Ateneu Llibertari Estel Negre

L’Ajuntament de Collbató va acordar, el 3 de maig de 2007, l’aprovació inicial del projecte d’ampliació de la zona industrial Les Ginesteres, de 7 hectàrees, en 21 hectàrees més. El projecte representa la destrucció del millor sòl agrícola de Collbató i una amenaça per a l'entorn privilegiat de Montserrat, molt especialment per als espais del Parc Natural de Montserrat i de la Xarxa Natura 2000 que limiten amb el nou polígon industrial. L’equip de govern està tirant endavant l’ampliació malgrat els informes desfavorables dels serveis tècnics d’Urbanisme i de Medi Ambient del propi Ajuntament, que la consideren desproporcionada i injustificada. El Consell de Medi Ambient, amb representació d’entitats i veïns, també s’ha manifestat en contra del projecte d’ampliació.

En un municipi de poc més de 3.500 habitants ja s'han recollit més de 1.200 al·legacions de veïns del poble que s'han adonat que l'Ajuntament ha enganyat els ciutadans quan ha dit que es tractava d’una “petita ampliació”. En realitat, es tracta d’un polígon amb 9,2 hectàrees ocupades per més de 140 naus industrials de 12 metres d’alçària i aparcament per a més de 1.000 vehicles. El nou polígon admet activitats altament contaminants: forja de metalls amb martells d’energia tèrmica fins a 350 kW, tractaments electrolítics, aliatges de metalls amb fòsfor i escòries siderúrgiques, preparació de ciments, indústries químiques, materials abrasius, gestió de residus perillosos com amiant, cianur, crom, dissolvents, pesticides, fòsfor, olis usats i manipulació de materials explosius, entre d’altres. Tot plegat, un «pelotazo» més que no respon a les necessitats econòmiques locals i que no té altra finalitat que afavorir els empresaris "amics del partit" amb els quals ja han signat un conveni i que en un instant obtindran uns guanys de més de 120 milions d'euros.

Si vols fer pressió per aturar-lo, si vols que Montserrat segueixi sent el que coneixes, adhereix-te al manifest.

Adhesions individuals

Adhesions entitats

Veure adherits

Èric i l'Èxercit del Fènix, amb subtítols en anglès, ja és a la xarxa

Part 1

Part 2

Part 3

Part 4

Part 5

Aquest dijous 6 de setembre,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Recorregut:

- Començament: Plaça d'Espanya, Avda. Alexandre Rosselló, Porta de Sant Antoni.

- Canvi de sentit: Plaça d'Espanya, Avda. Comte Sallent, Via Alemanya, Via Roma, La Rambla, Unió, es Born.

- Canvi de sentit: es Born, Jaume III, Catalunya, Via Argentina, Rafael Rodríguez Méndez, plaça del Fortí, Via Portugal, Via Alemanya, Avda. Comte Sallent.

- Final: Plaça d'Espanya

Massa Crítica

971 207 441

Las hermanas de Puig Antich preparan el último cartucho ante el Constitucional para pedir la revisión de la condena a garrote vil

Cuenta Carmen Puig Antich que su "lucha" comenzó el 26 de septiembre de 1973 delante de un quiosco. Ese día, un primer plano de Salvador Puig Antich, retratado como el asesino, y otro del subinspector Francisco Anguas, como el asesinado, ocupaba las portadas de todos los periódicos. Nadie les había informado de la detención de su hermano, ingresado en el hospital clínico de Barcelona con dos heridas de bala. "Llevamos peleando desde aquel día hasta hoy, 33 años. Sabemos que tenemos que continuar hasta que un día u otro se reconozca la profunda injusticia cometida cuando el 2 de marzo de 1974 el verdugo atornillaba el garrote".

Acaba de recibir de sus abogados, Sebastián Martínez Ramos, y Olga de la Cruz, el auto del Tribunal Supremo que les niega la autorización para pedir la revisión de la sentencia del Consejo de Guerra que el 8 de enero de 1974 condenó a muerte a su hermano Salvador, el penúltimo ejecutado a garrote vil del franquismo. Tenía 25 años. Agonizó durante 20 minutos. "Hemos tenido que aprender a esperar, a digerir las malas noticias y a no alegrarnos demasiado cuando las cosas pintan mejor", relata Carmen con el auto en la mano. "Iremos al Constitucional", asegura Martínez Ramos.

