Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Aquest dissabte 7 de gener,

a les 10.45 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dissabte de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 10.45 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

---

Itinerari

Us hi esperem!

Massa Crítica

971 207 441

L'anarquista Francesc Xavier Cañadas porta 48 hores en vaga de fam i set indefinidament --des del migdia del 31 de desembre-- a la plaça Sant Jaume per protestar contra la situació actual de crisi econòmica, les retallades de la Generalitat i les «privatitzacions encoberts».

Javier, que ha rebutjat parlar amb els mitjans, demana l'eliminació del copagament sanitari, l'absolució dels càrrecs contra els imputats pel setge al Parlament i l'anul·lació immediata dels desnonaments, entre d'altres.

***

Vaga de fam i set, indefinida

La situació econòmica que precaritza els més desfavorits, no és fruit d'una «crisi», sinó d'una ESTAFA produïda pel sistema financer i recolzada pels poders públics de tot l'Estat espanyol. Alhora, aquests poders públics són recolzats per tots els polítics institucionalitzats del pais, des de la dreta, passant pels nacionalistes, fins «l'esquerra», amb la seva muda política de “qui calla, atorga”; els qui, en comptes de tenir la més mínima decència d'abandonar tots els parlaments per deixar governar els lladres en solitari, participen democràticament de la lladreria institucionalitzada.

Els rics, cada cop més rics i cada cop paguen menys impostos.

Els pobres, cada cop som més pobres i cada cop paguem més impostos.

Els esforços per la nostra supervivència només estan destinats a l'enriquiment dels lladres institucionalitzats.

Per tant,

Jo, Francesc Xavier Cañadas Gascón --Xavi, per als amics-- nascut i resident a la ciutat de Barcelona, en plenes facultats mentals, decideixo unilateralment declarar-me en Vaga de Fam i Set, indefinida, a partir del proper 31 de desembre de 2011, a les 12:00h., davant la porta principal de la Generalitat de Catalunya, ubicada a la Plaça Sant Jaume.

I exigeixo (perquè en aquesta ocasió resulta inadmissible demanar els polítics lladres institucionalitzats) els següents punts, per tal de deposar la meva actitud:

1.- Eliminació, per Decret Llei, del Copagament sanitari.

2.- Absolució sense càrrecs dels 20 companys i companyes acusats de terrorisme pel jutge Eloy Velasco de l'Audiència Nacional, pel “Cas Parlament” del 15 de juny de 2011, perquè considero que la dissidència no és terrorisme, i sí que ho és, en canvi, la “lladreria política institucionalitzada”.

3.- Abolició immediata de tots els desnonaments, amb caràcter retroactiu des de 2008.

4.- Abolició immediata de la Monarquia.

5.- Eliminació, per decret llei, de la càmera del senat.

6.- Nacionalització de tota la Banca-Usura.

7.- Reducció del 75% de les retribucions de tots els “Polítics Institucionalitzats” de l'Estat espanyol.

8.- Reducció en un 200% dels pressupostos de Defensa i Interior.

9.- Requisició de tots els comptes situats a paradisos fiscals i expulsió permanent del país a tots els seus propietaris.

10.- Augment en un 200% de les partides pressupostàries de Sanitat, Educació, Cultura i Serveis Socials.

Els punts del 4 al 9 son d'estricte compliment, com a única manera d'assolir l'eliminació de tot el dèficit públic, que no han creat els ciutadans, sino els politics institucionalitzats amb la seva pràctica indiscriminada de l'Estafa Legal i la Lladregada.

Només acceptaré negociar la rebaixa de la meva postura quan s'aprovin els dos primers punts de la plataforma reivindicativa d'exigències mínimes.

¿Com pots col·laborar?

Fent difusió massiva del comunicat, via Internet i xarxes socials, nacionals i internacionals;

Fotocopiar el document en les quantitats que a cadascuna l'hi sigui possible i portar les còpies a la Pl. St. Jaume a partir del 31 de desembre de 2011 a les 12:00h.

I, sobretot, companyia, encara que sigui una o dues persones, alternativament, durant totes les hores del dia.

AVÍS: Només prestaré declaracions a mitjans alternatius d'informació; per tant, abstenir-s'hi mercenaris dels «mass-media».

Sembrant anarquia, per a recollir kaos!

A Barcelona, 22 de desembre de 2011

---

No sé que em molesta més, si la dinerada que guanya el rei, l'expressió «exercici de transparència», haver d'agrair a la Casa Reial la informació que ens dóna sobre la destinació dels nostres diners o l'embafadora complaença de gairebé tots els polítics i d'alguns periodistes amb el desorbitat sou del monarca i amb el seu discurs de Nadal, tan normalet com el d'altres anys.

El silenci de quasi tots els polítics sobre el desmesurat pressupost de la Casa Reial i sobre els desbaratat jornal d'aquells que no són més que funcionaris de l'Estat (o cònjuges dels mateixos) s'explica per la por a perdre els seus privilegis. Com criticar el dispendi del rei sense renunciar immediatament als avantatges econòmiques d'aquesta casta anomenada classe política. El silenci que guarden sobre aquest assumpte alguns periòdics seriosos em resulta més difícil d'entendre. No es tracta de dir que el rei està nu, sinó de tot el contrari: que està folrat i que seria bo --bo per a la supervivència a mig termini de la institució-- que renunciés a un seguit de privilegis, intolerables en un país empobrit i en crisi.

