Ateneu Llibertari Estel Negre

Durant la nit del 6 de desembre un jove estudiant de 16 anys, Alexandros Grigoropulos, va rebre dispars a pocs metres per una patrulla de policia a la cèntrica plaça d'Eksàrjia d'Atenas (Grècia). Malgrat ser ràpidament porta a l'Hospital Centra d'Evangelismos, les ferides produïdes per arma de foc han ocasionat la seva mort. Diverses webs contrainformatives gregues han relacionat el jove mort amb col·lectius llibertaris. La resposta dels grups anarquistes no s'ha fet esperar, produint-se greus enfrontaments arreu del país.

El diari pseudoprogressista El País afirma que els trets es produïren quan el jove pretenia llançar un còctel molotov contra el cotxe patrulla. No obstant això, testimonis presencials asseguren que «només hi hagué una discussió verbal entre un grup de joves i els dos agents policíacs. Tot seguit, un policia desparà directament contra un d'ells».

Algunes fonts indiquen que la presència policíaca al barri Eksàrjia poc entendre's com a una provocació per part d'un grup de joves que, sembla, començaren a increpar-los. Poc després, «una botella buida o un brick» fou llançat contra el cotxe, per la qual cosa els agents baixaren del cotxe en actitud agressiva. Instants després un policia va treure l'arma i disparà contra el jove al cor.

Eksàrjia és una cèntrica plaça de la capital grega que ha servit d'escenari per a nombroses lluites socials. Durant els caps de setmana sol estar freqüentada per persones vinculades a diferents grups del moviment anarquista grec.

Després de produir-se aquests fets han començat a desenvolupar-se greus enfrontaments a Eksàrjia que s'han escampat per les principals ciutats del país, com Tessalònica, i fins i tot a Iraklio, ciutat de l'illa de Creta. Cal assenyalar com algunes persones han bloquejat l'entrada a l'hospital per impedir l'entrada de la policia.

Diversos col·lectius anticapitalistas estan realitzant crides a la mobilització general.

Fotos i vídeos (La Haine)

Vídeos (A las barricadas)

Fotogaleria (El País)

Seguiment de la mobilització (en grec)

Seguiment de la mobilització (en castellà)

El passat 26 de novembre es va constituir a Inca la plataforma «Gent Activa», un col·lectiu de persones provinents de diferents moviments socials, decebuts amb les polítiques i actuacions dels partits progressistes de Mallorca. L'objectiu d'aquest grup es incidir en la vida política dels nostres pobles i ciutats, intentant dur a terme vertaderes polítiques d'esquerres, per tal de construir unes viles més lliures, justes, solidàries i sostenibles.

«Gent Activa», sorgeix després de dos anys del Govern Autonòmic de «Centre-Esquerra». Hem constatat que el PSOE, PSM-EN, EU, EV i ERC han renunciant a realitzar unes vertaderes polítiques d'esquerres. «Gent Activa» neix amb una voluntat de representar a aquests ciutadans i ciutadanes que volen aturar la destrucció del territori, acabar amb les desigualtats socials i aconseguir una societat més arrelada i lliure. A l'hora que creuen que altre forma de fer política és possible.

Amb aquest objectiu realitzarem tot un seguit de reunions, la propera el pròxim gener a Lloseta, on debatrem quines son les millors eines per assolir aquests objectius. Com a primera passa, hem posat en marxa un blog d'internet, on tothom que vulgui podrà conèixer les nostres activitats i fer les seves aportacions: gentactiva.balearweb.net i una direcció de correu electrònic: gentactiva@gmail.com

Estam a la vostra disposició.

***

Comunicat sobre Son Espases

Des de la plataforma «Gent Activa» no volem aixecar més rebombori  envers la traïció que ha suposat cap als votants la decisió de dur endavant la construcció de l'hospital de Son Espases. Ara bé, i al marge de l'enorme despesa i  la gran destrucció del territori que ja s'han fet ben paleses, un cop s'ha constatat la presència a Son Espases d'un jaciment arqueològic que pot esdevenir clau per a l'estudi d'un moment poc conegut de la nostra història (el talaiòtic final i l'ocupació romana, als voltants del canvi d'era), veiem del tot necessari engegar un programa d'estudi de dites restes arqueològiques i continuar les obres per vessant que no afectin el jaciment. Només demostrant un sincer interès pel coneixement de la nostra història, i per tant de la nostra identitat, i la conservació del nostre patrimoni històric i cultural, l'actual equip de govern podria arribar a redimir les seves culpes pel greu error que ha comès.

