Ateneu Llibertari Estel Negre

Ho cantava Lluís Llach al disc Porrera i manté tota la seva actualitat. Li ho deia a la Pilar, quan li explicava que «fora, Pilar, hi ha tanta merda, merda, merda. La merda dels banquers que caguen misèria pels pobres de merda. La merda dels polítics amb horitzons de merda. La merda dels nous intel·lectuals amb cervells de micròfon que des de poltrones llepaires ens manen idees de merda». I avui em vull aturar en els «nous intel·lectuals amb cervells de micròfon», ja que els altres estan massa ocupats robant-nos...

Fa anys i panys que moltes de les persones que combatem el neoliberalisme des dels moviments socials tenim especial cura a fer, escriure, dibuixar i editar mitjans de comunicació propis que anomenem, a nivell genèric, «alternatius» o «contrainformatius». I una de les funcions d'aquests mitjans és la de dotar-nos de pensament crític capaç de desmuntar els discursos del poder alhora que ens en construeix un o uns de propis. Sense cap mena de dubte, ho estem aconseguint, però en cal intensificar i aclarir les nostres intencions si realment volem que els canvis que proposem, expliquem i posem en pràctica siguin transcendents. Penso que un dels trets identificadors dels nostres discursos movimentístics és que qui els creï ha de ser un intel·lectual col·lectiu. I què és això? Doncs expliquem-ho i, tant com sigui possible, posem-ho a la pràctica.

L'intel·lectual col·lectiu està format per cada una de les aportacions de cadascun i cadascuna de les persones que no ens deixem xafar, de cada una de les que no ens creiem que estiguem tan bé com diuen que ens fan sentir. Perquè viatgem i veiem gent que pateix, i no perquè siguin patidors de mena sinó perquè tal com ho tenim muntat --com ho tenen... i nosaltres hi participem-- no va. Fins fa poc no anava a fora però ara tampoc no va a dins. I quan sumem el que diem, totes i tots, malgrat que algun cop és contradictori --i no ens fa por que ho sigui--, esdevenim intel·lectual, intel·lectual col·lectiu, format per pensament i acció, per pensaments propers i sovint coincidents, tot i que no sempre.  Fem, alhora que pensem, acció directa que no es conforma a denunciar sinó que alhora argumenta, explica, qüestiona... i així ens convertim en poderet constituent. Sí. dissoldre el poder en petits poders és una forma que pot arribar a ser  bona per negar-lo.

Intel·lectual col·lectiu. Pensament i acció quan, per exemple, milers de persones gosem desobeir les ordenances cíviques que donen l'espai públic només a qui paga per ell i el converteix en negoci acampant a les places. O quan centenars de milers de persones participem en un procés de consultes sobre la independència de la nació catalana autoconvocant-nos. O quan milers de persones ens plantem davant del Parlament per visualitzar que el que anaven a provar (la Llei Òmnibus) és el pitjor atac dels poderosos i rics contra la majoria de població fet mai en democràcia, si és que això ho és. Intel·lectual perquè fa pensar i ajuda a fer-ho, denunciant els plantejaments destructors de la vida al tros de terra que habitem, ara inclús al cor dels llocs on habitem els que no estem tan malament com la majoria de la resta. Col·lectiu perquè el que diem, fem i provoquem és fet per més d’un nom, per més d’una persona, per més d’una manera de fer i de ser.

Tinguem clar que no només l’acció directa serveix per fer gramàtica amb al propi cos sinó també la frase líquida que flueix i va amarant consciències i cervells que la desgranen i en prenen una a una cada una de les parts, que gra a gra reformulen sentències i proposicions més o menys lúcides i fan que passin a ser part del propi pensament de qui les llegeix o sent.

Entre nosaltres també hi trobarem individualitats individuals i saber xuclar-les i que passin a ser part del tot és la nostra feina. Que esdevinguin part del tot que suma i s’infecta alhora que esdevé cada cop més col·lectiu, més divers i més format per gent diferent i pensaments veïns tot i que sovint no iguals.

