Ateneu Llibertari Estel Negre

El passat 18 de juliol del 2006, amb motiu del 70 aniversari de l'inici de la guerra civil espanyola, vam estrenar el documental d'investigació Ramon Perera, l'home que va salvar Barcelona, l'apassionant i desconeguda història d'aquest enginyer que va perfeccionar els refugis antiaeris i va salvar moltes vides.

A la fi de la guerra civil, els serveis secrets anglesos el van portar a Londres però el govern conservador de Churchill no va voler seguir els seus consells de protecció de la població civil, la qual cosa va costar moltes víctimes innecessàries (us adjunto dossier de premsa).

El documental ha guanyat la medalla de bronze al Festival de Nova York  i recentment ha estat el guanyador del FIAT/IFTA a Lisboa.

Una bona oportunitat per als que us el vau perdre!

Demà 30 d'octubre, a les 22.15 hores, reemissió de Ramon Perera, l'home que va salvar Barcelona, a 60 MINUTS (Canal 33).

Montse Armengou Martin

Una desena part dels religiosos que seran beatificats demà van ser víctimes del patruller anarquista Josep Serra

El documentalista Miquel Mir en publica el diari

Dotze anys més tard, el pistoler anarquista va decidir explicar el que va passar aquella nit. En un quadern de tapes negres va escriure que la matinada del 9 d'octubre va participar en la massacre de 46 monjos maristes als afores del cementiri de Montcada, i va recordar que per executar-los els van dir que es posessin de cara a la paret. Era el 1936 i el pistoler anarquista formava part de les patrulles de control encarregades d'escombrar els antirevolucionaris de Barcelona.

No era la primera vegada que participava en una cosa així, però aquella matinada va tornar a pensar que els vertaders enemics no eren a l'Església, sinó a l'oligarquia. "Matances com aquesta van fer molt de mal a les patrulles de control", va escriure. Des d'aquella nit han passat més de sis dècades, i ara els 46 frares maristes formen part del grup de 498 religiosos màrtirs de la guerra que demà seran beatificats en una cerimònia multitudinària al Vaticà. Qualsevol que sigui mínimament propens a fer comptes no podrà obviar l'evidència: gairebé una desena part d'aquests beatificats van ser víctimes del pistoler anarquista.

Els documents de la FAI

El seu nom era Josep Serra i va morir el 1974 a Londres, on va viure exiliat gairebé mitja vida. Si ara la seva història és de domini públic és perquè el seu diari va caure el 1998 en mans del documentalista Miquel Mir, que durant anys ha investigat la violència revolucionària i fa unes quantes setmanes va publicar un llibre que es basa íntegrament en les 58 pàgines manuscrites del quadern de tapes negres: Diario de un pistolero anarquista.

"Fa uns anys em van encarregar ordenar tota la documentació de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) que havia estat trobada a Londres --explica--. Entre aquests documents, que havien estat uns quants anys al pis de Serra, hi havia, entre altres coses, 742 ordres dirigides a les patrulles de control, bàsicament confiscacions i detencions de persones. I també hi havia el diari d'aquest patruller, on explicava la seva vida des dels seus començaments en l'anarquisme fins a l'exili".

El diari ha estat nou anys en poder del documentalista de Banyoles, que ha portat a terme, explica, "una llarga tasca de documentació i comprovació de dades" abans de decidir-se a publicar l'obra. Difícilment podria haver trobat un moment més oportú: en plena discussió sobre la llei de la memòria històrica i gairebé la vigília de la beatificació massiva. El relat cru de Serra descriu les atrocitats comeses a la rereguarda republicana.

Amb la sang calenta

Serra va formar part de les patrulles de control entre l'agost i el novembre del 1936. Com que era conductor i entenia de mecànica, li van assignar un camió. "Amb la nostra patrulla vam fer detencions violentes i vam matar persones per la seva poca simpatia per la revolució", va escriure. "Quan sortíem ja sabíem on havíem de fer el registre o detenir, excepte en les sortides a la nit en què teníem ordre de matar, durant els primers mesos". "Recordo que un dels detinguts, abans de morir, ens va dir que no sabia per què el matàvem. Però el vam fer callar perquè la nostra feina era matar i la seva, morir". La puntuació i l'estil són de l'original. L'ortografia està arreglada.

Els 46 maristes formaven part d'un grup de 200 que havien sortit dels seus amagatalls enganyats per la FAI, que els havia promès portar-los a la frontera a canvi de diners. "Aquella nit vam treure el grup de frares dels calabossos de la primera galeria per transportar-los en vehicles al cementiri de Montcada. Quan hi vam arribar, els vam fer baixar dels vehicles i caminar fins a les parets del cementiri, i els vam obligar a posar- se de cara a la paret per executar-los". Paradoxalment, el botxí ha tingut un paper clau en la beatificació de les seves víctimes: Mir va facilitar una còpia del diari que va accelerar el procés.

