Administrar

Només una societat injusta necessita presons. Marxa a la presó de Palma (31-12-13)

estelnegre | 28 Desembre, 2013 06:43

Només una societat injusta necessita presons. Marxa a la presó de Palma (31-12-13)
---

Només una societat injusta necessita presons

El proper dia 31 desembre del 2013 hem volgut reprendre la tradicional marxa a la presó de Palma per fer arribar la solidaritat a les persones preses que aquí pateixen diàriament la tortura, l’aïllament i l’extermini que aquest sistema malalt té reservat per a tota aquella persona que no s’adapta -ja sigui per convicció o per simple impossibilitat- a l’explotació i la submissió requerides per mantenir l’hegemonia d’aquest règim totalitari, per assegurar la seva contínua fugida cap endavant. Aquest text, on s’exposen alguns dels motius que ens porten a reprendre aquesta marxa, és una crida a la solidaritat i a reactivar les lluites contra les presons.

Les presons són autèntiques màquines de tortura on les vexacions, els maltractaments, la incomunicació, la desatenció mèdica o la sobremedicació són pràctiques inhumanes que se succeeixen constantment, convertint-se en un instrument emprat sistemàticament pels funcionaris de les presons, amb la complicitat de metges, psicòlegs, educadors i mecanismes oficials de prevenció contra la tortura. Aquests últims són, de fet, responsables en bona mesura de crear i mantenir la situació d’indefensió que viuen les persones preses davant els abusos. Com ve denunciant la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura en els seus informes anuals, a part de les nombroses denúncies i casos de maltractaments que documenten, ens fan saber l’alarmant xifra de persones mortes a les presons de l’Estat: des de l’1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de l’any passat, han tingut constància directa 786 morts sota custòdia, dels quals 507 van tenir lloc a les presons. Aquestes dades, però, suposen només la punta de l’iceberg ja que són nombrosos els casos d’excarceració de persones en situació terminal que han estat alliberades dies abans que morissin, mentre que durant anys han estat tractades sota pèssimes condicions. També s’ha de tenir en compte l’existència de tot un seguit de mecanismes que fan que la major part de les vegades les agressions no siguin denunciades, com pot ser la manca de testimonis, l’encobriment mutu dels torturadors, la por a les represàlies, les contradenúncies que poden comportar noves condemnes, el retard o la directa falsificació dels exàmens mèdics, la presumpció de veracitat dels funcionaris, l’obstrucció administrativa i un llarg etc. Centrant-nos més en la nostra zona podem destacar les màfies de carcellers que a la presó de Palma han abusat sexualment, extorsionat i maltractat a plaer als reclusos durant més de 7 anys,1 sent denunciats per la policia després a manera de rentat de cara, acte necessari per no caure amb elles (portaven 7 anys sense saber res del que passava?) i encobrir les noves que han substituït el seu lloc des del 2008, ja que aquestes pràctiques no han desaparegut, com denunciava un pres al febrer del 2012 després de rebre pallisses i amenaces de mort per part dels funcionaris.2

No obstant això ens agradaria incidir en què la presó en si mateixa suposa ja una forma de tortura atroç, la tancada, l’amuntegament i la privació de llibertat, que nega tota autonomia a l’individu i passa l’administració completa de la seva vida a mans de l’Estat. Això comporta una violència enorme sobre el cos i la ment de les persones recloses, sobre els seus sentits, la seva percepció i els seus ritmes vitals que, quan es perllonga, genera una deshumanització en molts casos irreversible i un deteriorament en tota capacitat per relacionar-se, especialment sobre les preses i presos en règim d’aïllament.

