Ateneu Llibertari Estel Negre

Excursions de l’Ateneu Llibertari Ses Coves

(Temporada 2007/2008)

·           Dia 9 de desembre. PUIG TOMIR

·           Dia 20 de gener. PUIG DE MASSANELLA

·           Dia 10 de febrer. CASTELL DEL REI Camí tancat, excursió reivindicativa

·           Dia 16 de març. VOLTES D’EN GALILEU - SERRA DES TEIXOS

·           Dia 13 d’abril. ORIENT - CASTELL D’ALARÓ

·           Dia 11 de maig. CALA EN BASSET, SANT ELM

·           Dia 15 de juny. TORRENT DE PAREIS

La sortida de totes les excursions serà a les 8 del matí a la Plaça des Bestiar (enfront Bar Londres), excepte Es Torrent de Pareis a les 6.30 hores.

Telèfon de contacte: 666 973 405. Confirmau l’assistència.

ÉS RECOMENABLE DUR CALÇAT DE MUNTANYA, IMPERMEABLE I CALCETINS DE RECANVI.

Aquest dies, arran de les detencions de professionals de clíniques on es fan interrupcions voluntàries d’avortaments a Barcelona, els mitjans de comunicació han creat una alarma social contra l’avortament digna dels pitjors temps criminalitzant els professionals i les dones.

Aquesta llei, com sempre hem dit des del moviment feminista no garanteix els drets de les dones a decidir ni dels professionals a exercir.

Per això ens sembla tan important tornar a clamar per la despenalització total de l’avortament i vindicar el dret a decidir, així com denunciar el morbo i sensacionalisme de la dreta i d'alguns mitjans contra la decisió de les dones.

***

La Xarxa de Dones per la Salut es manifesta en contra de les detencions que hi ha hagut a les clíniques on es realitzaven avortaments

La Xarxa de Dones per la Salut, formada per més de 22 associacions de dones feministes que lluitem per la millora de la salut amb perspectiva de gènere, volem manifestar la nostra posició sobre la insuficiència i les limitacions de l’actual llei d’avortament que ha convertit un dret de la dona en una cursa d’obstacles:

- Pels requeriments que son necessaris.

- Per les dificultats afegides pel fet de que no es doni el servei en molts dels centres públics (només un 3%).

- Per la manca de voluntat política, que ha mantingut la llei actual.

- Per permetre que l’objecció de consciència de grups de professionals, que de ser un dret reclamat com individual s’ha convertit en una actuació col·lectiva, impedint de fet l’exercici a tots els professionals d’un centre.

Tot això ha representat que la majoria de les dones que demanin avortar ho acabin fent en les clíniques privades i assumint els costos .

Les detencions semblen doncs un nou atac contra el dret a l’avortament de les dones i vers les clíniques que el practiquen, que feia temps no sentíem de manera tant insistent.

Però les dificultats no venen solament de la llei. El difícil i desigual accés que existeix en el territori català a la informació sobre salut sexual i reproductiva; la insuficient actuació històrica, que pensem que no està prou corregida, sobre els grups més vulnerables; les dificultats per tirar endavant embarassos que serien desitjats en altres condicions socials i econòmiques; tot això comporta una situació kafkiana per moltes dones i pensem que cal urgentment corregir.

Xarxa de Dones per la Salut

Ca la Dona – Casp, 38 pral. – 08010 Barcelona

Telèfon 616.938.162 (Carme Catalán)

www.xarxadedonesperlasalut.org

accio@xarxadedonesperlasalut.org

El col·lectiu «Revolta Blanc-i-Blava» (penya antifeixista d'animació de l'Atlètic Balears) volíem organitza una Jornada contra el racisme  el proper diumenge 2 de desembre a les 10.30 hores davant del bar Atlètic Balears (cap de cantó entre els carrers de Tomàs Rul·lan i Sant Ignasi).

Per a dubtes o més informació podeu adreçar-vos al correu electrònic revolta07@gmail.com

Us hi esperem!

