Ateneu Llibertari Estel Negre

«Jo vaig conèixer un altre Puig Antich»

El fundador d'Acció Directa està en semillibertat després de passar 20 anys a la presó

Jean-Marc Rouillan, exmilitant francès del MIL, evocarà en un llibre la seva visió de l'anarquista executat l'any 1974, que varia respecte d'altres versions

Des de fa tres mesos, viu en semillibertat després de passar 20 anys a la presó. Surt a les vuit del matí de la presó de Baumettes, a Marsella, per treballar a l'editorial Agone i torna 12 hores després a dormir a la presó, on passa també els caps de setmana. Fundador del grup d'extrema esquerra Acció Directa, Jean-Marc Rouillan, de 55 anys, va ser condemnat a cadena perpètua per complicitat en els assassinats del general René Audran, el 1985, i del president de Renault Georges Besse, el 1986. Rouillan va formar part també del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL) i va ser condemnat a mort en rebel·lia en el mateix procés que Salvador Puig Antich, executat el març de 1974.

Autor de set llibres, l'escriptura l'ha ajudat a resistir a la presó. A Odio las mañanas (Llaüt, 2004), evoca com després del Maig del 68 va començar a freqüentar a Tolosa els grups de la resistència antifranquista. ¿Però què queda del Maig 40 anys després? «En queden moltes coses. La principal –i citaré el que pensava Jean-Paul Sartre—és que es va produir quan tothom pensava que era impossible i, si es va produir, es reproduirà. El principal va ser això, però s'ha de ser Sartre per expressar-ho en una sola idea.»

La pèrdua de la innocència

L'any que ve publicarà un llibre sobre la seva relació amb Puig Antich, que es titularà De mémoire II, amb el subtítol La perte de l'innocence (La pèrdua de la innocència). Septembre 1973. Barcelone. «Al llibre em centro no pas en fets precisos per intentar restablir la veritat, sinó en l'ambient, en el nostre estat d'ànim. Era el setembre de l'any 1973, el mes del cop d'Estat a Xile, un període molt particular i que per a nosaltres se salda amb el tiroteig del carrer de Girona [en què va ser detingut Puig Antich]. Sí, crèiem que hi havia a la Península una situació que podria convertir-se en un enfrontament revolucionari, que es va concretar a Portugal uns mesos més tard.»

Company de pis de Puig Antich –el MIL funcionava per parelles--, Rouillan només ha vist cinc minuts la pel·lícula Salvador, «perquè és difícil veure la figuració dels propis records». Considera que el film –va mantenir unes quantes converses telefòniques amb el guionista—no és realista, però tampoc «execrable», com l'han qualificat alguns. «Des que Puig va entrar en la lluita armada, vam viure pràcticament sempre junts. Per raons polítiques, algunes persones del MIL pensaven que Puig dulcificaria la meva voluntat de ser molt més violent que la resta de l'organització.»

Amb molta cautela, discrepa de la visió que la família ha volgut donar de Puig Antich. «Entenc l'actuació de la família, dels amics, que volen una història molt més dolça. Però no és el Salvador que jo vaig conèixer en la clandestinitat. És veritat que era un bon noi, a la catalana, educat, respectuós, però la seva determinació d'impedir que el detinguessin és una cosa de la qual puc donar testimoni. És a dir, quan la seva família diu: 'No va ser ell qui va matar el policia', atempta contra el record del Salvador. Ho sento perquè atempta contra la memòria del camarada que va combatre. És difícil parlar així, i sobretot en una fase reaccionària com l'actual en què gairebé caldria excusar-se per haver disparar contra la policia franquista.»

¿Puig Antic va matar el policia que l'anava a detenir? «És una certesa. Sé que hi ha gent que vol que ell sigui innocent. No és innocent perquè va assumir la responsabilitat, amb tota consciència, d'anar armat i d'enfrontar-se a la dictadura. Sabíem a què ens arriscàvem. Érem molt joves, però no pas inconscients, sobretot els que veníem de Tolosa, que havíem conegut totes les generacions de grups armats que passaven a Espanya. El que va produir una fractura entre els de Tolosa i els de Barcelona va ser que fins i tot en el moment del judici nosaltres estàvem convençuts que Franco el mataria, i ells no.»

