Ateneu Llibertari Estel Negre

L’Associació Finestra al Sud - S’Altra Senalla d’Inca i la delegació d’Inca de l’Obra Cultural Balear convoquen el «Primer Concurs de relat curt solidari» en llengua catalana, dirigit a joves i adults, que té com objectiu sensibilitzar a la població en la solidaritat mitjançant la creació d’una història curta basada en principis solidaris.

Podran concórrer al premi tots els autors que ho desitgin de més de 12 anys, sempre que l’obra estigui escrita en català, sigui inèdita i no hagi estat premiada en qualsevol altre concurs literari.

Aquesta activitat rep el suport de la Direcció General de Cooperació (Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern de les Illes Balears). També espera rebre el suport de diferents entitats, empreses i comerços que ajudi a incrementar el nombre de premis que finalment s’entregaran.

El termini d’entrega dels relats finalitza el dia 24 de maig de 2011. Es faran dues categories, una per joves (categoria escolar) i una altra per adults. Llegiu les bases adjuntes per tenir tota la informació.

Estem faltats de memòria o senzillament, no en fem prou ús. Ho ignorem gairebé tot, a nivell col·lectiu, del que vam estar, dels referents que teníem i de què va passar que ens pugui servir per encarar el que ens ve a sobre. O potser és desconeixement infinit, no ho sé. Però no, que a cada institut hi ha un mestre o una mestra que ens en parla i ens diu qui era i què feia aquest i l'altre i ell també. Sí que en sabem, pels llibres de text; sí que en sabem, de la seva importància, però tampoc hem de pretendre que qui mana ens doni tota la formació necessària per a l'alliberament, ens cal buscar-la i construir-la. I dins d'ella, ell n'és una peça clau, la clau de volta m'atreviria a dir. Tot i això, feia massa anys que el nostre poeta, català avançat, avantguardista, anarquista, socialista i independentista, humà davant de tot, l'home entusiasta, Salvat-Papasseit, restava desaparegut de les nostres llistes de coses recordables, rellegibles i reescoltables. I així ens va: l'Ovidi, Pedrolo, Capmany, Fuster, Salvat... Massa oblidats, massa semblances entre ells, massa factors que ens porten a malpensar de totes elles i de tos ells, dels altres.

Avui pels llibertaris que no saben què són ni d'on vénen, Salvat seria titllat de «segurata» perquè va guardar fusta al moll, mentre deia als burgesos que ells no sabien què era guardar-ne...

Entre els independentistes i punt que no miren més enllà de l'ara, seria un botifler perquè escrivia sovint en espanyol els articles socials, la colla dels d'Humo de fábrica...

Els socialistes del P$OE-GAL i no els de La Justicia Social de Reus,que era on escrivia, li dirien «traïdor», «boig», «traïdor»...

Els altermundistes li dirien que no és bo de dir que no és segura l'ombra de l'Islam, malgrat el vi faci sang i la carn, carn...

I els nens de la seva escala el mirarien cantar -sense entendre res de res- crits de guerra per als adolescents que no eren encara prou grans, tan pocs com en queden... i riurien, perquè no se'l creurien, tan nyicris com era.

Durant trenta anys, de 1894 a 1924, orfe als set anys i acollit al vaixell insalubre de l'Asilo Naval Español, un home entusiasta es va aixecar cada matí per escriure poemes en ondes hertzianes i conspirar per esdevenir germà de la divina acràcia, Gorkià en definitiva i mai amb punt i final. Va somiar en veu alta subvertint les formes, primer, i trencant els límits dels continguts, després. Tanta vida que vessava arreu no podia contenir-se ni prendre camins de seny, ni falta que li feia. Ni contenir-se. Ni tan sols esdevenir una vida mig moderada allunyada de la vida de poeta: «sigueu poetes amb majúscula!». Per tot això era imprescindible, als déus, encomanar-li la mort per tal que la rebés en forma de tuberculosi. I morís després amb el coixí curull d'ous plens de vida nova, que no de serps sinó d'osses majors, majors, majors... en què sexe i revolució eren un. Tal com haurien de ser sempre.