Per això demanem que les institucions implicades en la protecció de les restes de Son Espases:

a) Donin a conèixer exactament al conjunt de la ciutadania el programa d'estudi de les dites restes arqueològiques abans de moure-les de lloc.

b) Que dins el Govern Balear s'abandoni tota actitud obscurantista cap a Son Espases i que es prioritzi un criteri patrimonial per sobre d'altres a l'hora de realitzar l'estudi del jaciment.

Gent Activa

Són pocs dies els que els resten als mitjans per copar tota l'actualitat informativa amb un sòl tema: el trentè aniversari de la Constitució espanyola. Els mitjans al servei del poder, com a bons lacais, ens instaran a celebrar aquesta trista efemèride que commemora les tres dècades que portem sotmesos al jou que ens oprimeix; o més ben dit, a la seva darrera eina, doncs el jou ha sigut sempre el mateix. I és ara més que mai quan no s'avergonyeixen de demostrar-ho. Només cal fer una ullada a l'ús que se n'ha fet d'aquest text. En nom seu s'ha il·legalitzat, empresonat, manipulat, silenciat, censurat, torturat i assassinat. En nom seu ens han volgut fer escoltar les seves mentides i creure'ns les seves veritats. I en nom seu han volgut callar les nostres veus.

L'any 1978 la classe dominant, la burgesia, marcava a través de les institucions de l'Estat les seves regles del joc. Ens imposaren allò que eufemísticament anomenaren norma jurídica suprema. Aquell pamflet que volgueren vendre com a concessió al poble treballador després de tants anys de patiment no fou més que la garantia de la perpetuació de les desigualtats. Ha sigut la justificació darrera de la repressió social, el menyspreu de la nostra identitat nacional, i tantes altres coses més que ens han mantingut sotmeses i sotmesos al seu poder. En què beneficia la Constitució espanyola a les treballadores i treballadors? En la llibertat d'expressió que treuen com els hi convé? En l'habitatge digne que mai no els hem pogut pagar? En la crisi a la que ens ha abocat la seva economia de mercat? O potser en el respecte a la integritat física i moral que sistemàticament violen els aparells repressors de l'Estat? Dades de la Secretaria General d'Institucions Penitenciaries xifren la població reclusa de l'Estat espanyol en 72.171 persones. Mai les seves presons havien estat tan plenes. És aquesta la societat a la que aspiren? Aquesta és la societat que ells han creat.

L'Estat justifica la seva pròpia existència en la necessitat indubtable de les lleis. Aquesta mentida es basa en el menyspreu de la capacitat dels pobles per organitzar-nos i per defensar-nos de les grans maldats que ens suposen per naturalesa. El que no diuen és que aquestes maldats són intrínseques al sistema social capitalista i jeràrquic. Estan associades a valors propis de l'economia de mercat, que les fomenta i les defèn en tant que instruments per augmentar la competitivitat i implantar la llei del més fort. Cal demostrar-los que les seves lleis ni les volem ni les necessitem, perquè som capaços de crear alternatives sense la tutela dels professionals de l'estafa, l'engany i la corrupció que hom coneix com polítics.

La Constitució espanyola, ans al contrari del que sempre ens han volgut fer creure, ni la demanà el poble, ni la feu el poble, ni pertany al poble. Fou un xantatge que ho deixà tot «atado y bienatado» (monarquia, repressió, etc.). Amb la seva Constitució marcaren les regles de la nostra opressió. I si les marcaren és perquè hi havia d'altres que no eren les seves, que no havien fet ells, sinó nosaltres. Regles basades en l'absència de qualsevol forma de jerarquia o coacció. Regles basades en la llibertat de l'individu i la igualtat amb els seus versemblants. Regles basades en la solidaritat, l'autogestió i la destrucció de qualsevol forma d'opressió començant pel seu màxim exponent: l'Estat. El nostre poble no necessita aquesta Constitució. Però ni aquesta ni cap altra. No volem una societat de rics i pobres, d'opressors i oprimits, de misèria i d'ostentació. La llibertat del poble és el malson del seu govern. I és per això que dia a dia hem d'enfortir la nostra lluita, alliberar espais i construir pam a pam la sòlida senda cap a la revolució social.

Per uns Països Catalans lliures i llibertaris i per la revolució social a tots els pobles del món,

Visca la terra! Mort a l'Estat!

Negres Tempestes

Manifestació, míting i xerrada contra la jornada laboral de 65 hores setmanals

Dissabte 13 de desembre a les 12.00 hores

Sortida: plaça d'Espanya de Palma

El pròxim 17 de desembre de 2008 el Ple del Parlament Europeu votarà si s'aprova o es rebutja la directiva europea que allargarà la jornada laboral a 65 hores setmanals.