No tindrem mai els grans mitjans de què disposa el pensament únic teledirigit dels «opinadors lliures» que tots diuen el mateix per tal que amplifiquin les nostres veus però sí que tenim ja els mil i un petits megàfons que les reprodueixen, que esdevenen mosquits que, ben encaminats i mai dirigits, facin caure l’elefant en qüestió, es digui Cardús, Sostres, Rahola, Barbeta, Losantos o Cuní. I en aquesta tasca, compartir és la millor tàctica, sumar la millor eina i no ser benvolent la millor forma d’intel·igència. Escoltar, saber, reproduir, aprendre, fer, crear i infectar. Aquestes són les normes d’aquest intel·lectual col·lectiu que som totes i tots les qui ens atrevim a dissentir i que cal que creixi.

jordimArtifont

La Kari, Karina Germano López, es una gran amiga, és una amiga d'aquelles de les que fas durant la joventut, amb la qual vaig compartir moltes experiències col·lectives sense conèixer gaire de la seva vida, sense fer preguntes, preocupats exclusivament pel nostre dia a dia. Ja sabeu com va ser la nostra joventut, frenètica, antiautoritària...

Amb el temps vam anar coneixent què feia aquell tros de dona argentina a la Península Ibèrica: el seu pare, Rodolfo Germano, militant Montonero, havia desaparegut el 1976 en mans dels militars que després d'un cop d'Estat, havien decidit fer desaparèixer 30.000 argentins i argentines. La seva mare, Hilda López, havia aconseguit exiliar-se amb els seus dos fills a traves de Brasil.

La història encara és ben viva, fa tan sols uns mesos van condemnar, per fi, a la seva terra, a la terra que va patir i plorar totes aquelles desaparicions, el màxim responsable d'aquell genocidi brutalment planificat, i encara més salvatgement dut a terme, el general Videla. Fa menys d’un any, un dels altres tres grans depredadors va morir de causa natural, el general Massera. Però a banda d'aquests generals, entre els torturadors, els "desparecedores", hi havia oficials i soldats dels diferents exercits argentins, juntament amb metges, cures i advocats que els hi donaven la cobertura necessària o, en el cas dels cures, que els deien aquella hipòcrita frase "ego te absolvo".

El fet és que la Kari, "la Galle" com la coneixen allà, se'n va anar el 1998 a l'Argentina per intentar esbrinar què havia sigut del seu pare, on l'havien torturat, quan el van veure per darrera vegada, on havia deixat la seva darrera petjada, qui recordava les seves darreres paraules, i després d'incorporar-se a H.I.J.O.S. (Hijos por la Identidad y la Justicia contra el Olvido y el Silencio) i assabentar-se de fets prou dolorosos va ser detinguda el febrer de 2002 a Brasil acusada de segrest.

La van detenir juntament amb cinc activistes internacionalistes llatinoamericans, dos dels quals van reconèixer la seva participació en la negociació del publicista Washington Olivetto, i van negar qualsevol implicació de la Kari, ella, però, després d'un inimaginable periple judicial va ser molt injustament condemnada a trenta anys de presó. Després de prop de sis anys a les presons brasileres, la seva mare, Hilda Lòpez, va aconseguir, aprofitant un tractat bilateral, que la Kari fos traslladada al seu país d’origen l'Argentina. Li faltaven 49 dies per obtenir legalment les "sortides transitòries", similars al tercer grau de l'Estat espanyol.

Però a la Judicatura argentina, l'herència dels anys de dictadura no s'ha esvaït del tot, i el fiscal que revisa el seu cas, no era altre que Oscar Hermelo, qui aquells anys setanta era advocat i treballava a l'ESMA (Escola Mecànica de l'Amada), el més important centre de tortura i desaparició muntat per la Marina, on suposadament va desaparèixer el pare de la Kari, precisament a mans del mateix grup de treball del qual formava part el mateix advocat-fiscal.