A més la presó suposa un negoci per a multitud d’empreses com Telefónica, Banco Santander, Citröen, La Caixa, Codorniu, Eroski, FCC, Ferrovial, Correos, COMSA, ACS… Tant les que reben contractes multimilionaris amb la construcció dels centres penitenciaris, així com les que es beneficien del treball que realitzen les persones preses a través del xantatge de la reinserció sociolaboral, feines en condicions d’esclavitud, amb sous que van dels 100 € i 150 € per 40 hores setmanals i sense cap prestació ni seguretat social. Tenint això en compte es tornen una mica més transparents els interessos ocults en l’onada de construcció de presons a la qual estem assistint des dels últims 10 anys, així com l’augment vertiginós de la població reclosa. Així mateix, la suposada “reinserció social” que justifica oficialment l’existència de les presons, com es pot llegir a la porta de la presó de Palma, es revela llavors com un eufemisme de la instància de control social, de domesticació a través de la por i la violència, que suposa en el seu conjunt l’aparell punitiu de l’Estat.

Mentre, per justificar l’enduriment del codi penal des dels mitjans de comunicació se’ns bombardeja constantment amb notícies sensacionalistes que ens relaten crims atroços que queden impunes, repetint fins a la sacietat els mateixos casos any rere any, caricaturitzant en ocasions als autors dels delictes com a persones “psicòpates” sense compassió o malvats sense sentiments, inclús inventant amenaces per a la població amb termes tan gastats com el de terrorisme o criminalitzant als i les joves anarquistes, independentistes, ecologistes… que participen en les protestes o en accions de desobediència, titllant-les de perilloses i violentes, d’amenaça per l’ordre públic. Mentre que a cop de titular i populisme s’incentiva constantment la sensació d’inseguretat, val la pena saber que la població reclusa s’ha disparat en els últims vint anys molt per sobre de l’augment demogràfic (arribant a més del doble que el 1990); que l’Estat espanyol ja disposa del rècord a Europa occidental com a país amb major percentatge de la seva població entre reixes (58% més que la mitjana europea) quan el seu índex de criminalitat és dels més baixos del món (per exemple l’índex d’assassinats és un 65% més baix que a la resta d’Europa), que les persones condemnades per delictes de sang o de violació són menys del 10% de les persones preses, sent els delictes més comuns (el 70 %) petits robatoris sense violència o tripijocs de drogues; que les penes mitjanes i màximes de compliment íntegre de les condemnes estan molt per sobre de qualsevol condemna vitalícia occidental; i que, en definitiva, la presó està feta per als pobres, provenint la gran majoria de presos de famílies amb treballs precaris o en atur, amb rendes baixes i sent un terç d’ells immigrants, que reben un assetjament notablement major per part de la policia i les cíniques institucions de la Democràcia.

És per això que es pot parlar de la presó com una maquinària repressiva per mantenir a les “classes baixes” en un estat de submissió davant de l’explotació d’aquest règim capitalista i autoritari que patim, encobrint els excessos socials que inevitablement genera aquesta cursa suïcida en nom del progrés i l’acumulació de capital, sota l’aparença d’un problema individual “d’adaptació” de la persona presa a la resta de la societat. Per a això s’utilitzen constantment els tòpics criminalitzadors que ens presenten al pres/a com algú perillós/a i violent/a que no és capaç de viure en harmonia amb les persones que l’envolten. Però, com que sembla que la capacitat d’adhesió als consensos prefabricats prima sobre la d’elaboració del propi pensament, ens trobem una vegada i una altra amb la demanda infame de l’enduriment de les penes. Demanda que s’efectua ja sigui per part dels progressistes de l’esquerra estatista que la demanen pensant en els polítics corruptes involucrats en els últims escàndols, com de part dels reaccionaris romanents de la classe mitjana aburgesada que encara conserven els privilegis suficients com per témer un assalt de les seccions llançades a la pobresa. La reforma del Codi penal que se’ns ve a sobre, utilitzant aquest doble joc, ja aprofundeix en el caràcter més autoritari del sistema penal i reinstauren la cadena perpètua, ampliant els casos en què es pot decretar la “llibertat vigilada”, utilitzant la presumpció de delictes com a motiu de condemna i internament psiquiàtric, ampliant el tractament mèdic forçós sota criteris judicials o tornant al concepte d’ordre públic del franquisme per poder reprimir millor totes les formes de protesta que s’han vingut donant en els últims tres anys.