El abogado trata de reconfortarla leyéndole los dos votos particulares discrepantes de dos de los cinco magistrados de la sala de lo militar del Supremo: "Salvador Puig Antich no tuvo un proceso justo. El valor justicia hubiese exigido una respuesta distinta", declara Ángel Juanes Peces. "En mi opinión todas las irregularidades parecen tener una misma finalidad: atribuirle los disparos que causaron la muerte del subinspector Anguas e impedir que se descubriera que éste recibió disparos de otras armas", afirma el otro magistrado José Luis Calvo.

"Al principio estábamos muy solas", relata Carmen Puig. "A veces nos llegaban cartas de ánimo de personas que decían que estaban con nosotros, pero que ocultaban su nombre. La gente tenía miedo. Estoy convencida de que si Salvador hubiese pertenecido a algún partido hoy no estaría muerto. Habrían peleado por él; pero era un anarquista y no lo reclamaba nadie", añade. "El juicio fue una auténtica farsa, continúa Carmen. "Oriol nunca se recuperó de aquella injusticia. El día que ejecutaron a Salvador, se le acabó la vida, se hundió por la impotencia. Sé que cuando Oriol se estaba muriendo, le dijo a Caminal que siguiera adelante. Que no lo dejara pasar".

Carmen se refiere a Oriol Arau y Francesc Caminal, el despacho de dos jóvenes abogados de Barcelona, a los que acudió precipitadamente aquel 26 de septiembre de 1973 que su hermano Salvador ocupaba las portadas de todos los periódicos. Ambos intentaron que le conmutaran la condena, que fue ratificada por el Consejo Superior de Justicia Militar el 11 de febrero de 1974, poco más de siete semanas después de que ETA asesinara al presidente Luis Carrero Blanco. "Aquello volvió a ser otra farsa de uniformes militares. Recuerdo que a los jueces se les caían los papeles de las manos porque se dormían", asegura Carmen.

Oriol falleció hace 15 años sin haber superado el trauma de la ejecución de su defendido. Caminal solicitó en 1994 la revisión de la sentencia, que fue denegada, y sigue apoyando el caso. El despacho Martínez Ramos- de la Cruz representa desde 2002 a las hermanas de Salvador. Quieren que se revise la condena para demostrar que no está probado que fueran los disparos de Puig Antich los que acabaron con la vida de Anguas en aquel "nutrido tiroteo", según el atestado policial, el 25 de septiembre de 1973 en los seis metros cuadrados del portal n.º 70 de la calle Girona de Barcelona.

Para ello se apoyan en una prueba que no era viable en el momento del juicio, una infografía por ordenador que reconstruye el tiroteo en tres dimensiones y en la que los dos peritos concluyen que se produjeron al menos cinco impactos de bala sobre Anguas desde distintos puntos del reducido espacio durante el forcejeo entre los cinco agentes y Puig Antich. La pistola de Salvador, con capacidad para ocho proyectiles, conservaba tres en el cargador y otro en la recámara. Los peritos mantienen que no se puede demostrar de qué pistola o pistolas salieron las balas que provocaron la muerte del subinspector. Las armas de los agentes nunca se pusieron a disposición del tribunal.

La autopsia de Anguas sólo recoge tres impactos de bala, pero los dos médicos que estaban de guardia en el hospital clínico de Barcelona y recibieron el cuerpo, Ramón Barjau y Joaquín Latorre, insisten en su declaración ante el Supremo que está "cosido a balazos" y que tenía al menos cinco impactos. En el Consejo de Guerra de 1974 el tribunal militar no les permitió declarar.

Martínez Ramos enumera una vez más, en su despacho de Barcelona, las irregularidades del proceso. Lo ha hecho muchas veces ante distintos públicos, pero su tono de voz se va elevando más y más, intacta, a pesar de la costumbre de repetirlo, su capacidad de indignarse:

"Salvador declaró sin presencia de abogado a las 72 horas de que le extrajeran una bala de la mandíbula, sin abogado. La sede del Instituto Anatómico Forense estaba en el mismo hospital clínico donde Anguas llegó cadáver, pero el jefe superior de policía de Barcelona, inexplicablemente, solicitó ¡el traslado del cuerpo a una comisaría de policía para hacerle la autopsia! No se lo llevaron a la comisaría para velarlo. Las balas que le extrajeron desaparecieron".

Carmen Puig mira a su abogado mientras se indigna. "Una vez, después de mucho tiempo, le pregunté a Carmen por qué nunca me había preguntado si podrían acceder a una indemnización en el caso de Salvador. Me respondió que ni siquiera se lo habían planteado", afirma Martínez Ramos. "No hacemos esto por dinero, sino por respeto a su dignidad", concluye Carmen. "Sencillamente, no podemos sacarnos de la cabeza aquellas 12 horas esperando a su lado a que lo ejecutaran".

