Ateneu Llibertari Estel Negre

Fotos de la presentació del «Projecte A» a càrrec de Horst Stowasser a l'Ateneu Llibertari Estel Negre (03-04-09)

---

Entrevista de Horst Stowasser en el programa radiofònic «Tassa i mitja» d'IB3-Ràdio (03-04-09)

---

---

---

«Projecte A»

Un exemple de l'aplicació pràctica de les idees llibertàries en una comunitat de població mitjana d'Alemanya

Xerrada-col·loqui a càrrec de Horst Stowasser, promotor del «Projecte A»

Divendres 3 d'abril de 2009 a les 20 hores a l'Ateneu Llibertari Estel Negre

Us hi esperem!

Més informació:

Horst Stowasser (wikipedia)

Entrevista a l'activista llibertari alemany Horst Stowasser, impulsor del «Projecte A»

Horst Stowasser: «El "Proyecto A" pretende ser revolucionario»

Neustadt: Proyecto A - Fase B

Bookchin; Liguri; Stowasser: La utopía es posible. Tupac Ediciones. Buenos Aires

«Proyecto A», anarquia vivida en Neustadt (fòrum)

El «Proyecto A», una experiencia de anarquismo a pequeña escala

Das Projekt Eilhardshof

A 70 anys de la fi de la guerra civil els tribunals de justícia espanyols es passen uns als altres la causa dels homes i dones que la perderen, el Senat es renta les mans amb la Llei de Memòria Història, els jutges, fiscals i polítics d'avui els segueixen tractant com els vençuts, igual que durant la dictadura, les seves famílies continuen sense poder fer efectius els seus drets. Des de el mes de novembre del 2008 els jutjats estan fotocopiant els expedients de la causa 53/2008E per a les exhumacions de les fosses de Calvià i Porreres i aquestes segueixin paralitzades.

CONVOCATÒRIA CONCENTRACIÓ

Associació Memòria de Mallorca

Dijous 2 d'abril, davant l'Audiència Provincial, a la plaça del Mercat de Palma, a les 20 hores

Vos convoquem a tots i totes per exigir als tribunals de justícia estatals i locals i a les institucions públiques estatals i autonòmiques:

- La seva responsabilitat per la senyalització, dignificació, localització i exhumació de les foses comunes de la repressió feixista.

- La seva responsabilitat per l'anul·lació dels judicis franquistes

- La seva responsabilitat per la retirada de la simbologia franquista.

- La seva responsabilitat per assolir els drets de Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes de la repressió i la dictadura franquista.

Us hi esperem!

Associació Memòria de Mallorca

- Dijous 2 d'abril (18 hores): reunió avaluació de la jornada del 28 de març al local del GOB.

- Dijous 2 d'abril (plaça d'Espanya a les 19.30 hores): Bicicletada reivindicativa de «Massa Crítica» com tots els primers dijous de cada mes.

- Dilluns 6 d'abril (a partir de les 19 hores): reunió informal dels components de «Massa Crítica» a la «Cafeteria 1916» de la plaça d'Espanya per aportar suggeriments.

Us hi esperem!

Massa Crítica

---

Dijous 9 d'abril a les 20.00 hores

¡Viva Zapata!

(1952, Estats Units, dirigida per Elia Kazan)

***

Dijous 16 d'abril a les 20.00 hores

Grita Libertad

(1987, Regne Unit, dirigida per Richard Attenborough)

***

Dijous 23 d'abril a les 20.00 hores

Roba esta película

(2000, Estats Units, dirigida per Robert Greenwald)

Tots el actes es duran a terme al local de la CNT de Palma

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Sota el nom «Abril de República» el grup Iniciativa Ciutadana de Pollença ha organitzat un conjunt d'actes sobre la memòria històrica d'aquesta ciutat. Des de l'Ateneu Llibertari Estel Negre en volem recomanar especialment l'últim, el del dissabte 25 d'abril; es tracta d'una excursió que segueix els passos dels companys llibertaris Martí Vicens (Bon Jesús) i Josep Muntaner (Fusteret) que s'hagueren d'amagar un temps per les muntanyes de la zona sempre perseguits pels feixistes.

Les persones de Palma interessades en participar en aquest acte es podrien posar en contacte amb nosaltres mitjançant un correu electrònic per quedar en un determinat lloc i sortir plegats per optimitzar el transport.

Us hi esperem!

Un dels aspectes més cruels (i ja és a dir) de l'ocupació de Palestina és la sequera imposada a la seva població per part de l'estat d'Israel. Segons Shaddad Attili, cap de l'Autoritat Palestina per a l'Aigua, durant els 23 dies del darrer atac sionista a Gaza (1300 assassinats, 500 d'ells, nins i nines), els agressors van restringir directament les fonts de subministrament de l'aigua. La tercera part de la població de Gaza, unes 500.000 persones, es van quedar directament sense aigua, i encara hi ha al dia d'avui 50.000 palestins desconnectats de la xarxa hídrica, sense poder reparar les infrastructures, a causa del bloqueig que encara pateixen el milió i mig d'habitants de la Franja.

