Ateneu Llibertari Estel Negre

Durant els dies de desembre que queden i fins al 6 de gener de 2008, CNT realitzarà una campanya en relació als jocs i joguines que durant les dates nadalenques s'adquireixen. En aquest sentit, el sindicat distribuirà a la ciutadania, en les zones comercials de la ciutat, una sèrie de documents per a la reflexió, tant de pares com d'educadors, sobre l'orientació dels jocs i joguines que es  regalen als nens i les nenes, i la derivació educativa que aquests poden

tenir en les seves futures vides, convidant a no adquirir productes de joc que fomentin la violència o el sexisme.

Si vols, pots venir amb nosaltres/as a repartir propaganda, t'esperem!

***

Campanya contra les joguines bèl·liques i sexistes

Als petitons... no gràcies!

Has de deixar-los créixer en pau!

Creus que és bona idea que els teus fills assumeixin la violència com una part fonamental de les seves vides? Si està en les teves mans, evita regalar joguines bèl·liques o, possiblement, faràs dels teus fills persones fàcilment manipulables per institucions que els utilitzaran al seu antull per a participar en les seves guerres-negoci i matar a persones que ni tan sols han tingut temps de conèixer. Recorda: el 90% de les víctimes de les guerres són civils i més de la meitat nens com el teu.

No regalis violència

La no violència com a valor educatiu

El joc, juntament amb les necessitats bàsiques de nutrició, salut, protecció i educació, és essencial per a desenvolupar el potencial de nens i nenes. El joc és instintiu, espontani, natural i exploratori. El joc és comunicació i expressió, combinació del pensament i acció; brinda satisfacció i sentiment d'assoliment. Està relacionat amb tots els aspectes de la vida i contribueix al desenvolupament físic, mental i social de les nenes i els nens. És un mitjà d'aprendre a viure, no és un mer passatemps i per tant les joguines han d'estar al servei dels nens i les nenes i no al revés.

Comprar una joguina o una altra és inculcar una manera de vida al nen, a més de contribuir o no al seu desenvolupament físic, emocional o social segons la joguina escollida. La joguina, com l'educació no és neutral. Un aparador de joguines és la còpia del món dels adults: els majors es maten, es preparen per a la guerra, fan distinció entre sexes...

Sabem que el cinema i la televisió introdueixen a les nenes i nens en un ambient d'agressivitat. Així mateix les joguines bèl·liques i sexistes no fomenten la col·laboració, sinó la competència, el típic "jo et puc", el vell esquema de "bons contra dolents". Suposen la iniciació a un sistema social competitiu i violent. Així, la violència assumida pels nens i nenes serà en el futur la base de les relacions socials: el més fort triomfa, té raó i, a més, és el bo. Matar i morir forma part del joc, i en això subjeu un menyspreu per la vida humana. Existeixen joguines molt més adequades que les bèl·liques per a orientar cap a una creativitat constructiva la nostra agressivitat natural, que no hem de confondre amb violència.

El major problema que genera regalar joguines bèl·liques és que en comprar-les, els estem dient als nens/as que ens sembla bé que hi juguin i per tant que la guerra i la violència ens semblen bé com a solucions als problemes.

Per altra banda resulta indignant que mentre la nostra societat està en un procés de canvi les joguines presenten la societat de fa 20 anys i no la d'ara. No és cert que la dona estigui actualment tancada a casa i no tingui altra opció professional. No és cert que els homes no canviïn bolquers. Les joguines que regalem als nostres fills són joguines per al passat, o són joguines per al futur? Aquestes joguines sexistes reprodueixen els rols clàssics de l'home i la dona, es converteixen en un instrument ideològic del que se serveix el sistema per a perpetuar-se. D'aquesta forma els nens i nenes, per mitjà de la joguina, assimilen la discriminació i reprodueixen els esquemes masclistes i patriarcals que imperen en la societat, esquemes que es reflecteixen principalment en la diferenciació dels jocs i les joguines segons els sexes, creant al baró possessiu i actiu i a la dona «cenicienta» de la llar dedicada al marit i als seus fills, sense tenir possibilitats de complir altre paper en la  societat. La solució doncs no consisteix tant que els nens hagin de jugar amb canells i les nenes amb cotxes, sinó a superar la dualitat tradicional «això és de nens» i «això és de nenes», i permetre que les joguines siguin emprades per ambdós sexes indistintament; de fet, si observem la realitat, encara que tants nens com nenes juguen amb ninots que uns ninots siguin per a nenes i altres per a nens és culpa nostra. Seria convenient fomentar el desig en els/les menors de trencar barreres o vedats privats així com la curiositat per allò desconegut, per allò nou, no experimentat i comprovar vivencialment l'atractiu que poden resultar aquestes noves activitats no agressives.

