Ateneu Llibertari Estel Negre

L'exposició «Preses de Franco» duu a Palma un centenar d'imatges i deu testimonis orals que il·lustren les vivències de milers de dones que varen viure la repressió de la dictadura a les presons polítiques

L'exposició «Preses de Franco», que s'inaugura avui dilluns, a les 18 hores, a l'Espai Ramón Llull, du a Palma un centenar d'imatges i deu testimonis orals que il·lustren els patiments de les dones que visqueren a les diverses presons polítiques disseminades per Espanya --inclosa la de Can Sales, a Palma-- la repressió durant les primeres dècades de la dictadura franquista.

La mostra, organitzada per la Fundació d'Investigacions Marxistes i l'Institut Balear de la Dona, entre d'altres entitats, es podrà visitar a Palma fins al proper 22 de maig, des d'on es traslladarà després a Catalunya i València. Avui ha estat presentada en roda de premsa per la consellera d'Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago; la directora de l'Institut Balear de la Dona, Lila Thomàs; el comissari de l'exposició i representant de la Fundació d'Investigacions Marxistes, Sergio Gálvez, i el doctor en història per la Universitat de les Illes Balears, David Ginard.

Segons Fina Santiago l'objectiu que persegueix la Conselleria en donar suport a aquesta iniciativa és “recuperar la memòria històrica de les dones que han estat oblidades doblement, com a dones i com a dones polítiques, en el temps de la República, el franquisme i, en ocasions, també durant el postfranquisme”. En aquest sentit, ha recordat que la Conselleria —a través de l'Institut Balear de la Dona— ja ha dut a terme altres iniciatives en la mateixa línia, com la preestrena de la pel·lícula 13 roses o l'edició de l'agenda de l'Institut per al 2008, en la qual es recupera la memòria d'algunes dones precursores polítiques o professionals durant aquests períodes.

L'exposició es compon d'unes 100 fotografies, documents i testimonis orals --que es poden escoltar a través de diversos mp3-- de represalidades del franquisme. Entre els deu testimonis orals disponibles, hi ha el d'Isabel Coll, dona nascuda a Ciutadella i membre de les Joventuts Socialistes Unificades, que va estar a la presó de Palma (Can Sales) fins pràcticament al seu tancament.

L'Institut Balear de la Dona ha enviat invitacions i informació sobre l'exposició a tots els instituts i centres d'educació concertada de les Illes per tal d'apropar aquesta part de la història a les noves generacions, dins el caràcter pedagògic que també té la mostra. En aquest sentit, el comissari de l'exposició, Sergio Gálvez, ha remarcat que també es podran escoltar a través d'un reproductor d'MP3 un total de quatre cançons que, a ritme de hip-hop, introdueixen el visitant a cançons de l'època i testimonis de les dones preses, en un intent de contactar amb els més joves i evitar que oblidin part de la història.

Segons Gálvez, «Preses de Franco» ha nascut amb dues premisses: per una banda, recuperar, reconstruir i visualitzar l'experiència carcerària de les represaliades polítiques de la dictadura. Per l'altra, “evitar que se les oblidi”. “L'exposició --explicà Gálvez-- ens introdueix en el particular microcosmos carcerari del franquisme, a partir del qual podem arribar a comprendre el que milers de dones patiren, dins i fora de les presons”. Es tracta, segons el comissari, “de transmetre experiències històriques molt dures, de la manera més veraç i rigorosa possible”.

Per la seva part, el doctor en història per la Universitat de les Illes Balears, David Ginard, incidí en la part de l'exposició que mostra la realitat que visqueren les dones a la presó palmesana de Can Sales, que obrí les portes l'any 1.936. Ginard explicà que durant els primers anys, la situació en aquesta presó no era de massificació, ja que “durant Guerra Civil, hi havia un nombre relativament petit de preses perquè la participació de les dones de les Illes a la República fou escassa”. No obstant, això canvià quan a partir dels anys quaranta la de Palma esdevingué una de les cinc presons centrals d'Espanya.“Va passar de tenir un centenar de preses a tenir-ne més de 1.000; hi ha el testimoni d'una de les preses que recorda aquest centre com particularment dur, perquè hi havia un excés de persones, l'alimentació era molt dolenta, i també per la pressió religiosa que es practicava” sobre les dones. En aquest sentit, recordà l'episodi de Matilde Landa --present a l'exposició--, presa, dirigent estatal del Moviment de Dones, que el 1942 se suïcidà davant les pressions “que rebia per les autoritats del penal perquè es batiàs”.

La mostra --amb una versió en castellà i una altra en català, que serà la que visitarà Palma, Catalunya i València-- s'inaugurarà el proper dilluns, 14 d'abril, a les 18 hores, a l'Espai Ramon Llull, amb l'assistència del coordinador de programes de la Fundació d'Investigacions Marxistes, Jaime Aja.