Natalia Junquera (Barcelona)

(El País, 01-08-07)

Avui dissabte dia 1 de setembre, a les 8.30 del vespre

Festeta a Son Negre de Manacor

Hi haurà sopar i begudes a preus populars

***

A les 9 del vespre:

Cinema a la fresca:  Saudade do futuro

de Marie-Clémence i Cesar Paes.  França / Brasil, 2000. 90 min

Sao Paulo i els seus poetes de carrer. Amb l'acompanyament d'una guitarra o d'una pandereta, els "repentistas", autèntics cronistes de la vida quotidiana, improvisen rimes i versos cantats inspirats en la realitat més immediata del seu voltant mentre els immigrants "nordestinos", del periodista fins a la dona de la neteja passant pel director de la pinacoteca i el taxista, ens conviden a entrar al seu Sao Paulo particular. La cacofonia urbana es mescla amb la música i les improvisacions, ancestres del rap, conten la megalòpolis amb humor i en vers. La bellesa de Sao Paulo no es quelcom actual, sinó futur, no és òptica, sinó que es troba amb la seva energia i el seu dinamisme.

Si a qualcú no li agrada el rostoll, podeu dur les vostres cadiretes de platja.

***

A les 10.30 del vespre:

Concert de L'Ombra

pop-rock desde Algaida

***

A les 11 del vespre:

Projecció del curtmetratge "Herències Joana", de  Catalina Bauçà

***

A les 11.10 del vespre:

Sessió de Joan Forteza

Pop-rock alternatiu

***

A les 12 de la nit:

Sessió de Sagital Size

Electrònica + audiovisuals

***

A les 1.30 de la nit:

Sessió d'Albert+9

Electrònica

Sampol es compromet a fer arribar les seves queixes a Madrid

El senador per les Illes, Pere Sampol, es reuní amb la presidenta i amb la secretària de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Balears, Maria Antònia Oliver i Margalida Capellà respectivament, per escoltar les propostes de les representants sobre la llei de la memòria històrica, que es troba en tràmits de ser aprovada al Parlament. L’organització ciutadana reclamà al senador que es tingués sensibilitat en alguns temes que de moment el projecte no considera. Sampol, per la seva banda, assegurà que traslladarà al Govern espanyol les necessitats d’aquests ciutadans. Les principals demandes del col·lectiu són pel que fa a l’excessiva burocràcia, que dificulta sovint el treball de l’associació. Per això, Oliver i Capellà sol·licitaren una millora de l’accés als diferents arxius de titularitat estatal, que poden contenir informació sobre els desapareguts.

En aquest punt, Oliver declarà que «es tracta de persones que desaparegueren en unes circumstàncies violentes i, per tant, hauria de ser l’Estat, mitjançant la Fiscalia, qui es fes càrrec de la recerca». Així mateix demanen al Govern que es creï un conveni entre les institucions per activar el Memorial Democràtic. Aquest punt suposa un tret programàtic de l’acord de govern actual i esdevindrà una gran base de dades exhaustiva de la repressió franquista, amb finalitats d’investigació i recerca històrica i a l’abast dels familiars dels afectats. Oliver afirmà que aquest Memorial ha de ser una clau per poder centralitzar tota la informació dels represaliats i facilitar la tasca de l’organització. Aquesta associació treballa per aclarir la situació de 186 desapareguts, després de l’aixecament de Franco, i durant la Guerra Civil a les Balears. Segons estudis d’Amnistia Internacional, la xifra global de desapareguts a Espanya durant el conflicte s’apropa als trenta mil.

A. Agüera (Palma)

(Diari de Balears, 31-07-08)

Una intèrpret denuncia un capità de la Guàrdia Civil en dir-li «mora catalanista»

Saïda Saddouki perdé la seva feina de traductora «pel simple fet de parlar en català als agents»

Una intèrpret i traductora de berber i àrab al castellà, Saïda Saddouki, féu pública ahir a la seu de l’Obra Cultural Balear la seva denúncia per haver rebut un «tractament vexatori» per part de dos agents de la Guàrdia Civil del quarter del carrer Manuel Azaña de Palma, pel fet de dirigir-s’hi en català. Segons Saddouki, «el simple fet de parlar en la llengua pròpia de les Illes Balears comportà la pèrdua d’una feina de traducció que tenia aparaulada amb el capità del quarter, el senyor Bartolomé. Els fets ocorregueren dia 16 d’aquest mes, a les 9.30 del dematí. Saïda es presentà al quarter per entrevistar-se amb l’esmentat capità. «Bon dia, tenc cita amb el capità sr. Bartolomé, amb motiu de prestar servei de traduccions», digué a l’agent Sarro, que en aquells moments controlava l’accés a l’edifici. «A mi no me hables en catalán. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo --porque hablas raro--, no te puedo dejar pasar. Así que... tú decides!», fou la resposta de l’esmentat agent.