És preocupant la indiferència de la societat pel que fa a la importància del joc, i la creixent explotació comercial de la infància a través dels mitjans de comunicació i producció. El que importa és vendre més per a guanyar més, que aquestes joguines siguin educatives o no, queda fora dels plantejaments del mercat capitalista, que busca els seus interessos i no els dels nens i nenes.

El que està en les nostres mans és no estimular les joguines bèl·liques i sexistes. No es tracta en cap cas d'imposar gens, ni de prohibir, sinó de transmetre valors. Els nostres nens/as imiten pautes de conductes observades en els majors, assumeixen els rols viscuts en les seves cases; en el col·legi, en el carrer i els reprodueixen fidelment. De la mateixa manera interioritzen la valoració que aquests rols adquireixen en la societat. L'important és oferir-los nous patrons i models de relació entre persones i gèneres. Amb tot això no volem ser deterministes ni fanàtics, veient per exemple en el nen que juga amb una joguina bèl·lica un futur assassí, però si volem crear consciència sobre aquest problema, que deriva en futures conductes humanes de trista actualitat com la violència de gènere o les injustícies que generen els conflictes armats de llarg a llarg del nostre planeta.

Les joguines han de potenciar la capacitat creativa i intel·lectual individual, a més de desenvolupar la cooperació i relació amb altres nens i nenes.

Si és a les teves mans, evita regalar joguines bèl·liques i sexistes.

Creus que és bona idea que els teus fills assumeixin la violència com una part fonamental de les seves vides? Si és a les teves mans, evita regalar joguines bèl·liques o, possiblement, faràs dels teus fills persones fàcilment manipulables per institucions que els utilitzaran al seu antull per a participar en les seves guerres-negoci i matar a persones que ni tan sols han tingut temps de conèixer.

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Avui, dissabte 29 de desembre a les 17 hores

a l'Ateneu Llibertari Estel Negre

Palau Reial, 9, 2n, de Ciutat

Taula rodona sobre el feixisme a càrrec d'una companya de l'Assemblea de Joves de les Corts de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) de Barcelona i d'un militant de l'Assemblea Antifeixista de Ciutat.

Divendres 28 de desembre de 2007,

a la llibreria LaMalatesta (Jesús y María, 24) de Madrid

(Metro: Tirso de Molina o Lavapiés)

Projecció del documental d'Hélène Châtelain,

editat per l'Ateneu Llibertari Estel Negre

Néstor Majno, un campesino de Ucrania

Ho organitza:

Us hi esperem!

Enguany, com cada any, farem la tradicional

Marxa a la presó

El proper 31 de desembre hi anirem des de la plaça de l'Escorxador, a les 17 hores, fins al Centre Penitenciari Mallorca en solidaritat amb totes aquelles persones que es troben privades de llibertat.

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Demà 27 de desembre acaba "En peus de pau. Cicle de cinema antimilitarista" que durant els últims dies ha estat anunciant el sindicat.

