Ateneu Llibertari Estel Negre

Davant les reiterades manifestacions de membres del Govern Balear en el sentit de que faran que deixi de ser un requisit per fer feina a la funció pública el coneixement de la llengua pròpia d’aquestes illes, i davant el fet de que el govern Balear les hagi plasmades en un projecte de llei no contradit pel partit que li dona suport, la Junta Directiva de Jubilats per Mallorca, defensant els drets dels indígenes mallorquins, es veu obligada a acusar l’actual Govern Balear i el partit que l’aixopluga d’intent de genocidi lingüístic. El fet que en aquestes illes hi hagi una llengua l’obligació de coneixement de la qual sigui superior a l’obligació de conèixer-ne sa llengua pròpia, és un fet clarament colonialista i abominable, i els polítics que, no contents amb això, encara punyen per fer més innecessari el coneixement del mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer, atempten contra la diversitat cultural de la humanitat i són col·laboradors d’etnocidi. Els drets lingüístics dels autòctons balears són drets fonamentals i, com la resta de drets humans, no estan subjectes a conjuntures electorals ni a interessos imperialistes de cap casta.

Palma, 27 de desembre de 2011

Junta directiva de Jubilats per Mallorca

Pel que avui he sentit dir a la Consellera, Catalina Soler i al Director General de Residus, Antoni Serra, sembla que el Consell de Mallorca, sense voler, va en contra del reciclatge i la reducció dels fems. 

Volen implantar a partir del 1 de gener de 2013, una tarifa plana per a la incineració a tots els domicilis de tots els municipis de Mallorca per igual, sense tenir en compte si els municipis reciclen molt o poc o gens.

Tots els domicilis de Mallorca en funció del seu valor cadastral pagaran la mateixa taxa d'incineració. Es carreguen la Directiva Europea de qui contamina paga. Pagaran igual els domicilis dels municipis que incineren el 80% dels seus residus que els domicilis dels municipis que amb molt d'esforç han reduit la fracció d'incineració al 30%.

Es veu que pesa massa la força que té TIRME i el deute de més de 90 milions d'euros que els municipis de Mallorca tenen pels residus incinerats. Sols veuen la possibilitat de poder pagar el deute si el Consell de Mallorca es fa càrrec a partir d'ara de cobrar la taxa d'incineració.

Aquesta iniciativa de tarifa plana igual per a tots els domicilis de Mallorca, va directament en contra del esforç dels municipis i els domicilis particulars que s'han esforçat en els darrers anys en fer-ho bé.

Es necessari que el Consell de Mallorca, faci una taxa justa d'incineració i que els municipis paguin en funció de les tones reals de rebuig que portem a la incineradora.

Si ja resulta molt complicat als ajuntaments intentar fer justícia dins d'un municipi petit a l'hora d'aplicar les taxes de residus, a l'àmbit de Mallorca és pràcticament impossible.

Sols si els ajuntaments tenen el control de les taxes, aquestes es poden aplicar amb finalitats dissuasòries o incentivadores de les bones pràctiques.

Voler premiar amb bonificacions als pobles que més reciclen tal com han dit, no serveix per a dissuadir de les males pràctiques als grans productors de fems de rebuig que hi ha a cada municipi.

La qüestió es que la incineradora no crema abastament, per anar bé a TIRME.  

Per a la UTE d'empreses propietàries de la incineradora, son necessàries moltes més tones de rebuig i si no les poden importar de Itàlia per cremar i amortitzar la gran inversió que han fet, han d'aturar com sigui l'augment progressiu del reciclatge dels darrers anys que hi ha hagut a Mallorca.

Guillem Ramis

Mercadona no respecta els drets sindicals i explota els seus treballadors i treballadores

El sindicat CNT convoca les concentracions a dalt citades pels següents motius:

El passat 10 de novembre de 2011 el nostre delegat sindical en MERCADONA, David, va ser tancat en un despatx del seu centre de treball, a porta tancada, on diversos superiors seus el van amenaçar físicament, donant-li un termini de 24 hores per abandonar l'empresa voluntàriament. Aquesta situació es produïa arran de diverses denúncies que David ha interposat contra l'empresa.

L'endemà 11 de novembre David va acudir al seu centre de treball, on de nou va ser obligat a estar tancat en un despatx a porta tancada, obligant-lo a apagar el seu telèfon mòbil perquè no pogués cridar ni tan sols un advocat. Dins del despatx la seva coordinadora de tenda María del Carmen Rosauro, va retenir a David per espai d'UNA HORA DE RELLOTGE, insistint-li durant tot aquell temps amb crits que havia de firmar un document en el qual David manifestava que marxava de l'empresa voluntàriament. La seva superior com diem no parava de cridar-lo durant aquella llarga hora i li va amenaçar dient-lo "si et negues a firmar l'acord sortiràs molt mal parat".