Davant d’un panorama tan desolador volem remarcar la necessitat de la lluita i l’autodefensa des de dins i fora de les presons, un tema, per altra banda, bastant oblidat a la nostra illa en els últims anys, però que en altres llocs de la geografia peninsular sí que ha reviscut amb relativa força, amb campanyes com la de CARCEL = TORTURA activa a nivell estatal des de desembre de 2011. Són prou les lluites de presos i preses que han decidit, cercant el suport extern, oposar-se a la pèrdua de la seva dignitat i a la tortura mitjançant vagues de fam, de pati, etc… acompanyats des de l’exterior amb marxes a la presó, denúncia pública, suport econòmic i judicial o enviaments massius de faxos. Casos com el de la companya Noelia Cotelo, Joaquin Manrique, Sergio Roel Barreiro, les vagues de fam a la presó de Morón de la Frontera, a Sevilla II, les mobilitzacions en torn al judici dels carcellers de Quatre Camins, la lluita a la presó de Ponent de Lleida i tants altres, són un gran exemple de lluita i de suport mutu de dins i fora de la presó que necessiten de la nostra solidaritat més activa: que la lluita s’estengui pel conjunt dels territoris.

El dia 31 de desembre, juntament amb les companyes i companys que en altres ciutats de l’Estat espanyol realitzen anàlogues marxes a les presons de la seva zona, volem denunciar, per tot l’exposat, la tortura dels Centres Penitenciaris com el que tenim aquí davant, però també de les presons encobertes amb altres noms: els centres de menors tancats o els Centres d’Internament d’Estrangers, els psiquiàtrics, les comissàries o les granges d’animals no humans que viuen i moren en esclavitud. Fem saber a les recluses que no estan soles, que des d’aquí fora no volem oblidar-nos d’elles i que, en definitiva, estem juntes en aquesta lluita contra la societat totalitària que ens oprimeix, en la que demà podríem ser qualsevol de nosaltres les que ens veiem en la seva situació.

PROU TORTURES!

ABAIX LA PRESÓ I LA SOCIETAT QUE LA NECESSITA!

ABAIX ELS MURS DE LES PRESONS!

 Notes:

1Veure, per exemple, la notícia transcrita de El Mundo, pel Grup Antimilitarista Tortuga d’Alacant: http://www.nodo50.org/tortuga/Descubierta-en-la-prision-de-Palma

 

Informació sobre el tancament i la tortura a l’Estat espanyol, així com d’algunes lluites que s’estan portant a terme:

- Campanya contra els maltractaments i la tortura CÁRCEL=TORTURA.

Blogs: http://carceligualtortura.org/ i http://carceligualtortura.blogspot.com.es/

Aquí es pot trobar informació actualitzada sobre les diferents lluites que es porten a terme des de la campanya així com d’altres relacionaes, cartes de presos i preses, així com material de difusió.

- Butlletí TOKATA de difusió, debat i lluita social.

Blog: http://tokata.info/

Butlletí que vol ser un instrument de comunicació dels presos en lluita, entre ells en primer lloc, però també amb la resta de la gent presa i amb l’exterior. En el seu blog també hi ha nombrosos articles d’interès sobre la situació dels presos i preses, sobre la institució penitenciària i els enregistraments del programa radiofònic Tokata y Fuga.

- Coordinadora para la Prevención de la Tortura.

Blog: www.prevenciontortura.org

Plataforma integrada per organitzacions de lluita contra la tortura i la defensa dels drets humans. En el seu blog es poden descarregar els informes anuals sobre la torutura a l’Estat espanyol.

- Programa radiofònic #50 de Cabezas de Tormenta: Del Estado “social” al Estado penal.

Blog: http://www.cabezasdetormenta.org

Programa dedicat al tancament, al sistema penitenciari i la seva funció social. En el programa es dialoga amb un company sociòleg que coneix de prop les condicions de la presó, la vida en ella i les persones que l’habiten.

