Ateneu Llibertari Estel Negre

Taula rodona

Estudiants i treballadores juntes contra les retallades

23 de febrer de 2012 a les 20 hores

Edifici Sa Riera (Aula 8)

Hi intervindran membres de la CGT, de la CAF (Coordinadora d’Assemblees de Facultats de la UAB), de l’Assemblea de Son Espases i de l’Assemblea UIB.

Us hi esperem!

Si hi penso políticament no entenc d'on surten les ordres per enviar 23 furgonetes de la Policia Nacional i desenes de cotxes plens d'orcos amb porres a rebentar el cap a tothom que se'ls posés per davant a València. No entenc què busca qui des de la política ordena aquesta acció. Vol deixar lliure el carrer per fer-hi l'únic que hi deixen fer, és a dir comprar? O aturar una protesta que nois i noies de quinze anys de l'Institut Lluís Vives han portat a terme amb una dignitat que és l'enveja de tothom arreu dels Països Catalans?

Si hi penso amb tota la fredor del món, em sona a advertiment. És a dir: «mireu de què som capaços». «No se us acudeixi protestar o rebreu perquè si som capaços de pegar menors, àvies i gent que surt al carrer a fumar, a vosaltres que us queixeu de la nostra reforma laboral i de al misèria a on viureu tingueu clar que us esclafarem...»

Si hi penso amb una mica de perspectiva, tenim davant la vaga dels treballadors i treballadors de TMB a Barcelona i una llei de vaga que la patronal ha demanat als que segur que els l'aproven. O sigui que necessiten violència al carrer (després ja veureu que els culpables són els xavals, quan ho expliqui La Vanguardia o Canal 9) i que es vegi sang, primer per deixar clar que no permetran que a Barcelona aturem els seus negocis i després perquè la llei de vaga que faran serà dura, tan dura com la reforma laboral.

I davant d'això què podem fer? Doncs lluitar, sortir al carrer i deixar-los clar que la reforma laboral no la volem perquè som persones, i que, sobretot, no tenim por. No tenim por i no ens en fan. Perquè allò que defensem és just i no ens doblegarem davant l'únic argument que ells tenen: les porres. Que ho tinguin clar, davant la dictadura, cal estendre la rebel·lió. I jo la trio pacífica i a partir de la desobediència civil, pacífica que no inactiva.

Avui a València, demà a Barcelona, al carrer fins que s'afoni la dictadura del capital en forma de falsa democràcia que ens han imposat amb aquest invent dels rics que es diu Unió Europea. I davant les porres, salut i petons, companys i companyes de València, estem amb vosaltres! Perquè vosaltres som nosaltres i cap porra ens farà callar!

Jordi Martí Font,

professor de Secundària a Reus

Raons per fer vaga el 29-F

L'Assemblea de la Comunitat Universitària s'ha organitzat i ha decidit fer vaga per totes aquestes raons que teniu a continuació:

- El tancament de les biblioteques del campus durant el cap de setmana i vacances.

- L'increment de les taxes (matrícules). Des de la implantació del Pla de Bolonya, les matrícules han augmentat un 22,4%.

- Les instal·lacions són deficitàries. Hi ha massificació a les aules i menjadors

- La pujada de preus dels bars

- L'eliminació de les bicicletes compartides i del bus circular

- La supressió de l'oferta acadèmica i la important falta de materials educatius

- La reducció d'un 11,9% (7,49 milions d'euros) de l'aportació del Govern a la UIB el 2010 i el 2011, a més d'una reducció del 14% en el pressupost de 2012 (~10 milions d'euros).

- L'augment de les tarifes del transport públic: un 45% en el cas dels universitaris, un 23% per als residents, un 100% per als pensionistes. A més, els menors de 16 anys ara han de pagar.

- Violació de la llei de normalització lingüística, amb el menyspreu cap al català com a llengua de la funció pública

- Precarització de les treballadores públiques docents: s'eliminen les noves places i les pròrrogues d'interins per substituir professorat, i no es paguen hores extres ni suplements econòmics

Per tot això demanem el suport i us animem a participar dels actes i les mobilitzacions que durem a terme del 23 al 29 de febrer. Així també agrairem la difusió d'aquestes convocatòries.