Ara sembla que torna a la primera línia amb una biografia del Ferran Aisa i la Mei Vidal publicada per l'Editorial Base continuació d'aquella dels mateixos autors publicada fa uns anys per Virus Editorial. Fa no res podíem llegir la seva Obra Completa finalment. I ara, també, llegir i mirar i tocar el catàleg de l'exposició, un llibre que visualment hagués agradat fins i tot al mateix autor, sense cap mena de dubte. Tanca l'espai de Salvat l'exposició que fins a principis d'abril es pot veure i gaudir al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona.

Oblidada per una transició del no-res, que era Franco, al poc més que res, que és aquest tros de democràcia burgesa, la vida de Salvat apareix i desapareix de la primera fila a ritme de moda, però tothom qui tingués un mínim de sensibilitat, social, nacional o humana, l'hauria de valorar en la seva justa mesura. Sempre, independentment de les modes.

I fins aquí arriba el que es donava? Doncs no, ja que ben aclarit no es donava res, si no és la consideració de primer dels nostres clàssics al poeta que es va enfrontar a la classe dominant amb les armes de les lletres i l'olor tinta. Que va esdevenir el primer, dels que mereixia els besos primers i sempre va tenir clar que res no és mesquí. Ni cap hora és isarda!

Jordi Martí Font

Des de l'Associació Lligams, pagesos, entitats afins al Mercat Ecològic de Palma i els que formem part del mercat volem informar a les persones usuàries i a la ciutadania en general que el Partit Popular va vedar al ple de l'Ajuntament de Palma del passat dilluns 28 de març la possibilitat de que el Mercat obtingui la figura de permanència, al·legant motius no ajustats a dret, ni a la realitat i buits de contingut.

Per aquest motiu, perquè el mercat ha estat des dels seus inicis una iniciativa de i per a la ciutadania, necessitem reunir el màxim nombre de signatures amb la següent petició:

«Com a persona ciutadana i usuària del Mercat Ecològic setmanal de Palma, que se celebra cada dissabte a la plaça Bisbe Berenguer Palou en horari de 8.00 a 14.00 hores des del dia 25 de setembre de 2010, manifest la meva conformitat per a que el mercat obtingui la figura de permament.»

Ara més que mai el mercat et necessita, ara més que mai hem de dir ben fort:

Volem el Mercat Ecològic a Palma!

Signa la recollida de signatures aquí i recomana-la als teus contactes:

www.peticionpublica.es/?pi=P2011N8327

Associació Lligams

---

Aquest dissabte 2 d'abril,

a les 10.45 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dissabte de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 10.45 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Us hi esperem!

Massa Crítica

971 207 441

---

Divendres 1 d'abril de 2011 a les 20 hores

al local del GOB (Manuel Sanchis Guarner, 10 baixos / Palma)

El proper divendres 1 d’abril es farà un acte d’homenatge a Ramón Fernández Durán. Aquest és un dels principals intel·lectuals crítics de l’Estat espanyol, amb una llarga trajectòria dins Ecologistas en Acción. Les seves reflexions sobre els moviments socials i l’ecologisme polític han tingut una forta influència en els moviments antisistèmics, especialment en el moviment ecologista.

Aquest acte s’emmarca dins la roda d’actes que s’organitzen a tot l’Estat, i que pensem que és la millor manera de fer un homenatge a Fernández Durán. Es presentaran els seus dos darrers llibres El antropoceno. La expansión del capitalismo global choca con la biosfera i La Quiebra del Capitalismo Global: 2000-2030. Preparándonos para el comienzo del colapso de la Civilización Industrial.

