Ateneu Llibertari Estel Negre

Una sentencia emesa per la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha establert que les persones que decideixin apostatar no poden exigir a l'Església l'anotació del seu abandonament de la fe catòlica en la seva partida de baptisme. Considera la sentència que els llibres de baptisme no tenen la categoria de fitxer i, per tant, no estan sotmesos a la Llei de Protecció de Dades.

Sóc un obrer assalariat i no sé si els nostres màxims jutges van a missa cada diumenge, o si creuen que no hi ha major inspiració que la dictada per l'Església catòlica, encara això vagi en contra de la lletra i de l'esperit de la Constitució (cap. II, art. 16.2), on diu que «ningú no podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creença». No sé si tergiversen el diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua i la seva definició de la paraula «dato».

Amb aquesta sentència posen de manifest que la seva intenció és que els ciutadans, encara que siguin majors d'edat, no poden modificar els registres o fitxer on sos pares deixaren constància de l'adhesió o de la filiació de sos fills al catolicisme mitjançant el baptisme. Uns fills que essent bebès no tenien consciència, ni criteri, ni tan sols la capacitat de parlar o de raonar. Ara que aquells bebès són majors, amb el seu criteri i la seva consciència formada, i emparats per la Constitució, se'ls nega la seva capacitat per corregir o suprimir unes dades errònies sobre un ritual que es va realitzar sense el seu consentiment. Amb aquesta sentència, segons el raonament dels nostres màxims jutges sobre la democràcia, les dades que recullen les decisions dels pares sobre els fills durant la infància podem mantenir-se més enllà de la seva majoria d'edat, fins al finals dels seus dies, sense que aquests puguin modificar-los.

La insultant imatge del Tribunal Suprem s'ha elevat a la d'un parvulari de catequesi d'època franquista. La nostra Constitució es fonamenta en el lliure desenvolupament de la personalitat, no en la seva coacció o adoctrinament. Així, gràcies als jutges, la nostra democràcia passa a ser un Estat patriarcal on el catolicisme passa a ser obligatori des del naixement fins a la mort.

El Tribunal Suprem hagués pogut fer gala de la seva independència exigint a l'Església catòlica que, si realment són cristians, haurien de ser els mateixos capellans de les esglésies els que sol·licitessin a les persones seguir figurant en els seus arxius com a catòlics o no. Altra manera, el seu registre no és de catòlics, sinó de gent pertanyent a tot el ventall de creences o filosofies, ben igual que el registre civil.

Antoni Cànaves Martin

Dijous, 9 d'octubre, a partir de les 20 hores, hi haurà la presentació de la Societat Protectora de l'Humor, promotora del futur Museu de l'Humor a Mallorca.

Després, a les 21.15 hores, els Joglars del Regne de Mallorca interpretaran Don Jaume I el Conquistador, drama històric en un acte i en vers de Serafí Pitarra (Frederic Soler) de 1860, conegut popularment com «Les Purgacions del Rei Jaume». Serà una divertida lectura escenificada i musicada.

Tot això, al Teatre Municipal Xesc Forteza, de Sa Calatrava.

Entrada lliure

Hi haurà degustació de productes illencs.

Us hi esperem!

Humor per sobre de tot

VIII Sa Rocketa Festival

Dissabte 4 d'octubre de 2008

Factoria de So (Santa Maria)

Després de l'èxit de l'exposició que sobre Panaït Istrati va organitzar l'Ateneu Llibertari Estel Negre per celebrar el 22 aniversari de l'Ateneu Llibertari Al Margen de València, aquesta exposició s'inaugura a l'Espai Obert de Barcelona el proper 8 d'octubre. L'exposició romandrà oberta fins al 9 de novembre de 2008. Si pots, no hi faltis...

Per fer-li promoció s'ha fet una petita entrevista a Ignasi de Llorens sobre la figura d'aquest escriptor romanès.

