Ateneu Llibertari Estel Negre

---

A Mallorca, en català

Avui dijous 26 de gener a partir de les 9.30 hores, concentració a l'Ajuntament de Palma en defensa del català

El plenari d’aquest dijous de Palma es posicionarà sobre la Llei de Funció Pública que és un atac directe a la nostra llengua. Es convoca aquesta protesta per fer saber al PP que no estam d’acord amb aquesta agressió a la llengua.

No hi falteu!

Fa temps que funciona el projecte LaTele.cat que treballa en la construcció d'una nova web que es presentarà a partir del febrer. Tindrà espais participatius (la wikitele) i espais de gestió que facilitaran el treball col·lectiu de LaTele i les sinèrgies amb tots aquells col·lectius/entitats/persones que hi esteu participant o que s'hi vulguin afegir. També millorarà la presentació de la informació, amb noves aplicacions i seccions.

Si tens ganes de saber més sobre tot el que s'està cuinant, no dubtis en contactar amb ells a: info@latele.cat. Mentrestant, pots seguir veient els seus vídeos aquí o gaudir de tota la programació al canal 37 de la TDT.

El conte que segueix és l'origen d'una concentració que tindrà lloc el proper dijous 2 de febrer a les 10.30 hores davant les oficines de la Direcció Territorial de La Caixa a l'Avinguda Alexandre Rosselló en protesta per l'augment d'un 20% en les comissiones per cobrament de rebuts. La protesta està organitzada per un grup de Padrins/es-flautes del moviment 15M de l'Assemblea de Ses Veles. En facebook s'ha creat una pàgina d'aquest grup amb aquest nom per a rebre opinions. Si coneixeu gent major que estiguessin disposats a sumar-se a la protesta s'agrairia la difusió d'aquesta convocatòria.

Us hi esperem!

---

Els 3 antireis mags de La Caixa

Salutacions a tothom, sóc membre del grup de padrins i padrines flautes del 15M de l'assemblea de Ses Veles i vull explicar un conte de terror, no apte per a infants, que us provocarà l’emprenyadura. Es tracta del conte "Els tres antireis mags de La Caixa"

Això era i no era, bon viatge fa sa cadernera, pel padri un almud, per la padrina una bercella i pel net una quartera.

En l'any 0 els tres Reis Mags d'Orient, Gaspar, Melcior i Baltasar van portar regals i presents a l'estable on era l’infant Jesús.

En l'any 2012 els tres antireis mags de La Caixa, nº 1, nº 2, i nº 3 van fer com a regal una escletxa mes gran en l'estable en el qual ja  patien molt fred els padrins després de dos anys de congelació de les pensions.

Un dia estant reunits els antireis al restaurant Mandarín d’Occident prenent un whisky de gran qualitat amb olives i canapès per picar, el nº 1 i el nº 2 van dir:

El nostre sou milionari està garantit per la subvenció que ens done el nº 1 del Banc d'Espanya i que té el seu origen en l’increment de l'IRPF que hi ha hagut aquest any. El teu sou de 300.000 euros al mes no està garantit pel pressupost actual ¿que en penses d'això?

El nº 3 va respondre: ¿Potser vosaltres penseu que sóc beneit? Soc el nº 3 perquè sé pensar i això és el que he fet. En el nostre banc hi ha dos milions de padrins i padrines que tenen una mitjana de tres rebuts domiciliats al mes, le qual cosa fa sis milions de rebuts al mes. Si augmentem la nostra comissió de cobrament 10 cèntims, obtindrem un increment d'ingressos de 600.000 euros al mes que permetrà pagar els meus 300.000 i la resta serà per a pagar les nostres gratificacions per incentius o per orgies a la nostre elecció. Com als padrins els  han augmentat la pensió un 1% i també podran fer orgies, no es donaran compte que els  hem augmentat un 20% les comissions. No us podeu imaginar l'esforç que ha fet la meva cervellera per pensar això,

Per poder prendre la decisió amb claredat van anar a donar-se un bon àpat i quan ja no van tenir cap escletxa d’omplir en els seus voluminosos ventres van decidir dur endavant la idea celebrant la capacitat del nº 3.

