Ateneu Llibertari Estel Negre

Air Berlin ha demostrat novament el seu menyspreu a la llengua catalana i a la nostra cultura. Ho ha fet aquest cop amb un editorial escrit pel president de la companyia a la revista que reparteixen als passatgers dels seus vols. La companyia alemanya té seu a Mallorca i des d'allà fa anys que fa mans i mànigues per desprendre's d'allò que diuen que els fa tanta nosa: la catalanitat del territori i la seva gent. Tanmateix, no renuncien a fer negoci amb els nostres diners. És a dir, volen els nostres diners, volen el nostre paisatge i el seu atractiu turístic, però no ens volen a nosaltres. Cal dir-los clarament que si no hi ha una rectificació explícita per part seva i un canvi radical en el seu tracte a la nostra llengua, hi haurà un boicot i campanyes de desprestigi de la seva companyia i el que ells mateixos representen.

Dijous 12 de juny a les 20.00 hores

Escape de Sobibor

(1987, Estats Units, dirigida per Jack Gold)

***

Dijous 19 de juny a les 20.0 hores

La fuga de Segovia

(1981, Estat espanyol, dirigida per Imanol Uribe)

***

Dijous 26 de juny a les 20.0 hores

Trelew, la fuga que fue masacre

(2004, Argentina, dirigida per Mariana Arruti)

***

Tots el actes es duran a terme al local de CNT Palma

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Xerrada debat

Economía y anarquismo

a càrrec de José Luis Velasco

economista, historiador de les doctrines econòmiques, exsecretari general de CNT, assessor juridicoeconòmico de CNT i d'altres organitzacions afins

Divendres 6 de juny a les 20 hores

a la seu de l'Ateneu Llibertari Estel Negre

Palau Reial, 9, 2n (Palma)

Ho organitza: Ateneu Llibertari Estel Negre

Us hi esperem!

Es Jonquet és una de les poques barriades de Palma que encara conserva el seu caràcter tradicional: carrerons, placetes, els molins...

Per variar, dos macroprojectes urbanístics amenacen es Jonquet: la macroconstructora ACCIONA pretén construir tres grans blocs d'edificis de luxe, tres plantes de pàrking, un gran centre comercial de més de 2.100 metres quadrats...

Els veïnats des Jonquet ens estam mobilitzant per tal d'aturar aquest projecte i sol·licitar que es Jonquet sigui declarat Bé d'Interès Cultural (BEC), pel seu valor patrimonial excepcional.

Per ajudar-nos a aturar els projectes urbanístics, vos convidam el proper dissabte, 7 de juny, a partir de les 20 hores a venir a es Jonquet. Montam una festa reivindicativa: hi haurà música (Arpellots Havaneres Band i Whisky Facile), menjar, begudes, rom cremat, xeremiers, caparrots, recollida de signatures, venda de camisetes «Salvem es Jonquet»...

Us hi esperem!

***

Salvem es Jonquet

Els molins des Jonquet, almanco des dels passats anys 50, defineixen una imatge emblemàtica de la ciutat. Bé en parla en Manuel Sanchis Guarner al seu entranyable llibre: Els molins de vent de Mallorca, del seu valor de visió suggerent i amarada d’encant. Perquè les seves torres ocupaven i ocupen una posició paisatgísticament estratègica, guaitant cap a la mar, al Mollet, al Moll Vell, al passeig Marítim. No és de bades que, en els anys previs a l’anomenat "boom turístic", certes imatges del barri servissin ja per il·lustrar algunes de les postals més suggeridores del moment.

Tota la zona constitueix un magnífic exemple d’arquitectura popular, d’urbanisme popular; un agradós conjunt de cases blanques, de pujades, d’escaletes, de carrers estrets i sinuosos; un bell grup de cases agombolat entre el carrer de Sant Magí i la mar. Sens dubte es Jonquet constitueix un conjunt històric amb totes les lletres, tal com els defineix la UNESCO, la Unió Europea i les nostres lleis de protecció del patrimoni. Un conjunt històric que, tal com preconitzen aquestes institucions, s’ha de preservar.

Però l’avarícia de l’especulació no s’atura davant d’això, perquè ara sembla que determinats interessos empresarials s’han sabut enginyar per eludir previsions proteccionistes i aigualir-nos la festa. Sí, sembla que s’han enginyat perquè l’Ajuntament canvïi una normativa més proteccionista per una altra que ho és molt poc; tot s’hauria cuinat en aquestes darreres legislatures de govern de la dreta --esperam un canvi en aquest sector polític, que mai més dreta sigui sinònim de destrucció del patrimoni ni de corrupció urbanística. Sí, sembla que ara ens volen privar de gaudir del conjunt del barri tal com l’ha definit la nostra història, la nostra tradició. Davant d’això, no ens preocupa tant que alguna de les noves construccions que s’hi han fet o la definició de les noves escales, les que pugen des dels rentadors, no ens acabin d’agradar. Ni ens preocupa tant que els molins, que hostatjaren cabarets com l’anomenat Jack el negro, encara no s’hagin desembarassat de tants d’afegitons. Ni ens interessa, de moment, ponderar si la intervenció paisatgística sobre els terrers ha estat la més adequada.

