Ateneu Llibertari Estel Negre

Vivim immersos en un model de vida impossible de mantenir, indesitjable i injust. El sistema actual, basat en el creixement exponencial i infinit que no té en compte la lògica empírica de la finitud de recursos del planeta, ens està portant i ens portarà a viure en un món inhabitable.

En gran part, el nostre model de vida es basa en l'explotació dels recursos energètics fòssils i finits com el petroli, el gas i el carbó que cada vegada més, estan i estaran en declivi. Tard o d'hora doncs, haurem d'aprendre a viure en un món de baixa energia perquè ni tota la tecnologia del món, ni totes les renovables juntes podran aconseguir que seguim vivint com si tinguéssim tres planetes. Perquè cap invenció podrà negar-se a veure que de planeta només en tenim un, maltractat, espoliat, contaminat i assaltat en tota la seva fragilitat.

El canvi climàtic és una conseqüència del nostre model de vida, un avís que ens indica que estem vivint per sobre de les nostres possibilitats en un sistema de creixement de la producció i del consum tan gran que no és gratuït, que té implicacions, una d'elles l'augment constant de les emissions. No podem aturar el canvi climàtic sense decréixer.

A més, haurem d'aprendre a viure en un món nou, en un món en crisi, crisi de l'alimentació que amb el model de vida actual depèn del transport de mercaderies completament insostenible arreu del món, que depèn al mateix temps, dels combustibles fòssils que declinen. Una alimentació cada cop menys variada, menys pròpia i més dependent de la compra de llavors a grans multinacionals. Més imprevisible per a la salut degut a la generalització dels transgènics, menys abundant si seguim pensant que és millor dedicar la terra a plantar aliments per alimentar els cotxes, enlloc de plantar per alimentar les persones.

Per altra banda, molt del mal que anem fent dia a dia, incansablement contra l'ecosistema pot arribar a ser irreversible. Vivim a costa de l'extracció d'uns materials que han costat a la terra milions d'anys de produir, amb una flota pesquera que pot pescar més del que pot arribar a haver-hi al mar. La desertització avança i la biodiversitat es redueix dràsticament. La tecnologia ens ha permès guanyar momentàniament l'assalt contra el planeta, guanyar temps de manera que anem deu passes davant seu, i el seu ritme natural de regeneració no ens pot seguir. Anem massa ràpid, i més tard o més d'hora haurem de frenar. Nosaltres no volem esperar a tallar fins l'últim arbre per adonar-nos que els diners no es poden menjar.

Per si no n'hi ha prou, el sistema financer i econòmic actual és també i en gran part, responsable del caos ecològic del planeta i de la nostra esclavització sense precedents. Un sistema que crea els diners del no res i que a sobre, ens cobra interessos. Un sistema que necessita que seguim consumint, que seguim creixent, demanant crèdits i pagant els nostres deutes per a seguir funcionant. Un sistema que no té en compte el valor real de les coses, governat amb les regles d'uns pocs per tal d'explotar als altres i destrossar el nostre medi i mitjà de vida. Volem lluitar contra un sistema econòmic que ens condemna a la precarietat, volem deixar de viure explotades per un sistema que sembla que no té cares però que sabem clarament que no és producte d'una mà invisible.

Davant d'això, no ens quedem de braços plegats. Posem en Marxa el decreixement perquè és Temps de Re-voltes, perquè és necessari construir una altra manera de viure, i perquè per fer-ho, cal conèixer com vivim i a on porta el model de vida que ens estan venent. És hora de començar una Marxa, respectuosa amb la natura, que recorri, visiti, intercanviï, i creï amb les persones i organitzacions locals de cada territori. És hora d'alliberar-nos del poder del sistema dominant, d'organitzar la insubmissió, de reagrupar-nos, de prioritzar les alternatives, i d'interconnectar-les unes amb les altres. És hora de deixar de treballar per l'economia de creixement, i dedicar-nos a practicar el decreixement.

Pedalem per una vida on decidim nosaltres. La crítica és necessària però necessitem projectes, necessitem idees, necessitem veure que hi ha alternatives possibles. Alguns diran que som utòpics. Els utòpics són ells!

Us apunteu a la marxa?

Per adhesions al manifest i suport: aquí         

re-voltes

932170623

Per un coneixement lliure i compartit, el 14 de maig s'ha inaugurat la primera assessoria legal especialitzada en alliberar als ciutadans de l'SGAE i les demés entitats de gestió de drets d'autoria, a preus populars.

Exgae aposta per altres formes de circulació de la cultura.

Darrera l'Exgae hi ha d'entrada 24 persones i entitats, i està enfocada a informar i ajudar a la ciutadania en general i en particular a assessorar comerços, creadors, artistes i productors.

exgae.net

Demà dijous 22 de maig continua el cicle de cinema sobre la precarietat laboral que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

Maquilapolis (Ciudad de fábricas) (2006)

de Vicky Funari  i  Sergio de la Torre

La Carmen treballa el torn de la nit en una maquiladora a Tijuana. Les maquiladoras són les fàbriques transnacionals que van anar a Mèxic per la seva disponibilitat de mà d'obra barata. Després d'acoblar televisions tota la nit, la Carmen torna a una cabanya que ella mateixa va construir. Guanya al dia sis dòlars. Però la Carmen no és una víctima. Ella és una dona dinàmica movent-se per millorar la seva vida i la dels seus fills.

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Dissabte 24 de maig se celebra la «Primera Jornada d'Estudis Territorials», amb el títol Conflictes territorials globals actualment, que organitza l'Assemblea de Joves de Lloseta.

La jornada tindrà lloc al Teatre de Lloseta, entre les 8.30 i les 20.00 hores.

S'hi tractaran qüestions lligades amb el canvi climàtic, les migracions i els conflictes de Kosovo, Tibet, Sàhara i Palestina.

Per a inscripcions: llobemenorc@hotmail.com

La quota d'assistència és de 15 euros (inclou menú) i l'abonament es farà abans de l'inici de les Jornades al mateix Teatre de Lloseta.

Assemblea de Joves de Lloseta

630806806

609757357

Més informació

L’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, en el marc de l’any internacional per als drets humans al Sàhara Occidental, us convida a la taula rodona «Sàhara ocupat: violacions dels drets humans i resistència civil».

Hi prendran part:

- Hmad Hammad i Soultana Khaya (activistes)

- Jordi Baltà Portolés (Amnistia Internacional)

- Francisco Riera Solivellas (president de la Comissió de Drets Humans de l’Il.lustre Col·legi d’Advocats de les Balears)

- Bernat Vicens (Drets Humans de Mallorca)

- Juli Raneda Calvete (membre de la junta directiva de l’AAPSIB)

L'acte tindrà lloc a la seu de l’Il.lustre Col·legi d’Advocats (La Rambla, 10, Palma) el proper dimarts 20 de maig, a les 19.30 hores.

Agrairem molt la vostra presència.

 Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB)

Dissabte 17 de maig

Ateneu Llibertari Estel Negre

Projeccions

17 hores: Curtmetratge Crítica de la separació (1961), de Guy Debord (versió original francesa amb subtítols en català)

Critica de la Separació és un curtmetratge de Guy Debord (1931-1994), cineasta i revolucionari francès, estrateg de la subversió, membre fundador de la Internacional Situacionista i escriptor del llibre La Societat de l'Espectacle. L'estil i la radicalitat d'aquest autor han fet que sigui per a molts una de les estrelles més lluminoses del segle XX, de fet, alguns comentaristes no han dubtat en qualificar el seu principal llibre com «el nou Capital», cosa que a mesura que passa el temps es va corroborant, en veure com totes les seves tesis són verificades en els esdeveniments i transformacions socials . L'interès que està despertant avui en dia aquest autor lúcid i irreverent és creixent, i així, a part de nombroses edicions en tots els idiomes de les seves obres escrites, recentment s'ha realitzat un cicle de projeccions de les seves pel·lícules per tot França. Crítica de la Separació és una bella reflexió sobre la nostra època i sobre la misèria i el simulacre que inunda bona part de les relacions socials en l'actualitat, i no obstant, en aquest mateixa dura crítica es poden veure les possibilitats de vida plena, plaent i poètica que existeixen sota el nus de la soga que ens estreny.

---

18 hores: Projeccions dels muntatges audiovisuals No-Vida i Reformar la estructura, presentats pel seu autor, Blai Dalmau

---

19.30 hores: Projecció del documental TMB: la lluita pels dos dies, presentat pel seu autor, Carlus Jové

Aquest curt documental narra la vaga de fam que quatre conductors d’autobusos de TMB van mantenir el Nadal del 2007 en suport a la reivindicació de dos dies de descans setmanal per a tot el planter. Aquest documental és un work-in-progress que s'anirà completant a mida que la lluita dels conductors avanci.

Aquestes «Jornades d'art i revolució» estan organitzades per l'Ateneu Llibertari Estel Negre i per la revista Détourné.

Us hi esperem!

Jornades d'art i revolució

Divendres 16 de maig, a les 20 hores

Ateneu Llibertari Estel Negre

Xerrada:

Folk i compromís, de Joe Hill a Johnny Cash

a càrrec de Carlus Jové

Carlus Jové, autor del llibre Joe Hill. Sindicalisme con banda sonora (Viejo Topo, 2006), ens explicarà les relacions entre música i revolució, a través de la vida de Joe Hill, revolucionari i músic nord-americà, un sindicalista que feia cançons. A més veurem i escoltarem la música de Joe Hill interpretada per altres autors, mostrant-nos les seves lletres punyents, divertides i revolucionàries, alhora que l'evolució del concepte música-revolta en altres autors.

Aquestes «Jornades d'art i revolució» estan organitzades per l'Ateneu Llibertari Estel Negre i per la revista Détourné.

Us hi esperem!