Demà 29 de novembre continua el cicle de cinema alternatiu que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

Qué hacer en caso de incendio (2001)

de Gregor Schnitzler

Sis amics formen un grup anarquista al Berlín dels anys vuitanta. Lluiten per fer realitat els seus somnis d'un futur de total llibertat i igualtat. Un dia, decideixen crear una bomba casolana i la col·loquen dins de la zona adinerada. El temps passa i la bomba mai no arriba a fer explosió... fins que transcorreguts uns anys finalment explota. Ara la policia segueix el seu rastre, per la qual cosa decideixen reunir-se de nou per pensar com salvar la seva situació.

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Francisco Carrasquer: testimoni i vigència

Tàrrega (Urgell, Lleida)

del 29 de novembre a l'1 de desembre de 2007

Nascut a Albalate de Cinca (Osca) l'any 1915, Francisco Carrasquer compta amb 92 anys d'edat i resideix actualment a Tàrrega. El lligam amb la ciutat s'estableix a partir del seu matrimoni amb Maria Antònia Vidal, filla de la capital de l'Urgell. Recentment ha estat distingit amb el «Premio de las Letras Aragonesas» que concedeix el govern autonòmic d'Aragó. Durant la Guerra Civil, Carrasquer fou un milicià llibertari que lluità en la mítica Columna Durruti. Empresonat pel franquisme, fugí a França l'any 1948, es llicencià en Psicologia i es doctorà en Llengua i Literatura Hispàniques. Durant la seva vida ha exercit de professor universitari, traductor (ha publicat més d'un centenar de llibres), i escriptor, conreant els gèneres de la novel·la, l'assaig i la poesia. Les Jornades Llibertàries han rebut l'adhesió per escrit de l'escriptor Juan Goytisolo.

Un nodrit grup d'historiadors i intel·lectuals targarins han constituït la «Comissió Cívica Francisco Carrasquer» amb l'objectiu de retre un homenatge a aquesta destacada figura del moviment anarquista del nostre país. Amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tàrrega.

Programa en pdf

Xerrada col·loqui:

«Procés d'esclavatge del segle XXI:

invisibilització dels pobles marginals colombians»

A càrrec de François Gravel,

director acadèmic de la Universidad del Pacífico (Colòmbia)

Dilluns 26 de novembre de 2007 (20.30 hores)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Palau Reial, 9, 2n (Palma)

François Gravel (Trois Rivieres, Quebec, 1962) és pregrau universitari en Tècnica en Arquitectura (Canadà) i en Educació Bàsica Primària (Colòmbia), i director acadèmic de la Universidad del Pacífico (Colòmbia). Les seves línies d'investigació són: acostament de les noves tecnologies als grups ètnics, desenvolupament dels mitjans de comunicació, enfortiment de la societat comunitària, planejament i gestió del turisme regional, entre d'altres. Els projectes de recerca en els quals treballa es centren en l'etnoeducació a Cauca i Nariño, el Portal Ecoturístic i multicultural del Cauca, la xarxa colombina d'educació i de grups ètnics, etc. François Gravel investiga per a la construcció d'una proposta de formació d'educadors, mitjançant l'anàlisi de l'educació bàsica i el paper de l'escola en les comunicacions indígenes eperara siapedaara del Pacífic colombià.

Aquesta xerrada està especialment dirigida a educadors, antropòlegs, professionals dels mitjans de comunicació i a qualsevol persona preocupada en la defensa dels Drets Humans.

Descarrega el cartell en pdf i penja'l

No tornaré a votar cap dels partits de govern, ni dels anteriors, ni de l'actual. I no ho faré perquè són absolutament inútils. No es tracta de fer estelles dels actuals governants des del punt de vista progressista, que no ho són. Es tracta de fer-ne estelles per la seva incompetència i ineficàcia en la gestió.

El mes de novembre les oficines del SOIB s'omplen de gent, i ho saben des de sempre. Intentar gestionar qualsevol cosa amb el SOIB esdevé gairebé impossible per manca de personal. Els aturats i aturades que es volen inscriure no disposen ni de minuts, i més aviat es perden els nervis i et tracten a potades.

Quan una o un es vol inscriure a GESMA succeeix el mateix: llargues cues precedeixen al torni vostè demà perquè la seva còpia del certificat de contracte que l'empleat veu en l'original no és plenament llegible. Ni ho serà mai perquè l'original de fa 15 anys no ho era i la fotocopiadora no fa miracles.

Aquest document no és compulsable per així.

