Ateneu Llibertari Estel Negre

Aquesta edició del Fòrum es dedicar a debatre sobre els serveis públics, en els àmbits de l'educació, el transport, la sanitat, els serveis socials i la informació.

Cal saber l'estat de la qüestió a les Illes i estudiar propostes per a la consolidació del correcte funcionament dels serveis públics, precisament en un moment de greu crisi econòmica que, entre altres conseqüències, provoca moltes dificultats en els sectors més febles de la societat i per tant posa a prova la solidesa o no del nostre «sistema de benestar».

Programa III Fòrum Social de Mallorca

L'any 2009 es commemora el centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia després que fos pres, jutjat i afusellat el 13 d'octubre de 1909 al castell de Montjuïc.

Una figura del seu ressò internacional i un projecte com el que va representar, mereixen comptar amb un reconeixement dins el nomenclàtor d'aquesta Ciutat. La rèplica instal·lada a Montjuïc del monument erigit a Brussel·les l'any 1911, amb la qual s'homenatja Ferrer i Guàrdia com a màrtir de la llibertat de pensament, té un sentit de commemoració simbòlica. Però no és un homenatge viu. No te'l trobes quan passeges, sinó que l'has de buscar expressament. I és, més aviat, un reconeixement fruit de la seva mort injusta, no tant de l'obra «viva» de la seva vida.

Els carrers i places d'aquesta ciutat són plens de testimoniatges de persones de projecció i de sensibilitats ideològiques i humanes enormement allunyades de les que Ferrer i Guàrdia pugui representar. La diversitat de sensibilitats d'aquesta Ciutat, i l'exemplificació del seu respecte per aquella part de la cultura popular laica i republicana, tan barcelonina --però tan absent dels carrers!-- guanyaria amb la presència viva del record de Ferrer enmig de l'espai públic físic. Amb un carrer o plaça on es fes constar: Francesc Ferrer i Guàrdia. Alella 1859 - Barcelona 1909. Mestre. Fundador de l'Escola Moderna.

El 1937 la Barcelona democràtica i republicana ja va tenir clar que la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia mereixia un reconeixement al Centre de la Ciutat i d'aquesta manera el que avui es coneix com a Plaça Urquinaona, fruit del canvi de nom sofert amb l'arribada de la Dictadura Franquista, va ser inaugurada amb el nom de Plaça de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Quin moment més oportú --i històricament significatiu-- que aquest any 2009? Que la Ciutat de Barcelona s'afegeixi a la commemoració de la seva injusta mort, i en doni testimoniatge homenatjant la seva vida.

En el marc per a la promoció dels actes adreçats a la commemoració del centenari que parteixen d'iniciatives de diferents àmbits, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia apostem pel treball conjunt, per la qual cosa us convidem a donar suport a la campanya que durem a terme per tal que la ciutat de Barcelona aprovi posar el nom de Francesc Ferrer i Guàrdia a un carrer o plaça.

Campanya cívica per dedicar una plaça a Ferrer i Guàrdia (El Periódico de Catalunya, 03-03-2009)

Signa aquí

Diumenge 8 de març

Dia Internacional de la Dona Treballadora

Manifesta't contra la precarietat laboral

Passeig des Born a les 12 hores

T'hi esperem!

Convoca:

Plataforma per la Igualtat

Tots a la vaga el 4 de març!

---

MANIFESTACIÓ

a les 12 hores

Plaça des Tub de Palma (Mallorca)

---

No al Pla Bolonya!

---

Per un futur digne i un lloc de treball en acabar els estudis!

Que la crisi la paguin els capitalistes!

Aquest dijous 5 de març,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Recorregut:

Sortida: - Plaça d'Espanya - Avda. Joan March - Avda. Comte Sallen - Blanquerna - Ticià - Ramon Muntaner - Andreu Feliu - Blanquerna - Plaça París - Soldat Soberats Antolí - Cotlliure - Sant Vicenç de Paul - Gral. Riera - Guillem Forteza - Ctra. Valldemossa - Ciutat de Quilmes - Alferes Llobera Estades - Sant Joaquim - Francesc Fiol i Juan - Francesc Suau -  Ausiàs March - Sant Joaquim - Pare Bartomeu Pou - 31 de Desembre - Ramon Berenguer III - Avda. Comte Sallent - Antoni Marquès - 31 de Desembre - Plaça d'Espanya.