Avui en dia la Kari és moneda de canvi. La Justícia argentina s'està saltant les seves pròpies lleis, doncs fa gairebé cinc anys que la Kari hauria d’haver aconseguit el tercer grau. La realitat és que no te cap causa pendent en lloc del mon, que mai ha estat condemnada al seu país i que només està pagant per la lluita del seu pare i per les seves pròpies idees que expressa públicament de manera continuada i sense embuts.

Ara sembla que hi ha una nova possibilitat, doncs, segons la llei brasilera que la va condemnar, en arribar al compliment de la tercera part de la condemna, el proper 26 de novembre de 2011, la Kari hauria d’aconseguir la llibertat condicional. Si vols donar un cop de mà signa per la seva llibertat enviant el teu nom, cognoms, professió i DNI a: noticiesdelfront.2010@gmail.com, i, per suposat, fes córrer la veu. La teva solidaritat és necessària...

Joni D

Massa Crítica ha convocat per a demà dissabte 23 de juliol una bicicletada contra la supressió d'una part del carrilbici palmesà (zona d'Avingudes) entre les 11 i les 12 hores. Durant el dia d'avui hi haurà una taula d'informació a la plaça d'Islàndia.

Us hi esperem!

***

Acta de la reunió de Massa Crítica de dimecres 20 de juliol

La reunió està convocada pel dimecres, dia 20 a les 19,30 h. al Bar Cu-Cu de Palma. Assisteixen unes 20 persones. El motiu principal de la reunió és expressar el nostre posicionament entorn al nou traçat del carril bici que pretén implantar l’Ajuntament de Palma en substitució del de les Avingudes.

Tots els assistents, exceptuant una persona manifesten un posicionament clar de defensa de l’actual carril d’Avingudes. Una persona considera que, amb algunes modificacions, es podria acceptar el nou traçat.

A continuació es van donant arguments a favor de mantenir el carril bici d’Avingudes i en contra del nou traçat:

ARGUMENTS EN FAVOR DEL CARRIL BICI D’AVINGUDES

• Econòmics. A la legislatura anterior el Partit Popular va insistir de forma reiterada que, donada la crisi econòmica que patim, hi ha altres prioritats que fer carrils bici. Si pensen això per què ara es gasten 196.000 € en llevar una infraestructura que ja estava feta? On està l’austeritat que tant prediquen?

• Seguretat. El principal motiu que donen per eliminar el carril bici és el de la seguretat. Com tot té alguns punts millorables però no invalida las seva utilitat. Quines dades de sinistrabilitat pot aportar l’Ajuntament de Palma durant els dos anys que ve funcionant el carril bici per esgrimir motius de seguretat, tenint en compte que aquest darrers any la mitjana diària supera amb escreix els 1200 usuaris? Per últim, quanta infraestructures (carrers, carreteres, autopistes..) hauríem d’eliminar si haguéssim de remetre’ns a les dades de sinistrabilitat que es produeixen diàriament? El carril bici de les Avingudes permet transitar-hi en comoditat, seguretat i eficiència. La seva eliminació incrementarà el nombre d’usuaris que facin servir l’acera, única forma de transitar-hi amb seguretat. Els infants no s’atreviran a anar per aquests ciclocarrers.

• Funcionalitat. El carril bici de les Avingudes funciona com una espècie de “via de cintura” que connecta els diferents carrils bici i eixos cívics (Passeig Marítim, Jacint Verdaguer, Blanquerna, Fàbrica...) i els futurs que es puguin fer. L’existència d’aquest carril ajuda a potenciar la bicicleta com a mitjà de transport urbà alternatiu, no només per passejar sinó també per anar a la feina o anar a comprar.