Saïda fou retinguda durant vint minuts a l’entrada del quarter i no aconseguí veure el capità. L’endemà, Saddouki hi tornà, aquest cop amb la intenció de parlar en castellà i així poder accedir a les tasques de traducció que tenia encomanades. «Buenos días, vengo al departamento de policia judicial con el capitán Sr. Bartolomé, por unas traduccions, hi és?», demanà a mitges, en castellà i en català, la traductora. La resposta de l’agent Sarro fou la mateixa que la del dia anterior. S’inicià una discussió en què l’agent negà a la professional el dret d’expressar-se en català. L’agent Sarro féu servir arguments que posaven en qüestió l’oficialitat del català a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i, amb pretensions de coneixements filològics, arribà a dir que «el català no era cap llengua».

Després d’un quart d’hora d’estires i arronses, un altre agent deixà entrar Saïda. La sorpresa més grossa, però, encara havia d’arribar. Un cop Saïda estigué asseguda davant el capità Bartolomé, aquest li parlà així: «A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tú a defenderlo! (...) Lo que me faltaba: una mora catalanista! (...) Si quieres el catalán pues quedaté con él! (...) Sabes que aquí no hay nada que odiemos más como ese maldito idioma y posturas como la tuya!». Tomeu Martí, el portaveu de l’OCB, va assegurar que aquest cas ja es troba en mans d’un advocat i que l’entitat ja ha sol·licitat una visita amb el delegat del Govern central, Ramon Socias, per aclarir els detalls d’aquest tema.

Antoni Mateu (Palma)

(Diari de Balears, 28-08-07)

***

Socias rebrà l’OCB per la suposada agressió lingüística a la traductora

Delegació de Govern fomentarà el coneixement del català entre els agents de la Guàrdia Civil

El delegat del Govern central, Ramon Socias, s’ha compromès a rebre demà representants de l’Obra Cultural Balear per parlar sobre el tema del suposat tractament humiliant que rebé la traductora d’àrab Saïda Saddouki per part de dos agents de la Guàrdia Civil, segons informaren ahir fonts de la Delegació de Govern. De moment, Socias ha evitat fer cap tipus de declaració sobre la feta que ocorregué dia 16 d’aquest mes al quarter de la Guàrdia Civil del carrer Manuel Azaña de Palma. Segons Saïda, el capità Bartalomé l’anomenà «mora catalanista» perquè féu ús de la llengua catalana per dirigir-se als agents. A més, un altre membre del cos, l’agent Sarro, la retingué durant vint minuts a l’entrada del quarter perquè s’hi dirigí en la llengua pròpia de les Illes Balears, segons informà dilluns passat la traductora i intèrpret. Es desconeix si, a hores d’ara, Delegació de Govern ha obert cap expedient als dos agents involucrats en el suposat cas de maltractaments per raons lingüístiques.

Cal recordar que d’ençà del passat mes de maig, gràcies a l’aprovació per part del Congrés dels Diputats de la Llei orgànica del nou Règim Disciplinari de la Guàrdia Civil, un agent podrà ser inhabilitat durant un període d’entre un i tres mesos pel fet de no haver atès degudament una persona que hagi tramitat una denúncia en català o s’hi hagi dirigit en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat.Delegació de Govern no ha confirmat, de moment, si s’aplicarà aquest nou codi als agents Bartolomé i Sarro, si es confirma que propiciaren un tractament vexatori a la traductora d’àrab i bereber pel fet de dirigir-s’hi en català i que just moments abans feien comptes contractar per fer unes tasques de traducció i interpretació al mateix quarter de l’àrab al castellà.

Tomeu Martí, vicepresident de l’OCB, definí Ramon Socias com una persona sensible a les qüestions lingüístiques de Balears. Així mateix, les mateixes fonts de Delegació de Govern asseguraren que s’estava estudiant la manera d’introduir el coneixement del català entre els agents de la Guàrdia Civil. Encara no se sap de quina manera es pot incentivar l’aprenentage de la llengua de les Balears entre aquest cossos de seguretat, encara que no es descarta la possibilitat de crear incentius laborals. Sigui com sigui, la legislació actual, encara que reconeix el dret dels residents a Balears a poder parlar en català en qualsevol àmbit, no obliga als possibles interlocutors que t’hagin d’entendre. Per tant, es donen situacions tan paradoxals com és el cas de Saïda.

Antoni Mateu (Palma)

(Diari de Balears, 29-08-07)

***

ERC insta Socias a sancionar els agents que maltractaren la traductora de català

L’Obra Cultural demanarà avui al delegat del Govern que arribi fins al final en la investigació

ERC va fer saber ahir que demanarà al delegat del Govern central, Ramon Socias, que suspengui del seu càrrec els dos agents de la Guàrdia Civil implicats en el cas de les presumptes agressions verbals patides per Saïda Saddouki.«Si es confirma el tractament vexatori que Saïda rebé per part d’aquests dos membres de la Guàrdia Civil —afirmà la portaveu de la formació catalanista, Margalida Seguí— el delegat de Govern hauria de suspendre’ls del seu càrrec. El nou Règim disciplinari d’aquest Cos de seguretat preveu sancionar-ne els agents que discriminin qualsevol persona per qüestions lingüístiques. Les agressions contra els catalanoparlants pel simple fet d’exercir el dret de parlar la seva llengua, no poden quedar impunes». Esquerra, però, va més enllà i també assegurà ahir a aquest diari que demanarà explicacions al Congrés dels Diputats sobre l’agressió per motius lingüístics de Saïda.

Així mateix, Seguí afirmà que Esquerra demanaria al Congrés «de quina manera incorporarà el Ministeri el coneixement de les llengües minoritàries de l’Estat, com és el cas del català, entre els membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat».Per altra banda, avui a les dotze del migdia és previst que Ramon Socias rebi Saïda Saddouki i representants de l’Obra Cultural Balear, per conèixer els fets de primera mà.Tomeu Martí, vicepresident de l’entitat, explicà ahir que exigirà a Socias que s’obri un expedient per aquest cas i que les investigacions arribin fins al final per poder aclarir el que succeí.

«Si es posa “Saïda mora catalanista” al Google —que és així com els agents Bartolomé i Sarro anomenaren presemptament la traductora— s’observarà que hi surten més d’una vintena d’entrades que fan referència a aquest cas concret. Hi ha comentaris i blogs de gent anònima que s’ha fet ressò d’aquest flagrant tractament pejoratiu que rebé Saïda», explicà ahir Martí. «Això demostra que les agressions patides per catalanoparlant pel fet de no poder exercir el seus drets onsevulla, és un tema de màxima preocupació entre la societat», explicà el portaveu de l’OCB. En tot cas, el cert és que des de Delegació de Govern encara no s’han pronunciat respecte del que succeí.

Antoni Mateu (Palma)

(Diari de Balears, 30-08-07)

***

L'Obra Cultural Balear ha fet públic un nou cas de discriminació lingüística a Palma

"Lo que me faltaba, una mora catalanista"

Una intèrpret i traductora de berber i àrab al castellà, Saïda Saddouki, ha posat una denúncia per haver rebut un "tractament vexatori" per part de dos agents de la Guàrdia Civil de la caserna del carrer Manuel Azaña de Palma, per dirigir-s'hi en català

Els fets van passar al matí del dia 16. Saïda es va presentar a la caserna per parlar amb el capità Bartolomé amb qui tenia una entrevista de treball i ho va fer en català. Per sorpresa de la noia va ser contestada per l'agent de l'entrada, Sarro, amb un "a mi no me hables en catalán. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo, porque hablas raro, no te puedo dejar pasar. Así que... tú decides! Si me repites lo que me has preguntado en castellano te dejo pasar y te devuelvo la documentación". Saddouki explica que la van tenir retinguda a la porta de la caserna durant més de 20 minuts i que finalment no la van deixar entrar.

Saddouki hi tornà l'endemà amb la intenció de poder parlar amb el capità Bartolomé amb qui tenia aparaulada una feina com a intèrpret. I va fer la pregunta mig en castellà i en català: "Buenos días, vengo al departamento de policia judicial (pronunciat en català) con el capitán Sr. Bartolomé, por unas traduccions, hi és?". La resposta de l'agent Sarro va ser la mateixa del dia anterior.

«Estás obligada a hablar en castellano»

La intèrpret conta que després de fer passar la seva bossa per la cinta de control, l'agent no la deixava passar i li va advertir: "Bueno qué, me vas a hablar en mi idioma o qué (...) piensa que el bolso ya ha pasado, lo tienes ahí? (...) Tu estás obligada a hablar en castellano, que estás en España!".

Després de què l'agent posés en qüestió l'oficialitat de la llengua catalana a les Illes Balears, amb la frase "La constitución española no reconoce el catalán como lengua..., la única lengua oficial en España es el español!", Saddouki va poder entrar a les dependències de la caserna.