Aquests llibres formen part del seu ambiciós projecte sobre la societat del petroli, amb l’objectiu de pensar col·lectivament en els futurs a construir. El darrer, que és un resum d’un llibre més extens en el qual estava treballant fins ara, pot ser considerat com el llegat polític i ideològic de Fernández Durán. Per això, les presentacions volen ser, a més d’una manera d’expressar la nostra gratitud i estima cap ell, una forma d’obrir un debat sobre la crisi actual, i més concretament sobre la qüestió energètica.

Per a la presentació es comptarà amb la participació d’Iñaki Aicart, de la redacció de Cultura Obrera; Macià Blázquez, del GOB i del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori (GIST-UIB); Ruth Escribano, de l’Oficina de Cooperació i Desenvolupament i Solidaritat de la UIB (OCDS), Tom Kucharz d’Ecologistas en Acción i Ivan Murray del GIST-UIB.

Ho organitza: Cultura Obrera, Ecologistas en Acción, GIST-UIB (Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori) i GOB.

Articles de Ramón Fernández Durán

---

Presentació del llibre Què pagui Pujol! Una crónica punk de la Barcelona dels 80, a càrrec del seu autor Joni D.

Divendres 25 de març a les 20 hores a l'Ateneu Llibertari Estel Negre (Palau Reial, 9, 2n / Palma)

Dissabte 26 de març a les 19 hores a Ca'n Lliro (Joan Lliteres, 42 / Manacor)

Ho organitza: Ateneu Llibertari Estel Negre i Cultura Obrera

Us hi esperem!

---

---

Què pagui Pujol! és un relat viscut i trepidant, amb noms i cognoms, i d'alt contingut batallant. Una crònica plena de referències musicals i localitzada a espais mítics de la capital catalana, molts d'ells desapareguts i esborrats de la memòria oficial, d'una ciutat en constant lluita per fer desaparèixer tot rastre de dissidència.

Un collage narratiu que combina la recerca històrica i autobiogràfica, amb un acurat esforç per retratar el moviment punk de principis dels 80, a partir de fotografies, cartells i octavetes, fanzines i retalls de premsa

El protagonista del llibre és el propi autor: un Joni D. adolescent i punk, que ens condueix des de l'irreverent escena musical alternativa i les primeres okupacions, fins a les mobilitzacions autònomes en contra de l'OTAN i el servei militar.

La història de deu anys que comença amb les primeres emissions de les ràdios lliures, i acaba amb el naixement de diversos projectes autogestionaris vinculats als moviments socials barcelonins.

Un treball militant i resistent que ens mostra el pes i la significació de les contracultures urbanes, tot qüestionant l'estratègia de l'amnèsia orquestrada durant la Transició.

---

Un libro de memorias, que está despertando interés por la calidad de su prosa, su abundante material gráfico y su rescate de la historia. (Santi Palos, Diari de Terrassa).

Ric en imatges i memorabilia que retraten a la perfecció la Barcelona punk i underground dels vuitanta. (Mondo Sonoro).

Esto pasó aquí, hace veinte años, y no hay otra forma de aprenderlo que leyendo libros como Que Pagui Pujol!. Un trabajo imprescindible. (Kiko Amat, Rockdelux).

Otro golpe contra la amnesia orquestada durante la transición. (Rock Zone).

Un llibre vibrant i compromès. (Ricard Martín, Ara).

El relat d’un moviment contracultural impulsiu que va anar adquirint gruix teòric sobre la marxa. (Jordi Bianciotto, El Periódico).

«La repressió del 92 va canviar la cultura al carrer» (El Punt, 15-12-2010)

«El "punk" també és memòria històrica» (El País, 28-12-2010)

«El punk "made in" Barcelona ja és història» (El Mundo, 03-02-2011)

«La memòria històrica del punk barceloní, escrita per primer cop» (Ara, 09-02-2011)

«El llibre Què pagui Pujol! reivindica el punk barceloní dels anys 80» (El Periódico, 21-02-2011)

Què pagui Pujol! Èxit de públic de la gira de presentació

Consol Saenz entrevista Joni D., autor del llibre Què pagui Pujol! (Ràdio 4 -RTVE)