- Punto de Fuga. Publicación Anticarcelaria.

Blog: http://puntodefuga.org/

En el blog es poden descarregar els diferents números d’aquesta publicació, amés d’accedir a nombrosos articles, enregistraments sonors i vídeos de denúnica sobre presons, centres de menors i CIEs.

- Contra els centres de menors tancats.

Blog:http://www.centrosdemenores.com/

WEB sobre els centres de menors tancats, on es pot obtenir informació de les campanyes que es porten a terme, jornades, debats, manifestacions… També hi ha un apartat de notícies d’actualitat sobre aquestes presons per nins i nines i material d’interès sobre el tema.

- CIE’s NO. Campanya pel tancament dels centres d’internament d’estrangers.

Blog: http://ciesno.wordpress.com/

La campanya “CIE’s No”, és un espai on conflueixen diverses persones, organitzacions de defensa dels Drets Humans, de lluita contra el racisme i la xenofòbia, col·lectius socials i associacions veïnals.

- Acabem amb l’especisme.

Blog: http://www.acabemosconelespecismo.com/

Web molt completa dedicada a la informació sobre la situació dels animals no humans a la nostra societat. També es poden trobar nombrosos recursos com vídeos, lectures, enregistraments sonors i material de difusió contra l’esclavitud animal i l’especisme.

- Federació de Grups de la Cruz Negra Anarquista.

Blog: http://www.nodo50.org/cna/

Federació anarquista, assembleària, de lluita contra les presons i de recolzament i sosteniment solidari i específic a presos i preses, principalment anarquistes, practicant i difonent el recolzament mutu entre ells i elles.

Escriu-nos

Concert d'Olivier Goulet a Transitant (avui!)

estelnegre | 27 Desembre, 2013 07:04

Concert d'Olivier Goulet a Transitant (avui!)
Olivier Goulet
---
Escriu-nos

La Conselleria d'Educació força la reactivació d'una nova jornada de vaga

estelnegre | 26 Desembre, 2013 06:40

La Conselleria d'Educació força la reactivació d'una nova jornada de vaga

L'Assemblea de Docents de Mallorca s'ha reunit avui amb caràcter urgent i extraordinari en el Teatre de Petra. Amb l'assistència de més de 300 persones, l'assemblea ha tengut una durada de poc més de tres hores en les quals s'ha debatut entorn a un únic punt de l'ordre del dia: la resposta davant l'obertura d'un expedient al nostre company Jaume March, director de l'IES Marratxí.

En aquest context, els i les assistents hem analitzat la situació actual del conflicte, l'amenaça de més de 30 expedients que ha fet Guillem Estarellas, la pressió diària que està patint el col·lectiu docent en els centres i els insults i calúmnies que s'estan abocant sobre nosaltres per diversos grups afins al govern Bauzà.

L'Assemblea ha valorat durant més de tres hores els pros i contres de totes i cada una de les propostes que han anat sortint i ha decidit per una amplíssima majoria reactivar la vaga per un dia, el 7 de gener, en solidaritat amb Jaume March. Sabem què suposa això per als nostres alumnes, sabem que suposa això per a les famílies i intentarem explicar les nostres raons per a què ens entenguin. Però no podem fer feina amb por i no podem fer feina amb amenaces. A més, hem de mantenir el sentit de la solidaritat cap a un company que ha estat expedientat per raons polítiques i amb la intenció clara d'atacar i coartar el legítim dret a la protesta per mitjà de la vaga.

Volem remarcar que aquesta decisió l'ha presa l'Assemblea de Mallorca, i que ara caldrà establir diàleg al respecte amb les assemblees de les altres tres illes que no han pogut convocar reunió en aquests dies de vacacions.

Així mateix, per aquestes festes de Nadal, també s'han acordat diverses mobilitzacions i accions que s'aniran concretant al llarg d'aquests dies. En aquest sentit, a l'assemblea s'ha expressat la voluntat que la Conselleria rebi molt de carbó per dia de reis.

