Ateneu Llibertari Estel Negre

Acte de acadèmic de record a Alícia Bauzà van Slingerlandt

Dilluns 13 de febrer de 2012 a les 19 hores

Sala d’Actes de l’edifici Ramon Llull (Camps UIB)

L’entrada de 2012 fou de molt mal record, negre i terrible, per la família, amics i tota la gent que estimava n’Alícia Bauzà van Slingerlandt (Hilversum; Holanda, 1976 – Port de Pollença, 2011) i, entre aquests, sens dubte tots el membres del grups d’investigació amb qui treballava, el Cities, Environment, Landscape (CEL) de Lund i el Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori (GIST) de la UIB. Tots plegats començàrem el nou any entre l’astorament de la notícia del seu traspàs i el dolor de la pèrdua d’una gran companya.

Alícia Bauzà, després de llicenciar-se i assolir el seu Diploma d’Estudis Avançats, fou professora del Departament de Ciències de la Terra (UIB) fins el 2010, any que s’incorporà al departament de Geografia Humana de Lund (Suècia). Allà, sota la direcció d’Eric Clark, estava preparant la seva tesi sobre el paper de les megainfraestructures de transport en les lògiques sistèmiques d'acumulació del capital.

Amb l’acte de dia 13 la comunitat acadèmica vol rendir públic homenatge a la nostracompanya traspassada on intervindran persones que tingueren relació amb ella en la seva curta però intensa vida universitària.

Fins sempre Àlis.

Dijous 16 de febrer

Projecció del documental: No end in sight (2007, EUA)

Direcció: Charles Ferguson

Duració: 102 minuts

Sinopsi: No end in sight relata els principals errors comesos abans i durant la invasió d'Iraq per l'administració George W. Bush. Els insuficients nivells de tropes desplegades al país, les errades en el govern interí i altres assumptes de política militar.

Hora: 20 hores

Lloc: SACMA (D'en Bosch, 5 / Manacor)

---

Divendres 17 de febrer

Xerrada: Ells estan en guerra, i nosaltres? Claus per entendre l'ordre bèl.lic mundial i l'antimilitarisme del segle XXI

A càrrec de Víctor García

Hora: 20 hores

Lloc: SACMA (D'en Bosch, 5 / Manacor)

---

El pla d'austeritat del govern, pretén retallar 30 mil milions d'euros. No obstant això, només el Ministeri de Defensa li deu 27 mil milions al ministeri d'Indústria. És a dir, en lloc d'invertir a produir béns i serveis s'infla de manera encoberta la despesa militar. Només la guerra d'Afganistan ens costa un milió d'euros al dia. Per no parlar de les incomptables summes de diners que s'ha regalat a la mateixa banca que està tirant a la gent de les seves cases, i que es lucra invertint en els conflictes armats.

Tota aquesta despesa bèl·lica no només destrueix països, no només els porta a la vora del genocidi, sinó que ens empobreix cada vegada més a nosaltres.

Ho permetràs?

Vos hi esperem!

Dimarts ATTAC, la tertúlia d’ATTAC Mallorca, avui dimarts 7 de febrer, a les 19.00 hores, debatrà el tema: «Els mitjans de comunicació com a eina del poder. Alternatives de contrainformació».

Dimarts 7 de febrer, a les 19.00 hores

Cafè-Restaurant Plaça, 1a. planta. Pça Bisbe Berenguer de Palou, 1 - 1er. pis («Plaça dels Patins») / Palma

La idea és comentar i analitzar entre tots la situació actual dels mitjans de comunicació de masses (que actualment s’han convertit en una de les principals eines de control social per part del poder establert), quins grups socials els controlen, així com les alternatives de contrainformació que tenim els ciutadans en front d’aquests mitjans massius.

Algunes lectures recomanades:

- Una reflexión sobre los medios y la democracia, per Ignacio Ramonet

- Manifiesto por el cambio cultural y comunicativo

- Pascual Serrano:“El periodismo independiente no existe”, per Luis Arranz

- La «democracia real ya» también tiene que llegar a los medios de comunicación, per Pascual Serrano

- Los medios y el sentido, per Sami Naïr

- Un palo en las ruedas de la máquina de fabricar mentiras, per José Antonio Pérez (inclou «Las 10 Estrategias de Manipulación Mediática», según Noam Chomsky)

- La guerra por la centralización de la Red y sus consecuencias para el periodismo, per Pau Llop

- Público como síntoma, per Vicenç Navarro

T'hi esperem!

Sabies que?

- l'ordenança obliga a nins i nines de només 9 anys a circular entre els cotxes?

- quan els més petits circulin per la vorera, no podran anar acompanyats pels seus pares, excepte si aquests van caminant?

- es prohibirà transportar altres persones damunt la bici, fins i tot quan aquestes vagin en una posició estable que no suposa cap risc com al portacàrregues de la roda de darrera?