I si no són vius són morts, i si no són morts són vius aquest conte s'hauria acabat si no fos perquè els padrins i padrines hem decidit lluitar, lluitar i lluitar contra la pujada de les comissions exigint la tornada enrere de l'augment i enviar a l'atur al nº 3 per lladre.

El pròxim 27 de gener Mallorca Lliure de Transgènics participarà d'un debat conjuntament amb la Cooperativa Pagesa de Pollença i la Cooperativa Això és Vida! sobre el que coneixem dels nostres aliments. Sabem d'on venen? I com es fan?. Parlarem sobre la traçabilitat dels aliments i debatrem sobre l'actual model de producció i consum agroramader.

Per això, primer s'emetrà el documental El nostre pa de cada dia (2005), de Nikolaus Geyrhalter. Serà a les 19 hores a la biblioteca de Can Torró (C/ Serra, 15), a Alcúdia.

Ho organitza el Servei d'Educació Ambiental del Parc Natural de s'Albufera de Mallorca.

Aprofitem i us adjuntem una sèrie d'enllaços al documental:

dokujunkies.org/dokus/natur/unser-taglich-brot-our-daily-bread-dvdrip-divxxvid.html

Algunes descàrregues, però dividit en molts arxius:

www.truththeory.org/unser-taglich-brot/

Online:

www.movie2k.to/Unser-taeglich-Brot-online-film-136903.html

Us hi esperem

Mallorca Lliure de Transgènics

L'associació de veïns Sa Creu Vermella de son Ferriol ha convocat una assemblea popular de resistència per al 28 de gener a les 11 hores a son Ferriol (Casal de Barri). Quinze minuts abans hi haurà una roda de premsa breu per explicar per què es fa aquest acte anticapitalista.

Tema a tractar:

Impacte de l'autopista Ma-30 (projecte d'autopista Correfour-Alcampo) al seu pas per son Ferriol

Els convocants preguen la confirmació de l'assistència comunicant-la en aquest correu electrònic.

Aturem l'autopista!

Presentació del nou número de Cultura Obrera número 45 al programa de ràdio 1984 realitzat a la seu de Titoieta Ràdio a Algaida.

Avui compartim l’espai amb els companys del diari Cultura Obrera, que ens presenten l’edició de gener-febrer. Comentam així la realitat i l’actualitat de s’illa, parlem de les lluites i els fronts oberts així com també alguns elements de la nostra història… com a fil musikal… tralla sonora sue-k dels 80, totalïtar, disarm, crudity, moderatlikvidation, mob 47 entre altres!

En aquest enllaç trobareu el nou número comentat per part de membres del col·lectiu editor.

Ràdio Bronka: http://podcast.radiobronka.info/?p=2344

També a Ràdio 77: http://setantaset.wordpress.com/

Titoieta Ràdio: http://www.titoieta.cat

1963. Es fa un silenci i se sent un crit. Algú crida "Fascista!". Segons la crònica de l'època de Luis Ramírez a 'España hoy': "Fraga se abrió la chaqueta, sacó el pecho y contestó: ¡A mucha honra, gracias!". El dramaturg José Bergamín no el desdiu pas: "En la meva vida he vist molta gent amb fama de feixista o que volia professar el feixisme, però només n'he conegut dos de veritat: un va ser José Calvo Sotelo, l'altra és Manuel Fraga".

A Europa ho veuen pràcticament igual: "Escolti amb atenció, amic: vosté és bona persona, tant que llinda la ingenuïtat. Monsieur Fraga és un feixista, va néixer feixista i morirà feixista. I no obtindrà res dels gaullistes. Li diu algú que ha estat lluitant contra el feixisme tota la seva vida". Són paraules de Jean de Lipkowski, responsable d'Afers Exteriors de l'UDR francesa. Paraules citades per Jorge Vestrynge al llibre Memorias de un maldito (1999).

