Ateneu Llibertari Estel Negre

El proper divendres 26 de juny, , dins les festes de Sant Pere, a partir de les 19 hores, al carrer Coliseu d'Esporles, Sa Figuera organitza un «Mercadet d'Intercanvi».

Si teniu coses que estan en bon estat però que ja no utilitzeu, podeu dur-les al mercadet i agafar lliurement tot allò que vos agradi. Tot s'hi val: des de roba, llibres i música fins a mobles, bicicletes i videojocs.

El mercadet serà un experiment d'economia alternativa per fomentar la cultura de l'intercanvi i de la reutilització.

Tothom hi està convidat!

El centenari dels fets sagnants de la Setmana Tràgica i l'inic afusellament del suposat instigador, Francesc Ferrer i Guàrdia, al fossat del castell de Montjuïc estan donant lloc a un vibrant conjunt d'actes commemoratius, entre els quals em crida l'atenció l'èxit del recorregut guiat pels escenaris dels fets que organitza cada dissabte Biblioteques de Barcelona fins al 25 de juliol amb el títol La Setmana Tràgica a peu de carrer. La quantitat de persones inscrites a cadascuna de les 12 edicions setmanals del recorregut s'ha limitat a trenta per raons operatives. Però el límit ha estat ràpidament assolit, i aquest fet ha generat una llarga llista d'espera.

Aquesta senzilla iniciativa low cost és un mètode de divulgació històrica d'alta eficàcia. Consisteix a combinar la força evocadora dels espais protagonistes amb les documentades explicacions de l'autor de l'itinerari i el seu guió, Marc Iglesias (amb la col·laboració de Paula Monteiro), les dramatitzacions a càrrec dels actors Joan Rodríguez i Andrei Kozinets, i les il·lustracions musicals de Pablo Andrés Giménez, per explicar i ambientar tots els assistents a cada punt de l'itinerari. Entre altres peces, el jove flautista argentí resident a Barcelona Pablo Andrés Giménez ha compost per a l'ocasió el tema instrumental La Setmana Tràgica, tan carregat de talent com el seu recent disc, titulat El paso del tiempo, enregistrat a duo amb el guitarrista argentí Guillermo Rizzotto entre les sonores parets medievals del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Les barbaritats de la Setmana Tràgica, preludi de les de la guerra civil, han de ser conegudes amb ulls d'avui gràcies a idees com aquesta.

Xavier Febrés

(El Periódico de Catalunya, 22-06-09)

Des de l'organització de les Jornades d'Agroecologia de Mallorca vos anunciem:

«Entrecavant espais, enfilant idees. II Jornades d'Agroecologia de Mallorca»

Les quals se celebraran els dies 27, 28 i 29 d'agost de 2009, al llogaret de Ruberts (Sencelles).

En breu, farem públic el programa detallat de les jornades.

A part, aprofitem per lliurar-vos el Manifest de les «I Jornades d'Agroecologia de Mallorca. Sembrant Moviment», realitzades el mes de setembre de 2008, a Esporles.

Mallorca Agroecològica

Comissió de difusió

Xavier: 649 321 930

Aina: 655 791 625

Des de Barcelona hem iniciat un projecte per sol·licitar que des d'un estament polític d'àmbit mundial, l'ONU, es realitzi un acte simbòlic de reconeixement, perdó i abolició del Patriarcat.

Aquest projecte es presentarà a la directora de l'United Nations Development Fund for Women (UNIFEM, Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona), Inés Alberdi, durant la seva Conferencia Inaugural amb motiu del II Congrés de les Dones de Barcelona el dia 16 d'octubre d'enguany. Volem proposar-li la seva mediació i que presenti aquesta petició a l'Assemblea General de las Nacions Unides.

La realització d'aquest acte podria donar una altre dimensió per a l'acompliment dels Drets Humans. Amb això pretenem, més enllà de las polítiques de gènere, anar a l'arrel del Patriarcat.