Chile 73 o la historia que se repite (1983)

de Miguel Herberg

Als pocs mesos del cop d'Estat triomfant de Pinochet i els seus esbirros, Miguel Herberg, utilitzant unes vies que avui ens semblen increïbles, aconseguia realitzar amb greu risc de la seva vida un reportatge filmat dels -per al règim militar inexistents- camps de presoners de Chacabuco i Pisagua. Gràcies a aquest reportatge filmat, donat a conèixer al món després de la seva sortida espectacular de Xile, Miguel Herberg va donar rostre als desapareguts i va salvar innombrables vides que d'una altra manera haguessin desaparegut definitivament. Malgrat la importància que va tenir en el seu moment, no va poder publicar-se a Espanya a causa de la dictadura i posteriorment es va anar demorant la seva publicació. I encara que en l'actualitat ha perdut part de la seva importància com a denúncia de la barbàrie repressiva dels militars colpistes xilens, conserva en la seva totalitat la seva riquesa com a document històric d'aquell procés bàrbar.

***

Donde se cuece la guerra. Chinchilla de Montearagón y los campos de maniobras (2005)

de Eguzki  Bideoak

La Legió, creada el 1920 per a intervencions a l'estranger, va començar la seva cursa bèl·lica en la Guerra del Rif, en la qual es van utilitzar gasos tòxics contra la població civil per primera vegada en la història, i ha escrit les seves últimes pàgines en l'expedició que va envair l'Iraq el 2003. Ambdós són exemples aclaridors del que significa anar a la guerra i de la formació que necessita un exèrcit modern. En Chinchilla, a Hoyagonzalo i a Higueruela es comprova a diari que viure al costat d'un exèrcit -encara que no sigui en campanya- només genera problemes. Però aquests problemes només permeten intuir que el vertader drama es produeix quan els militars posen en pràctica els exercicis que assaja. Donde se cuece la guerra: els polígons de tir (Chinchilla de Montearagón) és un documental de 35 minuts produït per la Coordinadora per la Desmilitarització de la Serra de Chinchilla. Ha estat editat per Eguzki Bideoak, col·lectiu de contrainformació audiovisual d'Iruñea, i finançat per la Campanya Estatal d'Objecció Fiscal.

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Reportatge del programa Ítaca

sobre el llibre d'Albert Herranz

Episodis de la Mallorca llibertària

Descarregar el vídeo

Josep Pàmies, militant de l'Assemblea Pagesa de Catalunya, entitat impulsora de la Plataforma Som lo que Sembrem, és l'autor de l'article que adjuntem. L'article descriu breument els interessos de les transnacionals agroalimentàries en l'ús de les noves tecnologies, especialment en els transgènics, i les conseqüències que se'n desprenen.

El desastre ecològic provocat per les llavors transgèniques contaminant milers d’espècies i varietats vegetals que els pagesos des de sempre ens podíem autoreproduir sense cost, està provocant efectes perversos en molts indrets del planeta. Un dels mes greus està succeint a l’Índia on cada any uns 20.000 pagesos, en comprovar desesperats l’engany de les llavors transgèniques, de sobte es troben que no fan diners ni per pagar les maleïdes llavors i s’adonen que a la vegada han perdut totes les llavors autòctones d’arròs que tenien amb les quals sense cap cost, podien sembrar any rere any i alimentar, com a mínim, la seva família. L’instrument per suïcidar-se és un glop del pesticida, que abans no els feia falta utilitzar, i que ara tampoc poden pagar.

Malgrat el rebuig que provoquen els aliments transgènics entre la societat per les conseqüències en la salut de les persones (podeu cercar al Google l’experiment de la Dra. Irina Ermakova «Transgénicos amenaza para los bebés»), les multinacionals que monopolitzen les llavors a nivell planetari, encara no en tenen prou. Ara han ideat una nova tècnica anomenada «Tecnología de restricción del uso genético> (TRUG) col·loquialment denominada «Terminator» que farà possible llavors suïcides. Es a dir, les llavors sortiran programades per néixer una sola vegada fent que la seva descendència sigui estèril, per evitar així que el pagès les pugui tornar a sembrar. Però encara és més greu que la Unió Europea subvencioni amb els diners de tots els ciutadans a aquelles empreses mafioses perquè corregeixin una mica la maldat de la llavor suïcida o «Terminator».