D'idèntic parer era la família de Luis Cernuda, el poeta que va immortalitzar els versos "recorda-ho tu i recorda-ho als altres". Quan en plena dictadura van demanar-li al ministre franquista permís per a que el poeta pogués assistir a l'enterrament de la seva mare des de l'exili mexicà, Manuel Fraga Iribarne els hi va etzibar: "¡Que se quede donde està! ¡Ya tenemos bastantes maricones en España!". Poc abans, a les dones dels miners en lluita de la conca del Nalón d'Astúries les va titllar, el 1962, de “polloses”. Havien estat rapades a la caserna de la Guàrdia Civil, humiliades i passejades pels carrers de Langreo i reiteradament colpejades.

De Palomares a Ruano

Després de l'abans, el 1966, el ministre estrella de Franco (1962-1969) es va remullar els seus genitals nuclears a Palomares, després que un B-52 nord-americà perdés cinc bombes d'hidrogen vora la localitat d'Almeria. En banyador, 'inasequible al desaliento', va anunciar a tort i a dret que no havia passat res. Però Palomares va esdevenir després l'accident nuclear més greu succeït mai a l'Estat espanyol: el 29% de la població va resultar contaminada per plutoni. Com contaminada de mentides, va ser, el 1969, la mort a comissaria del jove estudiant Enrique Ruano, que va inspirar la cançó “Que volen aquesta gent” de Maria del Mar Bonet. Fraga va lligar en curt la campanya de premsa impulsada per ABC -a través del periodista-policia Alfredo Semprún- per presentar-ho com un 'suïcidi. El ministre va trucar personalment el pare de l'estudiant mort, el va amenaçar i li va dir que abandonés tota protesta: li va recordar que tenia una altra filla de la que preocupar-se. Quan ja se sap que la diferència entre màfia i feixisme és, precisament, que no n'hi ha. Aquell mateix any, Fraga va ser l'encarregat de dirigir la campanya del règim "25 años de paz" i sis anys després, el 24 de gener de 1969, s'encarregà d'anunciar l'estat d'excepció que va omplir les presons de lluitadors obrers.

De Granados i Delgado a Puig Antich, currículum de mort

Fraga també està, segons totes les investigacions, rere la decisió d'executar els anarquistes Francisco Granados i Joaquin Delgado, assassinats pel garrot vil rere un judici de pantomima el 1963. Un crim que Fraga va justificar per ràdio i televisió. Amb paraules potser no tan exactes com les que va haver d'escoltar un reporter de Reuters el 20 de maig de 1974 a Londres. El periodista requeria a Fraga, nomenat ambaixador al Regne Unit el 1973, amb quina legitimitat es constituiria el nou govern. Sempre torrencial, forassenyat va cridar: “¡Con la legitimidad de las metralletas!”. Abans, el febrer de 1974, Fraga ja havia rebut al director d'una revista: “Usted no ha venido a verme; ha venido a interceder por Puig Antich”. Òbviament Fraga no va moure un dit. El 1975 tampoc li va ‘tremolar la mà' ni la veu quan un grup d'oposició li va demanar a l'ambaixada londinenca que intercedís pels que serien els darrers afusellats del franquisme, militants d'ETA i del FRAP. El diàleg parla sol:

 Vostè, com a catedràtic, estarà en contra de la pena de mort?

 A certa gent, jo no l'afusellava. Se l'hauria de penjar pels collons –va respondre Fraga. Màxim responsable de la matança de Gasteiz El 3 de març de 1976, ja nomenat ministre de governació a l'executiu protofranquista d'Arias Navarro, comanda personalment la repressió al moviment obrer autònom de Gasteiz, que va provocar la mort de cinc treballadors en l'atac policial a l'església de Zaramaga, mentre es celebrava una assemblea oberta. Fraga, el ministre més actiu de Franco, va ser qui va ordenar obrir foc real, qui va va popularitzar aleshores la maldestra dita “la calle es mía” i qui va manipular barroerament el relat dels fets. Fraga teoritzà que "la responsabilitat íntegra es dels que continuen traient gent al carrer", però a la propagandística visita a l'hospital per veure els ferits no se'n va sortir pas. "Què vens, a rematar-los?" preguntà la fill d'un ferit. Un altre familiar li tancà la porta. "Feixista", li criden, "fill de puta".