Podeu adherir-vos a la Declaració, ja sigui com associació o individualment, a través de la web:

proyectopatriarcado.com/ca/manifest.do

Grup d'Estudis Antropològics (GEA)

Demà divendres ASEMA (associació d'amics i amigues de Senegal a Mallorca), a les 20.30 hores, al seu local (Berga, 44, bxs, s'Arenal de Llucmajor / 971 446 323 – 691 270 018), convida tothom a la festa de presentació del projecte «Rutes de Turisme Responsable» i de la seva pàgina web.

Tothom està convidat!

No hi falteu!

Demà dijous 18 de juny continua el cicle de cinema que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

---

Una verdad incómoda (2006)

de Davis Guggenheim

---

Us esperem al local de la CNT a les 20 hores!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

L'Audiència de Barcelona ha condemnat només a penes de multa per faltes de lesions tres mossos d'esquadra acusats d'haver maltractat un home a la sala d'escorcolls de la comissaria barcelonina de Les Corts. L'Audiència ha absol de tots els càrrecs un quart processat, el caporal José David L.

En la seva sentència, la secció setena de l'Audiència absol els agents dels delictes contra la integritat moral i falsedat documental dels quals eren acusats per la Fiscalia, que hi demanava més de cinc anys de presó. Aquesta és la primera sentència sobre un dels casos captats per les càmeres ocultes que el Departament d'Interior va instal·lar el març de 2007 a la comissaria de Les Corts per detectar possibles abusos policíacs, i que la pròpia conselleria denuncià a la Fiscalia.

Els i les sotasignants, investigadors científics, subscrivim el present Manifest per sortir al pas de la creixent utilització ideològica i partidista de la Ciència i la investigació científica en relació amb el debat suscitat entorn de l'avantprojecte de llei d'interrupció voluntària de l'embaràs.

Les dades científiques disponibles sobre les etapes del desenvolupament embrionari són fetes objectivables, la interpretació del qual i difusió han d'estar exemptes d'influències ideològiques o creences religioses. Per això, denunciem el reiterat ús del terme "científic" en referir-se a opinions sobre les quals ni la Genètica, ni la Biologia Cel·lular ni l'Embriologia tenen arguments decisoris. El moment en què pot considerar-se humà un ésser no pot establir-se mitjançant criteris científics; el coneixement científic pot aclarir característiques funcionals determinades, però no pot afirmar o negar si aquestes característiques confereixen a l'embrió la condició de ser humà, tal com s'aplica als individus desenvolupats de l'espècie humana. Això entra en l'àmbit de les creences personals, ideològiques o religioses.

Els científics, com la resta dels ciutadans, tenim la llibertat d'adoptar en funció de les nostres idees i creences, actituds|postures personals davant qualsevol iniciativa legislativa, que haurà de ser finalment aprovada pel Parlament de la Nació, però considerem important evitar que es confongui a la societat, contaminant problemes de caràcter social, i per tant de convivència, amb arguments als quals la Ciència no atorga legitimitat.

Per ordre alfabètic

Jesús Ávila, Profesor de Investigación del CSIC. Premio Nacional de Investigación

Carlos Belmonte, Catedrático de Fisiología. Premio Nacional de Medicina

José Borrell, Profesor de Investigación del CSIC . Ex Director del Instituto Cajal

Amparo Cano, Catedrática de Bioquímica

Roberto Gallego, Catedrático de Fisiología, Presidente de la Sociedad Española de Neurociencias

Elena Hernández Sandoica, Catedrática de Historia. Ex vicerrectora de la UCM

Fernando Hiraldo, Profesor de Investigación del CSIC. Director de la Estación Biológica de Doñana

Vicente Larraga, Profesor de Investigación del CSIC. Director del Centro de Investigaciones Biológicas

Juan Lerma, Profesor de Investigación del CSIC. Director del Instituto de Neurociencias

A on va la sanitat pública balear?

Després de més de 20 anys de l’entrada en vigor de la Llei General de Sanitat, (impulsada amb molt d’encert per part del ex ministre de Sanitat Ernest Lluch, en el primer govern de Felipe González) és molt trist comprovar com determinats aspectes de la llei mai han entrat en vigor, per que mai han gaudit de l’interès suficient per part de les diferents administracions estatals i autonòmiques.