També s'ha acordat per consens posar a disposició dels missers tota la informació que tenim per a que valorin emprendre mesures legals tant contra aquells que diàriament ataquen el col·lectiu docent com contra les decisions polítiques que freguen la prevaricació.

Mallorca, 23 de desembre de 2013

Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents de Mallorca

Escriu-nos 

Marxa a la presó (31-12-13)

estelnegre | 25 Desembre, 2013 08:21

Marxa a la presó (31-12-13)
Marxa a la presó (31-12-13)
---
Escriu-nos

No vull anar a l'escola

estelnegre | 24 Desembre, 2013 07:51

No vull anar a l'escola

---
L'educació a casa i les escoles alternatives són opcions d'aprenentatge que, malgrat constituir una pràctica consolidada a casa nostra, encara són grans desconegudes.
 
El llibre No vull anar a l'escola ens ofereix una visió fresca i desinhibida d'aquests moviments educatius, a partir d'una redacció original que fuig del model divulgatiu tradicional i busca submergir el lector en un món vivencial ple d'olors, emocions, sensacions i sentiments.
 
Autor: Manel Moles
Any d'edició: 2013
ISBN: 978-84-9030-877-6
 
Espero els teus comentaris...
 
 

Escriu-nos

Assemblea de Docents (avui!)

estelnegre | 23 Desembre, 2013 07:20

Assemblea de Docents (avui!)

Avui la Conselleria ha volgut posar a prova la nostra capacitat de solidaritat. Amb nocturnitat, just el dia d'entrega de notes, de felicitacions, de bones paraules i adéus abans de Nadal, el dia que tradicionalment rebíem una postaleta per part de la Conselleria, idò ens han regalat un expedient a un company nostre. L'expedient a Jaume March, director de Marratxí, ens ha deixat a tots i totes completament freds en un dia de vent i aigua que no pressagiava res de bo.

Però no tot és negatiu quan succeeixen fets com aquest. El sentiment de solidaritat i cohesió s'ha estès ràpidament. Companys d'assemblees de diversos centres s'han posat en contacte per telèfon o via correu amb el comitè de vaga per demanar de forma urgent la convocatòria d'una assemblea general. També hem parlat amb els sindicats de l'ensenyament per coincidir tots en l'assemblea.

L'assemblea se celebrarà dilluns dia 23 a les 17 h. en el Teatre de Petra, amb un únic punt en l'ordre del dia: reacció a l'expedient del director de Marratxí.

Són unes dates complicades, ja que el que es discuteixi a l'assemblea no retornarà de forma immediata a les assemblees de centre. Per això vos demanem que l'assistència sigui una prioritat en el vostre calendari prenadalenc. És necessari que ens trobem tots els que puguem per poder analitzar la situació que se'ns presenta i, si cal, prendre decisions.

Tothom a Petra

Comitè de Vaga

 Escriu-nos

Entrevista a Marta Sintes, militant del col·lectiu de dones feministes Gatamaula

estelnegre | 22 Desembre, 2013 17:40

Entrevista a Marta Sintes, militant del col·lectiu de dones feministes Gatamaula
“Les dones haurem de crear xarxes de suport mutu per garantir la pràctica segura d’avortaments”

Marta Sintes a l'Avinguda Gaudí de Barcelona, lloc de concentracions habituals antiavortistes

Entrevista a Marta Sintes, militant del col·lectiu de dones feministes Gatamaula

El moviment feminista planteja diverses reivindicacions per recuperar el dret al propi cos de les dones, entre elles, l’autogestió de l’avortament. Quina postura teniu al respecte?

Nosaltres plantegem recuperar l’autogestió dels nostres cossos, entenent que una de les primeres coses que fa el patriarcat és apropiar-se dels nostres drets sexuals i reproductius. Tot i així, políticament, fem una defensa ferma per institucionalitzar el dret a l’avortament. Creiem que és un dret bàsic de les dones i el sistema sanitari públic l’ha de cobrir. Per això demanem un avortament lliure i gratuït. Alhora, però, apostem per una autogestió de l’avortament i per la desobediència en cas que la llei no ens ho permeti.