• Millores per l’EMT. Els conductors de la EMT varen mostrar la seva satisfacció en la implantació del carril bici d’Avingudes ja que abans de la seva implantació tenien molta dificultat pel carril bus ja que molts arbres els ho impedien. La implantació del carril bici de les Avingudes ha suposat una millora per el transport públic ja que l’ha fet més ràpid i eficient-

• Una bicicleta més, un cotxe menys. El col•lapse de tràfic que molts varen augurar en la seva implantació va resultar un fiasco: l’inici del curs escolar d’aquell any fou un dels més tranquils d’aquests darrers anys. Pensem que cada bicicleta que circula per les Avingudes és un cotxe menys per la qual cosa hi guanyam tots

• Emissions. A part de potenciar l’ús de la bicicleta cal tenir com a objectiu la disminució de l’ús del cotxe particular. Durant el 2010 s’han traspassat diverses vegades els llindars recomanats d’òxid de nitrògen. Qualsevol opció que suposi facilitar l’ús del cotxe privat pel centre de Palma és una passa enrera envers la lluita contra el canvi climàtic.

• Reclam turístic. La bicicleta és un reclam per els turistes que normalment no es té en compte. Quan la gent ve a Mallorca espera trobar una illa paradisíaca, tranquil•la, “la illa de la calma”, i es troba amb una ciutat saturada de cotxes i amb molt de renou.

• Cosens. Durant la legislatura anterior, la paraula que més va utilitzar el Partit Popular fou “consens”. Amb qui han parlat per decidir aquest nou traçat? Han demanat l’opinió de Massa Crítica, el GOB,  els veïnats i comerciants de les Avingudes i dels futurs carrers que es veuran afectats etc..?

• Ciclocarrers. Bona part del nou traçat el formen els anomenats “ciclocarrers”, un invent que ens obliga a compartir l’espai entre cotxes i bicis, cosa que ens veim obligats a fer a diari per la majoria de carrers de Palma. En aquest carrers, per molta pintura que hi posin, les bicicletes no hi circulam ni en tranquil•litat ni amb seguretat ja que sempre estam sotmesos a la pressió del cotxe que se’ns aferra literalment a la part del darrera amb la intenció de fer-nos anar més aviat.

• Zones peatonals. Una altra part del trajecte passa pel C/ Marie Curie i per la Pça. d’Espanya, zones peatonals per on, a les hores centrals del dia hi transita molta gent. Això potser una font de conflicte entre els vianants i les bicicletes. Aquesta opció no millora en absolut l’aspecte més crític del carril d’Avingudes que és el tram que va per darrera les parades d’autobús. En el seu punt 98 del programa electoral del Partit Popular diu textualment: “Realitzarem actuacions que afavoreixin tant la mobilitat per als vianants com una  ordenació coherent del transport públic, el carril bici i el vessant de transport logístic”. Creuen que fer passar el carril bici pel C/ Marie Curie i la Pça. d’Espanya és afavorir la mobilitat dels vianants?

•Altres inconvenients al nou traçat. El nou traçat és més llarg (476 m. més) , la qual cosa incrementarà el temps de desplaçament; no té semàfors i en canvi té multitud d’aturades i encreuements. Per altra part, la zona del mercat de l’Olivar, els matins i sobretot en dates concretes com per Nadal, estan totalment col•lapsades la qual cosa obligarà a les bicicletes a anar per l’acera amb les conseqüents molèsties pels vianants. El punt 97 del programa electoral del PP de Palma diu textualment: “Recuperarem la capacitat de trànsit rodat en les Avingudes i altres carrers preferents,   desplaçant el carril bici a altres carrers de menor importància en el sistema de trànsit o   més sobrats de capacitat. Consideren aquest tram com un carrer més sobrat de capacitat?

PROPOSTES ACCIÓ

• Si coneixem algú que visqui a les Avingudes, demanar-li si vol penjar la banderola.

• Que propera Massa Crítica del mes d’Agost tengui com a lema central: Sí al carril d’Avingudes. Fer-ne la màxima difusió.

