Ateneu Llibertari Estel Negre

Un grup de joves denuncia el «violent» desallotjament a un festival alternatiu

Afirmen que els agents tancaren la festa de Sant Canut a Palma amb cops, insults i esprai de pebre

Un grup de joves es posà ahir en contacte amb Diari de Balears per denunciar la «violència» amb la qual foren desallotjats per un nombre «desproporcionat» d'agents del parc palmesà de la Faixina, on enguany es duia a terme la festa de «Sant Canut», dissabte a la nit.

Els assistents a la desena edició de Sant Canut, festival alternatiu a la revetla de Sant Sebastià, recordaran bé la festa d'enguany, i no precisament pel bon ambient ni per la seva nova ubicació, sinó per un final de festa que va tenir com a protagonistes, d'una banda, un grup de joves assistents i, de l'altra, els policies que s'hi desplegaren per desallotjar-los del parc.

Segons el relat dels joves, un pic acabats els concerts, devers les 4 de la matinada, molts d'assistents abandonaren el lloc, però d'altres quedaren a la part inferior de la plaça per gaudir del final de festa, mentre es recollia l'escenari i les barres.

Va ser llavors quan les policies Local i Nacional, que s'hi havien desplegat temps abans amb devers 10 furgons i entre 50 i 75 agents amb els seus respectius equips antidisturbis, segons els denunciants, exigiren als joves que abandonassin aquell indret per deixar pas als operaris d'Emaya per fer neta la plaça.

En aquell moment, segons els testimonis, el nombre de gent congregada a la plaça era d'unes 100 persones. Els joves asseguren que els agents es dirigiren a ells amb molta violència i que, en un moment donat, detonà la tensió el fet que un dels policies copejàs amb el casc un dels presents, que quedà estès en terra, ensangonat, amb una cella trencada. Davant aquesta violència, els joves decidiren asseure's en terra en un acte de protesta pacífica, després de la qual cosa, segons denuncien, foren arrossegats, insultats i copejats pels agents, equipats amb escuts i cascos.

Els assistents assenyalen també que, a mesura que el cordó policíac els arrossegava cap a la part superior de la Faixina, allà, més agents que formaven un altre cordó, els ruixaren amb esprai antidisturbis i aprofitaren la ceguesa dels joves en terra per propinar-los cops de peu. Alguns fins i tot afirmen que hagueren de córrer fins a la plaça del Baluard o a Jaume III per desfer-se dels agents, que un pic complit l'objectiu de deixar buida la plaça encara els seguien i els pegaven.

La versió de la Policia afirma que eren entre 350 i 400 els joves presents, i que els operaris d'Emaya estaven esperant per fer net. El cap operatiu assegurà que, entre les 4.30 i les 5.45, es dedicà a «negociar» amb els presents perquè abandonassin la plaça, cosa que els joves rebutjaren sota consignes com «La festa no acaba, Emaya fora» i que es veieren «volar» algunes pedres i alguna botella, després de la qual cosa es veieren «obligats» a intervenir.

Alguns joves es traslladaren a centres hospitalaris per ser tractats de les lesions. De moment no han presentat cap denúncia oficial pel que consideren una «acció desproporcionada, i més tenint en compte que a altres places de Palma gairebé «no hi havia vigilància».

Regina Cervantes (Palma)

(Diari de Balears, 21-01-08)

Pel dret a l'avortament lliure i gratuït

Les dones parim, les dones decidim

Nosaltres també hem avortat

Prou persecució contra les dones

Després de més 30 anys d'accions, reflexions i mobilitzacions pel dret a l'avortament hem acabat i començat l'any a Barcelona i a Madrid amb greus atacs als drets de les dones.

Seguim essent considerades delinqüents, i algunes hem hagut de suportar com la Guàrdia Civil entra a casa nostra dient que hem avortat i hem d'anar a declarar sense respectar la nostra privacitat ni el nostre dret a decidir sobre la pròpia maternitat.

Tot això enmig d'una campanya de la dreta i l'Església més reaccionària, amb intimidacions i denúncies a les clíniques acreditades per a fer els avortaments, que han acabat amb detencions de professionals de les clíniques i desenes de dones anant a declarar als jutjats. Amb l'agreujant que les institucions estatals i catalanes no han fet el necessari davant la seva responsabilitat de protegir els drets de les dones.