«Un idioma que ni siquiera existe»

Un cop a dins, el capità Bartolomé li va dir: "A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tu a defenderlo! (...) Además, me tienes que decir por qué defiendes el catalán? No es tu idioma!"

Davant la reacció del capità, Saddouki va contestar: "El catalán para mi es como si fuera mi lengua materna y propia, además me gusta como lengua y me apasiona".

"Que quieres decir con esto? Eh, dime... Lo que me faltaba, una mora catalanista, eso nunca lo he visto en mi vida (...) -va contestar-li el capità-. Y aquí no te quiero ver, así que no vuelvas más. Tu lo has querido y sabes que aquí en esta casa no hay otra cosa que odiemos más como este maldito idioma y posturas como la tuya!".

El portaveu de l'OCB, Tomeu Martí, explica que aquest cas ja està en mans d'un advocat. A més, l'OCB ha sol·licitat una visita amb el delegat del Govern central a les Balears, Ramon Socias, per parlar d'aquest incident i aclarir els detalls del tema.

(Avui, 30-08-07)

El Servei Federal de Seguretat (FSB), agència russa d'intel·ligència que va succeir a la KGB pel que fa els afers «domèstics», intenta fabricar una falsa xarxa de terrorisme anarcotxetxè i deté dos anarquistes.

El 14 d'agost la policia russa va detenir Andrei Kaloyonov i Denis Zeleniuk, de la Lliga Anarquista de Sant Petersburg. Anaven a Jaroslavl, al Congrés de l'Associació dels Moviments Anarquistes, secció russa de la Internacional de Federacions Anarquistes (IFA). Feien un viatge barat amb trens locals i estaven a prop de la ciutat de Malaia Vishera, quan van ser envoltats per policies i detinguts. Khasan Digigov, un txetxè que viu a Novgorod, també va ser detingut.

El dia abans, el tren Nevski Express va descarrilar després d'una explosió a la via. L'atemptat va passar a pocs quilòmetres de l'estació de Malaia Vishera.

Miri per on es miri, Andrei i Denis només eren al lloc equivocat en el moment equivocat. Sembla que la policia buscava «persones sospitoses» per aquella zona i les va trobar. Ells portaven una kufija (mocador palestí) i van ser sarcàstics quan la policia va començar a interrogar-los. Testimonis que havia notat «persones sospitoses» properes al tren abans de l'explosió van realitzar amb la policia un retrat robot dels sospitosos, encara que ells no se semblen res.

Quan la policia va saber que eren «perillosos anarquistes», van ser detinguts. L'apartament d'Andrei a Sant Petersburg va ser escorcollat i arrasat. D'ençà que ambdós anarquistes havien tingut problemes amb la llei per la seva participació en protestes antibel·licistes, el Servei Federal de Seguretat havia intentat trobar una relació entre els anarquistes i els terroristes txetxens.

En realitat no hi ha informacions segures, només sabem coses dels periodistes que tenen contactes personals amb l'FSB.

S'ha dit que estaran presos almenys un mes, el temps necessari per investigar i decidir si escauen les acusacions. Per aquestes detencions, la llei permet que això succeeixi en casos de terrorisme.

anarchistsolidarity@yahoo.com

***

Comunicat d'Iniciatives Anarquistes de Sant Petersburg

Nosaltres, membres d'Iniciatives Anarquistes de Sant Petersburg, rebutgem categòricament totes les acusacions que es refereixen als nostres companys Andrei Kalyonov i Denis Zeleniyuk, i declarem que no van participar en absolut en l'explosió del tren Nevski Express.

Les conviccions anarquistes no plantegen manifestacions violentes contra el poble innocent. El 13 d'agost de 2007 Andrei i Denis eren a Sant Petersburg i aquest fet pot ser confirmat per testimonis. Els nostres companys es trobaven a la comarca de Malaia Vishera perquè anaven a la ciutat de Jaroslavl per participar en el Congrés d'Associacions dels Moviements Anarquistes.

Qualifiquen aquesta detenció com a un acte d'agressió per part del règim autoritari de l'Estat. Els policies van efectuar un escorcoll a l'apartament d'Adrei violant la seva pròpia llei; forçaren la porta i van fer servir policies municipals com a testimonis d'aquest escorcoll, malgrat que els veïns d'Andrei estaven disposats a fer-ho.

L'acte de registre no va ser presentat a sa mare del nostre company, per això totes les «proves» que fossin trobades a l'apartament no poder ser legals, perquè els policies actuaren amb arbitrarietat i podrien haver-hi col·locat el que haguessin volgut.