Amb la invasió de Gaza i Cisjordània, en 1967, Israel va declarar de la seva propietat tots els recursos de l'aigua dels palestins, violant també en aquest punt les lleis i convencions internacionals. Encara els palestins tenen prohibit l'accés directe al riu Jordà. L'autoritat israeliana de l'aigua, Mekorot, restringeix i dosifica la canalització d'aigua a més de la meitat de les llars palestines de Cisjordània. En general, la política de l'aigua de l'estat d'Israel suposa la perillosa salinització dels aqüífers de la ribera mediterrània (Gaza) i la dessecació del Mar de Galilea i del riu Jordà.

De terme mitjà, cada habitant d'Israel consumeix 340 litres d'aigua al dia, mentre que la població palestina només pot consumir 78 litres diaris, quan la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana un mínim de 100 litres per persona i dia. En termes globals, Israel utilitza el 90% d'aigua disponible, anant a les zones palestines el restant 10%, del qual només el 20% és apta per al consum humà. Tot això degut, sobretot, a la manca d'infrastructures, al vet israelià als projectes hídrics de les autoritats palestines i la baixa qualitat dels pocs aqüífers, que la potència ocupant deixa a la seva disposició.

Més del 30% del PIB palestí prové de l'agricultura, però menys del 10% de les seves terres fèrtils gaudeixen d'irrigació. Per part israeliana, el 70% de les seves terres són irrigades, malgrat que només del 2% del seu PIB correspongui a l'agricultura. La construcció del “Mur de la Vergonya” ha suposat, a més, que els aqüífers  occidentals quedin fora de l'abast dels palestins, el que ha contribuït que l'atur arribi fins al 67 % en la zona cisjordana.

La situació és especialment cridanera, per la dimensió de l'espoli, en el referent a les colònies jueves empeltades dintre el territori palestí. Segons dades de 2006, el consum d'aigua als assentaments de colons israelians era el doble, per persona i dia, que fins i tot el consum de la mateixa població israeliana. Els assentaments de colons no només estan situats en les terres més productives, sinó que també gaudeixen d'un consum d'aigua absolutament abusiu, incloent zones verdes i piscines.

El recent Fòrum Mundial de l'Aigua, celebrat a Istanbul, ha posat de manifest altres detalls informatius d'aquesta dramàtica situació. Dels països riberencs del riu Jordà, Israel és l'únic que s'ha negat a signar la convenció de les Nacions Unides sobre l'ús compartit de les fonts transfrontereres d'aigua, perquè tant el Líban, com Síria i Jordània sí ho han fet, així com també, per part palestina, s'ha mostrat una disposició favorable, tot d'una que pugui conformar-se el seu Estat.

Hi ha, dons, una autèntica colonització de l'aigua a Palestina, que suposa una part importantíssima de l'agressió que pateixen els seus habitants des de fa més de seixanta anys. En una de les àrees del món amb menys recursos hídrics, el robatori d'aigua que pateix la població palestina adquireix el rang d'estratègia bèl·lica. En un context mundial d'alarma ecològica per la desertització creixent, on la quarta part de la població mundial no té accés a l'aigua en condicions salubres, el que un poble, com el palestí estigui, a més, sotmès a un setge de sequera, fa inviable el seu futur com estat independent. Aquest és un altre dels motius pel qual els palestins han de comptar amb tota la nostra solidaritat.

Pep Juárez

Companyes i companys, aquesta setmana és important per a l'Enric Duran, ja que l'advocat ha presentat avui un recurs davant el jutge, que haurà de decidir en el termini de tres o quatre dies, si segueix pensant que l'Enric ha de ser a la presó o no. Per això és important que ara fem certa pressió i que fem notar el nostre suport a l'Enric.

Envieu el text següent, indicant les vostres dades, per fax o per correu ordinari, als jutjats, a l'atenció del jutge que ha de decidir sobre el cas de l'Enric. No tenim possibilitat d'enviar un correu electrònic perquè no coneixem l'adreça, però pensem que encara que resulti un pèl més complicat enviar una carta, la solidaritat que sentim cap al nostre company i la indignació pel seu empresonament ens faran actuar.

Que tregui fum el fax dels jutjats!

Que es col·lapsi la seva bústia de correu!

Enric Duran llibertat ja!

També us facilitem l'adreça de l'Enric a la presó de Brians, per tal que tots li puguem enviar cartes de suport i estima.