Crits que encara ressonaven el 2006, amb motiu del 30è aniversari dels assassinats impunes de Gasteiz. Aleshores Lluís Llach -que va composar 'Campanades a mort' en tribut- va declarar: “tots sabem que allò va ser un acte de terrorisme d'estat, executat per responsables ministerials encara vius, tots ho sabem perfectament; (…) per a nosaltres mai hi haurà transició fins que es demani perdó a les víctimes de Gasteiz; els perseguirà la nostra memòria per sempre més”. Ni abans ni després ni durant Fraga retrocedeix. Només tres dies després de la matança, en roda de premsa, Fraga aixeca el braç i escup. "El que no haya aprendido la lección de Vitoria, el verá lo que hace (...) el que quiera plantear la lucha, la tendrà. Con todas sus consecuencias. ¡Dejémonos de pamplinas!" brama. I es deixa de pamplines només dos mesos després: el 9 de maig a Navarra. Reincident en la violència estatal, arriben els morts de Montejurra, l'intent de l'estat franquista –amb Fraga ordint la trama ultradretana en connexió amb els serveis secrets- per llaurar la cultura del terror i desactivar els anhels del canvi polític i social que es covaven en el carlisme autogestionari. D'aquella època és un altre cita bíblica de Fraga Iribarne: "el millor terrorista, el terrorista mort". De raser hipòcrita fil: el 1983 Fraga fitxa Rodolfo Eduardo Almirón, ultra de la sinistra Triple A argentina, com a cap de seguretat d'Alianza Popular. Res estrany: el 1964 -vegeu la segona imatge de la fotogaleria- Fraga s'adreçava per carta a Otto Skorzeny, membre de les Wafen-SS resident a Pollença (Mallorca) i directament vinculat a la xarxa Odessa de fugida d'antics dirigents nazis.

De Pinochet a Guatemala passant per Banzer

Franquista resistencial, fundador d'AP i el PP i alhora ‘pare de la constitució', el temps mediocre de la farsa de la transició i el camuflatge de la reconversió no van pas arreglar res. Franquista de soca-rel, el 1986 proposa una ‘marxa sobre Gasteiz', a l'estil mussolinià de la marxa sobre Roma, per forçar un cop d'Estat. El 1999 diu als militars guatemalencs responsables de 34 anys de genocidi: “Teniente Fraga a las órdenes de todos ustedes. En España desde 1936 hasta la muerte del Generalísimo transcurrió una transición social muy importante: la larga paz”. El 2000 visita l'exdictador bolivià Hugo Banzer i a la sortida declara: “M'honoro mantenir una vella amistat amb el General, per qui tinc admiració”. Tres dies més tard defensava Pinochet públicament. Sempre obertament oposat a l'esclariment del cas GAL, el 2002, en un documental sobre la guerra bruta al País Basc, va qualificar com a “moviment d'autodefensa” el terrorisme d'estat amb connexió ultradretana (Batallón Vasco Español, ANE, ATE) de la transició polític espanyola i va afegir, enigmàticament, que "tornaria a produir-se en els propers temps”. Quatre anys després, en una entrevista a El País el 30 d'abril de 2006 afirma no empenedir-se per res de l'afusellament de Julian Grimau. Fraga va ser l'encarregat d'anunciar l'execució, va signar personalment la condemna –Franco ho va requerir a tots els ministres- i va titllar el dirigent comunista del PCE com “ese caballerete”. De la nostra cultura i el nostre país ja havia dit, el 1968, "Cataluña ... la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario". La Galícia caciquil