- imposa sancions de fins a 500 ?, ignorant que el risc que genera una bicicleta no és comparable al d'un cotxe?

- no garanteix que l'Ajuntament ofereixi alternatives segures a la circulació per la vorera?

- incompleix de forma reiterada les disposicions del nou Reglament General de Circulació, generant inseguretat jurídica entre els ciclistes?

No deixem que matin el nostre mitjà de transport!

T'adjuntem les nostres al·legacions. Si ho estàs d'acord imprimi·les i presenta-les a qualsevol Registre de l'Ajuntament de Palma abans del dia 12 de febrer. No cal que hi vagis tu personalment i si vols pots dur les d'altres persones.

Qui som?

PalmaEnBici.com, l'espai de la bici urbana, és un projecte pioner de comunicació mediambiental participativa, especialitzat en la mobilitat ciclista a Ciutat. Neix el mes de setembre de 2009, amb l'objectiu explícit de donar veu als usuaris de la bicicleta, potenciar-ne el seu ús, i denunciar tots els obstacles polítics, legals i d'infraestructura que impedeixen fer d?aquest mitjà l?opció preferida pels ciutadans de Palma. PalmaEnBici pretén ser un espai obert on recollir les opinions de tothom, sense fer-ne distincions per ideologies polítiques o altres qüestions alienes a l'estricta defensa de la bicicleta.

Segueix el nostre bloc http://www.palmaenbici.com, o a les xarxes socials Twitter i Facebook:

http://www.facebook.com/pages/PalmaEnBici/219561663091

https://twitter.com/PalmaEnBici

Contacte: info@palmaenbici.com

«Emoció, nervis, tensió;

alegria, fam de brega;

sent el meu cor com batega

i orgull de ser glosador»

Així cantava i ens explicava com es trobava i se sentia davant del penal, amb la porteria al davant i el públic esperant que marqués gol, gol de glosa, és clar. Així ho feia i així ha estat en l'única ocasió que fins ara l'he sentit, aquest cap de setmana a Reus, perquè en vídeo me'l conec una mica més i de fa dies; de la mateixa manera que com a lector que sóc de les seves dècimes al Diari de Balears. Ara espero no tardar per tornar a trobar-lo, sentir-lo, mirar-lo i notar, novament, l'emoció que desprèn qui canta i no ho fa sol, qui canta i té mil veus abans i ara que l'aguanten. Mil? No, mil no. Milions!!! Quan algú és capaç de captar totes les atencions dels presents i esdevenir la veu que explica com està el català sota domini de Bauzà, o com no es pot estimar la gent que destrossa la terra, o com tantes altres coses, no canta només per espantar els seus mals. Mentre canta, alhora, dóna veu a colles de muts, a legions de vergonyosos i addictes al «què diran!», a milions de persones que s'estimen l'eina lingüística que ell fa anar i que alhora la comparteixen quan l'escolten gairebé reverencialment.

Apuntat al registre amb el nom de Mateu Matas Ordinas des que al 1982 va sentir per primer cop veus humanes fora de sa mare a Santa Margalida, tant allà com aquí tothom i totdona l'anomenem Xurí i és un autèntic fenomen del cant improvisat que a Mallorca pren el nom de glosat mallorquí, tot i que el seu món s'obre a molts altres sons i gràcies a l'universal heptasíl·lab arriba a tots els planetes mètrics on aquest ha fet estada, que no són pocs.

Si aquest fos un país normal (i normal, insisteixo, no vol dir tan fastigós com qualsevol altre) en tindríem notícia i coneixement arreu d'on la seva és la llengua del «bon dia». Amb ell, però, passa com amb Botifarra, o Apa, o tants d'altres: les fronteres mentals i polítiques que als catalanoparlants i molts s'han empassat tenen murs de separació tan alts que del que passa a l'hort del costat no n'acostumem a tenir mai ni la més remota idea. Ni tan sols quan, com en aquest cas, a l'hort del costat hi ha nascut una carabassa de les més grans i gustoses que hi pot haver.

A Reus,  jo me'l mirava mentre rumiava sense perdre el compàs i mentre agafava l'aire i es preparava per expulsar-lo -després de pensar a velocitat de llampec- en forma de glosa. Em mossegava els llavis i la llengua i aturava la meva, de respiració. I fèiem cap al silenci que era possible amb un centenar de persones més, per sentir les seves paraules i notar un cop més com la clavava, com aclaria paisatges i esbandia núvols que just quan acabava de cantar el darrer dels seus versos tornaven a omplir el nostre horitzó de la incertesa al voltant de si la propera seria tan bona com la darrera o encara ho seria més. I sempre era més, sempre més.