29-F Vaga d'estudiants: Salvem l'educació pública. La seva és la crisi, la nostra és la lluita!

---

    29F Vaga i unitat d'acció 

La paraula crisi prové del verb grec krinein que significa «separar» i/o «decidir».

Crisi és la paraula més utilitzada pels diferents governs mundials des que va caure la borsa al 2007. Seguint les passes dictaminades per la troika (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i la Comissió Europea) i amb l'excusa dels pocs recursos a les arques públiques, l'Estat Espanyol i el Govern Autonòmic han començat una política de retallades que ens duu cap a una situació social d'emergència.

Crisi és alguna cosa que es romp i necessita d'una anàlisi i una reflexió. És d'aquí d'on surt la crítica, que significa estudi i reflexió per emetre un judici.

En tots els serveis públics, com són la sanitat, l'educació i la cultura, estan havent-hi processos de “decisió” tancats, en contra de l'interès general de la nostra societat:

- Precarització de les treballadores públiques docents: s'eliminen les noves places i les pròrrogues d'interins per substituir professorat educatiu, i no es paguen hores extres ni suplements econòmics.

- Desprotecció sanitària i copagament-repagament: S'aboleix el dret a l'assistència sanitària als estrangers aturats de llarga duració. Pagament de la targeta sanitària, dietes, tractaments i medicaments.

- Violació de la llei de normalització lingüística: Aquesta menysprea el català com a llengua de la funció pública i promou la utilització d'un bilingüisme insultant.

- Augment de les taxes universitàries i numerus clausus en tots els graus: exactament un 22,4% des de la implantació del Pla de Bolonya, tot i que hi ha més alumnes per professorat. La Universitat s'elititza i només poden accedir a estudiar els sectors socials més afavorits Reducció d'un 11,9% (7,49 milions d'euros) de l'aportació del Govern a la UIB.

- Augment de les tarifes del transport públic: 45% si ets universitari, 23% si ets resident, 100% si ets pensionista, a demés els menors de 16 anys ara han de pagar.

I a més, concretament a la UIB, parlem de les reduccions d'horaris de biblioteques, la pujada de preus dels bars, l'eliminació de les bicicletes compartides, del bus circular i de la massificació a les aules i als menjadors.

La situació econòmica i política que estam travessant ens interpel·la una resposta social conjunta, solidaria i amb criteri, ja que vivim un punt crucial que separa un abans i un després. Com també un punt decisiu en el futur de la nostra societat.

Les condicions són greus, les respostes socials són escasses i la vaga general és ja una necessitat imperant.

I la crítica és l'exercici del criteri.

Organitza't i lluita pels teus dret. 29-F VAGA!

Les lluites d'ahir són els drets d'avui i les lluites d'avui són els drets del futur.

Cal reprendre l'acció unitària per plantar cara a la nova reforma laboral. Així, durant els darrers dies, diferents persones de diversos moviments socials mallorquins han fet molta via en demanar opinions i fer contactes per organitzar-se.

D'altra banda, CCOO i UGT han fet una crida a manifestar-se el proper diumenge 19 de febrer a totes les ciutats. Considerant aquest sindicats més com a part del problema que no de cap possible solució (recordeu com a tall d'exemple les rebaixes salarials pactades amb la patronal en gener de 2012 o el pacte per jubilar-nos als 67 anys de 2011), pensem que és necessari ser presents al carrer dia 19 amb una veu pròpia per oferir així una alternativa a tanta gent treballadora, aturada, treballadora intermitent, precària, immigrant o estudiant que es vulgui mobilitzar contra aquesta reforma de les pensions.

A més a més, veiem que l'única recepta que els governs, la UE, els organismes internacionals, la patronal i aquests sindicats grocs tenen per sortir de la crisi és aprofundir en el desenvolupament d'una nova esclavitud. La nova reforma laboral o les darreres reformes a Grècia en són el millor exemple.

Per això, convoquem un bloc anticapitalista unitari per manifestar-se pels carrers de Ciutat el proper diumenge pel matí. Perquè necessitem fer visible el descontent i dir fort i clar que no som la seva mercaderia ni les seves esclaves. Perquè tenim clar que la crisi és el propi sistema capitalista depredador i antihumà, i ho volem dir sense pels a la llengua.