Jo també he avortat era un dels lemes escollits per solidaritzar-nos amb les dones que ho havíem fet i demostrar tot el nostre suport per canviar aquesta legislació i perquè la societat ens reconegui com a subjectes de dret en relació a les decisions que prenem sobre el nostre cos i sobre la nostra vida.

Jo també he avortat és un lema per fer justícia.

Anticonceptius per a no avortar i dret a l'avortament per a no morir.

Per això, continuem exigint:

Que l'avortament surti immediatament del Codi Penal

Que es canviï la llei per una que reconegui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.

Que l'avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es pugui practicar i regulant l'objecció de consciència a cada centre públic. Recordem que a Catalunya, a diferència d'altres comunitats autònomes, només es financen (i parcialment) un 20% dels avortaments amb diner públic, a banda del 3% que es fan directament a la pública.

Com a acció pal·liativa, demanem que els governs estatal i català, mentre no es modifiqui la llei, garanteixin que les dones puguin exercir els seus drets i que les professionals puguin exercir la seva professió, sense intimidacions ni difamacions que obstaculitzin i criminalitzin la lliure pràctica d'aquest dret.

Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones, entre els que trobem:

Que hi hagi informació sexual i afectiva a tots els nivells d'ensenyament per a noies i nois.

Que diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.

Recordem que el dret a decidir i a la salut sexual i reproductiva està reconegut i ratificat per l'Estat espanyol des de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament de les Nacions Unides del Caire (1994) i de la IV Conferència Mundial de la Dona de Beijing (1995).

Totes hem avortat

Avortament lliure i gratuït

El novembre passat la Delegació del Govern va multar membres de projectemopi que desplegaren una pancarta al partit de bàsquet que tenia lloc a Son Moix entre el Palma Aquamàgica i el Drac Inca, per tal de denunciar l’especulació urbanística que s’amaga al darrera d’aquests noms. Després dels fets, projectemopi va encetar la campanya de denúncia i de recollida de fons: «Calla o paga!»

Les grans mostres de solidaritat rebudes des que es va engegar la iniciativa ens demostren la simpatia que reben les lluites de defensa del territori a la nostra illa. Per això projectemopi vol agrair a totes les persones, els col·lectius i els establiments que han participat a la campanya el seu suport moral i econòmic. La sanció inicial consistia en dues multes, qualificades com «greus», de 3.000 euros cadascuna. Després de presentar una sèrie de recursos, ambdues han estat reduïdes a sancions «lleus» de 300 euros. Finalment, com que una d’elles ha prescrit la quantitat a pagar es de 300 euros.

Aleshores, «Calla o paga!» vol convocar una assemblea oberta a tots aquells que han col·laborat a la recollida de fons per tal de decidir col·lectivament a què es destinaran els doblers que sobrin després d’haver pagat la multa. L’assemblea serà dimarts 22 de gener a les 20 hores a Ses Voltes de Palma.

Us hi esperam!

Calendari de mobilitzacions per la readmissió de la delegada sindical de CNT en IB3 i a favor dels treballadors de IB3

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Les tertúlies sobre articles d'opinió publicats en el periòdic Cultura Obrera continuen. Després de la polèmica creada arran dels articles sobre anarquisme i independentisme, en aquesta ocasió es tocarà el tema del qual parlen els articles «L'anarquisme actual i les dones», publicat en el Cultura Obrera número 20 (novembre-desembre de 2007), i «Les dones, la lluita i la mística de la violència», que apareix a les pàgines del Cultura Obrera d'aquest mes, el número 21 (gener-febrer de 2008).

El divendres 18 de gener, a partir de les 20 hores, a l'Ateneu Llibertari Ses Coves d'Inca, doncs, tothom està convidat a participar en aquesta interessant i necessària tertúlia que de segur es crearà.

Us hi esperem!

Ateneu Llibertari Ses Coves

Carrer ses Coves (Inca)

[devora el Col·legi La Salle]

Va haver 86 periodistes morts l'any passat i va créixer la censura en Internet

Amb un augment del 244% de periodistes morts durant els últims cinc anys, contar la història és ja un ofici de molt alt risc per a homes i dones que porten endavant la seva tasca, principalment a Àsia (especialment Orient Mitjà), Àfrica i Amèrica Llatina. L'organització francesa Reporters sense Fronteres (RSF) ha publicat el balanç de l'últim any i el resultat tràgic i preocupant és de 86 periodistes morts i 887 empresonats.