La web www.navioanarquico.org és una pàgina que recull informació sobre la propera edició de l'Enciclopedia histórica del anarquismo español, per a tothom que vulgui saber més d'aquesta obra abans d'adquirir-la.

Com recordareu, l'obra és publicada per l'Associació Isaac Puente i es pot aconseguir per 60 euros si s'avancen els diners abans de la seva edició, que sortirà a finals del proper mes de maig. Si s'adquireix amb posterioritat a la seva edició, el preu serà de 90 euros. En ambdós casos el preu inclou les despeses d'enviament.

La pàgina web inclou informació sobre el contingut de l'obra, la seva extensió aproximada, les novetats que representa pel que fa a l'edició anterior i, evidentment, les instruccions per a la seva adquisició.

S'agraeix la difusió d'aquesta informació i de l'adreça web per a coneixement de tothom que pugui estar interessat en l'Enciclopedia i, en general, de qualsevol que estigui interessat en la història de l'anarquisme.

Diumenge 13 d'abril hi ha organitzada una excursió per anar a visitar en parc natural de S'Albufera, a les 11 hores davant l'Ajuntament de Muro.

Visitarem, concretament, l'àrea de Son Bosc, on podrem veure les famoses orquídies, si en queden, i ens descriuran un poc el funcionament dels ecosistemes.

Vos podeu inscriure a la visita de Son Bosc, com més aviat millor, a a.jovesdemuro@gmail.com indicant el vostre nom i el telèfon. O bé telefonant al 686341117.

Es compta amb un servei de bus gratuït, partirem a les 11 hores de la plaça de l'Ajuntament i retornarem cap a les 14 hores.

Serà aquesta la darrera primavera?

Manifest per Son Bosc Parc Natural

Comenceu a preparar coses que només ens queda una setmana per a la Fira d'Intercanvi, serà al mateix lloc que l'any passat (Passeig de la Sirena de Porto Cristo), a partir de les 16.30 hores.

Recordeu que es pot canviar tot el que vulgueu: llibres, roba, objectes...

Esperem que enguany el temps acompanyi i puguem realitzar la torrada.

Us hi esperem!

Xarxa d'Intercanvi

Demà dijous 10 d'abril comença el cicle de cinema contra els Estats Units d'Amèrica que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

Punto de mira (2000)

de Karl Francis

1945. Hitler ha estat derrotat, és el començament de la Guerra Freda. A Hollywood creix un sentiment de sospita que es converteix en una cacera de bruixes contra aquells que defensen els ideals progressistes. Herbert Biberman, un prestigiós director de cinema, encapçala la lluita contra la repressió que amenaça amb suprimir la llibertat d'expressió a Hollywood. Empresonat per l'FBI i repudiat pels grans estudis, marxa amb la seva esposa i els seus companys de rodatge a dirigir Salt of the Earth (La sal de la Terra) una pel·lícula rodada en llibertat.

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Edicions Documenta presentarà el volum 75 de la col·lecció Menjavents

Contraban, República i Guerra

de

Pere Ferrer Guasp

el proper dijous dia 10 d'abril a les 20.00 hores a l'aula 2 del Centre Cultural de la Fundació Sa Nostra (Concepció, 12. Palma)

Presentarà l'acte Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural Balear

Actualment els mitjans audiovisuals s'han convertit en la forma de comunicació més comuna i habitual. Tot aquest bombardeig mediàtic està dirigit per interessos de grans grups de comunicació que no deixen cap oportunitat per exposar les nostres idees llibertàries. Per tot això, cal una visió crítica, un filtratge i un coneixement d'uns codis en constant evolució.

Malgrat tot, l'accés a les noves tecnologies ens permet realitzar i compartir, de manera autogestionària, peces i experiències audiovisuals amb una mirada àcrata i en oposició als interessos d'aquesta «lògica cultural del capitalisme».

Des del Sindicat d'Arts Gràfiques, Comunicació i Espectacles de la CNT de Madrid us convidem a que ens remeteu els vostres curts i a que perticipeu amb nosaltres en unes jornades en les quals puguem gaudir veient-los, debatre sobre aquests temes i buscar eines i maneres per a la creació de continguts audiovisuals lliures i llibertaris.

Us hi esperem!

Sindicat d'Arts Gràfiques, Comunicació i Espectacles de la CNT de Madrid

El període de la II república, va suposar per a la gent treballadora de Santa Maria i de tota Mallorca, un temps d’entusiasme, inquietuds i participació dels joves amb la vida política mai més vista amb tanta intensitat, amb poc temps es feren molts d'avanços en els àmbits socials, de salut, educació i cultura, que beneficiaren sobre tot a la població treballadora més desfavorida.