Per aquest motiu, per al pròxim 13 de desembre la CNT de Palma ha organitzat una manifestació, un míting i una xerrada contra aquesta mesura que no pretén cap altra cosa que explotar i esclavitzar a la classe treballadora.

Aquest acte forma part de la campanya que el nostre sindicat està duent a terme contra aquesta nova mesura abusiva de l'Europa del Capital.

Ens oposem rotundament a aquesta forma de voracitat i explotació esclavista. I continuem defensant la jornada laboral de 30 hores setmanals sense reducció salarial, perquè treballant menys treballem tots.

És per tot això que des de CNT impulsem aquesta manifestació.

Si vols manifestar el teu rebuig contra la directiva europea de les 65 hores setmanals, vine dissabte dia 13 de desembre a les 12 hores a la plaça d'Espanya de Palma.

T'hi esperem!

Enllaços relacionats:

cnt.es/node/542

www.20minutos.es/noticia/387682/0/trabajar/60/horas

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Marta Bestard i Nigorra, una d'aquestes joves mallorquines que s'atansa a la realitat que viuen altres pobles del Planeta, com són ara els del Sud, em convida a assistir a unes xerrades que organitza a Palma la seva ONG «IGMAN-Acció Solidària», sobre Xiapas i el conflicte que viu aquesta comunitat indígena.

Pretenen difondre la lluita zapatista i les fites aconseguides durant aquests vint anys d'existència dels indígenes zapatistes i de guerra de baixa intensitat que viuen per part del govern mexicà.

Els indígenes de Xiapas viuen en lluita des de fa segles però ara intenten autogestionar-se i lluitar per sortir endavant.

Em diu que volen parlar de com ho fan mitjançant projectes com col·lectius d'agricultura, cafè orgànic per comerç just, educació autònoma, medicina tradicional, tenint com a punt de referència tres dels lemes difosos  per ells:

"Per un món on hi càpiguen tots els móns"

"Manant, obeint: el poble mana, el govern obeeix"

"Un altre món és possible"

A partir dels documentals enregistrats, realitzats i editats pels propis indígenes, amb el suport de l'associació «Promedios A.C» (col·lectiu de Xiapas), les comunitats indígenes zapatistes volen donar la seva visió i denunciar la situació en la qual viuen.

Em fa a saber que també es podrà adquirir aquest material a les xerrades, per col·laborar a seguir amb els seus projectes i perquè se'n pugui difondre la lluita i els objectius que tenen marcats.

La feina de na Marta i la seva ONG «IGMAN-Acció Solidària» és dur el material d'allà a tot el país perquè també col·laborem amb «Promedios» i amb projectes directament relacionats amb els vídeos.

Us hi esperem!

 

Hi intervindran:

Carlos Giménez, guionista i dibuixant, autor de 36-39 Malos tiempos, Paracuellos...

Antoni Marimon, professor d'Història Contemporània de la UIB

Manel Suárez, vicepresident de la Associació Memòria Històrica de les Illes

Jaume Salvà i Lara, crític de còmic i historiador de l'art

Divendres 5 de desembre a les 20.30 hores

al Casal de Joves de Llevant

(Pere d'Alcàntara Penya, 10 / Palma)

Aquest dijous 4 de novembre,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Recorregut:

- Començament: Plaça d'Espanya, Avda. Alexandre Rosselló, Porta de Sant Antoni.

- Canvi de sentit: Plaça d'Espanya, Avda. Comte Sallent, Blanquerna, Bartomeu Pou, Ausias March, General Riera, Batle Massanet, Plaça París, Colliure, Sant Vicenç de Paul, General Riera, Avda. Comte Sallent, Via Alemanya.

Massa Crítica

971 207 441

El divendres 12 de desembre començarà a l'Ateneu un «Cicle de cinema i literatura» on estudiarem les relacions existents entre determinades obres de la literatura i les versions cinematogràfiques que sobre aquestes s'han realitzat. El divendres 12 parlarem del llibre de Bohumil Hrabal Llegendes i romanços de cec (Destino) [Anuncio una casa donde ya no quiero vivir (Aleph), en castellà] i visionarem la pel·lícula Alondras en el alambre, de Jiri Menzel, basada en un dels seus contes. La lectura prèvia del llibre no és obligatòria en absolut, però és sempre recomanable. Després del visionat parlarem de l'obra literària i de la seva versió fílmica acompanyats amb un soparet.

Ja sabeu si els divendres voleu veure bon cinema, parlar de literatura i menjar amb companyia, podeu anar a l'Ateneu Llibertari Estel Negre.