Ateneu Llibertari Estel Negre

Les Festes de Sant Sebastià haurien de ser un espai de diversió i trobada per a tothom de Ciutat, però també un marc festiu on poder decidir què es fa a les festes del nostre municipi. Nosaltres volem unes festes per a tothom que hi vulgui participar. Amb aquesta vocació el que pretenem és reprendre la tradició de la festa popular antiga, fent-la així reivindicativa, crítica i participativa. En definitiva, trobam que cal proposar un model d'oci diferent al que se'ns està inculcant des de les institucions i empreses privades. Aquestes festes, les volem de fer amb un marcat esperit d'autonomia i d'autogestió. Volem fer que siguin obertes tots els col·lectius i persones que hi vulguin contribuir d'una manera o d'una altra.

Amb aquesta idea, un grup de gent provinent de diferents àmbits polítics i socials de Ciutat hem constituït la Coordinadora de Festes Populars (CFP). Aquesta es constitueix com a organització legalitzada, prenent així capacitat jurídica per poder dur a terme totes les activitats. Els seu funcionament serà assembleari i la nostra principal tasca serà la d'impulsar tot tipus d'actes durant les festes, fer les gestions burocràtiques pertinents perquè es puguin desenvolupar i establir un nexe entre els col·lectius participants. 

Els col·lectius, que són la representació popular de les diverses sensibilitats polítiques, socials i culturals, han de ser una part fonamental en aquest projecte, per això cal que prenguin un paper actiu en la seva organització i desenvolupament. Amb aquesta intenció, programarem un calendari d'actes on cada col·lectiu podrà assumir la responsabilitat de dur a terme els actes que vulgui. Al col·lectiu interessat, a part de poder exposar la seva veu crítica o dur a terme una reivindicació, també li servirà per a finançar-se. A més a més del actes que es celebraran durant la setmana llarga que duraran les festes populars, al vespre de la revetlla de Sant Sebastià, és celebrarà un gran concert. En aquest concert tots els col·lectius que vulguin, podran muntar la seva paradeta per tal de publicitar-se i finançar-se.

Referent a les activitats que volem dur a terme en aquestes dates, unes les realitzaran els col·lectius i altres sortiran de la CFP. Algunes de les activitats previstes per dur a terme són organitzar un mercat d'intercanvi, fer un cercavila, muntar un correbars, fer diverses representacions teatrals, organitzar presentacions de llibres, etc. Per això, cal que tots aquells col·lectius que hi vulguin participar es coordinin amb la CFP.

Pretenem que les Festes Populars tenguin continuïtat en el temps, que vagin creixent i millorant amb els anys, entre d'altres coses, perquè els col·lectius també puguin millorar el seu finançament, puguin fer actes al carrer, puguin relacionar-se amb d'altres col·lectius i, finalment, entre totes acabar assenyalant així una data de referència al nostre calendari.

Per tal de presentar a totes les persones i col·lectius que poden participar d'aquesta iniciativa, vos convidem a assistir a la reunió informativa que es portarà a terme al Centre Social Flassaders al carrer Ferreria, 8 a Palma el proper dijous 23 d'octubre de 2008 a les 20 hores. Demanem puntualitat a les persones que venguin ja que només disposem d'una hora per dur a terme la reunió.

Coordinadora de Festes Populars

Aquí teniu el cartell de les projeccions programades cada dilluns i dimecres al CSO El Resplandor del Banc de s'Oli.

Penseu que el grup d'audiovisuals del centre social està en formació permanent... S'accepten, idò, propostes de pelis, documentals o cicles.

Ah! Penseu també que des de la cooperativa Agrohoritzontal s'ha muntat un taller d'audiovisuals per aportar coneixements i adquirir-ne d'altres. Es troben una setmana el dijous, l'altra el dissabte, i així... al centre social.

Us hi esperem!