Panaït Istrati en Anarcoefemèrides

Xerrada de suport i difusió de l'acció d'Enric Duran i el sistema financer que denuncia

El 17 de setembre sortia a la llum pública l'acció directa d'Enric Duran en contra de les pràctiques espoliadores de la banca. Des de 2006, es dedicà a recollir, via crèdits, un total de 492.000 euros, els quals repartí a diferents col·lectius de lluita i resistència, edità el diari CRISI i marxà del país.

Amb l'objectiu de donar suport a aquesta acció de desobediència civil contra el negoci de les entitats financeres, s'ha organitzat una xerrada al bar Es Pinzell (Caputxines, 13 - Palma) avui dijous 2 d'octubre a les 20.00hores.

La duran a terme dos membres del col·lectiu moviments.net i es parlarà dels mecanismes de funcionament de la banca, els diners i la crisi financera.

S'explicarà també l'acció de n'Enric Duran i les raons que l'han motivat.

Demà dijous 2 d'octubre,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Recorregut:

- Començament: Plaça d'Espanya, Avda. Alexandre Rosselló, Porta de Sant Antoni.

- Canvi de sentit: Plaça d'Espanya, Avda. Comte Sallent, Blanquerna, Bartomeu Pou, Ausias March, General Riera, Batle Massanet, Plaça París, Colliure, Sant Vicenç de Paul, General Riera, Avda. Comte Sallent, Via Alemanya.

Massa Crítica

971 207 441

El eco de los pasos a la fi reeditat

Després de molts anys de bones intencions per reeditar, sempre sense èxit, El eco de los pasos, l'obra imprescindible de Joan García Oliver, sortirà ara editat per la CNT de Catalunya.

Els editors han volgut respectar la voluntat del seu autor i del seu editor, José Martínez de «Ruedo Ibérico».

El eco de los pasos, llibre autobiogràfic de García Oliver, és més que una autobiografia més o menys autocontemplativa del seu protagonista. És també l'anàlisi d'un moment històric, d'un fer i d'un comportament sense parangó en la història dels pobles. Pàgines de la història amagades vilment per historiadors de totes les tendències polítiques, perquè precisament qüestiona de manera radical i comprovable aquestes tendències.

Aquesta experiència aquí plasmada del final del segle XIX i del primer terç del XX és força necessària per orientar, sobretot els pedagogs i totes les persones interessades en la història, perquè, si volen, poden ampliar coneixements, allunyats, o fins i tot totalment enfrontats, de les mentides del sistema. Aquesta biografia, conjuntament amb el llibre La CNT en la Revolución española, de Josep Peirats, i també editat per «Ruedo Ibérico», haurien de ser imprescindibles per a qualsevol historiador honest.

Els editors, respectant com hem dit l'edició original, han tret el volum amb tapa dura i sobrecoberta, a més de llançar-lo a un preu increïble: 21 euros. També han afegit com a introducció opinions i testimonis de diverses persones (Ramon Lladó, Josep Peirats, Josep Alemany i Abel Paz) i un complement de 32 pàgines amb fotos de l'autor i de la seva època.

El llibre sortirà a la venda a començaments d'octubre.

Podeu fer les vostres comandes en la següent adreça electrònica: larosadefoc@hotmail.com

***

Joan Garcia Oliver.

Retrat d'un revolucionari anarcosindicalista

Lluís Alegret

Pòrtic. Barcelona, 2008

19 euros

Joan Garcia Oliver (Reus 1901 - Mèxic 1980) fou --juntament amb Durruti i Ascaso, amb qui s'uní per a formar el grup «Los Solidarios»-- un dels anarcosindicalistes més coneguts i influents de la seva època. Empresonat diverses vegades, fou home d'idees i d'acció, va participar de manera decisiva (i heroica) en els combats i barricades del 19 de juliol de 1936, i va formar part del Govern de la Generalitat. Féu amistat amb Josep Tarradellas i fou ministre de Justícia del Govern de Francisco Largo Caballero. Va posar en funcionament els Camps de Treball per a detinguts polítics i va esdevenir, entre el 1936 i el 1939, un dels homes més forts del moviment anarquista.