David no va firmar aquest document i amb representants del sindicat va acudir al Jutjat de Guàrdia, on ha interposat una demanda penal contra els seus superiors. A més en breu presentarà contra MERCADONA una demanda per vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical pels fets ocorreguts.

En un altre ordre de coses, quinze dies després la nostra companya María va constituir una nova secció sindical de CNT a una tenda de MERCADONA al municipi de Marratxí.

Un dels principals motius que va portar María a constituir la representació sindical va ser l'estratègia que en aquest centre de treball ha detectat el sindicat, consistent a acomiadar mitjançant coaccions i falses acusacions sancionadores els treballadors englobats en la categoria Tram 5 (entre qui es troba María) que són els que tenen millor sou.

María ha denunciat l'empresa per aquests fets. I la resposta tant per haver constituït una representació sindical com per haver denunciat l'empresa no s'ha fet esperar: MERCADONA ha obert contra ella una acta sancionadora amb falses argumentacions i li han suspès la prima anual per objectius (fet que no li havia ocorregut mai durant els anys de servei que porta en l'empresa).

Tampoc no ens volem oblidar de la nostra companya Sandra, mare d'un bebè, a la que l'empresa ha obert una acta sancionadora plena de mentides amb la finalitat d'obrir-li més i acomiadar-la sense cap tipus d'indemnització, a causa de que en breu Sandra passarà a ser Tram 5, fets que ja han estat denunciats als jutjats socials.

O el cas del nostre company José María que havia d'haver estat acomiadat amb una indemnització entorn de diversos milions de les antigues pessetes i MERCADONA l'ha llançat de l'empresa  donant-li només 700 euros. Fets que José María ha denunciat.

O el cas de la nostra companya Yolanda que va començar una baixa mèdica derivada d'una malaltia professional contreta durant el desenvolupament de les seves tasques laborals al supermercat en el qual treballava, baixa mèdica QUE ELS SERVEIS MÈDICS DE L'EMPRESA van obligar a abandonar. Al poc temps aquesta negativa de l'empresa ha suposat per a la nostra companya ha quedat amb una espatlla totalment desplaçada i un braç sense força alguna, per tota la vida. Sobre aquests fets Yolanda ha denunciat MERCADONA sol•licitant una indemnització per dany integritat física, psíquica, moral i per responsabilitat civil per incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals .

Però aquests casos aquí descrits no constitueixen fets aïllats, formen part de la trista realitat quotidiana amb què es troben els treballadors i treballadores de MERCADONA, realitat que CNT té intenció de canviar mitjançant la seva acció sindical combativa.

Així mateix aquestes concentracions es convoquen en solidaritat amb les situacions mateixes o semblants que els nostres companys i companyes estan vivint a la península ibèrica en aquests moments:

MANRESA:

CNT Manresa gestiona en aquests moments una demanda laboral per acomiadament d'un treballador de MERCADONA amb 9 anys d'antiguitat que ha signat la conformitat del seu propi acomiadament sota l'amenaça que si no signava la seva mare, que duu 17 anys en l'empresa seria acomiadada.

SAN FERNANDO (CADIS):

El passat mes de novembre la nostra companya Silvia va ser acomiadada de l'empresa sota la FALSA acusació d'haver robat diners de la caixa registradora on ella està treballant de caixera. Fets ja denunciats.

GRANADA:

El cas més al·lucinant. El cas del nostre company Antonio delegat sindical de CNT en l'empresa. Antonio va ser acomiadat de MERCADONA fa un any i mig a causa de la seva activitat sindical. Va denunciar l'acomiadament i ho va guanyar. L'empresa va ser obligada per sentència a readmetre'l.

Ara l'empresa ho ha acomiadat de nou argumentant baixa producció i comunicant-li que no ho reconeixen com delegat sindical.

Cap agressió patronal sense resposta sindical!

No compris els productes dels supermercats Mercadona, boicot!

Si vols manifestar la teva solidaritat amb els treballadors de Mercadona vine a les concentracions

Treballadors/es de MERCADONA: si no voleu venir a les concentracions per por de ser identificats, envieu a familiars i amics, no deixeu que la vostra veu sigui silenciada.

T'hi esperem!

Més informació sobre el conflicte en: cnt.es/mercacoso i a mercadonamallorca.cnt.es

CNT-AIT, SOD Ciutat de Mallorca

Secretaria d'Acció Sindical

---

Aquest dissabte 7 de gener,

a les 10.45 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dissabte de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 10.45 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

---

Itinerari

Us hi esperem!