La Bèstia

«El primer objectiu del feixisme és destruir la memòria i a Tolosa ens en recordàvem d'una lletania de noms d'assassinats, comunistes com Julián Grimau, anarquistes... Jo vaig anar a Barcelona a lluitar contra la Bèstia, és a dir, el feixisme, l'expressió de la dominació de la burgesia en el seu màxim excès», assegura.

Rouillan no es penedeix de res. Ha renunciat personalment a la «lluita armada», però defensa «tots els camarades que la practiquen». Acaba de publicar el llibre Chroniques carcérales (2004-2007), en què comenta l'extrema duresa de les presons franceses, on l'aïllament «és una pràctica sistemàtica». «He estat 10 anys aïllat, set d'una tirada. En el nostre cas, l'aïllament únicament tenia l'objectiu d'ensorrar-nos políticament, de trencar el nostre grup.»

Explica com va estar fins i tot aïllat set dies a Baumettes quan va ser traslladat des de la presó de Lannemezan (Alts Pirineus) per concedir-li la semillibertat. «El general De Gaulle deia que les presons eren la galleda de les escombraries de França. La galleda es renta quan hi ha temps, i en aquests moments no tenen gaire temps...». És un règim carcerari herència dels presidis colonials, amb encadenament dels presos i «tortures dels detinguts que corresponen al grau de la presó d'Abu Garib». «Hi va haver un període en què sorties de la cel·la, et posaven les cadenes als peus, et conduïen a la dutxa, et treien les cadenes, et ficaves a la dutxa i et tornaven a posar les cadenes als peus per recórrer 10 metres», descriu. «A mi em van fer travessar una presó nu davant de tots els guàrdies formats. A França, la humiliació no es considera delicte».

Rouillan parla de les presons com dels «eliminatoriums de la República». «Hem passat a un altre tipus de presó –tancament a les cel·les, pèrdua de sociabilitat, malalties, bogeria...—que causa més morts que la guillotina cada any. Llavors, la mitjana de la cadena perpètua era de 14 anys i ara és de 24.»

La seva situació actua és estranya. «L'hom és un animal social. Quan se t'ha retirat tota la sociabilitat, no ets ni completament home ni completament animal. Sóc una persona diguem-ne lliure, però no m'assemblo a una altra persona lliure. Tinc un número de pres, però sóc un pres que està fora. No sóc ben bé ni una cosa ni l'altra.»

I la llibertat li produeix sensacions noves. «Noto com un petit desfasament amb la llibertat perquè tinc la impressió d'estar en una societat futurista. Hi ha llocs molt nets, molt asèptics, les grans pantalles de televisió als cafès, que no coneixia, càmeres per tot arreu, una sèrie de coses que en fan la impressió de viure en el futur, el meu futur. És el vostre present, però és el meu futur.»

José A. Sorolla (Marsella)

(El Periódico de Catalunya, 16-03-08)

Entrevista de Xavier Montanyà a Jean-Marc Rouillan

Xavier Montanyà: Un dia lliure, a Marsella, amb Jean-Marc Rouillan

Xavier Montanyà: El preu de la llibertat

Xavier Montanyà: Jean-Marc Rouillan, memòria viva

El mes de novembre de 2007 es va constituir el Col·lectiu en Defensa de Lluc, un col·lectiu liderat per l'Associació d'Antics Blavets, i que compta amb el suport i participació de  ARCA i GOB que neix amb l'objectiu d'evitar el projecte d'urbanització que amenaça Es Guix.

Un projecte de “aldea” que preveu la construcció 165 habitatges plurifamiliars, pretén ser “el nou poble” d'Escorca. Cases plurifamiliars, que donaran cabuda a 771 habitants més, comerços i restaurants són part del projecte que es preveu construir en aquest emblemàtic paisatge de la Serra de Tramuntana.

En data 8 de setembre de 2006, l'Ajuntament d'Escorca va concedir la llicència d'obres per a la construcció de 105 habitatges.

Tot i que les obres es troben cautelarment paralitzades per la Norma Territorial Cautelar del Consell de Mallorca, en pocs mesos s'haurà de determinar el futur definitiu d'aquest entorn que mereix ser preservat. Una NTC a la qual, l'Ajuntament d'Escorca hi ha presentat al·legacions en contra.