Així, en 2007 dos o més periodistes van ser detinguts diàriament en algun país en conflicte, als 86 morts se sumen altres 20 col·laboradors de mitjans que van perdre la vida. Els amenaçats o agredits van ser 1.511 i el nombre de periodistes segrestats va apujar a 67. Fins al dia d'avui romanen detinguts 135 periodistes (33 casos a Xina i 24 a Cuba, entre altres països).

La novetat més inquietant, tanmateix, va venir d'Internet. Va haver 2.676 llos i blocs tancats o suspesos, alhora que 37 bloggers van ser detinguts i altres 21, agredits. La majoria dels llocs censurats eren fòrums de discussió. Segons l'informe, Xina, Birmània i Síria intenten convertir el Web en una intranet per a controlar els seus continguts. Xina es va convertir en 2007 en el major censor de la Web a tot el món i Birmània, durant la frustrada «revolució safrà», va tallar fins i tot les connexions cel·lulars.

Si s'observa un mapa del món, s'adverteix ràpidament els països més perillosos per a l'exercici de la professió. A Orient Mitjà i a la regió del Magrib van ser assassinats 48 periodistes, enfront de 17 casos a Àsia i 12 a Àfrica. L'informe assenyala que Iraq, Somàlia i Pakistan s'han convertit en els països més mortíferes per a la premsa.

El nombre d'amenaçats es reparteix d'altra manera. Amèrica es troba al davant, amb 626 reporters agredits, seguit d'Àsia, on els amenaçats sumen 562, sens dubte amb Xina al capdavant. Ocupa el tercer lloc Àfrica, amb 145 periodistes en aquesta condició. Oficialment, l'entitat francesa ha dit: «En cap país no han matat mai tants periodistes com a l'Iraq. Des de la invasió nord-americana el març de 2007, almenys 207 periodistes han mort en aquest país.» Reporters sense Fronteres va assenyalar que ni en les guerres de Vietnam o als Balcans, ni les massacres d'Algèria i el genocidi de Ruanda van produir la mort de tants periodistes.

Després de reclamar l'acció dels Estats Units i de les autoritats de l'Iraq perquè la massacre de reporters cesi, l'entitat va assenyalar que «els periodistes iraquians no són víctimes de les bales perdudes, sinó que els grups armats els prenen deliberadament com a objectius». També es va referir a la situació a Pakistan, on «els periodistes es troben sota el foc creuat de l'exèrcit, els grups islamistes i les organitzacions criminals».

La bona notícia de l'any va se Colòmbia, segons l'informe, ja que no va morir cap periodista en exercici de la seva tasca.

Susana Reinoso

Enguany, la XI Mostra de Cinema que se celebra amb motiu de les festes de Sant Sebastià, comptarà amb una jornada dedicada al cinema documental sobre Memòria Històrica en la qual participarà l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca.

***

Dimecres 16 de gener a les 21.30 hores al Teatre Municipal

Vetllada dedicada a la memòria històrica documental

Introducció als audiovisuals: La recerca de la veritat i la importància de la seva visualització, a càrrec de Maria Antònia Oliver, presidenta de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca.

A les 21.45 hores: Zona Roja (2005). Televisió de Catalunya. Direcció: Felip Solé. Guió: Jordi Arbonès. Producció: Lluís Mabilón. Material de vídeos: Arconovaldo Bonacorsi, història de Mallorca, Eivissa i Formentera 1936/1939, Guerra Civil. Durada total: 96’ en dos capítols:

- Capítol 7. L’expedició: al principi d’agost del 1936, una flota comandada pel capità Alberto Bayo surt del port de Barcelona amb la intenció d’alliberar les illes d’Eivissa, Formentera i Mallorca, que han caigut en poder del militars revoltats. Menorca és l’excepció i es manté fidel a la República. A aquest contingent de milicians, s’hi afegeixen altres forces que surten de València sota el comandament del capità Uribarri. L’expedició Bayo agrupa milicians de signe polític divers. L’expedició desembarca a Portocristo amb l’esperit que caracteritza els primers dies de la guerra a la zona republicana. Els milicians lluiten aferrissadament per establir un cap de pont. En aquest capítol s’exposen els motius d’aquesta expedició i les dificultats que troba per acomplir l’objectiu principal: alliberar les Balears del feixisme.