Massa Crítica

971 207 441

Represión política, justicia y reparación. La memoria histórica en perspectica jurídica (1936-2008)

Margalida Capellà i David Ginard

Edicions Documenta Balear

Col·lecció Plural

Palma, 2009

***

Els treballs reunits en aquest llibre pretenen oferir una visió interdisciplinària i de conjunt sobre els processos de repressió política, justícia i reparació coneguts durant el segle XX per diversos països sotmesos a dictadures. En la primera part del volum s'analitza, des d'una òptica historiogràfica, la violència política practicada pels vencedors en la Guerra Civil espanyola. En aquest sentit, se subratlla l'existència d'una estratègia d'extermini de l'enemic que no té parangó en la història contemporània d'Espanya, així com a la persistència del terror més enllà del final oficial de les operacions militars. La segona part està consagrada a delimitar el marc jurídic nacional i internacional d'aquesta violència política. L'estudi comparat del procés de justícia transicional desenrotllat a l'Espanya postfranquista amb el d'altres països ajuda a entendre el sentit de frustració i d'indefensió que, encara avui, pateixen les víctimes de la repressió franquista i els seus descendents.

Si voleu mostrar el vostre recolzament a aquest manifest a favor d' un dret bàsic per a les persones com és el d'una habitatge digne i uns serveis d' atenció de qualitat per a les persones necessitades, podeu enviar un correu electrònic al ceesib@ceesib.org amb el vostre nom, DNI i professió que seran enviats juntament amb el text íntegre del manifest a l' Ajuntament de Palma.

Esperam la vostra col·laboració.

***

MANIFEST: PER UNA CIUTAT MÉS SOCIAL

Entre altres la finalitat del Col·legi d'educadores i educadors socials de les Illes Balears con marca els seus estatuts és, la representació i defensa dels professionals de l'àmbit social i la representació dels drets de la ciutadania, és per aquest motiu que hem fet aquest manifest i volem posar en coneixement de totes les entitats, associacions i professionals el següent fet:

A totes les ciutats, i Palma no n’és una excepció, trobam persones i col·lectius en situació d’exclusió social o en risc d’estar-ne. Amb la pràctica, molt arrelada, d’allunyar-los dels nuclis de població per evitar que causin molèsties als ciutadans, s’ha demostrat que l’únic que s’aconsegueix és crear nuclis de població aïllats, desarrelats i discriminats.

En els darrers mesos hem assistit a Palma, com la intolerància d’uns pocs criminalitza i estigmatitza a aquells que es troben en situació real de necessitat, independentment del motiu que l’hagi provocada. Assistim amb sorpresa i dolor a manifestacions de rebuig que l’únic que generen és pressió i desassossec a aquest col·lectiu que en res afavoreix la seva integració social. Observam com, a més d’haver d’afrontar una situació difícil per si mateixa, l’han de viure amb la vergonya de saber-se rebutjats per la insensibilitat d’uns pocs que fan molt de renou.

Tenim el convenciment que ningú pot argumentar la defensa d’uns drets quan aquesta passa per la negació dels drets més bàsics d’altres persones: el dret a tenir un sostre sota el que es pugui dormir o tenir un plat de menjar amb el que alimentar-se, o simplement el dret a tenir l'oportunitat de refer les seves vides, de superar els obstacles i necessitats en les quals es troben. Si com a societat el neguem, correm el risc de negar-nos a nosaltres mateixos aquestes oportunitats, si en un futur tenim la desgràcia de trobar-nos en aquesta situació o una de similar. En la nostra ciutat cada dia convivim més gent de diferents cultures i països aquesta diversitat no és un obstacle a salvar sinó un enriquiment a assolir.

Els qui treballem en l’àmbit social coneixem a les persones amb necessitats que precisen dels serveis de l’Alberg de Transeünts, i no podem romandre ni impassibles ni aliens a les reaccions desmesurades i insolidàries d’uns ciutadans que es creuen en dret a rebutjar i menysprear-ne a uns altres.

Una societat que gaudeix d’una xarxa social que dona suport als seus membres més febles, és una societat madura i avançada, que creu que per damunt tot està la dignitat de les persones. Donar suport al feble, lluny de posar-nos en perill, ens dignifica com a éssers humans. Una societat que alimenta actituds com les que vivim en els darrers temps i que roman callada davant aquestes proves d’injustícia i intolerància, és una societat malalta i degradada.

Reivindiquem el dret a tenir uns serveis d’atenció a les persones necessitades de qualitat, integrat a la ciutat i a la societat, que n’afavoreixi la inserció d’aquestes dins contexts normalitzats.