Cal recordar que el terme municipal d'Escorca està declarat Paratge Pintoresc (Decret 984/1972), ara, Bé d’Interès Cultural. Aquest fet ha d’impulsar a les administracions a promoure la protecció d'aquest espai emblemàtic i únic de Mallorca.

Tant la urbanització d'Es Guix com la de Son Massip representarien una greu pèrdua per Escorca i per Mallorca sencera. Escorca no necessita un poble nou, ni Mallorca crear nuclis a la Serra de Tramuntana

Per tot això, demanam la teva col·laboració. Envia un missatge a la Presidenta del Consell de Mallorca, a la Consellera d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca i al batlle de l'Ajuntament d'Escorca. Omple les teves dades personals i clica el boto “enviar”.

Gràcies per la teva col·laboració!

Més informació

Avui 20 de març continua el cicle de cinema feminista que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

Offside. Fuera de juego (2005)

de Jafar Panahi

Qui és aquell noi silenciós assegut al fons de l'autobús ple de fanàtics camí d'un partit de futbol? És en realitat una noia disfressada? Hi ha moltes dones a qui els agrada el futbol a l'Iran. Les detenen a les portes dels estadis abans que comencin els partits, han d'escoltar els rugits, els crits, els aplaudiments d'un partit que no veuen. Però aquestes noies no estan disposades a rendir-se i continuaran inventant nous mètodes per colar-se en els partits...

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Avui dimecres 19 de març a les 16.00 hores

Concentració davant l'entrada principal del quarter de Son Busquets

per cridar contra la urbanització de 1.300 habitatges més

Ho convoca: Plataforma de Son Busquets

Us hi esperem!

***

Son Busquets: no voleu brou?, doncs tassa i mitja

Benvolguts amics, son Busquets es troba en perill de mort. Segons he pogut saber el conveni entre Ajuntament de Palma i Ministerio de Defensa esta a punt de tancar-se, així que tindrem com a mínim 1300 habitatges més a Palma --això és, un poble més-- amb els problemes que això suposa, sobrepoblació, problemes socials, trànsit, etc..

No voleu brou?, dons tassa i mitja.

On és la gent a qui el poble va donar suport i que ara ens governa? Què fa? Heu notat cap canvi substancial d'ençà el passat mes de juny de l'any 2007?

Cal recordar-los que d'esquena al poble no es pot governar, i que s'han de millorar els serveis als barris, que en fan falta molts.

Per això quedeu convidats a la convocatòria de la Plataforma de Son Busquets el proper dimecres 19 de març davant l'entrada principal del quarter de Son Busquets a les 16 hores. Hi haurà la premsa. Els que podeu no hi falteu. Vos hem de mester. Aviseu als vostres veïnats, amics, familiars, etc.

Si no ens movem, ens endossaran 1.300 habitatges.

Encara ho podem aturar. Mobilitzant-nos!

Avui hem tingut un altra èxit de recollida de signatures en el darrer dia que hem instal·lat la taula de l’Associació d’Usuaris del Tren a l’Estació Intermodal de Palma.   En total hem arribat a les 2.400 signatures.

L’Associació d’Usuaris del Tren amb aquesta recollida de signatures efectuada en el termini de 30 dies,  volem donar a entendre a la Conselleria de Mobilitat que totes les queixes que l’hi hem manifestat son reals, que no son capricis de l’Associació d’Usuaris del Tren i que no sols ens representem a nosaltres mateixos.

No es cert que les Targetes Intermodals actuals, estiguin ben pensades, ni que funcionin bé, ni que els usuaris que les utilitzen amb el temps ens hi adaptarem i ens agradarà el sistema, tal com l’hi manifesten des de el Consorci de Transports de Mallorca.

Els Usuaris i Usuàries habituals del tren sabem que la gestió del Servei Ferroviari de Mallorca (SFM) i de les tarifes es millorable en molts d’aspectes i continuadament ho hem fet saber a qui ens ha volgut escoltar.

Esperem que la Conselleria de Mobilitat  ens prengui en consideració i que les millores que reclamen siguin tingudes en compte com a necessitats per a millorar el Servei Públic de Transport de Mallorca.

