Ateneu Llibertari Estel Negre

Els Usuaris del Tren, disgustats per les molèsties ocasionades per la vaga de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), contemplem i patim una situació injusta que en el nostre entendre no s’hauria d’haver produït.

Seguretat, puntualitat, suficiència, comoditat i bona gestió, son qüestions que sempre s’han reivindicat per part dels usuaris i usuàries del tren i mai s’han resolt satisfactòriament a SFM.

En diferents ocasions l’Associació d’Usuaris del Tren ens hem manifestat públicament expressant les nostres demandes i gaire be sempre hem trobat incomprensió i desinterès davant les nostres demandes.

Com a persones usuàries del tren i afectades pel conflicte, ens sentim víctimes utilitzades en mig d’un enfrontament que no acabem d’entendre.

No participem ni assistim en cap àmbit de negociació, no disposem de dades suficients, no hi ha prou visibilitat ni transparència sobre el conflicte i no ens podem creure que totes les incomoditats que patim i hem patit des de que començaren les obres de soterrament del tren, estiguin motivades per la preocupació que genera el nostre benestar i la nostra seguretat.

L’Associació d’Usuaris del Tren no volem que el conflicte es resolgui a partir de posicions de força, volem que es resolgui amb arguments, amb diàleg i amb totes les cartes destapades.  

Parlem d’un servei públic, d’una administració pública, d’uns treballadors públics i d’uns pressupostos públics i no ens agrada que les negociacions entre les parts es portin amb tant de secret.

Pot ser tot sigui una qüestió de formes i l’enteniment desitjable sigui aviat possible entre l’administració i els treballadors i treballadores de SFM, per això l’Associació d’Usuaris del Tren, demanem a les dues parts més consciència de servidors públics, més informació, més transparència i molt més sentit de la responsabilitat.

Guillem Ramis i Canyelles,

portaveu de l’Associació d’Usuaris del Tren

626 374 551

El Sindicat d'Oficis Diversos de Palma de la Confederació Nacional del Treball (CNT) estrena nova pàgina web:

palma.cnt.es

Llarga vida...

Per una ràdio i televisió pública de qualitat

Els comitès d'empresa de les subcontractades d'IB3, Salom i SBT, juntament amb la secció sindical de CGT de Salom, convoquen tots els ciutadans/es a una manifestació el proper dimarts 24 de juny a les 17:30 hores (Porta de Sant Antoni, per anar fins al Consulat de Mar) per exigir al Govern  balear que:

Deixi de malgastar doblers i faci un ús racional dels recursos públics. ¿Per què llogar cada setmana estudis externs quan els d'IB3 estan infrautilizats? ¿Per què llogar cada setmana unitats mòbils quan es poden comprar i amortitzar en període de temps limitat?

Detingui la privatització d'IB3 que deixa totes les àrees de producció en mans de poques empreses, un fet que perjudica als treballadors i a les productores illenques de menor tamany.

Augmenti la transparència en la gestió i elimini les clàusules de confidencialitat dels contractes que IB3 firma amb els seus proveïdors de mà d'obra i productores (Quant factura el Grup Serra pels seus programes? ¿Quin és el pressupost anual de Salom?).

Detingui la subcontractació que només genera deute (ja ascendeix als 210 milions d'euros) i precarietat laboral (la divisió entre treballadors de primera --contractats per IB3-- i treballadors de segona --contractats per altres empreses com Salom i SBT-- als quals se'ls neguen les condicions laborals dels primers).

Compleixi les promeses electorals. El president balear, el socialista Francesc Antich, així com altres polítics del P$IB-P$OE i del Bloc van anunciar un canvi de model d'IB3 si guanyaven les eleccions. Externalitzar no és compatible amb el socialisme, sinó tot el contrari. Hem esperat un any. ¿Quant de temps més necessiten?

Entenem que aquesta és una qüestió que interessa al conjunt de la ciutadania. Estan jugant amb els nostres doblers. Som nosaltres, els ciutadans, el qui paguem el deute d'IB3. Això malgrat que quasi no la veiem ni l'escoltem perquè no ens agrada o perquè la considerem de poca qualitat --té de mitjana un 4% de share.

Els joves i no tan joves de les Balears reclamem un futur laboral en condicions. Tanmateix, això no serà possible si continua el model de gestió que impera a IB3. Observem com l'externalització no només ens aboca a la precarietat sinó que augmenta la despesa pública de forma desproporcionada.

Però hi ha altres maneres de gestionar una televisió i ràdio públiques i tots ho sabem....

No  a la privatització  d' IB3

Per uns serveis públics de qualitat

Mobilitza't

El proper dimecres 25 de juny, a les 21 hores, al Centre Porta Gran (plaça Josep Ma. Quadrado, 2) de Palma tindrà lloc la presentació de la plagueta Dragonera pes dragons! Història de la lluita ecologista per salvar Sa Dragonera (1974-1995), de Pere Josep García Munar, editada per Edicions del Moixet Demagog. La presentació anirà a càrrec d'Ivan Murray, geògraf, i de l'autor mateix.

Us hi esperem!

Aquest dissabte 21 de juny

Jornada de presentació del CSO El Resplendor

Can Vallori, 1 (Palma)

Polititzar les nostres vides s’ha convertit en una prioritat.

S’encén la flama, ja tenim foc: les forces s’han d’anar renovant. Dia a dia Ciutat desperta, el moviment continua. S’ensuma l’estiu i s’obren les portes d’un espai alliberat de les urpes de l’abandonament i desitjós de ser regalat a les lluites, per a l’activisme social, per a la cultura, per a l’art, per a la reflexió, per a la desobediència...

Al mig del que queda del Barri Xino, ara ocupat per botigues, apartaments de luxe, palaus abandonats, construccions en sèrie, on han buidat els carrers de la seva gent a través de les expropiacions en massa i forçades, volem deixar clar que hi ha altres maneres de fer barri i de fer les coses. Amb aquest propòsit sorgeix la necessitat de crear un espai que pretén donar una resposta a aquesta amenaça.

Neix així, el Centre Social Ocupat El Resplendor.

Després d’unes setmanes de treball per habilitar l’espai i de posar en marxa l’assemblea, arriben els acords i els punts en comú: horitzontalitat, vegetarianisme, autogestió, assemblearisme, vida al carrer, cultura popular, ecologisme, anticapitalisme, contra el patriarcat, denúncia, decreixement, formació, reflexió, creació de discurs...

D’aquí sorgeix la nostra pràctica i a partir d’això ens definim. El centre social és OBERT a col·lectius i individus cada dia per a posar en marxa o continuar amb les vostres iniciatives, inquietuds, idees i demés propostes afins o bé participar de les activitats que hi haurà. Qui gosa?

CSO El Resplendor

Dijous 19 de juny continua el cicle de cinema anticarcerari que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

La fuga de Segovia (1981)

d'Imanol Uribe

El 5 d'abril de 1976, 29 presos, la majoria militants d'ETA i alguns pertanyents al grup anarquista Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), després de sis mesos de treball per excavar un túnel a la presó de Segòvia, van aconseguir evadir-se del penal, i encara que tot estava minuciosament estudiat i planificat, no es van poder evitar enfrontaments amb la Guàrdia Civil, en el seu intent de fugir cap a la frontera francesa, després dels quals no tots van córrer la mateixa sort. Sense grans ostentacions tècniques, la pel·lícula està ben feta, ben interpretada i ben ambientada. Narra com era la vida carcerària, com se les enginyaven per cavar el túnel, la relació amb els funcionaris... Encara que evidentment es noti el pas dels anys, és una pel·lícula interessant sobre evasions carceràries, i més encara, havent estat una història real ocorreguda dins de l'Estat espanyol.

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

La crisi del zenit del petroli, prevista des de fa temps, sembla que ja és aquí: ens està començant a afectar i ens afectarà profundament en els propers anys. Actualment presenciem els primers símptomes: encariment del preu dels carburants que provoca l’encariment dels productes bàsics, vagues de transportistes i pescadors, milers de persones aprovisionant-se apressuradament...

Els mitjans de comunicació exposen les evidencies superficials del fenomen, però eviten explicar de on ve aquesta crisi, a què es deu i cap a on ens porta. No pas per desconeixement s’eludeixen o es mistifiquen qüestions tant importants, sinó que es manté silenciat un problema estructural que no convé destapar públicament per raons polítiques. Només algunes excepcions comencen a trencar aquest silenci en l’esfera mediàtica internacional (1).

1. Breu explicació del zenit del petroli

Experts i investigadors d’arreu del món constaten el que és una evidencia científica: s’acosta el moment en que serà impossible continuar obtenint petroli del planeta de forma barata com fins ara. Tot hi que queden algunes reserves, la major part s’estan exhaurint. L’extracció del cru resultarà cada vegada més costosa, i en conseqüència, augmentarà vertiginosament el preu dels carburants. El moment en que la capacitat mundial d’extracció petrolífera comença a declinar, anomenat el zenit del petroli, s’estima, segons les dades, al voltant del 2010. No obstant, és incert quan pot començar a desencadenar-se el procés; el que avui succeeix n’és una anticipació. (2)

Com ningú ignora, la circulació, producció i distribució de productes del món contemporani es basa en els derivats del petroli. Per tant, l’encariment d’aquesta energia condueix en primer lloc a una recessió, vagues, aturades i dificultats generalitzades en tots els sectors. Presumiblement, en poc temps s’arriba l’aturada total del sistema de vida que portem: no surt a compte transportar mercaderies, sortir a pescar... El que vivim actualment no és esporàdic o anecdòtic, sinó els primers símptomes d’aquest problema estructural perfectament comprensible. Ens aproximem a un punt d’inflexió, a l’avantsala d’un nou període històric: l’estadi del declivi forçat del capitalisme global.

2. Desinformació i evasió del problema

L’adveniment del zenit del petroli és perfectament conegut pels governs, la indústria i els experts des de fa dècades. No obstant, no surt a la llum pública ni s’emprenen mesures serioses per evitar-lo, sinó que s’evadeix el problema, perquè aquest posa de manifest la incapacitat de la societat capitalista per gestionar racionalment el seu desenvolupament. Com és sabut, actualment la lògica i la inèrcia del mercat manen per sobre de tot el demès. El benefici privat immediat i l’imperatiu del creixement econòmic condicionen totes les decisions fonamentals, tant per part dels estats com del sector privat. Les necessitats humanes i la gestió racional i democràtica queden subordinades, en segon terme: la prioritat la té la gestió lucrativa.

Per això no s’ha fet res per aturar la present crisi: perquè fer-ho comportava actuar radicalment en contra la lògica del sistema. Governs i dirigents d’aquesta societat, per prevenir la crisi del zenit del petroli haurien d’haver emprès mesures que implicaven obstaculitzar les inèrcies del mercat i la dinàmica del màxim lucre i el màxim creixement, és a dir, contravenir l’ordre més elemental del sistema que administren. Era impossible, embarcats en progrés capitalista, plantejar accions efectives per evitar aquest abisme.

3. Visualitzant la magnitud de la crisi

Resulta difícil assimilar d’entrada la visualització d’una crisi d’aquest nivell, i fins avui, la incredulitat es podia escudar al·legant que era una "predicció de futur". Però avui és ja un fet del present, que comencem a palpar en el dia a dia, i que no deixarà d’augmentar la seva influència en la vida de tots. La proximitat del zenit del petroli és difícilment refutable quan s’observen les dades i els fets. Naturalment, quan més temps tardem a informar-nos, a comprendre-ho i actuar en conseqüència, més profunda i abrupta serà la davallada. És plenament realista afirmar que ens encaminem cap a una crisis sense precedents en la història de la humanitat.

4. La vessant positiva

A mesura que s'agreugi la crisi serà cada vegada més idoni, natural, possible i necessari començar un procés de desmantellament de l'ordre capitalista i construcció de noves formes d'organització social. El capitalisme es desploma per si mateix: la base material de la seva economia desapareix i la seva estructura entra en dissolució. En aquest declivi el sistema exclourà, empobrirà i precaritzarà a milions de persones arreu del món. Per afrontar efectivament la situació, caldrà erigir noves formes de vida. El primer pas és difondre i debatre públicament les causes de la crisi, ser-ne conscients i començar a preparar, crear i organitzar les alternatives.

La negació o anulació del sistema de vida actual provocada pel zenit del petroli, en un principi sembla una mala noticia per a molts, però si li donem la volta, té indubtablement una vessant positiva. Els canvis radicals espanten d’entrada, fins que s’experimenta la seva part positiva. Aquest crisi pot suposar, per la gran majoria de la població mundial, l’alliberació de les poderoses inèrcies que actualment ens mantenen atrapats en un sistema absurd, que està fent emmalaltir la humanitat i el planeta. Cal tenir-ho present per pensar positivament el que tenim al davant.

Després d’aquesta crisi no hi ha el caos o el buit, sinó un nou ordre mundial per construir. La debilitat del capitalisme deguda a la seva pròpia gestió irracional és el context idoni per emprendre accions de renovació radical. Caldrà reestructurar no només la tecnologia i la indústria, sinó també les formes d’organització política i econòmica, les relacions socials, i fins la cultura i els valors: hi haurà camp lliure per una reformulació general que, avui cal dir-ho clarament, era ja totalment desitjable, saludable i necessària. Des de el punt de vista ecològic, per exemple, el zenit del petroli és un límit forçat a un progrés desbocat que estava causant la degradació i contaminació mediambiental, l’extinció d’espècies i el deteriorament de les condicions físiques que fan possible la vida humana al planeta. Des de el punt de vista social, la dissolució de l’economia capitalista global ens emplaçarà a un ressorgiment modern de la producció i distribució locals. Presumiblement afloraran economies autogestionàries i cooperatives, models socials més justos i racionals. La democràcia directa, fruït de les assemblees de persones que es trobaran per parlar i decidir com afrontar la crisis, pot ser, de manera natural, l’expressió política d’una nova concepció del món. Talment com la crisis econòmica argentina del 2001 va desencadenar un moviment popular d'ocupacions de fàbriques, autogestió, cooperació i creació d'economies democràtiques, alhora que a una revolta popular, això és el que es pot donar, això és el podem fer, com a vessant positiva, de la crisis global.

10 de juny del 2008

Blai Dalmau Solé

1. Un exemple del trencament d’aquest silenci mediàtic és el de Michael Meacher, exministre de medi ambient del Regne Unit (1997-2003), que escrivia recentment al Financial Times que, a falta d’una presa de consciencia general i de decisions planetàries immediates de canvis radicals en matèria d’energia, "la civilització afrontarà la pertorbació més aguda i, sense dubte, la més violenta de la historia recent ". Un altre exemple és l’article de Yves Cochet, diputat de París, exministre d’ordenació del territori i del medi ambient, que escrivia recentment al diari Le Monde el que probablement succeirà si no s’adopten serioses mesures: “Quan ben aviat s’arribi als 100 dòlars el barril, no es tractarà d’un senzill xoc petrolífer, sinó de la fi del món tal com el coneixem”. Informació detallada i abundant sobre el zenit del petroli es pot trobar a la xarxa.

2. És recomanable, per exemple, el documental: “Petroleo, humo y reflejos”: http://video.google.com/videoplay?docid=6874865766680234839&hl=es