- Capítol 8. Comte Rossi: el triomf dels militars feixistes a l’illa de Mallorca comporta que la població visqui una experiència molt crua. Des del principi de la Guerra Civil, a Mallorca es viu un experiment que porta a terme l’anomenat “comte Rossi”. Els aliats italians de Franco volen crear els fonaments d’una societat basada en els mateixos postulats feixistes que Mussolini aplica a Itàlia. A Mallorca se segueixen els passos d’aquest experiment social i s’exposen les vivències d’uns illencs que han de suportar la imposició del feixisme i alhora els bombardejos de les forces republicanes. En aquest context hi ha gent que, tancada a les presons, amagada o intentant fugir de l’illa, manté l’esperit i els ideals republicans de la “zona roja”.

Dies 18 i 19 de gener 2008 vaga en IB3

Readmissió companys i companyes acomiadats ja!

A tots els treballadors i treballadores de Salom-IB3, a tot el que vulgui manifestar-se: el 18 i 19 de gener tothom a la vaga!

Per la defensa dels nostres llocs de treball

Per la readmissió dels companys acomiadats

Per l'establiment d'un conveni col·lectiu en l’empresa

El passat 7 de gener, coneguda la trista notícia de l'acomiadament de 12 companys i companyes i l'amenaça tant de Salom com d'IB3 de posar en risc la resta de llocs de treball de la plantilla, es va realitzar una assemblea de treballadors a la seu de IB3.

En la mateixa es va decidir per unanimitat convocar una vaga per als dies 18 i 19 de gener, i indefinida a partir del 23 si és que no hi ha una solució abans.

Els punts de reivindicació de la vaga són:

- Estabilitat en l'ocupació. Per mitjà de la subrogació o les fórmules necessàries per a aconseguir-lo.

- Readmissió dels acomiadats.

- Represa de les negociacions del conveni.

A més es va decidir fer una concentració el dia 18 de gener a les 11 hores enfront del Consolat de Mar i una altra el 23 a la mateixa hora al mateix lloc, amb la diferència que en la del 23 després es mouria fins a la seu de Unió Mallorquina. Es va decidir a més crear una caixa de resistència conjunta entre tots els sindicats (UGT, CCOO, CGT, CNT) per a poder afrontar la vaga.

El terror capitalista exigeix una resposta.

Cal donar-la ja! L'única forma de parar-los els peus és recordar-los qui manté a qui. No ens van a silenciar, ja és hora que s'escolti la veu dels treballadors!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Dijous 17 de gener a les 20.00 hores

Néstor Majno, un campesino de Ucrania

(1996, França, dirigida per Hélène Châtelain)

***

Dijous 24 de gener a les 20.00 hores

Antes que anochezca

(2000, Estats Units, dirigida per Julian Schnabel)

***

Dijous 31 de gener a les 20.00 hores

Muhammat Ali: a través de los ojos del mundo

(2001, Regne Unit, dirigida per Phil Grabsky)

***

Tots el actes es duran a terme al local de CNT Palma

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Sólo cuatro parlamentarios de Balears se suman a la campaña mundial contra Guantánamo

Tan sólo cuatro parlamentarios y un diputado nacional se han sumado en Balears a la campaña mundial promovida por Amnistía Internacional (AI) cuyo objetivo es que Estados Unidos cierre la prisión de Guantánamo y concluya la guerra contra el terror que supone, dicen, "la vulneración de los derechos humanos.

Ni la presencia de aviones de la CIA en el aeropuerto de Son Sant Joan con personas detenidas ilegalmente a bordo ha servido para movilizar a los parlamentarios de Balears. Tan sólo Biel Barceló y Miquel Àngel Llauger, del Bloc, y Rosa María Alberdi y Antoni Garcías, del PSIB, además del diputado José Ramón Mateos, han respaldado la campaña. AI remitió una carta a cada miembro del Parlament y a los representantes de Balears en el Congreso y el Senado con la declaración pero sólo respondieron los citados, informó ayer el coordinador de AI en las islas, Francesc Segura. AI realizó ayer una performance ante el consulado de EEUU en Palma para exigir la clausura de Guantánamo.

M. Manso (Palma)

(Diario de Mallorca, 12-01-08)