El proper dijous 16 d'octubre comença el cicle de cinema que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

---

Sacco y Vanzetti (1971)

de Giuliano Montaldo

---

Nicola Sacco (22 d'abril, 1891 – 23 d'agost, 1927) i Bartolomeo Vanzetti (11 de juny, 1888 – 23 d'agost, 1927) eren dos Italians anarquistes, que van ser arrestats, jutjats, i electrocutats a Massachusetts el 1927 sota l'acusació de robatori de 15,766.51 dòlars d'una fàbrica de sabates, assassinat del seu comptable anomenat Frederick Parmenter i d'un guàrdia de seguretat anomenat Alessandro Berardelli, tot i haver-hi molts dubtes de la seva culpabilitat. Els fets ocorregueren l'abril de 1920, amb tres atracadors. Ambdós tenien coartades, però eren els únics acusats del crim. El Jutge del cas, Webster Thayer, descrigué els acusats com a «bastards anarquistes». Sacco era un sabater nascut a Torremaggiore, Foggia, Puglia. Vanzetti era un pescador nascut a Villafalletto, Cuneo, Piemonte. L'any 1971 aquest cas és portat al cinema per Giuliano Montaldo i Ennio Morricone va compondre la música de Here's to you (La Balada de Sacco i Vanzetti), de la que en Joan Baez en va fer la lletra. No seria fins el 23 d'agost de 1977, quan el governador de torn de Massachusetts Michael Dukakis, va exhortar-los de manera simbòlica constatant nombrosos errors en procés judicial.

---

Us esperem al local de la CNT a les 20 hores!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Dimarts 14 d’octubre de 2008

Teatre Municipal (Passeig Mallorca, 9 / Palma)

En la brecha i España 1936

Presentació a càrrec d’Ignasi de Llorens, membre de l’Ateneu Llibertari Estel Negre. En col·laboració amb la CNT

En la brecha. Director: Ramón Quadreny. Nacionalitat: espanyola. Producció: SIE Films. Guió: Ramón Oliveras, Carlos Martínez Baena. Fotografía: José de la Mata. Intèrprets: Joaquín Pujol, María Alcaide. Duración: 18’. Any: 1937

España 1936. Director: Jean Paul Le Chanois. Nacionalitat: espanyola. Producció: Subsecretaría de Propaganda del Gobierno de la República. Guió: Luis Buñuel. Locució: Gaston Modot. Duració: 35’. Any: 1937

Més informació del cicle

Una tarda calorosa del 2007, conversant amb Dolors Marín en un antic cafè de l'Eixample, em va parlar del LaSal, el primer bar feminista de Barcelona, que va sorgir el 1976 com un espai on les dones es trobaven, reflexionaven i creaven, fent-se còmplices de la transformació que el món patia en aquell moment. Però, com és que moltes de nosaltres no sabíem res del bar LaSal? Aquesta va ser la motivació més forta per recuperar aquesta història, la nostra pròpia història.

El documental és un homenatge a una forma de pensar i de lluitar. És un reconeixement a la tasca que van dur a terme aquestes dones amb l'objectiu de no tornar a perdre els passos que escriuen la nostra història. Però el més gratificant de l’experiència ha estat recuperar els testimonis d'aquestes dones i dels vincles i la complicitat que queden al marge d’aquesta obra.

Sonia Trigo

I moltes altres dones el projecte final del Taller de Documental Creatiu a càrrec de Belkis Vega realitzat en el 2007 al «Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison».

Idea: Sonia Trigo, Dolors Marín.

Realització: Sonia Trigo, Begoña Montalban, Nahxeli Beas, Andrea Corachán, Marta Muñoz i María Romero.

Fotografia: Ana Torres

So: Alejandra Molina

Muntatge: Aurora Sulli

Producció: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

Emissió: 04-10-2008 a les 23.30 per La 2 de TVE

El proper dimarts 14 d'octubre de 2008 tindrà lloc, a les 19.30 hores, a la Casa de Cultura de Palma (carrer Ramon Llull), la conferència «Globalització i desenvolupament», que impartirà l'activista, membre del Transational Institute (TNI) i presidenta honorífica d'ATTAC-França Susan George.