El «Projecte Transcontainer» (subvencionat per la Unió Europea) pretén que en lloc de tenir una llavor la propietat suïcida, es transformi en una llavor «Zombie» amb possibilitats de recuperar la seva força germinativa per mitjà d’una nova Tecnologia d’Extirpació de Gens, anomenada «Exorcista». És a dir, si un pagès vol sembrar un segon any, llavor feta per ell mateix a partir d’una llavor transgènica, haurà de pagar per aplicar la tecnologia «Exorcista» (un producte químic per exemple) per recuperar la vida d’aquella llavor mig morta obtinguda de segona generació.

Les preguntes que ens fem són:

Realment necessitem tanta tecnologia bruta i interessada per produir aliments? Si pensem en substituir els combustibles fòssils dels nostres vehicles per combustibles ecològics o biocombustibles, no hauríem de pensar també els humans en produir i ingerir l’aliment (el nostre combustible) produït de forma ecològica i no tan manipulada genèticament? O bé és que tal vegada l’ingerí aliments cada dia més farcits d’additius químics i alterats genèticament és una estratègia per tenir a la societat sempre mig malalta, per així rendir al màxim a la poderosa indústria farmacèutica que a més només pensa en produir medicaments que no curin sinó que facin cròniques les malalties? Vegeu sinó al Google l’entrevista que La Vanguàrdia li va fer al premi Nòbel de Medicina Dr. Richard J. Roberts , «El fàrmaco que cura del todo no es rentable». I més esfereïdor encara és llegir l’informe elaborat per la monja catalana Teresa Forcades, doctorada en medicina que també podeu trobar cercant al Google «Els crims de les grans companyies farmacèutiques».

És molt preocupant que les multinacionals de llavors transgèniques Monsanto, Singenta-Novartis, etc., que dominen el món de les llavors, a la vegada tinguin potents indústries farmacèutiques i d’alimentació. Són interessos molt contraposats que caldria separar pel bé de la humanitat, ja que salut i alimentació van íntimament lligades i són paràmetres que haurien d’estar exclosos de la bogeria especulativa i de la manipulació genètica en que ha entrat aquest Món.

Per tot això i molt més, animem a tota la societat a rebutjar els aliments transgènics recolzant una Iniciativa Legislativa Popular, que amb 50.000 firmes la Plataforma Som lo que Sembrem pretén dur a discussió al Parlament una Llei que declari Catalunya Lliure de Transgènics.

Josep Pàmies i Breu

Plataforma Som lo que Sembrem

Comunicat de la Plataforma PÀNIC, formada per ses Majestats els Reis Mags d'Orient i el Pare Noel

La Plataforma Anti-Nadal-Inundat-pel-Consumisme (PÀNIC) manifesta:

Que aquest any Ses Majestats els Reis Mags d'Orient es declaren en vaga indefinida i que, fins que no siguin satisfetes les seves demandes, no es mouran de l'Orient Mitjà.

Les raons que han portat a Ses Majestats a prendre aquesta decisió dràstica són:

1. L'Equip de Patges Reials està fart de portar tones i tones d'objectes inútils i de regals que van a parar al fons d'un armari o a l'abocador sense haver estat utilitzats. Un 10% de les persones del món consumim el 70% dels recursos.

2. Degut a la gran quantitat de regals sol·licitats, l'Equip de Patges Reials està obligat a fer jornades laborals que no respecten el conveni del Sindicat de Personatges Nadalencs. Buscar cada cop més regals i al preu més baix obliga a treballar a milions de persones de països empobrits en jornades indignes, inhumanes. 3 de cada 5 treballadores de les fàbriques de roba del món no tenen contracte, fan més de 70 hores setmanals i cobren menys de 100 euros al mes.