Ara el recordo om comença a deixar de fer cara que pensa o riu per dins i passa a treure so per la boca, aleshores, només aleshores, entens que Xurí no canta, sinó que transmet paraules de vida, te les fa notar, et fa sentir i et fa, sobretot, gaudir. Perquè milions de veus alhora li surten per la boca i totes i cada una són tan importants que els que no cantem o ho fem malament perdem també la por de dir en veu alta i en català tot allò que no gosàvem. Passa pocs cops a una llengua i és ara i a Mallorca. No callis mai, Xurí!

«Sabem que alguns volen mal,

que cerquen vinclar i tòrcer,

però amb seny, coratge i força

"lluitarem fins al final".»

Jordi Martí Font

El dilluns 6 de febrer a les 22 hores, Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda (Sevilla), tractarà el tema de «La Crisi i el Cooperativisme» al CSOA Sa Foneta (plaça Islàndia, 10 / Palma).

Marinaleda és el poble d'Espanya on existeix menys atur. Sánchez Gordillo ve a explicar-nos l'experiència del seu poble, on els benestars col·lectius no tenen limitis per al poble (servei gratuït a domicili, consultoris mèdics, l'institut, wifi, habitatges, parcs infantils, pavelló esportiu, etc.).

Tot un exemple de poble que demostra que un altre sistema és possible...

Us hi esperem!

Ahir 1 de febrer de 2012 van entrat a robar documentació força important de la Biblioteca de l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) de Barcelona, com ara cartells de la Guerra Civil originals de l'època, diversos objectes (postals, etc.) també d'aquest període, carnets de diverses entitat i grups polítics  dels anys 20 i 30, etc. Algunes peces úniques.

Si en sabeu res de la moguda o us intenten col·locar aquest material truqueu, si us plau, a Manel Aisa (686656739).

L'acte de presentació de l'Anuari 2011: un balanç dels moviments socials de Mallorca (Anuari contrainfo.cat 2011) tindrà lloc el pròxim divendres 3 de febrer a Can Alcover (Sant Alonso, 24, Palma) a les 19.30 hores.

Com sabeu, l'Anuari és un llibret editat pel col·lectiu contrainfo.cat que resumeix l'actualitat dels moviments socials durant l'any passat i que compta amb la participació d'una trentena d'activistes implicades en les diverses lluites que s'han lliurat a Mallorca durant tot l'any.

Us hi esperem!

COM U és una plataforma que aglutina diverses entitats i personalitats ecologistes a fi de protegir el territori, sobretot enfocat als municipis de Bunyola, Santa Maria i Alaró!

COM U neix a la fita muntanyenca de les partions dels territoris de Bunyola, Santa Maria i Alaró. COM U es presenta com una plataforma cívica de lloc de trobada de les diferents lluites de defensa del territori de Mallorca. COM U és, abans del nom, la concentració de la voluntat de molta gent de Mallorca de fer front al robatori d’allò que és públic, especialment les fonts, camins i vestigis d’importància històrica o arqueològica, per part d’una propietat privada nou vinguda i aliena a la terra o instal·lada de fa tempsen anacronismes medievals.

COM U assumeix la defensa de tot el patrimoni de bé d’interès públic, hi hagi estat declarat o no, per el seu valor en sí i per respecte als avantpassats que el varen crear.

COM U és la defensa de la titularitat pública de camins d’ús mil·lenari i encara més, de l’ús recreatiu d’un bé d’interès públic com és el bosc.

El camí des Cabàs, el camí de Coma-sema, el camí de s’Estret, el camí des pas des Rafal cap al pas de s’Estaló, el camí de Coanegra, el camí des Clot des Guix, el camí de son Ferrer, el camí d’Oli Clar i son Ordines, el camí vell d’Orient… i encara molts camins més dels pobles d’Alaró, Santa Maria i Bunyola, han estat tancats al pas de manera il·legal per els propietaris de les terres que hi fan partió. Ho han fet amb l’acció o omissió culpable dels polítics que ocupen l’administració pública als pobles i institucions de Mallorca. I ho fan també amb la complicitat d’una justícia feta a la mida dels poderosos.

El símbol figuratiu de COM U representa el moviment dels tres pobles cap al punt de trobada. Això no obstant es convida a tots els pobles de Mallorca a moure’s cap al mateix punt comú.

COM U es presenta al poble de Mallorca en aquests paràmetres i el convida a fer-ne pinya a l’acte de concentració que tendrà lloc el proper 12 de febrer de 2012 al punt de trobada de les partions dels pobles de Bunyola, Santa Maria i Alaró.

La fita es troba a les partions de son Pou, Cals Reis i es Rafal. Les rutes per arribar-hi poden ser des d’Orient pel pas de s’Estaló o es Freu cap es Rafal, de Santa Maria pel camí de Coanegra i son Pou (la fita es troba al capdamunt del comellar dels Bous de son Pou) o des d’Alaró per el camí des Rafal o de cas Secretari.

Son Torrella. Santa Maria, 28 de gener de 2012