Una proposta que apunteu al quadern feminista de Gatamaula 'Dret al propi cos' és la creació de centres autogestionats per dones feministes amb capital públic. En què consisteix?

Aquesta proposta pretén ser un híbrid entre l’autogestió i la institucionalització del dret a l’avortament. L’Estat finançaria aquests centres, però qui hauria de gestionar els espais i dur a terme els avortaments, evidentment assessorats per dones especialistes, seria el moviment feminista. Rebutgem la tutela administrativa de l’Estat. Sabem que, als anys 90, van aparèixer equips multidisciplinaris que funcionaven així en algun CAP de Barcelona, però en tenim poca informació.

Amb la reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs aprovada pel PP, un 89% dels avortaments practicats el 2011 serien il·legals. Com s’encara aquesta situació des del moviment feminista, amb un previsible augment d’avortaments clandestins?

A Gatamaula, creiem en l’autogestió dels avortaments en un moment excepcional com aquest. Ara bé, hi ha maneres i maneres d’avortar. A l’època de les nostres àvies, s’han arribat a fer amb agulles i fil de cosir. Haurem de crear xarxes de suport mutu per assegurar la pràctica d’avortaments que no posin en risc la vida de les dones. Per exemple, existeixen manuals que expliquen com avortar amb pastilles; també hi ha infusions amb plantes medicinals com la ruda o el julivert que poden provocar la interrupció de l’embaràs… Les dones desobeirem tal com s’ha fet al llarg de la història i, malgrat les prohibicions i les lleis masclistes, continuarem avortant amb els recursos possibles.

També aposteu per la creació de xarxes de dones. Amb quins objectius?

La idea és que aquestes xarxes siguin espais de suport mutu i pràctica política. Existeixen experiències interessants a escala internacional com, per exemple, Women on waves, un grup de dones holandeses que practica avortaments no quirúrgics en aigües internacionals a dones de països amb lleis molt restrictives.

En relació amb el dret al propi cos, també plantegeu la pràctica d’un part no medicalitzat.

Això té relació amb la gestió del nostre cos. Creiem que la medicina ens ha usurpat el control del propi cos i ha creat negocis dels quals no traiem cap rèdit, com pot ser el de la menstruació, l’embaràs o el part. El part, concretament, s’ha medicalitzat fins al punt que es tracta més com una malaltia que no pas com un procés biològic natural i això fa que es perdi molt a nivell d’experiència.

L’avinguda Gaudí de Barcelona és escenari de manifestacions de grups antiavortistes el dia 25 de cada mes. Com combateu aquest discurs contra el dret al propi cos?

Per començar, creiem que aquestes manifestacions no s’haurien de permetre perquè es fan per negar-nos un dret fonamental. El que hem de fer és fer-hi front i denunciar-ho, com es va fer des de la plataforma Fora de les nostres vides, que convocava una contramanifestació cada mes. No és fàcil perquè els poders públics i la policia sempre vénen a intimidar-nos a nosaltres. És important, però, explicar que aquestes persones tenen vincles amb l’extrema dreta espanyolista i s’ha d’evidenciar el seu discurs retrògrada i masclista i combatre’l dia a dia.

VÍCTOR YUSTRES / @VICTORYUS3 | 20/12/2013

directa.cat

Escriu-nos

«Documentals sobre la cara oculta del turisme», per Ivan Murray

estelnegre | 21 Desembre, 2013 19:34

Sota el títol Tourism and the Truth la periodista britànica Stacey Dooley ha realitzat durant l’any 2013 tres documentals per a la cadena de televisió BBC sobre els efectes negatius del turisme a diferents destinacions: Tailandia, Kenya i Magaluf (en Mallorca).