No hi cap tot l'oblit condensat en una peça. Impulsor de la Galicía més caciquil i regionalista, designador d'Aznar com a successor i adulador dels colpistes del 23F ("persones plenes de bona voluntat"), constructor d'un sistema ferri de censura des de la Xunta de Galícia, ordidor de la corrupció en el vot dels immigrants gallecs dispersats pel món, minimitzador de l'holocaust nazi, ferotge amb el feminisme, comprador de doctorats honoris causa a universitats de països pobres, nombroses biografies -alguna immediatament retirada per les falsedats que incorporava- han provat de maquillar el seu passat i present, fins i tot el desastre del Prestige que va arruinar la costa da morte galega. Autopresentant-se com el tercer gran prohom del conservadurisme espanyol etern: Cánovas, Jovellanos i ell. La història concreta, però, desbrossa la crònica d'un personatge que va esdevenir el darrer governant feixista d'Europa. Així ho categoritza el periodista gallec Gustavo Luca de Tena, autor del lúcid ‘Retrato de un fascista', publicat el 2002 per Kalegorria. Argentina investiga avui

Temps a contratemps, aquest mateix gener, la justícia argentina a través de la magistrada María Servini reactiva les investigacions sobre els crims del franquisme. Sol·licitava a l'executiu espanyol els noms dels ministres i caps de les forces repressives entre 1936 i 1977. L'Estat no ha respost encara, però apel·lant als principis de justícia universal la Comisión de Recuperación da Memoria Histórica da Coruña va lliurar per voluntat pròpia les dades referides a Manuel Fraga. En la documentació facilitada, sintetitzen que "Manuel Fraga hauria de formar part de la causa que la jutgessa Merini té oberta a l'Argentina per a investigar els crims del franquisme, ja que des del Consell de Ministres va ser partícip i còmplice de tota la política repressiva: afusellaments, empresonaments, camps de concentració, acomiadaments, exili, Tribunal d'Ordre Públic, greus violacions dels drets humans, expedients a periodistes, tancament de mitjans i assassinat de treballadors ".

Tot està escrit a les parets i inscrit als dolors acumulats. Cruel rigor d'impunitat, quan es furga, la memòria sempre crema. Potser avui, per això, ressonen tant, com mai abans, els versos que Mario Benedetti va dedicar a Ronald Reagan quan va morir. I que concorren avui, puntualment i a la cita de la justícia, no a la memòria de Fraga Iribarne, sinó a la memòria de totes les seves víctimes. Negades. Silenciades. Oblidades. Tres cops assassinades ja: per ordres de Fraga, per la transició de l'amnèsia i per l'oblit de la presumpta democràcia. L'any 2000 l'Estat que retribuïa Fraga com a senador va negar que els assassinats de Gasteiz fossin víctimes del terrorisme. D'Estat.

'Recorda-ho tu i recorda-ho als altres' escrivia Cernuda. Un país amb memòria, fins i tot un país normal, no recordaria avui amb lloes, cantarelles i elogis el nom sinistre del botxí, que és alhora president honorífic del PP, pare constitucional i incontinent defensor de la 'legitimitat de les metralletes' que va guanyar la transició. 'Fraga, passió per la llibertat' ha dit Mariano Rajoy: fàstic. Un país amb mínima memòria vindicaria altres noms. Tants. Per començar, els dels cinc obrers assassinats impunement a Gasteiz, per començar: Pedro María Martínez Ocio, Francisco Aznar Clemente, Romualdo Barroso Chaparro, José Castillo i Bienvenido Pereda. Alternativa memòria contra el frau de la història oficial, tots ells han tornat avui per quedar-s'hi. Per recordar-nos, des de la dignitat dels vençuts, que mentre Fraga mor al llit, elles viuen, malden i perviuen encara. Avui, més que mai. I ara mateix; contra l'horror de l'oblit, la desvergonya de la hipocresia i la crueltat de la impunitat. Amb Walter Benjamin cridant contra el vent: "mentre ells segueixin guanyant, ni els morts se salvaran". I amb els versos de Brossa --Final!-- del 20N de 1975 ressonant pertot arreu: "Havies d'haver fet una altra fi/ et mereixies, hipòcrita, un mur a / un altre clos. La teva dictadura, / la teva puta vida d'assassí, / quin incendi de sang! Podrit botxí..."

David Fernàndez