• Fer un fons comú i comprar cartolines on imprimir “SÍ AL CARRIL D’AVINGUDES”. Muntar una paradeta informativa devora el carril bici d’Avingudes informant del per què volem mantenir el carril d’Avingudes i penjar-los –a qui vulguin- el cartellet.També es podrien recollir signatures.

• Fer un seguiment dels fòrum dels diferents diaris per intervenir-hi en favor del carril d’avingudes i difondreu entre els simpatitzants.

• Escriure cartes al director dels diaris defensant aquest carril.

• Organitzar passejades –sense concentració de bicicletes- per les Avingudes a determinades hores del dia.

• Fer una roda de premsa per explicar els motius pels quals volem mantenir el carril bici de les Avingudes.

• Fer un fons comú per fer 500 ferratines que diguin “SI AL CARRIL BICI D’AVINGUDES”  i penjar-les pel carril bici actual i pel que volen implantar.

• Preparar una intervenció pel proper Ple de l’Ajuntament del dia 28 de Juliol. Tasques: Sol•licitar la intervenció en nom d’una altra entitat, redactar l’escrit i llegir-lo. Convendria que al Ple hi anàs el màxim de gent amb alguna pancarta.

• Seguir utilitzant el carril de les avingudes evitant SEMPRE envair el carril bus i molt menys anar per damunt l’acera.

D’aquestes propostes d’acció es concreten les següents:

- Divendres, dia 22: Roda de premsa a les 11,00 h.  a la cantonada d’Avingudes – St. Miquel (oficina Sa Nostra). Intervendran Mariano Reaño, Carles Valentí i si ho vol, na Margalida Ramis del GOB. Ens acompanyaran n’Elena, Fernando, Gaspar, Ernesto i Biel. La convocatòria es  farà el dia abans des del GOB. Al final de la roda de premsa se’ls donarà per escrit allò que haguem explicat:

- Arguments en favor del carril bici d’Avingudes i en contra del nou traçat proposat per l’Ajuntament.

- Actuacions previstes.

- Dissabte, dia 23 de 11 a 12 h. Convidar, a través de les xarxes socials i qualsevol mitjà a l’abast, a passejar pel carril bici de les Avingudes (si encara hi és) o pel carril del cotxes (si ja no hi és). En cap cas es circularà ni  per l’acera ni pel carril bus. Demanar als participants que pengin un cartellet a la bici amb el lema “Sí al carril bici d’avingudes” o similar. Enviarem pel facebook o email un model de cartellet, adaptació del que ja es va fer. El mateix dia instal•larem un punt d’informació en el mateix carril on en Toni Cànaves i en Carles Valentí informaren sobre els avantatges del carril bici de les Avingudes i els inconvenients del nou traçat. A la vegada oferiran als ciclistes cartellets amb el lema “Sí al carril bici d’Avingudes”

- Qui vulgui i pugui, que escrigui una carta al director als diferents diaris per expressar la nostra opinió.

- Qui vulgui i pugui pot intervenir al programa de la Cadena Ser que es fa diàriament de 13,15 a 13,30 h. expressant la nostra opinió. Tel. 971-224171.

- Fer un seguiment dels diferents fòrums d’internet i deixar constància dels nostres arguments.

ALTRES COSES QUE S’HAN DIT...

• Esbrinar quina empresa s’encarregarà de les obres per veure si té cap vincle amb el PP. Es considera que ens sobren arguments i que no cal. En cas de què existís alguna irregularitat s’ha de denunciar a part, com un més dels casos de corrupció que han esquitxat el PP durant la legislatura anterior.

• Seria bó tenir informació actualitzada de la mobilitat a Palma: nombre de cotxes, motos, taxis, bicicletes, transport públic, etc...

• Seria bó tenir informació actualitzada de cóm està el tema del PalmaBici.

• Totes les infraestructures estan pensades pel cotxe: semàfors, freqüències...