La prestigiosa cadena de televisió britànica BBC ha emès una sèrie de documentals en els quals s'exposa de manera crua la cara oculta del turisme, sense escenaris de cartró pedra ni actors secundaris. La sèrie, sota el títol Tourism and the Truth (“Turisme i la veritat”), ha estat realitzada per la jove periodista Stacey Dooley amb un format una mica sensacionalista, amb un estil on la periodista apareix com a protagonista del documental.

El primer documental de la sèrie analitza el turisme en un dels destins exòtics preferits pels britànics: Tailàndia.

La periodista es pregunta com és possible que els resulti tan barat als britànics passar unes vacances al paradís asiàtic i per a això entra a treballar en un hotel a Phuket on viu en carn pròpia l'explotació laboral a què es veuen sotmesos els treballadors de l'hoteleria i les precàries condicions de vida de la classe treballadora. I això que no deixa de ser una jove que procedeix del món privilegiat.

En un segon documental Dooley es desplaça a un dels països africans que està despuntant en el negoci turístic, amb l'oferta de turisme de luxe a safaris i també en resorts de sol i platja: Kenya.

La periodista comença el seu periple en un luxós ressort de la costa i des d'allà investiga les contradiccions socials que es manifesten en l'espai, en observar com més enllà del ressort emergeix tota una realitat que no té res a veure amb el paradís turístic. La comunitat local apareix així com a simple mà d'obra barata, però els beneficis que es diu que genera el turisme per a res s'escampen entre els habitants de la zona. En aquest documental a més es pot contemplar els conflictes socioecològics associats amb la indústria turística, especialment per l'apropiació de l'aigua per part dels negocis turístics i la sobtada "set" de la població local que es queda sense accés a aquest recurs. Finalment, Dooley penetra en els costats més polèmics de "fascinant" món dels safaris i com aquest "turisme de qualitat" incideix sobre la població, convertida en part d'aquest "parc temàtic turístic".

Finalment, el tercer documental analitza la situació d'una de les principals turístiques de Mallorca, un dels principals destinacions turístiques del món: Magalluf.

Aquesta zona turística és una de les predilectes per part dels joves britànics que van en massa per gaudir de l'alcohol barat i la borratxera permanent. Malgrat els comes etílics, baralles, robatoris, violacions, morts per accident en practicar el "salt de pont", Magalluf segueix sent una mina turística de primer ordre. Dooley va acudir a aquest "paradís" de la disbauxa per viure en carn pròpia la temporada turística alta, deixant-nos un valuós testimoni d'una de les "cares ocultades" de la història d'èxit del turisme a Mallorca.

No és d'estranyar que des del poder es respongués virulentament contra el documental de la BBC, al·ludint que el que perseguia al documental era desprestigiar una de les destinacions turístiques més importants de tot el món. L'ajuntament de Calvià, on es troba la zona de Magaluf i governat pel Partit Popular, va presentar una queixa formal a la BBC i els empresaris es van queixar de la "mala imatge" que es transmetia. El que preocupa fonamentalment a les elits és la imatge, però de nou en aquest documental tampoc es veuen ni escenaris de cartró-pedra ni actors, es tracta simplement de la crua realitat. Això sí, una realitat que no interessa que es vegi ni conegui, l'únic que interessa són els diners que s'hi genera. Tal com va dir l'emperador romà Vespasià al seu fill Tito, en aplicar un impost sobre l'ús de les letrines: "pecunia non olet".

Ivan Murray | Alba Sud

 Escriu-nos

Jornades «Anarquisme i Alliberament dels pobles» (avui i demà!)

estelnegre | 20 Desembre, 2013 08:59

Jornades «Anarquisme i Alliberament dels pobles» (20 i 21 de desembre)

Jornades «Anarquisme i Alliberament dels pobles» (20 i 21 de desembre)

Són moltes les falses concepcions i fal·làcies que es tenen sobre l'anarquisme i les anarquistes. Generalment, això és fruit del desconeixement i part important d'aquest és fomentat per les mateixes llibertàries, que ens definim com a tals sense aprofundir en l'immens abast, tant temàtic com de corrents, que té l'anarquisme. Així es conformen els tòpics i la parafernàlia, quedant obsoletes en l'actualitat gran part de les dues coses.