Tot i això, el seu itinerari vital era pràcticament desconegut, i en aquest sentit, el llibre que presentem és una biografia molt esperada dins del món de la historiografia catalana.

El llibre es completa amb textos introductoris de Miquel Siguan i de Bernat Muniesa.

Doctor en filosofia i catedràtic d'ensenyament secundari, Lluís Alegret i Biosca (1934-2007) també havia dedicat bona part del seu temps a estudis d'història i, de manera concreta, a l'anarcosindicalisme. Com a professor de filosofia és autor de manuals com: Antologia de textos de filosofia (1983) i Filosofia de COU (1986), i d'altres obres com Realitat afectiva i racionalitat i Filosofia i política, ara (2004).

Dijous 16 d'octubre a les 20.00 hores

Sacco y Vanzetti

(1971, Itàlia-França, dirigida per Giuliano Montaldo)

***

Dijous 23 d'octubre a les 20.00 hores

Ácratas. Anarquistas expropiadores en el Río de la Plata

(2000, Uruguai, dirigida per Virgínia Martínez)

***

Dijous 30 d'octubre a les 20.00 hores

España. Historia inmediata: Los anarquistas

(1984, Estat espanyol, dirigida per José Fernández Cormenzana)

Tots el actes es duran a terme al local de la CNT de Palma

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa volem denunciar una mostra més de la repressió que viu el nostre company Franki al qual li han obert un expedient disciplinari arran d'un escrit que va realitzar en suport al pres Amadeu Casellas. En aquest escrit demanava solidaritat amb la vaga de fam que estava fent Amadeu per denunciar la vulneració de drets que estava patint, així com per reclamar la seva llibertat, la qual li està sent denegada després de 22 anys de presó.

El motiu de l'expedient és una suposada falta de respecte a Institucions Penitenciàries i, de tirar endavant, podria significar una sanció d'un mes de tancament parcial a la secció oberta de la model, d'on només podria sortir per anar a treballar. També va ser informat que si era denunciat o algú es querellava contra ell degut a la carta, podria perdre el 3r grau i ingressar de nou a presó.

La carta esmentada ja feia més de dues setmanes que estava publicada a algunes pàgines de la xarxa, però en cap moment s'havia fet pública als mitjans de desinformació. Fou just en el trencament del silenci informatiu entorn la vaga de fam d'Amadeu, la qual ja estava arribant al seu límit després de més de 70 dies, quan en Franki va ser avisat pels organismes penitenciaris que havia d'avançar el seu horari d'entrada a la model, i també quan va ser informat de l'inici d'obertura de l'expedient sancionador per la mostra de solidaritat. En aquesta carta relatava la situació que estava vivint el propi Amadeu així com altres persones que quotidianament veuen vulnerats els seus drets dins dels centres d'extermini de l'Estat.

Mentre es resol aquest expedient disciplinari la presó model ha reduït a en Franki els permisos de cap de setmana, de les tres nits que dormia a fora n'hi han restat una i li aplicaran un horari setmanal més restringit durant els pròxims dos mesos. Aquest expedient cal recordar que se li ha obert per fer pública la seva opinió arran d'una situació urgent en la qual perillava la salut d'una persona presa que realitzava una vaga de fam, sent aquesta l'únic mitjà per a denunciar la seva situació irregular. Entenem que aquesta sanció és una forma de control i repressió envers el nostre company que només estava duent a terme el seu dret a la llibertat d'expressió i d'opinió. Fet que no ens sorprèn, ja que les presons són utilitzades per l'Estat per a silenciar les veus dissidents, no només amb el tancament físic de la persona i el control diari de les seves activitats, sinó que també pretenen exercir un control sobre l'opinió i el pensament de les què es troben preses.

Solidaritat amb les persones preses!

Llibertat Preses Polítiques!

«...fins que els lleons i les lleones no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera seguiran glorificant al caçador.»

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT)