Ateneu Llibertari Estel Negre

Aquí teniu informació sobre la reforma laboral. Es tracta d'un estudi complet amb la comparativa dels canvis (a pitjor) que ha provocat en el cos legal (Estatut dels Treballadors i altres).

L'autor és Carlos Hugo Preciado Domènech, magistrat especialista de la Sala Social del TSJ de Catalunya.

És especialment important la informació sobre la Reforma, a fi i efecte que tothom conegui l'abast de l'agressió... i estigui disposat a plantar-li cara

Salut i resistència!

El desgovern urbanístic a cops de decrets-llei

El PP ha après la lliçó dels progressistes del P$OE i impulsa la desregulació urbanística i la desprotecció del territori a cops de decrets-llei i, com es sol dir, «ara va de bo!». El nou decret-llei urbanístic, aprovat avui pel Consell de Govern, representa un atac directe a les tramitacions urbanístiques establertes per la normativa vigent i un retrocés en la protecció del territori de l'urbanisme salvatge que ha marcat el desenvolupament econòmic i el deteriorament ecològic d'aquesta illa:

A l'espera de conèixer els detalls i les implicacions del decret-llei, el GOB recorda que el Defensor del Pueblo, arran d'una denúncia feta per l'entitat en relació als decrets-llei amb efectes urbanístics impulsats a la passada legislatura que consideràvem impugnables per anticonstitucionals , va emetre un informe en que manifestava que havia advertit a les Corts Generals de la preocupant pràctica per part dels poders públics de la utilització de figures com els decrets-llei en matèries com l'ordenació territorial, urbanística i ambiental, que alteren la normativa establerta i els processos administratius habituals en ordenació del territori i l'urbanisme i conculquen el dret a la participació ciutadana en els processos de presa de decisions que afecten al territori.

GOB

Taula rodona

Estudiants i treballadores juntes contra les retallades

23 de febrer de 2012 a les 20 hores

Edifici Sa Riera (Aula 8)

Hi intervindran membres de la CGT, de la CAF (Coordinadora d’Assemblees de Facultats de la UAB), de l’Assemblea de Son Espases i de l’Assemblea UIB.

Us hi esperem!

Si hi penso políticament no entenc d'on surten les ordres per enviar 23 furgonetes de la Policia Nacional i desenes de cotxes plens d'orcos amb porres a rebentar el cap a tothom que se'ls posés per davant a València. No entenc què busca qui des de la política ordena aquesta acció. Vol deixar lliure el carrer per fer-hi l'únic que hi deixen fer, és a dir comprar? O aturar una protesta que nois i noies de quinze anys de l'Institut Lluís Vives han portat a terme amb una dignitat que és l'enveja de tothom arreu dels Països Catalans?

Si hi penso amb tota la fredor del món, em sona a advertiment. És a dir: «mireu de què som capaços». «No se us acudeixi protestar o rebreu perquè si som capaços de pegar menors, àvies i gent que surt al carrer a fumar, a vosaltres que us queixeu de la nostra reforma laboral i de al misèria a on viureu tingueu clar que us esclafarem...»

Si hi penso amb una mica de perspectiva, tenim davant la vaga dels treballadors i treballadors de TMB a Barcelona i una llei de vaga que la patronal ha demanat als que segur que els l'aproven. O sigui que necessiten violència al carrer (després ja veureu que els culpables són els xavals, quan ho expliqui La Vanguardia o Canal 9) i que es vegi sang, primer per deixar clar que no permetran que a Barcelona aturem els seus negocis i després perquè la llei de vaga que faran serà dura, tan dura com la reforma laboral.

I davant d'això què podem fer? Doncs lluitar, sortir al carrer i deixar-los clar que la reforma laboral no la volem perquè som persones, i que, sobretot, no tenim por. No tenim por i no ens en fan. Perquè allò que defensem és just i no ens doblegarem davant l'únic argument que ells tenen: les porres. Que ho tinguin clar, davant la dictadura, cal estendre la rebel·lió. I jo la trio pacífica i a partir de la desobediència civil, pacífica que no inactiva.

Avui a València, demà a Barcelona, al carrer fins que s'afoni la dictadura del capital en forma de falsa democràcia que ens han imposat amb aquest invent dels rics que es diu Unió Europea. I davant les porres, salut i petons, companys i companyes de València, estem amb vosaltres! Perquè vosaltres som nosaltres i cap porra ens farà callar!

Jordi Martí Font,

professor de Secundària a Reus

Raons per fer vaga el 29-F

L'Assemblea de la Comunitat Universitària s'ha organitzat i ha decidit fer vaga per totes aquestes raons que teniu a continuació:

- El tancament de les biblioteques del campus durant el cap de setmana i vacances.

- L'increment de les taxes (matrícules). Des de la implantació del Pla de Bolonya, les matrícules han augmentat un 22,4%.

- Les instal·lacions són deficitàries. Hi ha massificació a les aules i menjadors

- La pujada de preus dels bars

- L'eliminació de les bicicletes compartides i del bus circular

- La supressió de l'oferta acadèmica i la important falta de materials educatius

- La reducció d'un 11,9% (7,49 milions d'euros) de l'aportació del Govern a la UIB el 2010 i el 2011, a més d'una reducció del 14% en el pressupost de 2012 (~10 milions d'euros).

- L'augment de les tarifes del transport públic: un 45% en el cas dels universitaris, un 23% per als residents, un 100% per als pensionistes. A més, els menors de 16 anys ara han de pagar.

- Violació de la llei de normalització lingüística, amb el menyspreu cap al català com a llengua de la funció pública

- Precarització de les treballadores públiques docents: s'eliminen les noves places i les pròrrogues d'interins per substituir professorat, i no es paguen hores extres ni suplements econòmics

Per tot això demanem el suport i us animem a participar dels actes i les mobilitzacions que durem a terme del 23 al 29 de febrer. Així també agrairem la difusió d'aquestes convocatòries.

29-F Vaga d'estudiants: Salvem l'educació pública. La seva és la crisi, la nostra és la lluita!

---

    29F Vaga i unitat d'acció 

La paraula crisi prové del verb grec krinein que significa «separar» i/o «decidir».

Crisi és la paraula més utilitzada pels diferents governs mundials des que va caure la borsa al 2007. Seguint les passes dictaminades per la troika (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i la Comissió Europea) i amb l'excusa dels pocs recursos a les arques públiques, l'Estat Espanyol i el Govern Autonòmic han començat una política de retallades que ens duu cap a una situació social d'emergència.

Crisi és alguna cosa que es romp i necessita d'una anàlisi i una reflexió. És d'aquí d'on surt la crítica, que significa estudi i reflexió per emetre un judici.

En tots els serveis públics, com són la sanitat, l'educació i la cultura, estan havent-hi processos de “decisió” tancats, en contra de l'interès general de la nostra societat:

- Precarització de les treballadores públiques docents: s'eliminen les noves places i les pròrrogues d'interins per substituir professorat educatiu, i no es paguen hores extres ni suplements econòmics.

- Desprotecció sanitària i copagament-repagament: S'aboleix el dret a l'assistència sanitària als estrangers aturats de llarga duració. Pagament de la targeta sanitària, dietes, tractaments i medicaments.

- Violació de la llei de normalització lingüística: Aquesta menysprea el català com a llengua de la funció pública i promou la utilització d'un bilingüisme insultant.

- Augment de les taxes universitàries i numerus clausus en tots els graus: exactament un 22,4% des de la implantació del Pla de Bolonya, tot i que hi ha més alumnes per professorat. La Universitat s'elititza i només poden accedir a estudiar els sectors socials més afavorits Reducció d'un 11,9% (7,49 milions d'euros) de l'aportació del Govern a la UIB.

- Augment de les tarifes del transport públic: 45% si ets universitari, 23% si ets resident, 100% si ets pensionista, a demés els menors de 16 anys ara han de pagar.

I a més, concretament a la UIB, parlem de les reduccions d'horaris de biblioteques, la pujada de preus dels bars, l'eliminació de les bicicletes compartides, del bus circular i de la massificació a les aules i als menjadors.

La situació econòmica i política que estam travessant ens interpel·la una resposta social conjunta, solidaria i amb criteri, ja que vivim un punt crucial que separa un abans i un després. Com també un punt decisiu en el futur de la nostra societat.

Les condicions són greus, les respostes socials són escasses i la vaga general és ja una necessitat imperant.

I la crítica és l'exercici del criteri.

Organitza't i lluita pels teus dret. 29-F VAGA!

Les lluites d'ahir són els drets d'avui i les lluites d'avui són els drets del futur.