Mauricio Bernal (Barcelona)

(El Periódico de Catalunya, 27-10-07)

Avui dissabte 27 d’octubre, Finestra al Sud celebra el seu 8è aniversari, amb una gran festa a la Plaça de l’Orgue d'Inca

El programa de la festa és:

- 18.30 h Inici de la III Fira solidària, amb paredetes d’entitats relacionades amb el món de la cooperació

- 18.35 h Jocs d’aigua per infants amb el camió de Bombers sense fronteres

- 19.15 h Contes i ritmes de l’Àfrica: Víctor Eguriase Uwagba

- 20.00 h Passacarrers i batucada amb Tambors per la Pau

- 20.15 h Encesa del fogueró

- 21.00 h Sopar de torrada (hi haurà alternativa vegetariana)

- 21.45 h Lectura manifest i activitat conjunta ONGD

- 22.00 h Lliurament de premis del 3r Concurs de rebosteria solidària

- 22.00 h Concert i ballada popular: Xaloc Música

A més, des de divendres 26 d’octubre fins dimecres 31 es podrà visitar l’exposició «Dones d’Àfrica». Aquesta exposició del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació estarà instal·lada a una carpa a la plaça Santa Maria la Major.

Hi estau tots convidats!

Divendres 26 d’octubre

a les 21.30 hores a Sa Recreativa de Felanitx

La repressió en democràcia

Projecció de la pel·lícula:

Solo Limoni

Després de la pel·lícula hi haurà una tertúlia amb la participació de gent que ha treballat l’àmbit antirepressiu.

Solo limoni (Itàlia, 2001). Direcció: Giacomo Verde. Fotografia: Mirco Del Carlo. Música: Mauro Lupone. Muntatge: Fracesco Pera Turrini, Federico Carmassi.  Filmacions de: Giacomo Verde (giac), Teresa Paoli (ze) -Italy.IndyMedia -, Uliano Paolozzi Balestrini, Pulika Calzini, Luca Tomassini, Tiziano, Lorenzo, Edoardo, Philippe, Vincent, Florence etc. - SocialPlus, Fluid video crew, Digipresse - Elena Recchia (bobò), Umberto Sebastiano, Francesco Villa - D.INK. Durada: 45 min. Plana web: www.verdegiac.org/sololimoni/

Tretze episodis que tingueren lloc a les manifestacions de Gènova del juliol de 2001, enregistrades per diversos grups i realitzadors independents, que mai no varen aparèixer en els mitjans oficials per no respondre a les necessitats de distracció i contrainformació de l'espectacle mediàtic. Una obra de poesia militant que ha esdevingut un instrument cabdal de reflexió emotiva i política sobre diverses qüestions que sorgiren aquells dies dels carrers de Gènova i que marcaren un punt d'inflexió per als anomenats moviments antiglobalització.

Ho organitza: Cultura Obrera i 39 escalons

***

Presentació del llibre

La Guerra Civil a Porreres

de Bartomeu Garí Salleras

Sala de Plens de l’Ajuntament de Porreres,

diumenge dia 28 d’octubre de 2007, a les 20 hores

Presentarà l’acte: Simó Tortella Sbert

Hi intervindran: Sebastià Serra Busquets (catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de les Illes Balears) i Arnau Company Matas (historiador i director de la col·lecció)

Demà dijous 25 d'octubre, a les 20.00 hores al local de CNT Palma, continua el Cicle de cinema anticapitalista que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat. Aportem a continuació una petita sinopsi de la segona pel·lícula:

El taxista ful (2005)

de Jo Sol

José R. desenvolupa la seva rutina de conductor de taxi pels carrers de Barcelona. La seva vida seria igual a la de qualsevol taxista de 52 anys de no ser perquè els taxis que condueix són robats. José roba per poder treballar. Com es pot arribar a una situació tan absurda? Es tracta d'un boig o d'un treballador sense feina a qui la lògica del sistema ha acostat sense remei a semblant paradoxa?

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Concentració en solidaritat amb el poble d'Oaxaca (Mèxic)

Dissabte 27 d'octubre, a les 11.00 hores, a la plaça d'Espanya d'Inca

Per al pròxim 27 d'octubre la CNT ha organitzat una concentració de repulsa contra els esdeveniments que des de fa un any estan passant en l'Estat mexicà d'Oaxaca, on sindicalistes, població indígena i membres de col·lectius socials són segrestats, empresonats i assassinats a trets per la policia federal. La raó: les mobilitzacions populars que des de fa un any se succeeixen a Oaxaca reivindicant millores socials i econòmiques per a la població civil i treballadora. Aquesta és l'actitud que actualment manté el Govern d'Oaxaca presidit per Ulises Ruiz.

Solidaritat internacional amb Oaxaca!

Si vols manifestar la teva solidaritat amb el poble d'Oaxaca, vine a la concentració del dia 27 d'octubre.

T'hi esperem!

Enllaços relacionats:

www.asambleapopulardeoaxaca.com

solidaridadconmexico.blogspot.com

maldeojotv.net

***

Segona concentració a Mallorca en solidaritat amb Oaxaca

El dia 6 d'octubre, com ja havíem fet a començaments d'agost, la CNT va convocar al cèntric carrer de Sant Miquel de Palma una segona concentració en solidaritat amb l'Assemblea Popular dels Pobles d'Oaxaca (APPO). L'objectiu d'aquesta concentració era informar la ciutadania sobre les lluites sindicals que estan passant a l'Estat mexicà d'Oaxaca, el més pobre del país.

Es va demanar durant l'acte el respecte als drets humans, així com la llibertat de tots els presos polítics que actualment estan tancats per participar en les jornades de lluita que des de fa un any es vénen convocant a Oaxaca per demanar canvis estructurals i millores salarials per als treballadors i treballadores, fets que ja han denunciat públicament organitzacions com Amnistia Internacional.

Aquesta concentració va servir perquè des de CNT distribuíssim als vianants còpies de dos documentals en vídeo CD on s'explica que és l'APPO, quins són els seus objectius i quina és la repressió que està sofrint.

Però malauradament tot això no va ser el més vistós de la jornada, el cap del dispositiu policial de cinc furgonetes que va envoltar en tot moment la concentració, es va dirigir al secretari d'Organització de CNT i li va advertir que si en algun moment de la concentració es cridava alguna consigna en contra del rei Juan Carlos I d'Espanya o es realitzaven actes en contra de la corona, els organitzadors de l'acte serien detinguts i traslladats IMMEDIATAMENT a l'Audiència Nacional de Madrid, amb la inherent situació d'incomunicació que això comporta.

Veure per creure amics, veure per creure...

Visca la lluita obrera!

CNT-AIT Palma

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Ja ha sortit el número 4 de la revista Temps de la Memòria

Bellver es retroba amb la memòria històrica de 1936

Cort destapà ahir dues plaques en homenatge als represaliats a l’Illa arran de l’alçament del 36

Restituir la memòria d’aquells que patiren els fets i les conseqüències del 1936. Aquesta és la feina que des de fa uns anys realitza l’Associació per a la Recuperació de la Memòria històrica que ahir, juntament amb l’Ajuntament de Palma, destaparen a Bellver dues plaques en record als centenars de víctimes de l’alçament feixista. El camí que uneix l’entrada del bosc fins al polvorí fou el primer punt de trobada del prop del centenar de persones assistents l’acte. Aquell camí fou aplanat pels presos del cop d’Estat del 19 de juliol i, ara, setanta anys després, una placa guardarà el seu record. La suor d’aquells homes obligats a realitzar treballs forçats es veu reconegut. La regidora de Cultura, Nanda Ramon, i Catalina Moià, filla de Baltasar Moià tancat a Can Mir, foren les encarregades de descobrir la placa en un acte carregat d’emotivitat.

El pati d’armes del Castell de Bellver fou la segona aturada de l’acte d’ahir. Damunt del cadafal, la presidenta de l’Associació, Maria Antònia Oliver, presentà els familiars d’alguns dels homes assassinats pel franquisme. Joan Lacomba, Leni Jordà, «néta d’Antoni Jordà, republicà, socialista i pinero», com definí ella mateixa, i Miquel Montserrat foren els encarregats de llegir algunes de les cartes que els seus parents enviaven a la família mentre estaven tancats al Castell. Cap dels tres tornà a ca seva amb vida, és més, ningú sap encara on descansen els seus ossos.

Les cartes llegides ahir pels familiars presenten un element en comú, el llenguatge planer a través del qual aquells homes intentaven tranquil·litzar les seves famílies. Unes línies que servien per demostrar la seva existència. «Que encara eren vius», com definí el membre de l’Associació Manuel Suárez. «Entre aquestes parets arribà a haver-hi 800 persones tancades a l’hora, mentre que a Can Mir arribaren a ser 900 detinguts», explicà Suárez. Quatre represeliats de la dictadura també volgueren ser presents a l’acte. Gabriel Riera, tancat a Can Mir; Magdalena Nebot; Llorenç Noguera, també pres als Caputxins; i Joan Huertas, empresonat al mateix castell de Bellver; foren els vertaders protagonistes d’un matí en què els sentiments es mostraren a flor de pell. «A la una de la matinada de l’1 de setembre em dugueren aquí pres», foren unes de les poques paraules que Joan Huertas aconseguí expressar entre llàgrimes arran de tant de patiment.

Just després, la batlessa de Palma, Aina Calvo, i el mateix Huertas destaparen una placa en memòria de totes les persones que arran de la repressió feixista foren perseguides i fins i tot assassinades. El pati d’armes del Castell ret, a la fi, un petit homenatge als demòcrates.

F. Marí (Palma)

(Diari de Balears, 21-10-07)

Acte d'homenatge als presos que patiren la repressió franquista

Trobada a l'aparcament de l'esplanada del Castell de Bellver a les 11.45 hores per descobrir la placa d'homenatge als presos del Castell que construïren el camí amb treballs forçats. Intervindran autoritats i testimonis.

Acte al Castell a les 13.00 hores. Intervindran representants de Memòria de Mallorca, familiars de presos, antics presos del Castell i autoritats municipals.

Ho organitza: Ajuntament de Palma i Associació Memòria de Mallorca.

Us hi esperem!