• El problema no són les bicicletes, són els cotxes! El perill està en el cotxe i no en la bicicleta!

• Les assemblees d’indignats dels diferents barris debatran cóm voldrien els carrils bici als seus barris.

• El PSM i el GOB han contactat amb nosaltres per donar-nos el seu suport.

• Cal tenir en compte que hi ha molta gent que diàriament ve a Palma des dels pobles i que fan servir la bicicleta pels seus desplaçaments. Cal comptar amb ells i amb el seu suport!

• Algunes de les coses es podrien traduir a l’Alemany i/o anglès.

• Es proposa que les sortides de Massa Crítica siguin més festives, més animades.., que puguin ser temàtiques (p.e. inici del curs escolar...).

• Cal que la gent es faci una imatge visual del que volem: Palma com un referent Europeu amb unes Avingudes més amables, en forma de boulevard, carril bici per cada sentit, espais verds, etc...

• Moure’ns en bici és més econòmic, molt recomanable en temps de crisi.

• Es proposa conèixer l’opinió dels taxistes.

• Es proposa fer un comunicat, al marge de tot el tema del carril bici, per donar suport a TV Mallorca i ONA Mallorca. No tothom ho veu clar i per tant no es concreta.

NOTA: M’he posat a fer de Secretari quan ja havia començat la reunió, per tant segur que manquen algunes coses. Si trobau d’incloure-les ho feis.

Dia 29 de juliol de 2011, 9 joves, militants de Maulets, seran jutjats acusats d’amenaces i injúries per Jorge Campos, president de l’entitat Círculo Balear. Entenent que aquestes persones són víctimes d’una denúncia injusta i motivada per la voluntat que té l’extrema dreta de combatre al jovent mallorquí que s’organitza políticament, demanam la seva absolució, tenint en consideració els següents punts:

Pensam que els responsables dels incidents, en forma de crits, durant la manifestació contra la corrupció el 20 de març de 2010 foren els membres de l’esmentat Círculo Balear, que acudiren amb la intenció de provocar i interrompre una mobilització totalment pacífica. A més, reafirmam la importància de continuar la lluita contra la corrupció a totes les institucions, especialment entre les generacions més joves.

Consideram que aquest cas mostra una clara intenció de neutralitzar l’activitat dels i les joves independentistes de Maulets a Palma, i destapa fins a quin punt la policia espanyola realitza seguiments obeïnt criteris polítics i amb l’objectiu d’intimidar i de tenir controlats els moviments socials a Mallorca, especialment l’Esquerra Independentista.

Reivindicam el dret del jovent a organitzar-se i actuar políticament amb total llibertat, per damunt de pressions policials, judicials o provinents de l’extrema dreta, i a lluitar en defensa del territori, la llengua, els drets socials, etc. Així, entenem el moviment juvenil com una part vital per la resta de moviments socials de la nostra illa.

Per tot això, cridam a la societat civil a donar suport als 9 encausats i a aixecar una onada de solidaritat que aturi l’amenaça judicial que recau sobre ells.

Haureu vist pels mitjans de comunicació que l'Ajuntament de Palma té previst canviar el traçat del carrilbici de les Avingudes. Des de Massa Crítica sempre ens hem manifestat a favor de mantenir aquest traçat tot i que hi pugui haver alguns punts millorables. Tot i això ara coneixent la proposta de nou traçat de l'Ajuntament i crec que convé analitzar els pros i contres de les dues opcions i manifestar la nostra opinió al respecte i si ho trobéssim convenient, defensar l'actual traçat. Per parlar de tot això us convidem a la reunió que tindrem demà dimecres 20 de juliol a les 19.30 hores al Bar CU-CU de la Pça. Major (anant de la Pça. Major cap a les escales de la Rambla a mà esquerra). Volem que la veu de Massa Crítica sigui la veu de tots aquells que creiem amb la bicicleta i en potenciar el seu ús en condicions de seguretat i comoditat.

Us esperem!

Massa Crítica