3. Ses Majestats estan farts de portar regals que només es poden trobar a grans superfícies i centres comercials i troben a faltar el contacte amb les botigues de la ciutat. A l'Estat Espanyol es tanquen 11 botigues de barri diàries per culpa de les grans superfícies.

4. Ses Majestats no volen portar més regals fabricats per empreses que no respecten els drets dels treballadors i les treballadores i que se'n van a països pobres a contaminar el que no els deixen contaminar a Europa i els Estats Units.

Per totes aquestes raons el PÀNIC declara una vaga indefinida fins que no hi hagi un compromís generalitzat de:

1. No regalar per regalar i mantenir un criteri racional.

2. Acordar amb la família i els amics el pressupost màxim dels regals per no convertir el Nadal en una competició.

3. Evitar que els nens i nenes reben allaus de regals que no tindran mai temps d'utilitzar.

4. Prioritzar els regals fets per un mateix o una mateixa.

5. Prioritzar els regals ecològics, justos i de proximitat.

6. No deixar-se portar per la publicitat i tenir criteri propi.

7. Donar preferència a regals culturals i amb contingut.

8. Dedicar el nostre temps als altres: és el regal més valuós.

Així doncs, des del PÀNIC esperem que les vostres cartes i correus electrònics d'enguany segueixen aquestes reivindicacions. Si no és així, ja podeu esperar asseguts que no hi haurà ni cavalcada, ni camells, ni regals, ni carbó, res de res.

PÀNIC

En aquest moment, quan algú al món es refereix a fonamentalismes, el més normal és que estiga parlant d’alguna religió aliena a la de la seua civilització. Els proppassats dies 7, 8 i 9 de desembre es va celebrar a Toledo el I Concili Ateu, no sense problemes, no sense tindre que superar tota una sèrie d’entrebancs sorgits d’on s’esperaven...i d’on no deurien esperar-se.

És sorprenent com és de fàcil al fidel de qualsevol religió (amb divinitats sobrenaturals o molt terrenals, que de tot hi ha) el llençar excomunicacions a tort i a dret encara que, generalment, més a "tort" que a dret. La fina pell dels fidels en defensar la UNIVERSALITAT de les seues creences els fa acusar als qui les ignoren o les contradiuen, siga des d’altra religió o des de l’ateisme o l’agnosticisme o, simplement des del laïcisme social, d’atacar-los (?) en la seua fe.

El problema és quan en una democràcia més o menys imperfecta, càrrecs públics, lliurement triats en eleccions democràtiques, s’erigeixen en censors no ja d’expressions polítiques violentes o agressives per a la resta del cos social, cosa a la què estan obligats per raó de la seua pròpia funció representativa de la ciutadania que els vota (i pel sou que els paguem per eixa feina), sinó de simples opinions filosòfiques o morals que impliquen decisions de vida que afecten a la intimitat de les creences de cadascú.

En una societat democràtica, tal i com entenem la democràcia ara per aquests barris, no es pot prescindir de la pluralitat d’idees i de la llibertat d’expressió per manifestar-les (sinó, on està la democràcia?), sobretot quan estes expressions no són CONTRA ningú, sinó A FAVOR DE LES PRÒPIES IDEES.

El problema ve quan els qui estan a favor d’altres idees, aprofiten els càrrecs públics per tractar d’imposar-les o d’impedir-ne la divulgació de les opinions "herètiques". Les fogueres de la història sembla que encara no s’han apagat del tot i nous inquisidors apareixen en quant la seua fina sensibilitat es veu agredida (?) per opinions diferents.

Realment, no sé qui és més herètic, ateu i/o inconseqüent, qui tracta de sobreviure a l’allau consumista de la nostra societat o qui santifica el "dia del senyor" gastant-se els diners en un centre comercial. No és mes herètic "El Corte Inglés" o "Alcampo", guanyant diners a cabassades el dia de festa del "seu" déu, que els qui ignoren als deus i la festa?

O potser és que als deus (tan sofrits ells) se’ls acomoden a les pròpies conveniències?

Enric Pastor (ATTAC-PV)