L’interès de les successives administracions s’ha centrat en l’objectiu de donar entrada a la iniciativa privada i privatitzar les parts més rendibles del Sistema Nacional de Salut i actualment estan a punt de aconseguir-ho.

La estratègia ha sigut dissenyada per a que pugues anar avançant sense un gran rebuig social, de l’opinió pública, dels sindicats o de les diferents forces d’esquerra.

Malgrat l’empitjorament de les condicions laborals a la Sanitat Pública, la majoria dels sindicats representatius, han mantingut una bona relació amb els successius governs.

Per altra banda en la darrera dècada,  els Centres i els Hospitals Públics no han rebut els pressupostos necessaris per a un bon funcionament i un correcte manteniment.  Tampoc el personal ha vist un increment salarial paral·lel a l’augment de responsabilitats, dedicació i càrregues de treball que se l’hi han imposades.

Tot això ha suposat un lent però progressiu desmantellament de determinades àrees i espais de la sanitat pública, minant la confiança de molta gent en el Servei Públic i els seus professionals, fent perillar la qualitat de l’assistència i rompent la equitat en l’accés als serveis.

Quan entri en funcionament el nou Hospital de Referència de la Sanitat Pública Balear a Son Espases, ja no podrem parlar de un Hospital Públic, tal com els coneixem fins ara, entre d’altres per que la gestió del nou Hospital serà cedida a una empresa privada mitjançant una concessió.  Es a dir l’assistència sanitària pública es prestarà en un Hospital amb ànim de lucre.
L’edifici de l’Hospital de Son Dureta, probablement serà reconvertit en Centre Sociosanitari i reformat per capital i empreses privades, que podran optar a la seva explotació en regim de concessió i condicions semblants a les del nou Hospital de Son Espases.

---

Mecanismes per a la privatització de la Sanitat Pública

L’entrada de capital privat i empreses amb ànim de lucre dins de la Sanitat Pública, es va iniciar fa molt temps i s’ha portat i es porta endavant de forma subtil i amb diversos mecanismes:

- Informe Abril Martorell: Recomanacions per a obrir el sector al mercat.   Separar el finançament de la provisió del servei.   El seu objectiu era implantar les basses per a l’entrada d’empreses privades.  Va introduir la competència entre proveïdors de serveis públics en detriment de la necessària col·laboració i a la vegada d’aquests amb els privats.   Es a dir va introduir la llei del mercat dins el sistema sanitari.

- Externalitzacions i concerts amb entitats privades:  Per a disminuir les llistes d’espera,  per a realitzar serveis de neteja o manteniment d’instal·lacions i edificis.

- Llei 15/97 sobre Noves Formes de Gestió: Disposa que la gestió i l’administració dels Centres i Serveis Sanitaris i Sociosanitaris, podrà realitzar-se de forma directa o indirecta mitjançant qualsevol entitat de naturalesa o titularitat pública admesa en dret, Fundacions, Societats Estatals, Empreses Públiques i Consorcis, que tindran personalitat jurídica pròpia i se regiran per el dret privat.  Es a dir que la prestació i gestió dels serveis sanitaris i sociosanitaris es podrà realitzar a més de amb medis propis, amb acords, convenis o contractes amb persones o entitats públiques o privades.  L’objectiu de les noves formes de gestió i prestació d’assistència, no es guanyar en eficiència, si no eludir els controls que el dret administratiu preveu en interès de la ciutadania, per tot allò que es porta endavant amb diners públics.  Però a més permet que el capítol de personal disminueixi per que els treballadors i treballadores d’aquestes empreses no es regeixen per els Estatuts de Personal Sanitari o la Llei de la Funció Pública.   En definitiva, menys control dels fons públics, menys personal i unes condicions laborals més precàries i flexibles. 