Ben segur que es diran coses interessants.

Us hi esperem!

Des de l’assemblea organitzadora de les Jornades d’Agroecologia de Mallorca, celebrades el darrer cap de setmana de setembre a Esporles, volem mostrar la nostra satisfacció per com es van desenvolupar aquestes. La participació, amb més de 40 persones inscrites, algunes d’elles de fora de la nostra illa, fou un èxit. Les participants s’involucraren de forma activa en les diferents activitats realitzades: pràctiques agroecològiques, tallers de cultura popular, xerrades, debats... Aquest diàleg constant entre les activitats i els participants va provocar interessants reflexions sobre temes que el moviment agroecològic ha de treballar.

A més a més, volem mostrar el nostre agraïment al poble d’Esporles,  que tan bé ens va acollir, i amb qui poguérem compartir les activitats obertes al públic que s'havien organitzat.

Així mateix, és molt important per nosaltres destacar que les Jornades s’han dut a terme funcionant amb una clara i coherent autonomia més enllà de les institucions, ja que els moviments socials hem d’aspirar, en totes les nostres lluites, a l’autogestió. Cal afegir, també, el grau de coherència mostrada amb el material de les camisetes, de cotó ecològic i comerç just, amb els desplaçament, sempre en bicicleta, la barra del concert, on hi havia productes ecològics i casolans, etc.

Finalment, constatem la necessitat de continuar organitzant més jornades sobre aquesta temàtica, així com animem a tothom a dur a terme tots tipus d'iniciatives que facin créixer el moviment agroecològic a Mallorca.

Una sentencia emesa per la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha establert que les persones que decideixin apostatar no poden exigir a l'Església l'anotació del seu abandonament de la fe catòlica en la seva partida de baptisme. Considera la sentència que els llibres de baptisme no tenen la categoria de fitxer i, per tant, no estan sotmesos a la Llei de Protecció de Dades.

Sóc un obrer assalariat i no sé si els nostres màxims jutges van a missa cada diumenge, o si creuen que no hi ha major inspiració que la dictada per l'Església catòlica, encara això vagi en contra de la lletra i de l'esperit de la Constitució (cap. II, art. 16.2), on diu que «ningú no podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creença». No sé si tergiversen el diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua i la seva definició de la paraula «dato».

Amb aquesta sentència posen de manifest que la seva intenció és que els ciutadans, encara que siguin majors d'edat, no poden modificar els registres o fitxer on sos pares deixaren constància de l'adhesió o de la filiació de sos fills al catolicisme mitjançant el baptisme. Uns fills que essent bebès no tenien consciència, ni criteri, ni tan sols la capacitat de parlar o de raonar. Ara que aquells bebès són majors, amb el seu criteri i la seva consciència formada, i emparats per la Constitució, se'ls nega la seva capacitat per corregir o suprimir unes dades errònies sobre un ritual que es va realitzar sense el seu consentiment. Amb aquesta sentència, segons el raonament dels nostres màxims jutges sobre la democràcia, les dades que recullen les decisions dels pares sobre els fills durant la infància podem mantenir-se més enllà de la seva majoria d'edat, fins al finals dels seus dies, sense que aquests puguin modificar-los.

La insultant imatge del Tribunal Suprem s'ha elevat a la d'un parvulari de catequesi d'època franquista. La nostra Constitució es fonamenta en el lliure desenvolupament de la personalitat, no en la seva coacció o adoctrinament. Així, gràcies als jutges, la nostra democràcia passa a ser un Estat patriarcal on el catolicisme passa a ser obligatori des del naixement fins a la mort.

El Tribunal Suprem hagués pogut fer gala de la seva independència exigint a l'Església catòlica que, si realment són cristians, haurien de ser els mateixos capellans de les esglésies els que sol·licitessin a les persones seguir figurant en els seus arxius com a catòlics o no. Altra manera, el seu registre no és de catòlics, sinó de gent pertanyent a tot el ventall de creences o filosofies, ben igual que el registre civil.

Antoni Cànaves Martin