Fem responsables el Servei Federal de Seguretat i el Ministeri d'Assumptes Interiors de tota aquesta provocació contra els companys. Aquesta explosió pot ser aprofitada només pels que volen fomentar el caos al país abans de les eleccions al parlament i les presidencials, perquè el seu objectiu principal és romandre en el poder. Aquesta gent no s'atura davant res, cometrà qualsevol crim, provocacions i actes terroristes.

Fem una crida a realitzar accions solidàries pels anarquistes detinguts.

Andrei s'ha declarat en vaga de fam.

Llibertat per als nostres companys!

Iniciatives Anarquistes de Sant Petersburg

22-08-07

***

Algunes notícies més

Andrei Kalyonov porta 10 dies en vaga de fam. Hi ha informacions que diuen que estan intentant alimentar-lo forçadament.

Tant Andrei com Denis estan tancats a la presó de Novgorod.

Calen 3.000 euros per cobrir les despeses legals (advocats).

Un grup d'anarquistes preocupats per Andrei i Denis han decidit crear la Creu Negra Anarquista de Sant Petersburg.

El passat diumenge 26 d'agost, en la tradicional concentració del Comitè Anti-Guerra al centre de Sant Petersburg, es va realitzar un piquet informatiu sobre el cas i per la llibertat dels anarquistes detinguts.

Compte de suport per als anarquistes:

Bank VTV24 (JSC)

In favour Acc 30301 840 2 00001060000, St.Petersburg, Russsia Bank

VTB24(JSC) Branch7806

Swift: CB GU RUMM

Beneficiary 40817978603060007327

El 25 de juliol de 1907, ara fa un segle, va aparèixer al setmanari anarquista Tierra y Libertad un manifest de Solidaritat Obrera adreçat als treballadors de Barcelona. Aquesta crida ha estat considerada el punt de partida de la constitució, tres anys més tard, de la Confederació Nacional del Treball, el gran moviment de les masses treballadores de la Catalunya contemporània.

Feia pràcticament un decenni que el moviment obrer català es troba­va en una situació de crisi orgànica irreversible. Des del procés de Montjuïc de 1896, amb motiu de la irrupció del terrorisme anarquista d'aquells anys, la repressió governamental havia desarticulat el teixit as­sociatiu dels obrers catalans, i els pocs sindicats que havien pogut subsistir vivien en una situació de gran preca­rietat. La irrupció d'Alejandro Lerroux a l'escena política catalana, a partir de 1901, va poder bastir un projecte po­lític que, sobretot a Barcelona, disposava d'una significativa base obrera. El fracàs de la vaga general de 1902 --que va afectar prop de 120.000 treballadors a tot Catalunya-- també va incidir en la llarga travessa del desert que anava re­corrent el moviment sindical català.

No fou fins l'any 1906 que es va iniciar una certa represa, gràcies els contactes dels obrers catalans amb la Confédéra­tion Générale du Travail francesa, que l'octubre d'aquell any havia celebrat un congrés a Amiens d'on havien sor­git les reivindicacions d'apoliticisme i autonomia per als treballadors. Tanma­teix, les primeres iniciatives organitza­tives es van adoptar el juny de 1907. En una reunió al local de la Dependència Mercantil de Barcelona, presidida pel socialista Antoni Badia Matamala, es va acordar, segons publicava el diari El Poble Català, "la conveniència d'unir­-se totes les societats de caràcter societari en una estreta solidaritat obrera, que, deixant a cada entitat ab comple­ta llibertat pera defensar sos peculiars ideals, les uneixi en lo que'ls és comú". Sorgia així el nou concepte de solidari­tat obrera, pres de l'èxit que en aquests moments, dins l'àmbit del catalanisme, tenia la Solidaritat Catalana, el mo­viment solidari constituït arran de les agressions que suportava el catalanis­me des de 1905. El mateix mes de juny es va constituir una comissió organit­zadora, en que, entre més components, hi havia Antoni Badia i el pintor de la construcció Salvador Seguí.

A l'origen, doncs, la Solidaritat Obre­ra apareixia com una organització que pretenia abraçar el conjunt de sindicats i organismes societaris que hi havia dins el moviment obrer barceloní, al marge de qualsevol implicació ideològica i política. Per aquesta raó, trobem entre els impulsors del moviment destacats dirigents socialistes. Quan el dia 25 de juliol es publica l'esmentat manifest adreçat als treballadors de Barcelona, el moviment solidari ja tenia 36 so­cietats obreres implicades. Encapçalades per la Dependència Mercantil, hi trobem des de forners fins a confi­ters i pastissers, passant per la Unió Metal·lúrgica, l'Art Fabril, impressors litògrafs, paletes, fusters, dependents d'ultramarins, constructors de pianos i la "unión de matarifes". Com deien al manifest, es tractava d'associar ''l'esforç de les societats obreres que avui viuen raquíticament en molts locals" per tal de constituir un gran moviment associatiu que aconseguís la fita per la qual havien lluitat milers de treballa­dors: "Que l'emancipació dels treballadors ha d'ésser obra dels mateixos treballadors."

Sindicalisme nacional

Pocs dies després d'aquesta primera crida ober­ta, el dia 3 d'agost es va organitzar al mateix local de la Dependència Mer­cantil una assemblea de representants sindicals on, a més d'elaborar-se un programa d'acció, s'escollí el primer consell directiu, que fou dividit en tres comissions --administrativa i de fo­ment, de propaganda i d'ensenyament­-- i que va estar dirigit, amb el càrrec de secretari general, per Antoni Colomé, de la Societat de Fusters de Barcelona. D'aquesta manera feia les primeres passes un nou organisme sindical que aplegava obrers d'ideologies diverses --socialistes, anarquistes, i sense ide­ologia definida-- i que, durant els pri­mers temps, va ser concebut com a una organització estrictament barcelonina, a la qual de seguida van adherir-se 57 societats obreres. El dia 19 d'octubre de 1907 començava a publicar-se el primer número del setmanari Solidari­dad Obrera, gràcies a les aportacions econòmiques que féu el pedagog racio­nalista i fundador de l'Escola Moderna Francesc Ferrer i Guardia. Dirigit pel sindicalista i pintor Jaume Bisbe, el setmanari comptava, per exemple, amb les col·laboracions de Badia, que n'era l'administrador, Tomas Herreros i el vell anarquista Anselmo Lorenzo.

Però ben aviat es va posar en evidència la necessitat de traspassar I'àmbit barceloní per convertir la Solidaritat en una organització d'abast nacional. La celebració d'un míting sindical al Teatre Cervantes de Badalona, el dia 25 de marc de 1908, va ser l'ocasió perquè hi fes cap una delegació de la Solidaritat i, alhora, s'hi apleguessin representants de sindicats procedents de Mataró, Manresa, Igualada, Man­lleu, Vic, Sabadell, Terrassa i més poblacions de l'entorn. L'ocasió fou aprofitada per a celebrar una assemblea d'on sorgí la necessitat de con­vertir Solidaritat Obrera en un orga­nisme d'àmbit català.

I, efectivament, el mes de maig, el nou secretari general, Jaume Bisbe, que substituí Colomé poc després de l'assemblea de Badalona, convoca un "Congrés Obrer de Catalunya", els dies 6, 7 i 8 de setembre de 1908. Fou el congrés de la consolidació del mo­viment solidari. Diu Bisbe: "Seguint el curs evolutiu de la nostra missió històrica, és hora que els obrers de Catalunya, posant-nos a l'avantguar­da dels nostres germans de la resta de regions d'Espanya, marxem endavant amb els treballadors de tots els països cap a la conquesta del patrimoni uni­versal i a la dignificació de la nostra classe. "El congrés --que se celebra al nou local del Centre Obrer barcelo­ní-- convoca 143 delegats de 120 so­cietats obreres de tot Catalunya --que en conjunt representaven unes 25.000 afiliats-- i prengué la decisió de consti­tuir la Confederació Regional de Soci­etats de Resistència Solidaritat Obrera. El nou organisme mantenia el caràcter apolític de l'organisme barceloní. Al congrés van continuar participant-hi dirigents socialistes, anarquistes i sim­plement sindicalistes. El nou secretari general, nomenat el desembre de 1908, fou Josep Roman, un tipògraf, dirigent de la societat Estampació Tipogràfica de Barcelona, que ja havia format part del primer consell directiu de la Solida­ritat Obrera i que ara fou escollit per al màxim càrrec directiu perquè tenia un caràcter ideològicament neutre.

Cap a la formació de la CNT

L'impacte del nou organisme arreu de l'estat espanyol fou considerable. Des d'Astúries, des d'Andalusia i des de més indrets s'iniciaren tasques de reor­ganització sindical, que menaren al pas següent: la constitució d'una estructura sindical d'abast estatal. La necessitat era tan evident que el juny de 1909 la Soli­daritat Obrera catalana va convocar un segon congrés, que havia de celebrar-se el mes de setembre, i havia de represen­tar l'extensió del moviment a tot l'estat espanyol. Tanmateix, els fets de la Set­mana Tràgica, de juliol de 1909, van fer ajornar el projecte durant un any.

Pelai Pagés i Blanch

(El Temps, 1.207 / 31-07-07)