Informació targeta intermodal

Full de signatures

18 de març de 2008

Guillem Ramis

Portaveu de l’Associació d’Usuaris del Tren

626 374 551

L’Associació d’Usuaris del Tren, a partir de la imposició de les noves tarifes per part del Consorci de Transports de Mallorca el passat dia 26 de gener, hem manifestat insistentment la nostra oposició a les mateixes per considerar-les, poc estudiades, injustes, absurdes i sense sentit en alguns casos.

La negativa reiterada del Consorci de Transports de Mallorca i de la Conselleria de Mobilitat a poder-les consensuar, ens han portat a organitzar una recollida de signatures entre els usuaris del tren durant 30 dies i que avui dimarts dia 18 de març, en aixecar la taula de recollida de signatures de la Estació Intermodal de Palma donarem per conclosa.

Avui mateix, dia 18 de març a les 16.30 hores, convoquem tots els mitjans de comunicació a una roda de premsa que celebrarem a la mateixa taula de recollida de signatures a l’Estació Intermodal de Palma, informarem de les signatures recollides i de la gestió que pensem fer de les mateixes.

També parlarem de la degradació de la qualitat del Servei Ferroviari de Mallorca a partir de la seva subordinació als criteris del Consorci de Transports de Mallorca i de altres qüestions que son motiu de preocupació de l’Associació d’Usuaris del Tren.

Més informació

Associació d'Usuaris del Tren

626 374 551

Salvem Es Jonquet. Una ciutat pels ciutadans?

Voleu un Porto Pi al Jonquet? Voleu què la façana marítima de Santa Catalina sembli la del Passeig Marítim? Ara és possible

Dos macroprojectes amenacen la identitat i la fesomia històrica del raval del raval: Es Jonquet.

Els especuladors han girat els seus ulls cap a nosaltres i preparen el que serà la punta de llança de la darrera onada especulativa a Palma.

El projecte «Mar i Terra», que es farà al solar que hi ha entre el Mar i Terra i els molins i que farà la immobiliària Acciona, promou la construcció, en una superfície de 6.571 metres quadrats, de tres plantes d'aparcaments subterranis per a un total de 363 places de pàrquing, 149 per a residents i 214 per a ús públic. Per si no fos suficient, una zona de 2.100 metres quadrats estarà destinada a un complex comercial amb sortida al Passeig Marítim. El mateix projecte comprèn la construcció sobre el talús de tres blocs d'edificis de luxe que suposaran 113 nous habitatges més, de planta baixa més dos pisos, amb piscina comunitària, ubicats a primera línia.  El segon projecte es farà al solar on hi ha l’antic molí d’aigua i Els Rentadors,  amb l'execució d'un aparcament subterrani de dues plantes amb sortida, al Passeig Marítim. A sobre dels aparcaments hi ha projectats tres blocs d'edificis per a un total de 12 habitatges de planta baixa més dos pisos.

Supòs que no importa dir que això no tan sols romprà el paisatge sinó que canviarà l’ambient de la barriada. Fa unes setmanes l’Associació de Veïnats va fer una reunió informativa a la qual va convidar a l’Ajuntament perquè informàs sobre aquest projecte, l’aprovació del qual s’ha dut d’amagat i del qual fins fa poc només s’ha sabut rumors. Cap representant de l’Ajuntament es va presentar i la postura oficial del Consistori és que es tracta d’un projecte heretat de l’equip de govern anterior (PP) i que ells no poden fer res. No poden fer res? El que passa és que no hi ha voluntat política i una vegada més els representants de la ciutat es pleguen als especuladors.

Els veïnats han començat una recollida de signatures i volen demanar que Es Jonquet es declari BIC (Bé d’Interès Cultural) pel seu valor patrimonial.

Es Jonquet és de tots i hem d’impedir que s’ho quedin els especuladors!

Ja ha sortit el nou número de la revista llibertària internacional en línia Divergences. Aquesta revista multilíngüe es publica en alemany, anglès, castellà, francès i portuguès (de moment) i ens informa de la realitat llibertària i de les campanyes que hi ha en marxa. Altament recomanable.