Ateneu Llibertari Estel Negre

Avui dijous 5 de maig, a les 19 hores, al Teatre Mar i Terra (Sant Magí, 89-91 / Palma) la plataforma «Salvem es Jonquet» presentarà el llibre Salvem es Jonquet. Hi haurà xerrades, projecció d’un documental sobre el teatre i el barri, música i un poc de berenar en aquest homenatge a la gent que ha lluitat aquests darrers trenta anys per la defensa i conservació d'aquest emblemàtic barri.

M'aixeco molt aviat perquè les pastilles que prenc per la lumbàlgia no em deixen dormir i baixo al carrer una mica més tard que quan hi surto per agafar el cotxe i anar a treballar al Vendrell. Avui estic de baixa. Compro el Público i La Vanguardia (per primer cop en català, ja era hora, o millor dir, felicitats!) i me'ls llegeixo en un bar mentre endrapo un entrepà de tonyina i una aigua mineral. Ahir, els Estats Units d'Amèrica van eliminar un ex dels seus, l'exagent de la CIA Ossama Bin Laden. I alguns ciutadans mediatitzats ho celebraven pel carrer mentre el seu cap polític els deia que a partir d'ara tot serà més segur. Curiosa seguretat que es basa en eliminar un ex dels teus que s'allotja a tocar d'un complex militar d'un país que si és com és és perquè tu ho has decidit. Del Paquistan parlo. En què consisteix aquesta «seguretat»?

La bèstia més bèstia de totes les bèsties, Ossama Bin Laden, semblava que movia el món des de les muntanyes d'Afganistan, amagat dins d'una cova, o això ens deien els serveis secrets mundials filtrats per La Vanguardia, etc. El món musulmà el seguia i estava tot ell preparat per a l'assalt final, o això deia i diu la Rahola i la Fallaci. I per això els europeus-nord-americans ens hem previngut amb una llista llarga de guerres necessàries. Però fa uns mesos, de cop i volta i sense que fossin cridats al teatre de les primeres pàgines dels diaris, milers i milers de ciutadans i de ciutadanes del nord d'Àfrica van sortir al carrer per cridar i aconseguir, malgrat tancs, tortures i assassinats perpetrats pels «amics» dels diversos governs occidentals, amb armes occidentals i defensant interessos occidentals, llibertat i justícia. Les jornades de la ira han estat la concreció d'un fet que ens hauria de fer pensar una mica, si és que encara en tenim la capacitat. Com pot ser que passem deu anys o més amb por pensant que qui mana al nord d'Àfrica i a bona part de tot el món islàmic són una colla de fanàtics fonamentalistes, que ens volen sota la llei islàmica i quan es produeix una revolta en aquests indrets el que s'hi demana és democràcia, pa i justícia?

Alguna cosa no quadra en tot això. Algú ens ha enredat de bo de bo o, el que és pitjor, alguns s'han deixat enredar -o no- fins a extrems que farien riure fins i tot a aquest exagent de la CIA que deien que es deia Bin Laden si és que mai ha existit i que un cop executat en el seu refugi del Paquistan van fer desaparèixer, els seus assassins, dins del mar, o no.

A les pàgines de Públic també en català, llegeixo que Felip Puig (digne successor del Miquel Badia), planteja treure el dret de manifestació als «esvalotadors» mentre assegura que a la manifestació de l'1 de maig per la tarda a Barcelona que va passar pels barris dels rics «hi ha ramificacions internacionals». Sort encara que han mort Bin Laden perquè sinó ja sabeu qui hi hagués estat implicat, sense cap mena de dubte. Se n'hauran de buscar un altre i estigueu segurs que el trobaran.

Jordi Martí Font

El proper diumenge 8 de maig, organitzada per associacions, entitats i veïns de Bunyola amb el suport d'entitats en defensa dels camins públics de Mallorca, s'ha convocat una marxa reivindicativa per exigir l'obertura de l'antic camí reial de Bunyola a Lluc (camí de Comasema).

L'acte començarà a les 10 hores a la plaça d'Orient.

Tothom a Comasema!

Camins públics i oberts!

Plataforma pro-camins públics i oberts

Ha sorgit darrerament una proposta de caire catalanista, per retre honors als germans Badia, morts ara fa 75 anys. L'excusa és que aquests «herois nacionals» foren injustament assassinats pel simple fet de ser «bons patriotes», a sobre, s'usa l'eufemisme de la «memòria històrica» per a defensar aquest projecte.

No volem ni podem ser més «doctes» que Hilari Reguer, monjo de Montserrat signant, entre d'altres, d'aquesta proposta d'homenatge, però si que podem llegir entre línies, tant a la hemeroteca de La Vanguardia o en força llibres històrics.

I la realitat amagada, és que foren uns torturadors, assassins, pistolers i defensors de la burgesia catalana, foren uns catalanets d'Estat Català, que defensaren la Pàtria per damunt de les persones.

Per tot això, i més, no recolzem aquests actes que sols pretenen esbiaixar encara més la nostra història, la de la nostra terra, per imposar una visió políticament correcte, uniformitzadora i global.

Visca la Terra, morin els Estats!

Ovella Negra

Avui divendres 29 d'abril de 2001 a les 20 hores, al Saló Parroquial de sa Indioteria (devora l'església), la «Plataforma Via Connectora Així: No!» informarà els afectats, els veïns, les persones preocupades o interessades sobre la magnitud i conseqüències del projecte de Via Connectora.

Si vols conèixer l'actualitat del projecte acudeix!

«Plataforma Via Connectora Així: No!»

Aquest joc consta de guanyadors i vençuts. En aquest joc nosaltres sempre perdem. Sembla que la nostra situació sigui fruit de la mala sort en el joc de la vida. No, Això és el que ens volen fer creure.

Que no tinguem mitjans per a subsistir, que el lloguer sigui impossible, que perdem la feina, que a partir d’ara ens jubilarem més tard i haurem de cotitzar més anys, no és fruit de les nostres errades o de la mala sort, No.

Es tracta d’un sistema que ens fa còmplices en la seva producció de desigualtat. A aquesta forma de fer-nos còmplices en la nostra pròpia explotació li diem precarietat i explotació. Aquest és el seu joc. Es tanquen hospitals i s’acomiaden a mestres per a salvar bancs. Es tolera la corrupció mentre gent és a la presó per robar menjar. No, diem no a les retallades i aquesta estafa, aquesta situació té responsables, i són els mateixos de sempre -Polítics, grans empresaris i banquers- treballen per al seu propi benefici a costa de la nostra vida precària.

Ha arribat l’hora que aquest joc acabi. Ara ens toca a Nosaltres!.

Juntem-nos totes les que vivim aquesta precarietat, el 1 de Maig comencem: els i les joves,els desocupats, els hipotecats, els que no ens jubilarem, les que no tenim futur, els i les metges, els professors i els alumnes, els pares i les mares. Tothom tenim alguna cosa a dir!

www.aranosaltres.org