Ateneu Llibertari Estel Negre

En les últimes eleccions més del 30% dels espanyols amb dret al vot no ho van fer. En bona part, per considerar que gràcies a l'especulació sobre el treball, la Constitució i les seves lleis són un còmic de ciència ficció, contribuint a que els rics es faci més rics a costa dels obrers.

Aquests dies, arran del terratrèmol de Lorca, els polítics s'han apressat a prometre que no escatimaran en mitjans per a restituir els habitatges als 6.000 afectats. Mentre, es gira l'esquena als 300.000 desnonats dels seus pisos per la crisi financera: sense casa i amb un deute hipotecari.

Desenganyat de la legislació que permet que si per una ordre d'embargament del banc el desnonen a un del seu domicili per manca de pagament i el deixen al carrer, no només no podrà sol·licitar els serveis de la policia, emparant-se en el seu dret a un habitatge digne perquè pugui ocupar de bell nou la casa, sinó que serà la pròpia policia qui executi l'ordre de desnonament.

Ben igual que si l'acomiaden d'una empresa amb guanys --com ara els 20.000 de Telefònica-- i es queden sense feina, i acudeix a una comissaria de policia perquè li restitueixin el seu lloc de treball, brandint la Constitució espanyola on diu que «tot espanyol té dret a un treball». Pensaran, quin ingenu!

Ara bé, la cosa canvia completament si vostè el dia de les eleccions va a votar i qualcú s'ho impedeix. Immediatament acudirien diverses dotacions de policia per a detenir el sabotejador i protegir-lo perquè pugui exercir el seu dret al vot.

És a dir, que els pobres al legislador només li interessant el dia d'anar a votar. La llei ens empara en el dret de votar als partits polítics, però no en els drets que aquests promulguen. La llei ens converteix un dia cada quatre anys en ciutadans. La resta de l'any són servents dels polítics, sense consciència. No oblidem que el súbdit assenteix, el ciutadà en vertadera democràcia decideix.

El qualificatiu de ciutadà cal guanyar-lo adquirint poder per decidir; no acatant ordres i complint lleis de les quals no participem.

Som un número d'identitat sense identitat que paga impostos i treballa per a una elit amb un cost i una despesa infinit. Juguem un paper d'esclau imbècil que s'empassa el galimaties d'economistes i polítics, és a dir: en aquesta farsa de democràcia ens donen l'oportunitat d'elegir els nostres amos per explotar-nos durant els propers quatre anys.

Rebem un adoctrinament que ens autoincapacita per a què cadascú participen de la política, que siguem responsables de nosaltres mateixos i no deixar a mans d'estranys el destí de les nostres vides. Exigim una democràcia participativa, perquè ben igual que els dictadors, els nostres polítics no tenen confiança en el seu poble, cas contrari deixarien la responsabilitat del govern a les seves mans. És què no és democràcia el poder del poble? Doncs el dia de les eleccions l'abstenció és l'acte més democràtic ja que contribueix a no donar el poder als qui no ens deixen participar del govern.

Antoni Cànaves Martin

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.

Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

- Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.

- Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.

- El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.

- La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica  encapçalada per les inamovibles sigles del PP$OE

- L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.

- La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.

- Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.

- Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.

- És necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.

Jo puc canviar-ho.

Jo puc ajudar.

Sé que junts podrem.

Surt amb nosaltres. És el teu dret.

Vos escric per comunicar-vos que aquest dimarts passat el company Ramón Fernández Durán deixà aquest món. M'imagin que molts ja ho haureu sabut per divers vies. Aquest dissabte passat vaig estar amb ell i passàrem una bona vetllada, junt amb altres companyes i companys. El seu estat de salut havia empitjorat durant les darreres setmanes, però així i tot no deixà de veure's amb algunes persones, tot fent del camí cap a la mort un encontre col·lectiu, així com una reivindicació política per una mort digna. El dijous passat ens envià a unes quantes persones el darrer que havia escrit durant aquests mesos, tot disculpant-se de possibles errades degut a que no sempre estava en plenes condicions per escriure. Però la veritat que el text que ens ha enviat, que analitza la crisi sistèmica 2000-2010, és excel·lent!

Podeu consultar el blog sobre en Ramón

També hi ha un espai sobre ell a Rebelión

Aquí vos pas l'obtiuari d'El País

I un text de Jacobo Rivero de Diagonal

Una abraçada

Ivan Murray

El dissabte 14 de maig a les 13.00 tindrà lloc al centre cultural «Sa Nostra» una conferència sobre «Judicis a les Juntes Militars a l'Argentina», a càrrec de Lorenzo Víctor Rodríguez, magistrat i vocal president de la Cámara Primera del Criminal de Córdoba (Argentina). La conferencia, oberta al públic, se celebrarà després  de l'Assemblea Anual de Amnistia Internacional Mallorca-Eivissa al Passatge de la Concepció, 12 de Palma.

Les agressions als drets de les persones continuen sense aturador. Des de fa tres anys les polítiques que dicten la Unió Europea, sota el designi del Banc Mundial (BM), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Europeu (BE), són submisament aplicades pel govern de l'Estat espanyol i, a Catalunya, primer pel tripartit, i ara per CiU.

Mentre que amb diner públic (més de 150.000 milions d'euros) s'han sanejat els comptes de les entitats financeres, que han sigut les causants de la descapitalització bancària (la mal anomenada crisi), s'han anat aplicant successivament mesures per abaratir l'acomiadament dels i les treballadores, per retallar les pensions, d'altres per augmentar fins els 76 anys el temps de treball, per la reducció general dels salaris,tot provocant que perdem poder adquisitiu i drets socials.

En canvi les rendes més altes s'han vist protegides amb polítiques fiscals que les afavoreixen i encara pretenen eliminar l'impost de successions. Això és la llegenda de Robin Hood a l'inrevés, l'hi furten al pobre per donar-li-ho als rics. Actualment les rendes del treball, és a dir, les de la majoria de la població són les que més aporten a les arques de l'Estat.

Alhora, els beneficis de les transnacionals i bancs augmenten. L'actual model d'introducció de les noves tecnologies i l'avarícia de la classe empresarial, amb la col·laboració de polítics institucionals i els sindicats col·laboracionistes CCOO i UGT, provoquen que a Catalunya l'atur quasi arriba a les 700.000 persones, sent les més perjudicades les dones i el jovent. Les hipoteques no es poden pagar i els desnonaments superen els 230.000 a l'Estat espanyol. La injustícia continua sent implacable amb els que han perdut la feina i el drama de la pèrdua d'ocupació de l'habitatge propi cau sobre milers de ciutadans i ciutadanes.

La dèbil resposta sindical, dels que ostenten la major representativitat, els delata com col·laboradors del sistema que està generant la pobresa a més de 8 milions de persones a tot l'Estat. Prova de la seua col·laboració són el darrer pacte social i el pacte de les pensions que signaren amb empresaris i governs amb el vist-i-plau de la majoria del Parlament espanyol, així com la tèbia resposta a l'anterior reforma laboral.

Ara, a Catalunya, la dreta embravida pretén prendre les regnes i retallar els drets en sanitat, en educació i en d'altres serveis públics, un avanç social que tants anys ens han costat aconseguir. Sense cap escrúpol ens volen robar el més elemental en la vida de l'ésser humà, la salut. En efecte, l'eliminació d'intervencions quirúrgiques i llits hospitalaris afectarà negativament a l'atenció dels malalts. Segurament eixes persones que han decidit aplicar aquestes mesures tindran la seua mútua privada. És clar que no els importa la salut de la majoria de la ciutadania, amb la seva miserable demagògia ens volen fer passar bou per bèstia grossa.

Però diem ja n'hi ha prou! Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya no tolerarem més abusos. Volem justícia social. Per això ens adrecem a vosaltres per exercir un dels nostres drets, i en llibertat mobilitzar-nos al carrer contra les retallades socials i contra les mesures que estan promovent el govern estatal i l'autonòmic.