Amb el triomf electoral de les esquerres, agrupades en el Front Popular el febrer de l’any 1936 i pel mal perdre que té la dreta política, la reacció de la oligarquia espanyola, l’església catòlica, els militars feixistes i la falange, no es va fer esperar. En sis mesos i en forma de «Glorioso Levantamiento Nacional» les dretes organitzaren un cop d'estat --18 de juliol de 1936-- de terribles conseqüències, emparats amb difamacions, calumnies i mentides, impulsades des de les trones de la totpoderosa església catòlica i difoses pels mitjans de comunicació afins.

A Santa Maria, com a tots els altres pobles de Mallorca, l'abús repressiu no tenia mesura i la col·laboració de una bona part de la població, va facilitar la feina al feixisme.

Evidentment sense la complicitat i el suport moral de l’església catòlica i de les famílies més influents del poble, no es creïble que tanta de gent treballadora, humil i a vegades ignorant pogués sentir tan de fervor per Franco, la Falange i la repressió feixista que hi va haver contra tota persona sospitosa de ser republicana.

Una de les conseqüències més recordades de la repressió va ser que molta de gent del poble va ser reiteradament obligada a beure oli de ricí, provocant-l’hi llargues indisposicions pel mal de ventre i diarrees continuades, afectant greument a la seva salut.  En alguns casos, per a humiliar encara més a les persones a qui feien beure oli de ricí, la crueltat arribava a obligar-los a fer un nus a cada cama de calçons, utilitzant els seus propis cordons de les sabates per a que en escapar la diarrea, no embrutessin el terra i poder fer befa pels carrers del poble fins arribar a casa seva.

 Altres persones es posaren malaltes de por i de ansietat provocada per l’angoixa de les amenaces rebudes dels falangistes del poble. Ni hagué que no tornaren a dormir tranquils i no tornaren a riure ni amb els amics, ni amb la seva família.  Alguna d'aquests persones amenaçades, es creu que varen morir del trastorn i sols les persones més properes saberen perquè, però no ho podien contar.

Tothom sabia que moltes persones eren assassinades a Mallorca per la Falange, que moltes més eren tancades sense justícia o comdemnades a treballs forçats en camps de concentració, altres eren fugitives o estaven amagades i en aquest ambient de terror, qualsevol amenaça de un falangista feia tremolar a tota la família.

 El temps de la mal anomenada guerra civil, es un període obscur de la nostre història, que per l’interès de determinades famílies influents, mai s'ha pogut investigar de manera oberta. No hi va haver guerra civil a Mallorca, hi va haver un aixecament militar contra un regim democràtic, molta persecució, molta repressió i molts d’assassinats de gent republicana, indefensa i innocent.

El regim franquista va escriure la seva història, a la seva manera i així ho va fer ensenyar a les escoles, esborrant de la memòria col·lectiva tots els patiments de les famílies republicanes i totes les coses bones que va aportar la II República.

Tots els símbols que avui encara es conserven del temps del franquisme, son part de la mentida i de la història que va esborrar la memòria dels vençuts.

No tenim dades de tota la gent de Santa Maria que va patir les injustícies del regim franquista.  No hi ha cap cens, no hi ha registres i lo més trist es que des de el nostre Ajuntament democràtic, no s’ha impulsat cap estudi, sempre s’ha tapat la vergonya i continuem fidels als dictats del franquisme, ignorant la memòria dels vençuts.

Condemnar l’aixecament militar contra la II República, dedicar un carrer o plaça del poble a la gent que es va mantenir fidel als principis de la legalitat republicana, crear una comissió de la veritat, fer desaparèixer la creu dels caiguts, organitzar unes jornades d’estudis locals, son qüestions de justícia que no me cansaré de reclamar per que crec que ens ajudarien a dignificar el nostre poble i a saldar el deute moral que tenim amb tota la gent republicana que va patir la repressió franquista.

Guillem Ramis i Canyelles

Víctimes d’abusos sexuals per part de membres de l'Església

Un grup de persones que han estat víctimes d’abusos i/o insinuacions de tipus sexual o eròtic per part de membres de l’Església (capellans, catequistes, religiosos, mestres d’escoles cristianes, etc.) estan començant a treballar per fer sentir la seva veu, i curar les ferides que puguin quedar obertes.

Inicialment volen recollir, de primera mà, els testimonis personals d’aquelles persones que en algun moment han patit els efectes perversos de l’Església sobre la seva persona. El grup de víctimes garanteix la discreció i la cobertura legal oportunes.

Per prendre contacte amb ells podeu trametre un correu electrònic a pederastiaclerical@ateos.org donant les dades per mantenir la relació.