Les hores dels desocupats no valen res, i es poden tirar hores i hores a l'espera del torn.

Si aquest és un govern de "progrés", és preferible el desgovern, perquè posar-se al servei de la ciutadania no és així.

Sembla que som els ciutadans i ciutadanes els que han de passar sempre pel sedàs de la burocràcia administrativa que en res ha canviat des del franquisme. No han après en absolut que som les ciutadanes i ciutadans els que els paguem perquè ens serveixin. En la vida em après que els polítics, a esquerra i dreta només es serveixen a si mateixos.

Jo som d'esquerres i no ells, i per així, perquè només es serveixen a si mateixos no els pens tornar a votar.

A les properes eleccions o votaré un partit d'esquerra que no governi o no votaré. Dels que hi ha ara no en pens votar cap ni un.

Palma, 19 de novembre de 2007

Joana Dalmau Barceló

El Parlament, on resideix la sobirania popular segons els textos legals, dempeus, aplaudeix Fernando Fernán-Gómez, l'anarquista. El president del Govern socialista, l'alcalde conservador de Madrid, el ministre de Cultura. L'Estat, i el país, davant la bandera roja i negra. La mateixa que molts pretenen criminalitzar avui ben igual que fa un segle. L'últim acte de l'actor més genial.

Demostra, a qui vulgui entendre, que l'amor lliure, el suport mutu, la fraternitat, l'internacionalisme, el pacifisme, la justícia social, l'emancipació dels explotats i altres aspiracions llibertàries, no són idees de violents grupuscles radicals antisistema afins a l'extrema esquerra amb obscures connexions a muntanyes no molt llunyanes.

Igualar els feixistes, presents als carrers amb assassinats recents i continuats, com s'està fent, més o menys sorneguerament, amb els anarquistes, fent servir el suat argument segons el qual els extrems es toquen, és absurd i, sobretot, molt mal intencionat. No és cert ara ni ho va ser mai. Fernando Fernán-Gómez no era un extremista ni res de semblant. Còmic de professió, persona raonable, tipus cabal, equilibrat, culte, proper, valleinclanesc, renaixentista, etern perseguidor dels misteris del lliure albir, obrer de l'escenari i acadèmic. Irreprotxable ciutadà.

Al teatre, a la vista de tothom, sobre l'escenari, Fernando Fernán-Gómez, recita els seus últims versos muts embolcallat en la bandera anarcosindicalista. Fora, al carrer, fa fred. A les parets cartells contra la immigració. En els periòdics i les ràdios racisme de baixa intensitat; immigració ordenada, caritat, condescendència. Ningú no parla de fronteres criminals ni de l'odi als pobres, tan feixista. Si els immigrants vinguessin amb diners, com ho van fer els fugitius nazis als quaranta, els turistes europeus a Benidorm i similars durant els seixanta o els xeics àrabs a la Marbella dels setanta, els qui els assassinen i apallissen anirien a rebre'ls a Barajas amb una banda de majorettes, l'estudiantina de Dret, demostracions folklòriques i un vi espanyol. Rics contra pobres. Aqueixa és la qüestió.

Aquest cas, el de rics contra pobres, il·lustra perfectament la debilitat del raonament, més bé tic mental, segons el qual els extrems es toquen. Els qui són extremadament rics i els que són extremadament pobres igualats en les consciències dels professionals de l'equidistància. Els qui maten i els qui moren en el mateix fang.

Encara que el temps hagi esborrat el caminoi, Fernando Fernán-Gómez i altres com ell han deixat pistes. En temps de confusió, d'intoxicació i de violència extrema, a Lavapiés i a deserts llunyans, una veu clara i rotunda s'aixeca sobre la resta sense dir res. Des del silenci ens arriba una última voluntat emocionant de l'anarquista mort. Perquè no hi hagi dubtes. La roja i negra.

Abel Ortiz

Dissabte 24 de novembre de 2007,

a l'Espai Obert (Violant d'Hongria, 71) de Barcelona

Projecció del documental d'Hélène Châtelain, editat per l'Ateneu Llibertari Estel Negre Néstor Majno, un campesino de Ucrania i xerrada a càrrec d'Ignasi de Llorens

Ho organitza la revista Polémica

Us hi esperem!