Volem que tothom que s'identifiqui amb aquesta crida s'uneixi al nostre bloc: en moments com aquest la unitat és imprescindible. Veniu amb els vostres sindicats de base, assemblees de poble o de barri, col·lectius, organitzacions, associacions o amic i amigues. Però no sols això, la urgència d'aquesta convocatòria ens fa demanar a tothom que també participi activament de la seva difusió i convocatòria per tots els mitjans a l'abast.

Concentració: Diumenge 19 de febrer a les 12 hores a la plaça d'Espanya de Ciutat, davant del CSOA Sa Foneta.

Manifestació: El nostre bloc sortirà diferenciat darrere de les pancartes unitàries --sense sigles-- al final de la manifestació sindical.

El Capitalisme és crisi!

Comissió organitzadora del Bloc Unitari Anticapitalista (BUA)

Per vuitena vegada des que al 1980 es va aprovar l’Estatut dels Treballadors, tenim a la llista dels plats que ens serveixen els amos un reforma laboral. No us en fieu de les paraules perquè reforma aquí sempre vol dir «menys drets i més obligacions» o dit d'una altra manera ja que som en l'àmbit laboral, «treballar més per menys» i alhora no queixar-se per cap de les aberracions que «qui dona feina» comet damunt de qui la fa.

No em centraré en aquest article a explicar la reforma perquè qualsevol que sàpiga llegir pot entendre-la buscant a qualsevol portal d'internet mitjanament decent, per tant no llegiu ni La Vanguardia ni els seus imitadors. Us quedarà clar que aquesta reforma és l'atac més dur que hem tingut fins ara com a treballadores i treballadors des de 1980 i des de molt abans també, ja que els darrers anys del Franquisme les conquestes socials a partir de la lluita continuada de la nostra classe van deixar un bon balanç que ara ens volen acabar de robar.

Parlaré, doncs, de què farem com a classe, com a treballadores i treballadors, com a poble... Potser algunes pensareu que aquí s'acaba el meu article perquè no hi ha res a fer; si és així, no cal que llegiu més perquè el que ve tampoc us agradarà...

Aquesta reforma ha estat tan dura perquè els amos fa dies que tenen l'excusa perfecta per fer-nos engolir merda sense que ens queixem. «És el mal menor», «val més tallar un braç que deixar morir tot el cos»... i tantes mentides més que amb forma de metàfores repeteixen com a lloros ben entrenats els representants dels amos que de tant en tant baixen a la terra a dir-nos que si tenim set i volem aigua hem de ballar al so que ells ens posin. La crisi que ells mateixos han provocat els està convertint en milionaris, en milionaris d'euros és clar, guanyen tant amb ella que mai no s'acabarà, almenys mentre no gosem dir prou. I a nosaltres ens manté morts de por, quiets, no sabem què fer, no sabem cap a on anar, només veiem boira i bens al nostre voltant i cada pas disconforme que fem i ens allunya del ramat és vist com una bogeria que a l'únic que ens pot portar és al desastre.

Tenim davant, un camí de lluita. I l'hem de guanyar. I no serà fàcil. Però cal fer el camí perquè no podem continuar quiets i esmaperduts esperant que passin coses positives. O les provoquem o no passaran. Amagar-se darrere de hobbies, diversions, pantalles de tele o sofàs del menjador només funciona mentre tinguem uns euros per als 'hobbies', puguem divertir-nos sense notar el patiment que creix arreu, o tinguem tele o casa per posar-hi el sofà... i salut per gaudir-ne. I totes i cada una d'aquestes coses s'acaben per a una àmplia majoria de la població. I s'acaben perquè tot existirà només si ho podem pagar i la majoria no podrà. No sóc catastrofista, només una mica llegit.

Tu que em llegeixes i que penses que a tu no t'arribarà, realment ets tan ximple de no veure què està passant? Obre els ulls i comença a tindre clar que d'aquesta crisi no en sortirem si no lluitem i si no ho arrisquem tot. I ho repeteixo, tot. Inclús tu que mai t'has implicat en res. Aquesta és la partida decisiva i si no mous fitxa se't mengen. O se't menjaran... La lluita és el camí!

Jordi Martí Font