Ateneu Llibertari Estel Negre

Voleu una altra globalització? No us perdeu, doncs, un dels esdeveniments de l’any:

La cita és del 7 al 10 de novembre a Expo Bancomer (Santa Fé) a Mèxic DF

Hi ha moltes modalitats d’especular. Si es fa a l’engròs i en el marc del sistema econòmic hegemònic, el capitalisme descarnat, la iniciativa correspon al món privat. El sector turístic i residencial n’és un testimoni clar. Però Mèxic és especial: allà, des dels anys 60, l’empenta per turistitzar al màxim tot el país prové de l’aparell de l’Estat. Després d’Acapulco els 50, els 70 van veure el naixement de «Cancún», el nou paradís d’iniciativa estatal a Quintana Roo, en territori maia. Durant els 90, l’impuls donat a nous polígons turístics per part dels presidents mexicans de l’oligarquia bé del PRI bé del PAN és cada cop més esborronador.L’estat mexicà, conegut pels seus vasos comunicants amb el narcotràfic i l’esclavatge de les classes populars a les maquilas que serveixen els interessos dels EUA, ha radicalitzat el seu tomb proturístic apostant per atreure el màxim d’inversions especulatives possibles. Per seduir aquests capitals ha creat un poderós aparell de propaganda que fa empal·lidir les agències turístiques catalanes o europees: el Fondo nacional de Fomento del Turismo (Fonatur). Aquest ens és una autèntica plataforma de colonització turística i residencial de Mèxic. Ara mateix té en marxa cinc polígons industrials turístics i residencials tant al vessant caribeny com pacífic: Cancún, Ixtapa, Los Cabos (ja molt castigats) i Huatulco i Loreto (arrencant amb diversos macroprojectes).

Bona part dels beneficiaria d’aquesta aposta són les transnacionals turístiques espanyoles i catalanes. Així, un 65% de les més de 50.000 habitacions de Cancún i la «Riviera Maia» estan controlades per TNC hoteleres nostrades (en aquest ordre, per Barceló, NH, Riu, Sol Meliá, Iberostar, Fiesta/Sirenis,…).

Entre els invents més potents per atreure l’especulació immobiliària hi ha l’anomenada «Bolsa Mexicana de Inversión Inmobiliaria y Turística». Aquesta «borsa», promoguda pel l’estat mexicà amb nombrosos espònsors globals de dubtosa reputació, es presenta amb un cinisme mai no vist enlloc, ja que ofereix productes especulatius de tipus immobiliari i especulatiu allà on els inversors internacionals vulguin i com vulguin. Basta apuntar-se gratuïtament via internet per conèixer un «portfolio» de megaprojectes d’inversió sense cap consideració pel paisatge i l’ambient de Mèxic i al marge de qualsevol planificació democràtica del territori i de tota responsabilitat social.

Mèxic s’ha de conèixer per aprendre un cas de país amb una forta tradició d’estat, pública, de caràcter oligàrquic convertida en un instrument al diktat de fons d’inversió, TNC turístiques i líders econòmics estrangers que només tenen un valor ètic: especular sense fronteres, sense lleis, sense mirament amb ningú. Amb l’ajut inestimable, però, d’Espanya i l’esquerra pija.

Iceberg (Turisme / Planeta)