M'és igual el pressupost d'altres cases reials europees. Per jutjat si el sou del nostre primer funcionari és just no s'ha de comparar amb el que té la regna d'Anglaterra (la família del qual per cert està més fiscalitzada que la del Borbó), sinó amb el nostre salari mínim o amb el sou dels nostres funcionaris del grup A. La diferència entre un i altre és la que va d'un país demòcrata a altre que encara conserva al moll dels óssos l'essència no sé si del franquisme o de l'economia feudal.

Antonio Orejudo

El passat 21 de desembre del 2011, el Banc Central Europeu (aquesta entitat antidemocràtica presidida per l'exGoldman Sachs Mario Draghi i que condiciona cada dia més les nostres vides) va repartir 500.000 milions d'euros entre 523 bancs de la Unió Europea. Draghi els va deixar els diners a un interès de l'1 per cent amb la intenció, segons les seves paraules, de reactivar «el crèdit a famílies i empreses». Tanta bona fe venint de qui venia no era creïble però tothom se'n va alegrar: «per fi el crèdit fluirà i podrem tornar a gastar com abans» o com a mínim «podem pagar els deutes que tenim!» Ara bé, els diners no portaven cap mena d'obligació afegida, ni tan sols de manual d'instruccions, pel que els bancs els podien destinar al que els vingués més de gust, per exemple a comprar deute públic, que en els moment en què estem ofereixen una rendibilitat elevada però poc tenen a veure amb l'economia de les famílies o les empreses. I és clar, totes les borses europees van reaccionar positivament a aquesta injecció de diners, només faltaria...

El mateix dia, les i els empleats públics rebien unes nòmines que contenien ingressos molt menors als previstos ja que se'ls havia retingut l'IRPF del salari i de la paga extra íntegra, la qual encara no havien cobrat. El merder va ser tan gran que el mateix Mas va arribar a demanar disculpes públicament per «l'error» comès, alhora que el seu conseller d'Economia, Mas-Collell, corria a excusar-se i a demanar que l'Estat avalés el deute de les autonomies. Oblidava que l'11 de setembre passat la seva coalició tan sols es va abstenir quan la Unió Europea va manar a l'Estat espanyol que canviés la seva Constitució per tal que el dèficit públic dels estats fos no ja impossible sinó ni tan sols probable. Aquest home, ja m'ho permetreu, és un incompetent com a polític i un ultraliberal com a economista, o sigui que no li veig la gràcia, ni tan sols al seu personatge del Polònia.

Després de protestes, amenaces, males explicacions i ximpleries diverses, el Banc de Sabadell apareixia com la mare de Déu de Montserrat, feia el miracle i solucionava el paperot al Govern de CyU. La Generalitat ja podia pagar el 20 per cent de la paga extra de Nadal dels més de 230.000 empleats públics. Es tractava de setanta milions d'euros que es cobrarien entre el 29 i el 30 de desembre i que suposaven el 20% de la paga ja que el 80% restant l'havien cobrat també amb retard la setmana anterior.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i el portaveu del Govern, Francesc Homs, en el seu moment no van voler facilitar la identitat del prestamista del crèdit, potser per no incomodar l'entitat financera que ha salvat la pell del Govern català alhora que s'ha embutxacat uns dinerets que mai vénen malament, per tapar quatre foradets... que diuen els que els toca la Loteria. I dic quatre foradets perquè si el mateix Banc va rebre diners a l'1% provinents del Banc Central Europeu, ara n'ha deixat al Govern de Catalunya al 6%. Per tant, s'entén que els del Govern no en volguessin dir el nom, si tenim en compte que en aquesta crisi el nom dels lladres mai no apareix enlloc... fins que algú el diu.

I posats a fer preguntes impertinents, la que fa estona que em ronda pel cap un cop i un altre és: la Generalitat pot tornar aquest crèdit al 6% sense endeutar-se més? La resposta la sabem totes i tots però ningú no s'atreveix a dir-la... Una altra seria preguntar quant ha costat realment al Govern aquest crèdit (i no parlo ara de diners) però aquesta millor ni insinuar-la, no fóra cas que algú s'amoïnés de veritat...

Jordi Martí Font

Avui se celebrarà la segona part de l'Assemblea Extraordinària de Reestructuració del CSOA Sa Foneta que va començà el 14 de desembre.

Els punts a tractar són:

- Nous projectes a engegar.

- Revisió dels mínims del CSOA.

- Lectura de conclusions i tancament.

Cal l'assistència de tota la gent que participa en el projecte i la gent que vulgui participar de bell nou.

Us hi esperem!

Dia dels Sants Innocents: Felicitats!

Ens han pres per innocents, ens han pres el pèl i estafat.

Anem a celebrar el nostre dia.

Cavalcada indignada: 28 de desembre de 2011 entre les 18 hores i les 20 hores. Sortirà des de la plaça d'Espanya i recorrerà els carrers de vianants i comercials del centre de Palma (Oms, Rambla, plaça Major, Sindicat, Sant Miquel...).

Consistirà a fer una patxanga sorollosa i divertida. Recorrerem els carrers comercials de Palma repartint informació sobre les nostres activitats.

Anirem disfressats (opcional) de reis mags, personal sanitari, zombies, el que a cadascú li vingui de gust.

La finalitat és celebra la nostra festa (innocents) i difondre informació de les properes activitats del 14 i 15 gener (Manifestació)

En acabar, a les 20 hores anirem al taller de desobediència civil de Pere Garau.

Us hi esperem!

Aquest 31 prendrem els raïms a Sa Fonètica tots i totes junts, amb una mica de musiketa, bon ambient i una mica de pica pica. A més si véns vestit «d'etiqueta» et toca una copeta de cava.

La festa durarà sobre la marxa, encenem motors a Sa Foneta i després de ruteo nocturn!