Danys irreversibles

El que sí ens preocupa de veres són els danys irreversibles que sembla que es podrien fer aviat en es Jonquet si ningú no hi posa remei. Per parlar-ne hem de començar per esmentar que s’hi destruïren fa una partida d’anys uns petits carrers i les casetes que els definien, un fet molt penós per ell mateix i més encara si pensam que darrere d’aquest desastre en podrien venir de majors. Perquè, afegint-hi uns terrenys buits que hi havia su-allà, ara volen substituir els antics carrers per grans blocs d’edificis d’habitatges plurifamiliars amb dos pisos de pàrquings i centres comercials –amb accés rodat des dels terrers? Quina és la magnitud de la tragèdia? Si la major part de les cases des Jonquet, les destruïdes també, són plantes baixes o per molt tenen un pis; ara les noves construccions serien, per comparació altíssimes; sembla que guaitarien amb quasi 15 metres d’altura –a la qual hauríem d’afegir la d’un terraplè aberrant- per darrere dels molins...

Aquests grans blocs d’edificacions tampoc no respectarien els traçats dels carrerets destruïts, ni les tipologies tradicionals –habitatge unifamiliar o petit habitatge plurifamiliar–, ni les alçades i volumetries preexistents, ni l’estructura del petit comerç esporàdic situat a les plantes baixes, ni la topografia de la zona, ni les antigues parcel·les, ni un sant remei... Davant d’aquesta gran aberració, davant d’un desgavell tan someral, ha sorgit un cert moviment contrari a tant d’abús contra el nostre patrimoni; ha sorgit l’inici del que pot arribar a ser un gran moviment d’oposició dels veïns a la destrucció des Jonquet. Tanta de sort, no tot havien de ser males notícies.

Nosaltres ens volem sumar a aquesta oposició, volem dir amb tots ells: "Salvem es Jonquet", volem aportar arguments a favor de la seva causa, que és la nostra. De fet pensam que ja n’hem aportat molts, hem parlat de la necessitat de conservar, al barri, usos, tipologies, traçats de carrers, parcel·les, alçades, volumetries, topografia; de la necessitat de protegir, de preservar aquest extraordinari i valuós conjunt històric. Hem parlat de com la UNESCO, la Unió Europea, la nostra comunitat autònoma protegeixen conjunts històrics com es Jonquet. Per ara ja no volem afegir més arguments, no, pensam que ja només ens resta desitjar que la dreta –en democràcia totes les opcions polítiques són respectables si hi ha honradesa– recondueixi les seves actuacions; que l’esquerra, ara a Cort, pugui adobar tant de desgavell. Però, dit això, ens resta encara sintetitzar i repetir estrictament per concloure aquest escrit: "Salvem es Jonquet".

Àngel Francesc Gené

(Diari de Balears, 03-06-08)

Dimarts, 3 de juny a les 19.30

Trobada amb el Col·lectiu de Massa Crítica a l’Agència del Voluntariat on donaran a conèixer el seu moviment, els avantatges d’utilitzar la bicicleta com són la reducció del trànsit, la contaminació, despeses, estrès,... és una oportunitat d’encontre de persones que utilitzen o tenen curiositat a utilitzar la bici a Ciutat.

Dijous, 5 de juny

Activitats organitzades per:

ALCAIB: Associació de Llicenciats en Ciències Ambientals de les Illes Balears organitza:

Organitza una diada que es celebra a Palma, al Parc de la Mar, de 9 a 14 hores. Es realitzaran cinc tallers diferents i un espectacle de sensibilització ambiental. A més, es comptarà amb la col·laboració d’altres entitats vinculades a la protecció i millora del medi ambient que exposaran informació i/o realitzaran activitats sota un mateix propòsit:

augmentar la consciència social dels més joves envers la problemàtica ambiental.

MASSA CRÍTICA organitza:

- Taller de confecció de senyals d’aparcament de bicicletes, que col·locarem en indrets adients de Ciutat.

- Posada a punt de les bicicletes per fer el recorregut 18’30 h a la Plaça d’Espanya

- Convocatòria mensual de la Massa Crítica per fer una passejada col·lectiva en bici 19’30 hores a la Plaça d’Espanya

- De les 17  les 19 hores. Massa Crítica participaran en el programa de ràdio “Dos i Dos son 22” dedicat íntegrament al transport sostenible. A Radio Ona Mallorca, freqüència 98.0

Xerrada debat

Economía y anarquismo

a càrrec de José Luis Velasco

economista, historiador de les doctrines econòmiques, exsecretari general de CNT, assessor juridicoeconòmico de CNT i d'altres organitzacions afins

Divendres 6 de juny a les 20 hores

a la seu de l'Ateneu Llibertari Estel Negre

Palau Reial, 9, 2n (Palma)

Ho organitza: Ateneu Llibertari Estel Negre

Us hi esperem!