Massa Crítica

971 207 441

L'anarquista Francesc Xavier Cañadas porta 48 hores en vaga de fam i set indefinidament --des del migdia del 31 de desembre-- a la plaça Sant Jaume per protestar contra la situació actual de crisi econòmica, les retallades de la Generalitat i les «privatitzacions encoberts».

Javier, que ha rebutjat parlar amb els mitjans, demana l'eliminació del copagament sanitari, l'absolució dels càrrecs contra els imputats pel setge al Parlament i l'anul·lació immediata dels desnonaments, entre d'altres.

***

Vaga de fam i set, indefinida

La situació econòmica que precaritza els més desfavorits, no és fruit d'una «crisi», sinó d'una ESTAFA produïda pel sistema financer i recolzada pels poders públics de tot l'Estat espanyol. Alhora, aquests poders públics són recolzats per tots els polítics institucionalitzats del pais, des de la dreta, passant pels nacionalistes, fins «l'esquerra», amb la seva muda política de “qui calla, atorga”; els qui, en comptes de tenir la més mínima decència d'abandonar tots els parlaments per deixar governar els lladres en solitari, participen democràticament de la lladreria institucionalitzada.

Els rics, cada cop més rics i cada cop paguen menys impostos.

Els pobres, cada cop som més pobres i cada cop paguem més impostos.

Els esforços per la nostra supervivència només estan destinats a l'enriquiment dels lladres institucionalitzats.

Per tant,

Jo, Francesc Xavier Cañadas Gascón --Xavi, per als amics-- nascut i resident a la ciutat de Barcelona, en plenes facultats mentals, decideixo unilateralment declarar-me en Vaga de Fam i Set, indefinida, a partir del proper 31 de desembre de 2011, a les 12:00h., davant la porta principal de la Generalitat de Catalunya, ubicada a la Plaça Sant Jaume.

I exigeixo (perquè en aquesta ocasió resulta inadmissible demanar els polítics lladres institucionalitzats) els següents punts, per tal de deposar la meva actitud:

1.- Eliminació, per Decret Llei, del Copagament sanitari.

2.- Absolució sense càrrecs dels 20 companys i companyes acusats de terrorisme pel jutge Eloy Velasco de l'Audiència Nacional, pel “Cas Parlament” del 15 de juny de 2011, perquè considero que la dissidència no és terrorisme, i sí que ho és, en canvi, la “lladreria política institucionalitzada”.

3.- Abolició immediata de tots els desnonaments, amb caràcter retroactiu des de 2008.

4.- Abolició immediata de la Monarquia.

5.- Eliminació, per decret llei, de la càmera del senat.

6.- Nacionalització de tota la Banca-Usura.

7.- Reducció del 75% de les retribucions de tots els “Polítics Institucionalitzats” de l'Estat espanyol.

8.- Reducció en un 200% dels pressupostos de Defensa i Interior.

9.- Requisició de tots els comptes situats a paradisos fiscals i expulsió permanent del país a tots els seus propietaris.

10.- Augment en un 200% de les partides pressupostàries de Sanitat, Educació, Cultura i Serveis Socials.

Els punts del 4 al 9 son d'estricte compliment, com a única manera d'assolir l'eliminació de tot el dèficit públic, que no han creat els ciutadans, sino els politics institucionalitzats amb la seva pràctica indiscriminada de l'Estafa Legal i la Lladregada.

Només acceptaré negociar la rebaixa de la meva postura quan s'aprovin els dos primers punts de la plataforma reivindicativa d'exigències mínimes.

¿Com pots col·laborar?

Fent difusió massiva del comunicat, via Internet i xarxes socials, nacionals i internacionals;

Fotocopiar el document en les quantitats que a cadascuna l'hi sigui possible i portar les còpies a la Pl. St. Jaume a partir del 31 de desembre de 2011 a les 12:00h.

I, sobretot, companyia, encara que sigui una o dues persones, alternativament, durant totes les hores del dia.

AVÍS: Només prestaré declaracions a mitjans alternatius d'informació; per tant, abstenir-s'hi mercenaris dels «mass-media».

Sembrant anarquia, per a recollir kaos!

A Barcelona, 22 de desembre de 2011

---

No sé que em molesta més, si la dinerada que guanya el rei, l'expressió «exercici de transparència», haver d'agrair a la Casa Reial la informació que ens dóna sobre la destinació dels nostres diners o l'embafadora complaença de gairebé tots els polítics i d'alguns periodistes amb el desorbitat sou del monarca i amb el seu discurs de Nadal, tan normalet com el d'altres anys.