- Reglament per el que es regeixen les Noves Formes de Gestió:  ( RD 29/2000, de 14 de gener) estableix per aquestes la plena capacitat per a desenvolupar les seves pròpies estructures organitzatives, gestionar amb plena autonomia la seva tresoreria, el seu patrimoni, els seus recursos econòmics i humans (art.12).  També possibilita que puguin rebre donacions, legats i qualsevol altres aportacions públiques o privades.   Amb doblers públics poden adquirir-se bens a títol privat i també es poden tornar a vendre, amb lo qual s’obri un risc evident de descapitalització progressiva del Sistema sanitari Públic.

- Concessions d’Obra Pública, amb Iniciatives de Finançament Privat: (conegut en Inglés amb les sigles PFI) Aquesta formula utilitzada per a finançar el futur Hospital de Son Espases, permet a les empreses privades -constructores, bancs i fons de capital de risc- realitzar la construcció i explotació temporal de hospitals, que en el nostre cas (Hospital de Son Espases) el compromís arriba als 30 anys i previ acord amb el Govern Balear la concessió podrà ser prorrogada.   Un bot qualitatiu molt important en la privatització del Servei Públic, ja que hi haurà ànim de lucre i les empreses adjudicatàries disposaran de l’hospital per a gestionar-lo i explotar-lo mentre duri la concessió.  Tots els riscs son per a l’administració pública per que,  en cas de fallida econòmica o fracàs des de el punt de vista de la eficàcia sanitària, el IB-Salut es veurà obligat a cobrir els deutes i préstecs adquirits per les empreses concessionàries en el termini dels 30 anys que ha de durar la concessió.

El recorre a aquesta modalitat de finançament (PFI), cedint gratuïtament els terrenys a les empreses constructores, es defensa des de l’administració per la impossibilitat que diuen que tenen les administracions públiques per endeutar-se si volen complir amb els Plans d’Estabilitat Pressupostària.  Però ja s’ha demostrat en altres cassos que aquesta modalitat de construcció d’Hospitals surt molt més cara i deixa hipotecats els futurs pressupostos públics.

---

Les conseqüències sanitàries del Hospital de Son Espases

El dèficit de llits hospitalaris es mantindran.

Es podran realitzar derivacions de determinades patologies complexes cap als altres Hospitals Públics.

Es podrà fer una certa selecció adversa de pacients i orientar la seva cartera de serveis cap a una medicina curativa, depenent de alta tecnologia i que proporcionarà més beneficis econòmics.

El finançament s’obtindrà de les grans quantitats que en concepte de cànon aportarà l’administració dels seus pressupostos públics durant els propers 30 anys.  Uns doblers sobre els quals el IB-Salut perdrà el poder de gestió i control.

Una part molt important del personal dependrà directament de les diferents empreses concessionàries que explotaran el nou hospital, es regiran pel dret privat i les seves condicions laborals seran més precàries que a Son Dureta.

---

La política sanitària

Les entitats financeres i les grans empreses constructores que inverteixen grans quantitats de doblers en la construcció de Son Espases, ho fan per que hi ha molt bones perspectives de negoci.  En un temps record obtindran  grans beneficis econòmics i això casa molt malament amb l’objectiu de l’administració, d’orientar els serveis sanitaris públics en base a les necessitats de salut de la població. 

El nou Hospital de Referència de Balears, haurà de respondre a la lògica empresarial d’obtenir la màxima rendibilitat possible per a repartir el màxim de beneficis entre els diferents accionistes.  Això òbviament afectarà a la qualitat d’assistència de tots els serveis sanitaris controlats per les empreses privades.

L’administració pública, no disposarà d’informació directa sobre una bona part de la marxa i desenvolupament dels serveis sanitaris, simplement per manca d’interès de les empreses propietàries.

La informació sanitària global, cada cop més important, es pot veure greument alterada o utilitzada en benefici de les empreses privades que la controlaran.

Els eixos sobre els que durant molts d’anys s’ha assentat el Sistema Nacional de Salut, la promoció i la prevenció, es poden veure desplaçats, per que el que resulta més rendible econòmicament no es la medicina preventiva, si no  la medicina curativa, gran consumidora de tecnologia i fàrmacs.

Guillem Ramis

12 de Juny de 2009