Millor que ens comencem a oblidar de celebrar els 50 anys de la famosa revolta de París

Semblava com, d'una manera o altra, la pràctica totalitat dels que escrivien sobre aquest assumpte se sentien obligats a marcar distància, a través de diferents estratègies teòriques (el que n'ha quedat i el que no n'ha quedat, l'herència positiva i totes les patologies socials transmeses, la dreta i la seva voluntat de rescriure la història, etcètera), d'aquells successos, i una coincidència així potser es mereix un moment d'atenció.

En un altre lloc i en el marc d'un debat diferent, jo mateix escrivia no fa gaire que el maig del 68 s'havia convertit en un "lloc simbòlic de pelegrinatge per als que han fet la cinquantena". Després d'excusar-me per l'autocita, m'atreveixo a afirmar que potser aquest sigui un fil del qual valgui la pena tibar per explicar tanta distància.

No pretenc passar revista a tots els articles rellevants que s'han publicat durant aquest mes llarg, ni, menys encara, assenyalar amb el dit cap opinió. L'autèntica intenció d'aquest text és la ben modesta de voler mostrar fins a quin punt aquest esdeveniment concret que solem subsumir sota la rúbrica maig del 68 exemplifica bastant bé una manera de relacionar-nos amb el nostre propi passat. Una manera que --més enllà de la coneguda retòrica sobre els beneficis que comporta no deixar caure en l'oblit les experiències passades, especialment per no perseverar en els errors-- conté més aviat una voluntat de defugir l'examen crític de la història, especialment sobre aquells episodis en els quals, d'una manera o altra, ens vam veure involucrats.

D'entrada, hi ha un primer denominador comú entre un ampli sector dels crítics/displicents que han anat escrivint en relació a aquest tema i que bé es podria enunciar així: aquell maig ja no té res a veure amb nosaltres. Per a tots aquests articulistes, els esdeveniments parisencs estarien remetent a un temps, a una circumstància, a un escenari polític, social i cultural, amb el qual no els és possible identificar-se, al qual no poden referir cap experiència personal, del qual, en definitiva, només els és donat fer una anàlisi teòrica, anàloga a la que podrien fer d'un altre moment igualment llunyà.

Un segon denominador comú el compartirien precisament els que, a diferència dels del primer grup, reivindiquen la dimensió viscuda dels esmentats fets com l'element clau per a la seva anàlisi. D'aquesta immediatesa amb els fets mateixos no deriva una fidelitat a les seves posicions de llavors, com s'adverteix des del començament d'aquest article, sinó més aviat al contrari. És com si, sense atrevir-se a dir-ho d'una manera gaire oberta, ens volguessin transmetre als lectors un missatge semblant a aquest: qui més autoritzat que jo, que vaig passar per tot allò, per mudar de pell i adoptar ara la posició teòrica i política que consideri més convenient (per allunyada que quedi del meu origen).

Els dos grups, per allunyats que puguin semblar en principi, comparteixen un supòsit gens obvi: que la consciència dels individus que van viure una determinada situació constitueix l'indicador més valuós i fiable del sentit i l'abast d'aquesta. Però ens sobren arguments per provar que la condició de protagonista de cap manera garanteix l'adequat coneixement del que a l'individu li va passant (a vegades fins i tot al contrari: el més directament afectat per una cosa és l'últim d'assabentar-se'n).

Potser, en el fons, en cap moment es va tractar d'entendre el que va passar, sinó d'una altra cosa, anticipada en l'autocita del principi. Maig del 68 fa molt que es va convertir en l'episodi fundacional de l'èpica d'una generació. Aquesta funció ni redimeix ni condemna (al cap i a la fi, totes les generacions que han existit a la història han procedit de manera semblant). Però sí que explica una cosa important. La generació presumptament seixanta-vuitista és una generació amortitzada des de gairebé tots els punts de vista. La generalitzada reserva a tot el que va protagonitzar expressa en gran mesura la prevenció de molts per aquest grup. Potser els que van viure aquella primavera necessiten emancipar-se (més val tard que mai) d'una icona generacional que s'ha acabat convertint en un autèntic superjo tutelar. I potser els fets mateixos requereixin, per alliberar l'explosiva càrrega d'excés que sempre van contenir, desprendre's del marcatge dels que s'entossudeixen --reivindicant la condició de protagonistes o de legítims hereus, tant hi fa a aquests efectes-- a apropiar-se'ls.

De tota manera, i per si de cas, millor que ens comencem a oblidar de celebrar els 50 anys d'aquell famós maig. Decididament, la commemoració ja no dóna més de si.

Manuel Cruz,

catedràtic de Filosofia de la UB i director de la revista Barcelona Metrópolis

(El Periódico de Catalunya, 31-05-08)