El silenci de quasi tots els polítics sobre el desmesurat pressupost de la Casa Reial i sobre els desbaratat jornal d'aquells que no són més que funcionaris de l'Estat (o cònjuges dels mateixos) s'explica per la por a perdre els seus privilegis. Com criticar el dispendi del rei sense renunciar immediatament als avantatges econòmiques d'aquesta casta anomenada classe política. El silenci que guarden sobre aquest assumpte alguns periòdics seriosos em resulta més difícil d'entendre. No es tracta de dir que el rei està nu, sinó de tot el contrari: que està folrat i que seria bo --bo per a la supervivència a mig termini de la institució-- que renunciés a un seguit de privilegis, intolerables en un país empobrit i en crisi.

M'és igual el pressupost d'altres cases reials europees. Per jutjat si el sou del nostre primer funcionari és just no s'ha de comparar amb el que té la regna d'Anglaterra (la família del qual per cert està més fiscalitzada que la del Borbó), sinó amb el nostre salari mínim o amb el sou dels nostres funcionaris del grup A. La diferència entre un i altre és la que va d'un país demòcrata a altre que encara conserva al moll dels óssos l'essència no sé si del franquisme o de l'economia feudal.

Antonio Orejudo

El passat 21 de desembre del 2011, el Banc Central Europeu (aquesta entitat antidemocràtica presidida per l'exGoldman Sachs Mario Draghi i que condiciona cada dia més les nostres vides) va repartir 500.000 milions d'euros entre 523 bancs de la Unió Europea. Draghi els va deixar els diners a un interès de l'1 per cent amb la intenció, segons les seves paraules, de reactivar «el crèdit a famílies i empreses». Tanta bona fe venint de qui venia no era creïble però tothom se'n va alegrar: «per fi el crèdit fluirà i podrem tornar a gastar com abans» o com a mínim «podem pagar els deutes que tenim!» Ara bé, els diners no portaven cap mena d'obligació afegida, ni tan sols de manual d'instruccions, pel que els bancs els podien destinar al que els vingués més de gust, per exemple a comprar deute públic, que en els moment en què estem ofereixen una rendibilitat elevada però poc tenen a veure amb l'economia de les famílies o les empreses. I és clar, totes les borses europees van reaccionar positivament a aquesta injecció de diners, només faltaria...

El mateix dia, les i els empleats públics rebien unes nòmines que contenien ingressos molt menors als previstos ja que se'ls havia retingut l'IRPF del salari i de la paga extra íntegra, la qual encara no havien cobrat. El merder va ser tan gran que el mateix Mas va arribar a demanar disculpes públicament per «l'error» comès, alhora que el seu conseller d'Economia, Mas-Collell, corria a excusar-se i a demanar que l'Estat avalés el deute de les autonomies. Oblidava que l'11 de setembre passat la seva coalició tan sols es va abstenir quan la Unió Europea va manar a l'Estat espanyol que canviés la seva Constitució per tal que el dèficit públic dels estats fos no ja impossible sinó ni tan sols probable. Aquest home, ja m'ho permetreu, és un incompetent com a polític i un ultraliberal com a economista, o sigui que no li veig la gràcia, ni tan sols al seu personatge del Polònia.

Després de protestes, amenaces, males explicacions i ximpleries diverses, el Banc de Sabadell apareixia com la mare de Déu de Montserrat, feia el miracle i solucionava el paperot al Govern de CyU. La Generalitat ja podia pagar el 20 per cent de la paga extra de Nadal dels més de 230.000 empleats públics. Es tractava de setanta milions d'euros que es cobrarien entre el 29 i el 30 de desembre i que suposaven el 20% de la paga ja que el 80% restant l'havien cobrat també amb retard la setmana anterior.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i el portaveu del Govern, Francesc Homs, en el seu moment no van voler facilitar la identitat del prestamista del crèdit, potser per no incomodar l'entitat financera que ha salvat la pell del Govern català alhora que s'ha embutxacat uns dinerets que mai vénen malament, per tapar quatre foradets... que diuen els que els toca la Loteria. I dic quatre foradets perquè si el mateix Banc va rebre diners a l'1% provinents del Banc Central Europeu, ara n'ha deixat al Govern de Catalunya al 6%. Per tant, s'entén que els del Govern no en volguessin dir el nom, si tenim en compte que en aquesta crisi el nom dels lladres mai no apareix enlloc... fins que algú el diu.

I posats a fer preguntes impertinents, la que fa estona que em ronda pel cap un cop i un altre és: la Generalitat pot tornar aquest crèdit al 6% sense endeutar-se més? La resposta la sabem totes i tots però ningú no s'atreveix a dir-la... Una altra seria preguntar quant ha costat realment al Govern aquest crèdit (i no parlo ara de diners) però aquesta millor ni insinuar-la, no fóra cas que algú s'amoïnés de veritat...

Jordi Martí Font