És molt freqüent pensar que a l'anarquisme hi ha «buits» teòrics i especialment pràctics sobre determinats temes. I n'hi ha! Però n'hi ha que tenim en el present i no en el passat i viceversa. Aquests temes molts de pics són tractats de la pitjor manera, és a dir, com si fossin tabú i amb eslògans basts per desmuntar-los. Desgraciadament això encara és molt comú. Uns d'ells és l'alliberament dels pobles i tot el relacionat: el nacionalisme, la llengua, la cultura, la tradició, etc.

En l'escenari en el qual ens trobem, Mallorca, i l'actual situació política-territorial integrats en cos i ment dins l'Estat espanyol i Europa, en deriven molts de conflictes centrats en la despossessió de la cultura autònoma per una de global, el consumisme i l'individualisme més agressiu. Això en fets concrets es tradueix en una substitució lingüística, una pèrdua dels costums col•lectius, l'assimilació d'esquemes territorials arrelats en grans imperis i una infinitat de situacions imperceptibles per la població, ja que es troben al fons de l'imaginari col•lectiu i és molt costós traure-les d'aquest fons. Les anarquistes, o les que ens considerem anarquistes, no escapem d'aquesta ceguera encara que creguem tenir el conflicte superat amb el «Ni banderes, ni fronteres». De fet, donada la situació actual on els conflictes anteriorment mencionats s'estan accentuant i cada cop floreixen més contradiccions, la resposta de l'entorn llibertari no s'està adequant a les exigències històriques. Més que mai cal fugir de tot prejudici i plantejar juntes qüestions que són claus, encara que no ho semblin, a l'hora de lluitar per una societat de persones i comunitats lliurement associades entre sí. Aquestes qüestions són la llengua, les tradicions, el marc territorial, la història col•lectiva i tot el que enquadra allò que denominem pobles, països i nacions.

Per tot l'esmentat i més, hem trobat necessari realitzar unes jornades sobre l'«Anarquisme i Alliberament dels pobles» els dies 20 i 21 de desembre. Hem decidit fer-ho en dates pròximes al 31 de desembre, dia en que les tropes de Jaume I entraren dins Madina Mayurqa, oficialment anomenat a dia d'avui Dia de l'Estendard. No per retre homenatge ni molt manco, sinó per debatre sobre la part de la que no se'n parla. També per parlar de tot allò que hi ha darrere i davant, és a dir, a favor o en contra. Així com de les interrogants que planteja el fet de voler construir unes relacions territorials i personals lliures de tot tipus d'opressió.

Al llarg de les jornades es farà una xerrada/debat entorn de l'anarquisme i l'alliberament nacional, a manera d'introducció per el debat dins el moviment llibertari mallorquí. Un altre acte intentarà crear un debat sobre la paradoxa que suposa la idea d'un anarquisme espanyol i, de la mateixa manera, una xerrada/debat sobre el 31D, la seva història i significat actual. També comptarem amb una lectura de poemes llibertaris en català de Felip Cortiella i el seu llibre Anarquines, més sopar vegà durant el dos dies.

Esperem que aquestes jornades serveixin per obrir el debat i incentivar què es mantingui i s'hi profunditzi. Però també per compartir un espai lliure de l'oci de consum on ens valem dels nostres mitjans per relacionar-nos.

Les jornades es realitzaran els dies 20 i 21 de desembre al local de la CNT-Estel Negre (C/ Joan Alcover 54, baixos dreta).

Coordinadora Llibertària de Mallorca

 ---

Escriu-nos

IV Pujada reivindicativa al Molí des Castellet (Calvià, 22-12-13)

estelnegre | 19 Desembre, 2013 09:47

IV Pujada reivindicativa al Molí des Castellet (Calvià, 22-12-13)
IV Pujada reivindicativa al Molí des Castellet (Calvià, 22-12-13)
---
Escriu-nos
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS