Ateneu Llibertari Estel Negre

Calendari de mobilitzacions per la readmissió de la delegada sindical de CNT en IB3 i a favor dels treballadors de IB3

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Les tertúlies sobre articles d'opinió publicats en el periòdic Cultura Obrera continuen. Després de la polèmica creada arran dels articles sobre anarquisme i independentisme, en aquesta ocasió es tocarà el tema del qual parlen els articles «L'anarquisme actual i les dones», publicat en el Cultura Obrera número 20 (novembre-desembre de 2007), i «Les dones, la lluita i la mística de la violència», que apareix a les pàgines del Cultura Obrera d'aquest mes, el número 21 (gener-febrer de 2008).

El divendres 18 de gener, a partir de les 20 hores, a l'Ateneu Llibertari Ses Coves d'Inca, doncs, tothom està convidat a participar en aquesta interessant i necessària tertúlia que de segur es crearà.

Us hi esperem!

Ateneu Llibertari Ses Coves

Carrer ses Coves (Inca)

[devora el Col·legi La Salle]

Va haver 86 periodistes morts l'any passat i va créixer la censura en Internet

Amb un augment del 244% de periodistes morts durant els últims cinc anys, contar la història és ja un ofici de molt alt risc per a homes i dones que porten endavant la seva tasca, principalment a Àsia (especialment Orient Mitjà), Àfrica i Amèrica Llatina. L'organització francesa Reporters sense Fronteres (RSF) ha publicat el balanç de l'últim any i el resultat tràgic i preocupant és de 86 periodistes morts i 887 empresonats.

Així, en 2007 dos o més periodistes van ser detinguts diàriament en algun país en conflicte, als 86 morts se sumen altres 20 col·laboradors de mitjans que van perdre la vida. Els amenaçats o agredits van ser 1.511 i el nombre de periodistes segrestats va apujar a 67. Fins al dia d'avui romanen detinguts 135 periodistes (33 casos a Xina i 24 a Cuba, entre altres països).

La novetat més inquietant, tanmateix, va venir d'Internet. Va haver 2.676 llos i blocs tancats o suspesos, alhora que 37 bloggers van ser detinguts i altres 21, agredits. La majoria dels llocs censurats eren fòrums de discussió. Segons l'informe, Xina, Birmània i Síria intenten convertir el Web en una intranet per a controlar els seus continguts. Xina es va convertir en 2007 en el major censor de la Web a tot el món i Birmània, durant la frustrada «revolució safrà», va tallar fins i tot les connexions cel·lulars.

Si s'observa un mapa del món, s'adverteix ràpidament els països més perillosos per a l'exercici de la professió. A Orient Mitjà i a la regió del Magrib van ser assassinats 48 periodistes, enfront de 17 casos a Àsia i 12 a Àfrica. L'informe assenyala que Iraq, Somàlia i Pakistan s'han convertit en els països més mortíferes per a la premsa.

El nombre d'amenaçats es reparteix d'altra manera. Amèrica es troba al davant, amb 626 reporters agredits, seguit d'Àsia, on els amenaçats sumen 562, sens dubte amb Xina al capdavant. Ocupa el tercer lloc Àfrica, amb 145 periodistes en aquesta condició. Oficialment, l'entitat francesa ha dit: «En cap país no han matat mai tants periodistes com a l'Iraq. Des de la invasió nord-americana el març de 2007, almenys 207 periodistes han mort en aquest país.» Reporters sense Fronteres va assenyalar que ni en les guerres de Vietnam o als Balcans, ni les massacres d'Algèria i el genocidi de Ruanda van produir la mort de tants periodistes.

Després de reclamar l'acció dels Estats Units i de les autoritats de l'Iraq perquè la massacre de reporters cesi, l'entitat va assenyalar que «els periodistes iraquians no són víctimes de les bales perdudes, sinó que els grups armats els prenen deliberadament com a objectius». També es va referir a la situació a Pakistan, on «els periodistes es troben sota el foc creuat de l'exèrcit, els grups islamistes i les organitzacions criminals».

La bona notícia de l'any va se Colòmbia, segons l'informe, ja que no va morir cap periodista en exercici de la seva tasca.

Susana Reinoso

Enguany, la XI Mostra de Cinema que se celebra amb motiu de les festes de Sant Sebastià, comptarà amb una jornada dedicada al cinema documental sobre Memòria Històrica en la qual participarà l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca.

***

Dimecres 16 de gener a les 21.30 hores al Teatre Municipal

Vetllada dedicada a la memòria històrica documental

Introducció als audiovisuals: La recerca de la veritat i la importància de la seva visualització, a càrrec de Maria Antònia Oliver, presidenta de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca.

A les 21.45 hores: Zona Roja (2005). Televisió de Catalunya. Direcció: Felip Solé. Guió: Jordi Arbonès. Producció: Lluís Mabilón. Material de vídeos: Arconovaldo Bonacorsi, història de Mallorca, Eivissa i Formentera 1936/1939, Guerra Civil. Durada total: 96’ en dos capítols:

- Capítol 7. L’expedició: al principi d’agost del 1936, una flota comandada pel capità Alberto Bayo surt del port de Barcelona amb la intenció d’alliberar les illes d’Eivissa, Formentera i Mallorca, que han caigut en poder del militars revoltats. Menorca és l’excepció i es manté fidel a la República. A aquest contingent de milicians, s’hi afegeixen altres forces que surten de València sota el comandament del capità Uribarri. L’expedició Bayo agrupa milicians de signe polític divers. L’expedició desembarca a Portocristo amb l’esperit que caracteritza els primers dies de la guerra a la zona republicana. Els milicians lluiten aferrissadament per establir un cap de pont. En aquest capítol s’exposen els motius d’aquesta expedició i les dificultats que troba per acomplir l’objectiu principal: alliberar les Balears del feixisme.

- Capítol 8. Comte Rossi: el triomf dels militars feixistes a l’illa de Mallorca comporta que la població visqui una experiència molt crua. Des del principi de la Guerra Civil, a Mallorca es viu un experiment que porta a terme l’anomenat “comte Rossi”. Els aliats italians de Franco volen crear els fonaments d’una societat basada en els mateixos postulats feixistes que Mussolini aplica a Itàlia. A Mallorca se segueixen els passos d’aquest experiment social i s’exposen les vivències d’uns illencs que han de suportar la imposició del feixisme i alhora els bombardejos de les forces republicanes. En aquest context hi ha gent que, tancada a les presons, amagada o intentant fugir de l’illa, manté l’esperit i els ideals republicans de la “zona roja”.

Dies 18 i 19 de gener 2008 vaga en IB3

Readmissió companys i companyes acomiadats ja!

A tots els treballadors i treballadores de Salom-IB3, a tot el que vulgui manifestar-se: el 18 i 19 de gener tothom a la vaga!

Per la defensa dels nostres llocs de treball

Per la readmissió dels companys acomiadats

Per l'establiment d'un conveni col·lectiu en l’empresa

El passat 7 de gener, coneguda la trista notícia de l'acomiadament de 12 companys i companyes i l'amenaça tant de Salom com d'IB3 de posar en risc la resta de llocs de treball de la plantilla, es va realitzar una assemblea de treballadors a la seu de IB3.

En la mateixa es va decidir per unanimitat convocar una vaga per als dies 18 i 19 de gener, i indefinida a partir del 23 si és que no hi ha una solució abans.

Els punts de reivindicació de la vaga són:

- Estabilitat en l'ocupació. Per mitjà de la subrogació o les fórmules necessàries per a aconseguir-lo.

- Readmissió dels acomiadats.

- Represa de les negociacions del conveni.

A més es va decidir fer una concentració el dia 18 de gener a les 11 hores enfront del Consolat de Mar i una altra el 23 a la mateixa hora al mateix lloc, amb la diferència que en la del 23 després es mouria fins a la seu de Unió Mallorquina. Es va decidir a més crear una caixa de resistència conjunta entre tots els sindicats (UGT, CCOO, CGT, CNT) per a poder afrontar la vaga.

El terror capitalista exigeix una resposta.

Cal donar-la ja! L'única forma de parar-los els peus és recordar-los qui manté a qui. No ens van a silenciar, ja és hora que s'escolti la veu dels treballadors!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Dijous 17 de gener a les 20.00 hores

Néstor Majno, un campesino de Ucrania

(1996, França, dirigida per Hélène Châtelain)

***

Dijous 24 de gener a les 20.00 hores

Antes que anochezca

(2000, Estats Units, dirigida per Julian Schnabel)

***

Dijous 31 de gener a les 20.00 hores

Muhammat Ali: a través de los ojos del mundo

(2001, Regne Unit, dirigida per Phil Grabsky)

***

Tots el actes es duran a terme al local de CNT Palma

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Sólo cuatro parlamentarios de Balears se suman a la campaña mundial contra Guantánamo

Tan sólo cuatro parlamentarios y un diputado nacional se han sumado en Balears a la campaña mundial promovida por Amnistía Internacional (AI) cuyo objetivo es que Estados Unidos cierre la prisión de Guantánamo y concluya la guerra contra el terror que supone, dicen, "la vulneración de los derechos humanos.

Ni la presencia de aviones de la CIA en el aeropuerto de Son Sant Joan con personas detenidas ilegalmente a bordo ha servido para movilizar a los parlamentarios de Balears. Tan sólo Biel Barceló y Miquel Àngel Llauger, del Bloc, y Rosa María Alberdi y Antoni Garcías, del PSIB, además del diputado José Ramón Mateos, han respaldado la campaña. AI remitió una carta a cada miembro del Parlament y a los representantes de Balears en el Congreso y el Senado con la declaración pero sólo respondieron los citados, informó ayer el coordinador de AI en las islas, Francesc Segura. AI realizó ayer una performance ante el consulado de EEUU en Palma para exigir la clausura de Guantánamo.

M. Manso (Palma)

(Diario de Mallorca, 12-01-08)

Aquest dissabte 12 de gener, a partir de les 22 hores, es durà a terme un homenatge al recentment finat Toni Roig. El músic d'Al-mayurqa i activista politicocultural rebrà un compliment en forma de música rock i folk.

El concert tindrà lloc a la plaça de Cort de Palma. Hi actuaran grups compromesos de diferents estils: Al-Mayurqa (amb Biel Majoral), Rock'n'press, Oprimits, Herbes Dolces i Musnok.

Performance de carrer

Divendres 11 de gener de 2008, a les 16.00 hores

Davant el Consolat dels Estats Units a Palma (Edifici Regna Constança / Porto Pi, 8)

Amb motiu de les primeres transferències de detinguts al centre de detenció dels Estats Units de Guantánamo (Cuba), Amnistia Internacional-Mallorca convoca els medis de comunicació per a la realització d'un acte públic de protesta pel manteniment d'aquest centre i per exigir el seu immediat tancament.

L'organització realitzarà una performance de carrer en la qual activistes d'AI vestits amb la granota que s'utilitza al centre de detenció denunciaran les nombroses violacions de drets humans, com tortures, maltractaments o detencions il·legals que està promovent el govern nord-americà en aquell centre en el context de la «Guerra contra el terror». Es llegirà una declaració.

A més, l'organització deixarà en el Consolat còpia d'una petició signada per més de 150 parlamentaris i parlamentàries espanyols on se sol·licita al govern nord-americà la fi de les detencions il·legals, en el marc de la «Guerra contra el terror», el primer pas del qual ha de ser el tancament de Guantánamo. Aquesta iniciativa se suma a una d'internacional en la qual l'organització lliurarà més de 1.100 signatures de parlamentaris d'arreu el món amb la mateixa petició.

Guantánamo: tancament immediat, ja!

Amnistia Internacional

L'Església catòlica ha condicionat tràgicament la vida política espanyola des de fa 500 anys

El parèntesi de tolerància de la dreta, obert amb la transició política a Espanya, s'ha tancat definitivament. Quan l'esquerra intenta governar amb mesures d'esquerra, l'Espanya ultramuntana i reaccionària ressorgeix per negar-li el dret a fer-ho, tot sembrant la discòrdia i anatematitzant els que discrepen de les seves opinions. El Partit Popular ha rescatat el sinistre nacionalisme espanyol que va conduir el país a la dictadura franquista, i ara els bisbes rescaten l'integrisme catòlic que ha estat la llosa que ha esclafat sistemàticament els intents de modernització d'Espanya.

El que va passar diumenge a Madrid, és a dir, l'actuació dels bisbes espanyols com si fossin dirigents d'un partit polític preconitzant la imposició del seu ideari no només als catòlics sinó a tota la societat, mostra el vell afany de poder de l'Església catòlica, però també és reflex de la manera com aquesta institució ha condicionat tràgicament la vida política espanyola.

Des del naixement mateix de l'Estat espanyol, l'Església catòlica ha estat vinculada a una concepció del poder autoritària i despietada que no ha dubtat a sacrificar la vida de milions d'espanyols --enviant-los a la foguera, al cadafal, a la presó o a l'exili-- durant gairebé 500 anys. No és casual que els primers monarques d'Espanya s'anomenessin Reis Catòlics. Ells van instaurar una aliança amb l'Església per posar en marxa la primera maquinària totalitària de la modernitat: la Inquisició espanyola.

Estat i Església es van confondre i es van utilitzar, en mutu benefici, durant els 350 anys que va durar la Inquisició. En aquells temps, doctes clergues van enviar a la tortura centenars de milers de persones i en van executar almenys 40.000; es va perseguir qualsevol forma de pensament dissident del catolicisme oficial; es va obligar a convertir-se bona part de les nombroses comunitats espanyoles jueva i musulmana (sempre amb la idea que només el que és catòlic és autènticament espanyol) i es va expulsar sense pietat els que es van negar a fer-ho.

Després, la major part de l'Església espanyola es va embarcar en un sistemàtic assetjament a aquells jueus i moriscos que s'havien convertit, víctimes predilectes dels inquisidors, i així es van anticipar una vegada més al pitjor del nostre temps, a l'establir els anomenats Estatuts de netedat de sang, les normes que discriminaven els que tinguessin un origen jueu, per més catòlica que fos la seva fe. Un autèntic sistema de neteja ètnica i racista que va enverinar la vida social al predicar la delació del veí com a valor moral, i que va sembrar una llavor d'intolerància els fruits de la qual van continuar fins i tot ja desapareguda la Inquisició.

Cada intent de guanyar espais de llibertat a Espanya ha topat des d'aleshores amb aquesta intolerància catòlica. Una intolerància que està latent en qualsevol religió monoteista organitzada, ja que si sempre és perillós creure's en possessió de la veritat absoluta, encara ho és més quan es pretén que aquesta veritat ha estat revelada directament per Déu. De les funestes conseqüències que aquest punt de vista comporta en dóna testimoni la història del Papat de l'Església catòlica, plena durant segles de conspiracions, crims, guerres i abusos.

L'Església catòlica ha estat i és un Estat, amb interessos i vicis, encara que s'emmascarin darrere beatífiques paraules i declaracions de bones intencions, i a Espanya ha viscut en simbiosi amb l'Estat espanyol, i ha condicionat les seves decisions i la vida quotidiana de generacions d'espanyols, víctimes a més en la seva vida familiar de la manipulació de les seves ensenyances, que han predicat una visió traumàtica i castradora de la sexualitat.

Es pot dir que, en bona mesura, el progrés de la societat espanyola ha passat històricament pels esforços tendints a posar fi a aquesta posició privilegiada de l'Església. I en aquests esforços no han faltat tampoc catòlics que des de l'interior de l'Església han alçat la veu contra la intolerància que es practicava en nom de la seva fe. Bartolomé de las Casas, que va sortir en defensa dels drets dels indis americans. Alonso de Cartagena, que es va oposar a la persecució dels jueus conversos. Joan XXIII, que va obrir l'Església al diàleg ecumènic. El cardenal Tarancón, que va preconitzar la separació de l'Església de la dictadura franquista. Ja que si hi ha un risc de totalitarisme en qualsevol religió organitzada, aquest risc no és necessàriament fatal, a condició que en el si de l'Església hi hagi veus amb el pes suficient que n'alertin i que defensin un espai per a la fe que sigui respectuós amb els que no la comparteixen. El millor de l'Església catòlica s'ha manifestat sempre quan ha estat capaç de respectar els altres.

No obstant, els bisbes pretenen que el poder polític únicament és legítim si s'até a la moral catòlica disfressada de llei natural. Que l'Opus Dei, un producte del nacionalcatolicisme franquista, domini la política vaticana potser explica per què aquest tipus d'actituds compten amb un suport papal immerescut i equivocat, i també per què els bisbes han decidit actuar, substituint ecumenisme per sectarisme, com si fossin el partit de Déu.

És clar que convé no oblidar que Benet XVI va ser durant anys el director de l'organisme que va substituir la Inquisició en el si de l'Església. I és que la Història pesa molt.

José Manuel Fajardo

(El Periódico de Catalunya, 05-01-08)