Ateneu Llibertari Estel Negre

Hem d’analitzar els nous moviments socials amb objectivitat i amb perspectiva lògica dialèctica, capaç d’entendre la riquesa del moviment contradictori de la realitat. Avís als navegants postmoderns: avui, més que mai, el mètode dialèctic és indispensable en l’exercici de la crítica social.

Es fa imprescindible destriar en el moviment actual la dialèctica que hi ha entre subjectivitat i objectivitat, abastos i límits, contingència i necessitat, barbàrie i civilització. No podem ser solament seduïts per la fascinació de la contingència indignada a les places i carrers.

Els nous moviments socials d’indignats composen el quadre de la barbàrie social que impregna l’ordre burgès mundial, obrint un camp de sinistres contradiccions socials que diagnostiquen per dintre l’ordre del capital --diagnostiquen, però són incapaços, en si i per si, d’anar a més enllà.

En aquestes circumstàncies crítiques, sorgeixen interrogants urgents que ens afligeixen irremeiablement:

1) Tindran els moviments socials d’indignats capacitat d’elaborar en si i per a si una plataforma política mínima, capaç d’exercitar l’hegemonia social i cultural, preparant-se per a una llarga “guerra de posició”, acumulant forces socials i polítiques, sota l’escenari de la barbàrie social i del capitalisme manipulat?

2) Tindran aquests moviments la possibilitat de crear condicions efectives (polítiques i ideològiques) per al sorgiment de noves organitzacions de classe, capaces de traduir, en el pla de la institucionalització democràtica, les mesures necessàries per realitzar els anhels dels indignats, sota pena de frustració sense remei? (És important recordar, com adverteix Boaventura de Sousa Santos, que el  col·lapse d’expectatives és el planter del feixisme social).

3) Fins a quin punt seran efectivament capaços els nous moviments de fer història en una perspectiva més enllà del capitalisme que, en si i per a si, és incapaç d’incorporar les demandes socials de la gent en situació precària, amb la tendència de la nova fase del capitalisme històric immers en contradiccions socials molt vives?

Estem davant d’impassos històrics inèdits. D’una banda, l’aprofundiment de la crisi social a la dècada de 2010 a Europa i als EUA, la perspectiva de guerra --aquesta vegada contra Iran-- i de recessió global; i d’altra banda, la falta d’estratègia de poder i antipoder dels moviments socials, l’extremisme conservador i l’hesitació (i mediocritat política) de partits polítics de l’esquerra socialdemòcrata i socialista, ens col·loca davant d’un brou amenaçador del feixisme polític sota l’excusa de fons de la barbàrie social.

No podem subestimar, en un escenari de barbàrie social, la capacitat de resposta reaccionària de l’establishment. És ingènua política creure que l’Estat burgès no utilitzarà mecanismes d’administració policial, al temps correcte, per aïllar els nous moviments socials, en la mesura en què ells s’amplien; fer-los invisibles als mitjans d’informació, si es fa necessari (hi ha una intensa batalla mediàtica a tot el món!) o llavors, dissuadir-los i absorbir-los amb concessions residuals capaces de preservar l’ordre burgés. Arribats a un límit, pot simplement reprimir-los a títol de preservar l’ordre públic amb el suport de la “classe mitjana” perplexa i atemorida per l’amenaça del terrorisme autoinduït de l’estat d’excepció.

La crisi del capitalisme global col·locarà a la humanitat, sota pena d’anar a la ruïna, la necessitat del control social, capaç de donar resposta a les carències radicals presentades pels moviments socials que ocupen espais públics del món del capital i lluiten contra l’estat de barbàrie social del capitalisme global en la seva fase senil. Com diria el vell barbut: Hic Rhodus, hic salta! (*)

---

(*) Traduït: “Aquí Rodes; salta, aquí!”. Paraules d’una rondalla d’Isop: un fanfarró afirmava que a Rodes havia donat un salt prodigiós. Els qui li escoltaven digueren: «Per què necessitem testimonis?  Ens trobem a Rodas; salta, doncs, aquí!»  En sentit figurat vol dir que el principal està a la vista, i cal demostrar-ho davant dels presents. Si no pots provar amb fets el que dius, no estàs dient res.

