Ateneu Llibertari Estel Negre

Després de l’aprovació de la nova llei de Funció Pública (que suposa un nou atac contra la llengua pròpia dels mallorquins i contra la diversitat lingüística i cultural de la humanitat), de la nova llei turística (que suposa un nou atac contra el territori dels mallorquins i contra el patrimoni natural mundial), després de l’anunci que ha fet el govern Balear de privatitzacions en els camps de la sanitat i dels mitjans públics de comunicació (que suposen nous atacs contra el patrimoni dels mallorquins i contra la salut i el dret a la informació del poble), després dels atemptats contra els drets socials ja comesos (que suposen una expropiació de bens col·lectius)  i dels anuncis del govern de l’estat espanyol de cometre nous atemptats contra l’economia de les classes populars (mentre fa amnisties fiscals que beneficien defraudadors, lladres, corruptes, traficants de drogues, etc.) Jubilats per Mallorca, entenent que tot és ú, i que aquesta crisi que han provocat ara forma part de l’intent d’eliminació de tota casta de diversitat que impliqui un entrebanc a l’intent d’una elit financera que intenta controlar centralitzadament tota la riquesa del planeta, Jubilats per Mallorca, des de la no- violència activa, ens hem declarat en peu de guerra.

Per això feim comptes fer una sèrie d’accions per aconseguir aturar aquest peu que, des de molts diversos punts, intenta esclafar-nos. La primera serà un intent de fer arribar a la gent la informació que li amaguen, i a desfer les mentides que li conten. CAMINS CONTRA MENTIDES consistirà en una sèrie de quatre marxes a peu (la primera començarà dia 1 d’agost, durarà 14 dies i recorrerà 234 quilometres), anant de poble en poble (i de barri en barri, en fer Ciutat), repartint fulls informatius, conversant amb la gent i fent actes públics allà on sigui possible fer-los.

En aquesta acció ja ens han confirmat el seu suport Drets Humans de Mallorca, la Fundació S’Olivar, l’STEi-intersindical, i hem conversat amb membres d’altres associacions (GOB, OCB, Antics Escoltes, ... ) que esperam la confirmació de suport que ens puguin fer formalment les respectives Juntes Directives.

Les altres 3 columnes, que passaran per la resta de pobles i urbanitzacions de Mallorca i pels barris de Palma,  partiran en tenir-ho a punt, potser qualcuna dins l’agost, però lo més probable és que sigui pel setembre.

Hi haurà un cotxe de suport per dur la impedimenta dels marxaires i el material que s’ha de repartir.

A cada poble hauria d’haver-hi gent per ajudar a repartir el material i qualcú que volgués acompanyar els qui caminen fins al proper poble. En els pobles de final de jornada i en els pobles d’estada llarga hi hauria d’haver gent que hagués preparat un acte públic i/o un lloc on posar les estoretes i els sacs de dormir i, si és possible, com a mínim un dia de cada dos, qualcú que pogués facilitar un lloc per dutxar-se (piscina municipal, poliesportiu, club, etc.)

Els qui hi volgueu col·laborar de qualque manera (caminant molt, o caminant un dia, o de qualsevol altra manera podeu dir-nos-ho, preferentment,  per e-mail a jubilatsxmca@gmail.com  (tot i que també ens ho podeu fer arribar per facebook)

Gràcies

Com veieu el dia 1 d’agost, primer dia del primer CAMÍ CONTRA MENTIDES, hem de passar i repartir per Caimari i per Moscari, hem de passar, repartir i fer estada llarga a Selva i hem d’acabar la jornada i romandre a Campanet.

El dia 2, segon dia, hem d’acabar la jornada, repartir i romandre a Pollença.

El dia 3 hem de repartir al Port de Pollença i a Alcúdia i repartir i romandre al Port d’Alcúdia (tot i que es podria quedar a Alcúdia en lloc d’al port si convenia)

El dia 4 hem d'acabar la jornada i repartir i romandre a Sa Pobla

El dia 5 hem de repartir i fer estada llarga a Búger i repartir i romandre a Llubí.

El dia 6 hem de repartir i fer estada llarga a Muro i repartir i romandre a Can Picafort.

El dia 7 hem de repartir i fer estada llarga a Santa Margalida i repartir i romandre a Maria de la Salut.

El dia 8 hem de repartir a Ariany i a Petra i repartir i romandre a Vilafranca.

El dia 9 hem de repartir i fer estada llarga a Sant Joan i repartir i romandre a Sineu

El dia 10 hem de repartir a Costitx, Sencelles i Biniali i repartir i romandre a Santa Eugènia.

El dia 11 hem de passar per Ruberts, repartir a Pina, i repartir i romandre a Llorito.

El dia 12 hem de repartir i fer estada llarga a Montuiri i repartir i romandre a Porreres.

El dia 13 hem de passar per Son Mesquida (i fer-hi estada si és possible) i repartir i romandre a Felanitx.

El dia 14 hem de repartir i fer estada llarga a Son Macià i repartir i fer acte de final del primer CAMÍ CONTRA MENTIDES a Manacor.

Seria bo que als llocs on s'ha de romandre  qualcú d'allà ens hi pogués preparar qualque casta d'acte públic (i als llocs on s'hi ha de fer estada llarga  també estarem a disposició, tot i que seran hores de sol i farà ganes d'estar a una bona ombra)

Contactar preferiblement amb un correu a jubilatsxmca@gmail.com  o als telèfons 971614205, 689727757 (jaume bonet) 672247061 (jaume vicens) 971277944 (Joan Lladonet)

---

Mai com ara s'havia viscut un auge scholar tant potent centrat en postulats llibertaris

Al món anglosaxó es viu en aquests moments un autèntic auge scholar anarquista. L'anarquisme està de moda i la cosa anirà a més. Tot va començar a la dècada dels anys noranta i la cosa s'ha accelerat, i molt, durant el segle XXI. De totes les filosofies polítiques és la que ha entrat amb més força en aquest segle. El comunisme ja fa dècades que jau abatut, i el capitalisme, per dir-ho suau, ensenya en aquests moments la seva cara més lletja. Mana, domina, guanya, imposa, però no convenç. Què us he d'anar a explicar: la gent n'està cremada, de tot plegat. Per això, suposo, està passant un fenomen que no havia passat mai. Per primera vegada l'anarquisme està entrant a les universitats, copades fins fa poc només per marxistes i liberals. Mai com ara, i sobretot en anglès, s'havien escrit tants llibres sobre el tema per part de professors universitaris. Noam Chomsky ja no és un llop solitari. Vivim des de fa una dècada un auge scholar espectacular: reputats professors formats a Yale, com David Graeber, o doctorats d'Oxford, com l'israelià Uri Gordon, en són exemples. Estudis anarquistes a Oxford i Yale? Em punxen i no em treuen sang.

La diferència entre els professors anarquistes i la resta és que els primers són activistes. Professor dins l'aula, activista fora. Graeber a Occuppy Wall Street, Gordon a Indymedia. A l'estat entre els membres dels indignats també es troben aquests professors-activistes amb clars postulats llibertaris, que després de donar classes se'n van a les places. També sembla que, de manera molt feble encara, recupera terreny als sindicats. A Catalunya la llibertària CGT deu ser l'únic sindicat que guanya adeptes, en part gràcies a vagues com la dels autobusos de Barcelona de fa uns anys, quan CCOO i la UGT van deixar tirats als treballadors. Als Estats Units els sindicat àcrata dels Wobblies tenen controlat les famoses cafeteries d'Starbucks. Per alguna cosa es comença...

Ho menciona millor que jo el professor de la Universitat de Leeds Nathan Jun: «Tan solament vint anys enrere molts acadèmics haurien considerat l'erudició anarquista una recerca marginal, ja que el mateix anarquisme s'havia deixat de banda per políticament obscur i irrellevant. Tot i així, des de finals dels anys noranta erudits d'un ampli ventall de disciplines van començar a tractar l'anarquisme de manera més curosa i des d'aleshores la disciplina ha florit fins a convertir-se en un camp de recerca independent i en plena evolució, i que inclou treballs recents d'Uri Gordon (Anarchy Alive, 2008); Simon Critchley (Infinitely Demanding, 2007); Paul McLaughlin, (Anarchism and Authority (2007)» i l'home allarga la llista fins a un llarg etcètera.

El text reproduït està extret de la crítica que Jun fa d'un llibre d'Angel Smith, professor a la Universitat de Leeds que, editat el 2007, gira al voltant de l'anarquisme català: Anarchism, Revolution and Reaction: Catalan Labor and the Crisis of the Spanish State, 1898–1923 editat l'any 2007. David Graeber, que ahir citàvem, té un petit i brillant llibret titulat Fragments of an anarchist anthropology on parla dels affinity groups, els grups d'afinitat que es van crear a Barcelona durant els anys vint i que eren la forma com s'organitzaven els homes d'acció. Vull dir amb això que el recent interès per l'anarquisme, un autèntic boom en el món anglosaxó, també inclou lògicament l'interès per l'anarquisme català, un dels més potents que hi ha hagut mai al món per una senzillísima raó: és dels únics que ha tocat poder i que va fer intents seriosos de gestionar una societat sencera ara fa gairebé un segle. Al món anglosaxó hi ha interès pel tema i a llibreries anarquistes de Nova York, com la Bluestockings és normal trobar-hi llibres al respecte, llibres tan curiosos com la novel·la assaig Pistoleros! The chronicles of Farquhar McHarg on es parla d'homes que es diuen Archs, Seguí, Joan Rull...

L'anarquisme torna a treure el nas just després d'una crisi capitalista. Ja va passar després del crac del 1929, quan les sortides a la crisi econòmica que va assolar, com ara, a milions de persones, van ser tres: el feixisme, el New Deal i l'anarquisme català. Ha passat un segle, i en aquesta crisi tornen a aparèixer els tres moviments. Fa un segle va guanyar el New Deal. Ara l'estant intentant reinventar. Però van tant lents, taaant, que la resta va pujant, i pujant, i pujant.

Andreu Barnils