Enric Duran Giralt

Centre Penitenciari Brians 1

Apartat de Correus 1000

08760 Martorell

***

A l'atenció de Jordi Lluís de Prada, titular del jutjat d'instrucció núm. 29 de Barcelona

Jutjat d'Instrucció Núm. 29

Pg. Lluís Companys, 1-5

8018 Barcelona

Telf: 935673029 / Fax: 935569929

A l'atenció de Jordi Lluís de Prada, titular del jutjat d'instrucció núm. 29 de Barcelona

Li escric aquestes línies per demanar-li que reconsideri la seva decisió de dictar presó preventiva per a l'Enric Duran. L'Enric és una persona àmpliament coneguda i estimada per la societat civil de Barcelona, en especial entre els moviments socials que actuen i treballen a la ciutat i també arreu de Catalunya. L'Enric és una persona implicada, ja des d'inicis de l'any 2000, en campanyes per un altre món possible, la Xarxa Catalana per l'Abolició del Deute Extern, i el promotor de projectes com l'agència de notícies liberinfo.net, l'Infoespai del barri de Gràcia, l'Entesa pel Decreixement i Temps de Re-voltes, amb qui va recórrer Catalunya en bicicleta durant dos mesos l'any passat, difonent idees per transformar la societat al llarg de més de 30 poblacions catalanes, fet que li va permetre tenir contacte amb un gran nombre de persones i col·lectius del territori. Actualment també és el responsable del butlletí setmanal moviments.cat, que arriba a més de 20.000 persones de tot el territori català.

L'Enric és, doncs, una persona molt reconeguda per la seva tasca incansable de proposar alternatives i el seu impuls a tirar-les endavant, és una persona arrelada i implicada a la ciutat de Barcelona, una persona que desitja canviar les coses al seu país i al món en general. Si bé va decidir sortir del país durant un cert temps, per poder seguir treballant en l'organització i elaboració de propostes per fer front a la crisi sistèmica actual, en cap moment va pensar en fugir de la justícia, ja que sempre ha dit que si havia d'afrontar les acusacions de la justícia ho faria, amb els arguments legals necessaris per defensar la seva acció. El llibre que ha sortit al carrer fa ben pocs dies, del qual ell n'és l'autor, resulta molt clarificador en aquest sentit. L'Enric ha tornat a Catalunya precisament per seguir participant en les mobilitzacions ciutadanes, al costat de la seva gent.

Fins al moment actual, no sembla haver-hi constància que aquesta persona, l'Enric Duran, hagi intentat defugir en cap moment l'acció de la justícia. No hi ha cap constància que hagi incomplert cap requeriment de cap mena d'instància per presentar-se voluntàriament davant de cap autoritat reconeguda. No sembla que hagi arribat en cap moment a ser objecte de cap mena d'ordre de recerca i captura.

Som moltes les persones que pensem que la presó preventiva no és una mesura justificada per aplicar al cas de l'Enric, ja que s'enfrontarà a la justícia en el moment que hi hagi un judici, però no hi ha motius suficients per tenir-lo empresonat abans que arribi aquest dia. Si l'Enric volgués fugir de la justícia no hauria tornat a Catalunya, o bé s'hauria amagat, cosa que no feia precisament quan va ser detingut a la Universitat de Barcelona.

Entenem, també, que l'operatiu designat per detenir-lo va ser completament desproporcionat en el seu moment. Ens costa d'imaginar un operatiu similar per a cada un dels “morosos” existents al nostre país. També constatem com en el cas de persones acusades de corrupció o d'apropiació indeguda de diners públics -i blanqueig de capital, suborn, associació il·lícita, etc. -no se'ls aplica mai la mesura de presó preventiva, per posar un exemple citarem casos tan actuals com el de Ginés López o Jesús Sepúlveda, aquests sí imputats per delictes molt greus. En casos d'estafa autoreconeguda de diners públics amb xifres molt superiors a les de l'Enric els jutges solen decretar llibertat sense fiança, com és el cas per exemple, de l'empresari Manuel Ramón Martín Peña, en la trama de corrupció urbanística de Ciempozuelos. Creiem que aquest “fet diferencial” amb el cas de l'Enric, per si mateix, contribueix a que la ciutadania en general tingui una percepció dels poders de l'estat, dels quals la justícia és un del pilars fonamentals, com a un ens que treballa, potser massa sovint, contra el poble i sense el poble.

Per això li demano que reconsideri la seva decisió, i que tenint en compte el recurs que ha presentat el seu advocat, actuï en la direcció que li sembli més convenient.

Espero que l'Enric pugui sortir en llibertat ben aviat ja que som moltes les persones que l'esperen i els projectes que el necessiten.

Atentament,

Nom i cognoms

DNI

Població