), en castellà] i visionarem la pel·lícula Alondras en el alambre, de Jiri Menzel, basada en un dels seus contes. La lectura prèvia del llibre no és obligatòria en absolut, però és sempre recomanable. Després del visionat parlarem de l'obra literària i de la seva versió fílmica acompanyats amb un soparet.

Ja sabeu si els divendres voleu veure bon cinema, parlar de literatura i menjar amb companyia, podeu anar a l'Ateneu Llibertari Estel Negre.

---

Avui dissabte, 29 de novembre a partir de les 23 hores

Factoria de So (Santa Maria)

---

Festa de Cultura Obrera

---

La Vereda

---

Malatesta

---

Dj Dr. Magneto

---

Us hi esperem!

La gent de Cultura Obrera organitza per aquest diumenge la primera de les excursions que té previst realitzar d'ara endavant... Un pic al mes... No cal dir que tothom hi està convidat.

Aquest diumenge, 30 de Novembre, sortida a la Serra de Galdent (Puig de les Bruixes) a Llucmajor.

Dificultat: baixa.

Lloc de trobada: davant del col·legi Jaume III de Llucmajor (carrer Bartomeu Sastre s/n)

Hora: a les 9 hores

D'allà ens desplaçarem amb cotxes fins a l'inici de l'excursió.

Fins diumenge!

Amenaces, acomiadaments i precarietat a IB3

Ho podem evitar. A la fi comença el judici contra IB3 i SBT per tràfic il·legal de treballadors. Concentra't, junts podem!

Concentració avui 28 de novembre

Hora concentració: 10.30 hores

Lloc: davant el Jutjat número 1 del Social (Travessa Ballester núm. 20, Palma)

El proper dissabte dia 29 de novembre tindran lloc les «II Jornades d'Estudis Històrics de Santa Catalina i Es Jonquet». La lectura de les ponències es farà al Centre Cultural d'es Jonquet (Molí d'en Garleta). A les 11 del matí es llegiran les següents comunicacions (confirmades):

- Joan Pau Jordà: Model turístic actual a Santa Catalina.

- Josep Ramis: Comportament electoral durant la Segona República.

- Catalina Martorell: Republicans i socialistes durant la Segona República.

- Pere J. Garcia: Professions de la mar 1920-1936.

- Catalina Bosch i Catalina Martorell: El valor patrimonial des Jonquet. La lluita per la salvació d'un barri.

- Ana Laura García: El bar «El Isleño».

Després, a les 16.00 hores, es farà una visita guiada per la barriada que partirà des de l'església de Sant Magí (Parròquia de la Immaculada Concepció).

No cal dir que els actes són oberts a tothom.

Us hi esperem!

Més informació

Avui dimecres 26 de novembre a les 18.30 hores es durà a terme una jornada d’anàlisi i de reflexió sobre els joves i el medi ambient que tindrà lloc a la sala de conferències de la Fundació «La Caixa». La conferència «Joves al medi ambient» anirà a càrrec d’Ivan Murray. Cal confirmar assistència al telèfon 97122 9414.

Us hi esperem!

És molt trist, realment enervant, pensar que bona part de la història política espanyola és una forassenyada llista de persecucions i de desequilibris de la llibertat civilitzada, el respecte als drets essencials i a la convivència ideològica plural en concòrdia. La dispersió humana --per emprar ara una frase de subjecte deliberadament impersonal i difús-- ha estat, entre nosaltres, formidable i a vegades horripilant, sinistra.

Aquesta és la reflexió colpidora que m'ha sobtat aquests dies, amb ocasió d'haver conegut Octavi Alberola Surinyach. D'antuvi, us diré que és un testimoni, en efecte, de la malaltia irruent de la dispersió humana que hem patit durant un feix bèstia de la nostra contemporaneïtat històrica. Va conèixer l'exili després de la guerra civil i encara ara fa la llar al sud França.

És un llibertari de conviccions, per a ell, incontrovertibles, que ha consagrat la vida a la lluita per l'emancipació de l'home dels jous als quals la història l'ha anat encollant. Va néixer a Alaior, fill del mestre racionalista Josep Alberola i Navarro, d'Osca, que arribà a l'illa per dirigir l'escola racionalista (l'anomenada Escola Laica, 1906). El 1931, la família es va traslladar a Barcelona, i el 1939, com a vençuda de la contesa, es refugià a Mèxic, que fou una de les moltes platges que recolliren les restes del naufragi fratricida. A la capital asteca Octavi va cursar estudis d'enginyeria i de filosofia, i de seguida va militar a les Joventuts Llibertàries i la CNT espanyola a Mèxic, i també a l'anomenat Movimiento Español 1959. Després del congrés de 1961 de la CNT, va participar en la formació de Defensa Interior (DI), que treballà amb el moviment guerriller dels maquis per tal de combatre la dictadura de Franco. La seva biografia també està relacionada amb la història emancipadora de l'Amèrica Llatina dels anys centrals del segle XX: fou company del Che Guevara l'any 1956, col·laborador del Movimiento 26 de Juliol de Fidel Castro i del Directorio Revolucionario Estudiantil, del qual en fou coordinador dels programes antibatista de propaganda i mítings, tot col·laborant directament amb la germana menor de Fidel.

Octavi Alberola, que ha romàs fora de l'illa natal --i de l'Estat, no cal dir-ho!-- des de la infància, ha retornat per presentar públicament un llibre que ha escrit amb Fèlix Villagrasa titulat Miedo a la memòria. Al respecte, el professor Joan F. López Casasnovas ha opinat que autor i obra són un testimoni «contra la por, contra l'oblit», açò és, contra les «eines letals del totalitarisme [...]». És «contra l'amnèsia, que permet als poderosos reelaborar el passat i instituir la memòria en Història, [que] ens vol prevenir aquest lluitador per la llibertat, nascut a Menorca fa vuitanta anys [...]. La Transició --i continuu citant López Casasnovas-- va tenir molt de pacte encobert per tapar vergonyes i l'actual llei de la Memòria ha quedat a mig camí, malalta d'insuficiència, com demostra el nerviosisme provocat en sectors benpensants per les actuacions judicials de Garzón. I és que, de vegades, les lleis no són instruments de protecció i de llibertat, sinó tapadora de la prepotència». A Octavi Alberola, el menorquí de la dispersió --és a dir, dels exilis repatanis de la història espanyola--, li he dat la benvinguda, amb una doble esperança: l'esperança de qui retorna a la llar --siau benvingut a casa i a la llibertat de pensament--, i l'esperança de conhort de qui fa el retorn armat amb un llibre sota el braç per brandar que la memòria és viva --vull dir insepulta-- i que així la volem, esbraonada per a no caure mai en les fosses comunes de l'oblit.

Miquel Àngel Limon

(Diari de Balears, 24-11-08)

Octavio Alberola en Anarcoefemèrides