Volem també, defensar la professionalitat i dedicació treballadors i treballadores dels serveis socials, de l’educació social i de qualsevol professional que treballa amb els menys afavorits, apostant per la seva integració i normalització de la seva situació, ja que pensam que amb els fets que s’estan produint, a més del rebuig a les persones beneficiaries de l’Alberg, es qüestiona la capacitat de dur endavant serveis com el SAPS.

El SAPS no és un servei de nova creació, ha estat ubicat durant molts d’anys a poca distància de la seva ubicació actual, sense haver ocasionat mai problemes. I no només el SAPS està ubicat a nuclis urbans. Altres centres i serveis també hi estan per exemple els centres residencials d'infants i joves amb una situació de desprotecció familiar, centres d' inserció laboral de joves i adults amb dificultat social, centres de persones amb greus problemes de salut mental...i mai ha passat res.

Apostam per una ciutat on la tolerància i el civisme en siguin les seves senyes d’identitat i a on manifestacions com les viscudes no en tenguin cabuda.

Exigim a l’Ajuntament de Palma que es mantengui ferm en la defensa dels drets bàsics de les persones necessitades, mantenint la seva decisió pel que fa a la ubicació de l’Alberg de Transeünts i segueixi amb l’aposta dels serveis d’atenció al ciutadà com a eix bàsic per la construcció d’una societat més justa i igualitària, en drets i deures.

Atentament.

Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de les Illes Balears

Divendres 27 de febrer a les 21.30 hores a Sa Recreativa de Felanitx

(Plaça Arraval, 14, baixos)

L'agressió israeliana contra el poble palestí.

Una perspectiva més enllà dels darrers atacs

Jenin, Jenin

Posterior col·loqui amb Laura Camargo, portaveu de la Plataforma per Palestina i membre de la Taula per Palestina

En abril de 2002, l'exèrcit israelià assetja i envaeix un camp de refugiats a Jenin (Cisjordània), matant a desenes de persones i destruint i assolant cases. Durant la durada de l'atac no es permet l'entrada al camp ni a periodistes ni a membres d'organitzacions de drets humans i el setge continua dies després de la invasió. A la fi d'aquest, el director palestí Mohammad Bakri pren la seva càmera i s'introdueix en el camp per entrevistar als seus habitants. Testimonis que ens mostra en aquesta pel·lícula.

Jenin, Jenin. (Palestina, 2002). Direcció i guió: Mohammad Bakri. Muntatge: Leandro Pantanella. Durada: 54 min.

Ho organitza:

Per al pròxim dissabte 28 de febrer de 2009 a les 17 hores CNT convoca tothom que estigui interessat a participar en la reunió preparatòria per al repartiment del número 2 de la publicació anticapitalista Crisi, a la seu del nostre sindicat (Palau Reial 9, 2n - Palma) amb la intenció de parlar sobre els següents temes:

El sindicat CNT ha estat elegit pel col·lectiu editor d'aquest diari, com el centre de distribució a Mallorca del mateix.

Les persones i/o col·lectius interessats en repartir el diari el dia 17 de març a l'illa, han d'acudir a aquesta reunió o posar-se en contacte amb el sindicat, ja que se'ns ha comunicat que s'han d'anar encarregant ja els diaris, per tant el dia 28 una de les coses que ultimarem és el nombre d'exemplars que es distribuiran a Mallorca.

Així mateix, el dia 28 de febrer es parlarà de la trobada que hi haurà a Catalunya els dies 7 i 8 de març que, preparada pel col·lectiu editor, definirà la jornada final del 17 de març.

Els diaris arribaran al nostre local de Palma abans del 17 de març, per tant aquest serà un altre tema que hem de parlar, ja que ens hem de coordinar entre tots per al repartiment.

Per a qui no sàpiga encara que és la publicació Crisi i d'on sorgeix, aquí us deixem un enllaç a la seva pàgina web, on apareix tota la informació:

www.17-s.info

Sobre aquests temes i altres volem parlar amb totes les persones interessades a distribuir Crisi el 17 de març de 2009.

Finalment et recordem que si us és possible fer alguna aportació econòmica cada euro que doneu servirà per a imprimir 20 periòdics més que els 250.000 que ja són segurs que s'imprimiran, en aquest enllaç s'explica tot:

www.17-s.info/node/745

Us hi esperem! 

Crisi, 01

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461