Guillem Ramis

Ahir s'inaugurà al CSOA Sa Foneta (plaça d'Espanya,10 / Palma) una Galeria d'Art. L'espai escollit és el 3er pis (dreta) de l'edifici, i de manera itinerant s'aniran acollint diferents expressions artístiques, des del grafit a l'escultura, fomentant els artistes locals i corrents populars amb difícil accés a l'art per qüestions econòmiques i elitistes.

Per a la inauguració es presenta una exposició fotogràfica sobre les acampades populars (15M) de Madrid, Barcelona i Palma. A més d'altres sorpreses artístiques.

Us hi esperem!

Grup d'Art del CSOA Sa Foneta

Pròximament estrenem un nou espai obert al barri!

Agrohoritzontal (experiències en agricultura ecològica i consum alternatiu) impulsa un projecte d'espai autogestionat al barri de Sa Gerreria. Encetem un nou període amb les ganes de mesclar-nos amb noves persones i col·lectius que vulguin convertir-se en companyes d'un viatge de transformació social.

Vine a conèixer aquest nou projecte!

Us convidem a la inauguració aquest pròxim divendres 21 d'octubre al carrer Posada de Terra Santa, 3.

- 18h: Obrim portes

- 19h: Presentació del nou projecte d'espai autogestionat obert a persones i col·lectius

- 20h: Picada

Us hi esperem!

Agrohoritzontal

El passat dia 21 de setembre de 2011, el Conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori aparegué fent les següents declaracions als mitjans de comunicació: “el conseller al·lega seguretat jurídica als pagesos que cultiven transgènics, assegura que es guarden les distàncies de seguretat entre cultius i que es tracta d’una qüestió científica no ideològica”; “Donam una naturalitat total en quant a que tot lo que està permès dins la comunitat europea i dins les Balears pues que se pugui fer, que els pagesos de ses Balears tenguin ses mateixes oportunitats que té qualsevol altre d’Europa”.

Considerant,

– Que no hi ha una directiva europea (perquè es va deixar en mans dels estats membres) ni tampoc normativa estatal (perquè no s’ha aprovat cap decret o llei sobre coexistència) ; ni tampoc cap normativa autonòmica.

– Que des de les administracions competents tant sols s’han fet recomanacions: de la Comissió europea , de 23 de juliol de 2003, amb la finalitat de garantir la coexistència dels cultius modificats genèticament amb l’agricultura convencional i ecològica [notificada amb el número C(2003) 2624]. Aquesta recomanació no estableix una distància de separació i recomana que siguin els estats membres que ho regulin.

– Que els estudis científics sobre el tema no donen un resultat clar, depèn de l’autor i el % de “tolerància” que permeten, els resultats són totalment diferents. Allò normal és anar al voltant dels 200 metres però per exemple, els estudis fets a Catalunya per l’IRTA parlen de 25 metres; i enguany un experiment científic sobre contaminació genètica en blat de les índies a Uruguai ha comprovat contaminació a una distància de 330 metres; i hi ha literatura científica que parla de fins a 10 km d’aïllament entre cultius transgènics i altres.

– Que la única normativa que tenim a l’estat sobre distàncies de seguretat entre cultius de blat d’índies genèticament modificat i cultiu de blat d’índies no transgènic per producció de llavors de blat d’índies parlen de 220 metres (consultar el BOE). Aquest seria el cas de les varietats locals si es volgués mantenir la puresa de la llavor i evitar la seva pèrdua irreversible.

– Que el cultiu de blat d’índies MON810 de la multinacional MONSANTO, que és l’únic autoritzat a Espanya, està prohibit a França, Alemanya, Àustria, Polònia, Itàlia, Luxemburg, Hongria, Bulgària i Grècia pel seu impacte ambiental, per la impossibilitat d’evitar la contaminació genètica a altres cultius convencionals o ecològics i per la incertesa dels seus efectes en la salut humana a llarg termini.

– Que dels camps de blat d’índies analitzats per la campanya Mallorca Lliure de Transgènics, tres camps de cultiu convencionals estan a menys de 200 metres de cultius transgènics, i dotze entre 200 i 800 m de distància, i un d’ells a 25 m. El que suposa que s’han exposat a un risc de contaminació genètica.

Exigim, que el conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, doni explicacions sobre les declaracions aquí esmentades. Que prengui nota de les consideracions que aquí s’han exposat. Que convoqui la Comissió de Bioseguretat per a que es compleixin les seves funcions de seguiment i control de cultius genèticament modificats.

Mallorca Lliure de Transgènics