Ateneu Llibertari Estel Negre

Continua la lluita per treure l'Amadeu de la presó

Amadeu Casellas anuncia el pas a una vaga de set des de l'1 de juny, vaga que recordem als nostres lectors que és molt més dura i perillosa que la vaga de fam. Aquest pas l'ha pres després de que li hagin tallat les comunicacions escrites amb l'exterior, amb l'excusa de l'atac que va patir el CIRE el passat 28 de maig. Enric Duran fa una crida urgent a la solidaritat amb l'Amadeu Casellas.  Hi ha una convocatòria d'enviament en massa de faxos el proper 3 de juny per tal de demanar la seva llibertat.

---

Amadeu Casellas, pres llibertari que ha esgotat ja el nombre màxim d'anys de permanència en centres penitenciaris, va protagonitzar una vaga de fam l'any passat que va durar 76 dies. A canvi de deixar la vaga de fam se li  van donar una sèrie de promeses de poder accedir al tercer grau. Davant del sistemàtic incompliment de les mateixes, el passat 20 d'abril va iniciar una nova vaga de fam. Aquesta nova vaga ha estat interrompuda momentàniament el passat 18 de maig, i represa el següent 25 de maig.  Us recordem que el proper 30 de maig hi ha una manifestació a Barcelona demanant la seva immediata posada en llibertat. Més informació al web llibertatamadeu.blogspot.com.

***

Enric Duran: solidaritat urgent amb Amadeu Casellas en vaga de set

L'Amadeu Casellas és un pres anarquista que fa uns anys reivindica la seva llibertat per haver complert ja la seva condemna.

L'1 de juny ha iniciat una vaga de set, com a resposta a haver estat incomunicat; ara no li deixen rebre cartes o fer trucades, i només el pot visitar el seu advocat. El 25 de maig, ja havia iniciat una vaga de fam, que també continua vigent.

L'excusa que li han donat, per incomunicar-lo és un atac que s'ha realitzat contra el C.I.R.E i que ha estat reivindicat anònimament per gent de fora. Es evident que està totalment fora de la llei, prendre una mesura contra un pres, per un fet que presumptament han realitzat al carrer i en el que ell no ha participat.

Aquesta es una nova demostració de la impunitat amb la que actuen des de la direcció de les presons alhora de prendre determinades mesures.

En els 65 dies que jo he estat a la presó, diversos interns m'han explicat la seva situació i com la direcció de serveis penitenciaris els ha impedit o retirat permisos de manera arbitrària. Per exemple, un pres que està penat per un delicte d'estafa contra la generalitat està veient com la conselleria de justícia li retira tots els permisos que des de la direcció del centre li atorguen per bona conducta. Un segon pres que ha participat en lluites de defensa dels drets dels interns, està complint ¾ de la seva condemna sense beneficiar-se del tercer grau que li correspondria en haver-ne complert la meitat.

Casos com aquests responen a la impunitat que la direcció penitenciària té en relació a les penes dels condemnats. Aquest òrgan polític decideix sobre el futur d'aquestes persones que si no estan d'acord només poden reclamar al jutge penitenciari. Cada presó té un jutjat penitenciari assignat, de manera que acostumen a ser sempre els mateixos jutges els qui han de decidir sobre les mesures preses per la direcció penitenciària.

Parlant amb diversos interns vaig poder comprovar que hi ha un sentiment entre ells de que és poc menys que inútil apel·lar al jutge penitenciari, perquè acostuma a donar la raó sistemàticament a la direcció penitenciària fent palesa clarament que la separació de poders, almenys en aquest cas concret és una fal·làcia.

I el cas concret de l'Amadeu és la mostra més clara d'aquesta situació. Es tracta d'una persona destacada per la militància activa tant a fora com a dins la presó. A finals dels 70 i principis dels 80, atracava bancs i destinava part del seu botí a finançar lluites revolucionaries. Per això el van detenir i el van condemnar a 20 anys de presó. Per cert que la premsa de l'època l'anomenava Robin Hood, com ara ho fa amb mi.

Dintre de la presó l'Amadeu Casellas s'ha destacat com un actiu activista en defensa dels drets dels presos i de la millora de les condicions a les presons. Per això, li han impedit gaudir dels permisos que li correspondrien, i per això continua a la presó, anys després d'haver complert totalment la pena màxima de 20 anys, ara en porta 23 seguits. Es tracta d'una situació il·legal que no es pot qualificar de cap altra manera que com un segrest.

La causa d'això és que l'Amadeu és massa perillós al carrer, massa perillós pels dirigents penitenciaris corruptes, donat que ha desvetllat durant la seva trajectòria nombrosos casos d'irregularitats i corrupció dins de les presons i ho podria fer molt més si estigués lliure. . En podeu trobar exemples en alguns dels seus darrers comunicats

http://www.nodo50.org/Tres-comunicados-de-Amadeu.html

La direcció penitenciària s'aprofita de la seva impunitat per a decidir sobre la vida dels presos, per retenir-lo a la presó tot i haver-li promès la llibertat perquè deixés vagues de fam anteriors.

Ara la situació és d'extrema urgència, doncs l'Amadeu potser desesperat, ha iniciat una vaga de set. En una situació tan gran d'injustícia, és una qüestió de dignitat humana exigir la llibertat immediata de l'Amadeu Casellas. Ara és més urgent que mai.

Amb aquest objectiu, una petició concreta i urgent és que el Síndic de Greuges actuï tal i com es va demanar en aquesta carta de fa uns dies, fent de mediador perquè es compleixi el tercer grau promès a l'Amadeu

http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/10694

I també li hauríem de demanar al president del govern català, si pensa deixar que la seva conselleria de justícia, per defensar la corrupció i la vulneració de drets a les presons, actuï impunement contra l'Amadeu Casellas fins que mori.

Llibertat Amadeu Casellas!

Enric Duran

---

Aquest dijous 4 de juny,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

---

El col·lectiu Massa Crítica, a més d'animar a participar a les bicicletades convocades per diferents entitats que es van organitzant, recorda als seus simpatitzants que la propera sortida serà com sempre, el primer dijous del mes de juny, és a dir, el dia 4 a les 19.30 hores des de la Plaça d'Espanya. Ja que el 5 de juny es celebra el «Dia Mundial del Medi Ambient» volem completar l'activitat de la bicicletada amb el taller previ a la sortida --dia 4 a les 18.30 a la mateixa Plaça d'Espanya-- per fabricar cartells relatius a les avantatges de circular amb bicicleta per ciutat: «Una bici un cotxe menys», «Deixa el vici agafa la bici», «Transport saludable i econòmic», etc.

Cada dilluns posterior a les bicicletades ens reunim d'una manera informal per prendre un cafè a la terrassa del «1916» per comentar les incidències i discutir noves estratègies, tothom està convidat el dilluns dia 8 de juny a les 19.30 hores.

Us hi esperem!

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Recorregut:

Massa Crítica

971 207 441

Mentre la dreta catalunyesa del PP i CiU competeix per veure qui acusa més vegades els immigrants de tots els mals de la nostra societat, dijous 22 de maig l'Enric Duran sortia de la presó.

Han estat setmanes de reclusió fonamentades, segons l'Audiència Provincial de Barcelona, en el fet que «hi havia risc de fuga». És curiós que aquesta justificació per a la presó preventiva s'apliqués precisament a ell, que tenia ben clar que un cop treta la publicació Podem la seva feina bàsica havia de ser presentar-la arreu del territori i estendre així algunes de les alternatives possibles al capitalisme com a sistema. O sigui, que estava localitzable i present públicament amb una agenda pública i sense cap intenció de marxar enlloc. Bé, curiós no, és lògic per als que pensem que la separació de poders de les democràcies occidentals només té una cosa que unifica els tres i senyoreja damunt d'ells: el domini total i absolut d'un quart poder, l'econòmic, que és qui realment talla el bacallà.

Mentre l'Enric passava els seus darrers dies, de moment, a Can Brians, jo a Tarragona acabava de llegir el seu primer llibre, que espero que no sigui el darrer. Abolim la banca és un interessant recorregut per la vida de l'activista amb alguns desencerts (com la utilització de la tercera persona en el primer capítol) i un gran nombre d'encerts, com un entenedor relat sobre la creació de diners del no-res, un miracle atribuït bàsicament a la Mare de Déu de la Banca, amb pecat concebuda.

L'Enric il·lumina la lectura per entendre la seva acció de recuperació de 492.000 euros a 39 entitats bancàries amb dues referències que vull comentar. D'una banda, les accions de l'anarquista falsificador de diners Lucio Urtubia i, de l'altra, el pensament del radical nord-americà Henry David Thoreau.

Lucio Urtubia, amic i col·laborador personal del Quico Sabaté, es va enfrontar al Poder falsificant milers i milers de bitllets, centenars de documents falsos… per facilitar les coses a qui s'enfrontava a qualsevol tipus d'opressió en qualsevol racó del món. Un dels lemes que ell pensa que ha de ser divisa de qualsevol revolucionari és «fer-ho però fer-ho bé».

Per la seva banda, l'autor de La desobediència civil, H. D. Thoreau, exposava en la seva obra el dret de les ciutadanes i ciutadans a resistir davant del poder de l'Estat ja que pensava que les lleis no podien dominar el comportament humà sinó que ho havia de fer la justícia. Ara bé, què és i era la justícia?, preguntaran els lectors. Doncs ben bé no ho sé, però estic segur que no té res a veure amb convertir les necessitats bàsiques en luxes inaccessibles i qui s'hi oposi tancar-lo a la presó, tal com en l'època de Thoreau la justícia no era l'esclavisme, contra el qual va practicar la insubmissió negant-se a pagar impostos al govern. El 1846, per aquesta pràctica va ser empresonat i una veïna anònima li va pagar la fiança.

Els referents, com veieu, són potents, però no tindrien cap mena d'importància si no hi hagués la pròpia acció de l'Enric al darrere. Podem omplir milers i milers de pàgines de paper de bones intencions i de coses que volem fer, de projectes revolucionaris que hem de desenvolupar, d'il·lusions polítiques… però si no hi posem el cos, no serveix de res. De la mateixa manera, podem anar a totes, mobilitzar-nos i esdevenir gairebé revolucionaris actius constants, però si no hi posem el cap, no serveix de res. La suma de cap i cos, alhora, és imprescindible per a l'enfrontament que haurem de fer, però alhora si no hi posem el cor, no servirà de res. I en l'Enric, cap, cos i cor han esdevingut un, sense cap mena de dubte, per això passi el que passi ja ha guanyat. I amb ell, totes i tots.

Jordi Martí,

coordinador de Catalunya, publicació de la CGT de Catalunya

Aquest diumenge 31 de maig, i a partir d'ara cada diumenge darrer de mes, exceptuant juliol i agost, se celebraran les «Bicifestes», des de les 10 fins a les 14 hores, sense tràfic, a l'interior d'avingudes, on podreu gaudir d'una ciutat diferent, amb vàries activitats lúdiques (futbolí humà, circuit d'educació vial amb karts, castells inflables, curses de sacs, tres en ratlla per infants, etc.) , a més de poder agafar les bicicletes a les quatre carpes situades a Sa Riera, Plaça d'Espanya, Antoni Maura i Passeig Marítim.

Us hi esperem!

Massa Crítica

Joan Buades Beltran presentarà el seu nou llibre titulat Do not disturb Barceló. Viaje a las entrañas de un imperio turístico, publicat per l'editorial Icaria.

El llibre aprofundeix en el cas de la Corporació Empresarial Barceló com a promotora de la «Balearització» dins i fora de les Illes Balears.

Lloc: local del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), carrer Manuel Sanchis Guarner, 10, Palma (Mallorca)

Data i hora: divendres dia 5 de juny a les 20.00 hores

Macià Blázquez presentarà l'acte, en el context del projecte de cooperació «Formació per al turisme responsable a Centreamèrica» del Grup d'Investigació sobre Sostenibilitat i Territori (GIST) de la UIB, patrocinat per la Direcció General de Cooperació del Govern de les Illes Balears i l'Oficina de Cooperació per al Desenvolupament i la Solidaritat de la UIB.

Us hi esperem!

Miquel Payeras: «Do not disturb Barcelo» (Diari de Balears, 20-05-09)

Entrevista a Joan Buades

«Defensa't de l'empresari»

Curs bàsic de formació jurídica laboral i sindical (Període 2009-2010)

A càrrec de membres de la Secretaria d'Acció Sindical del Sindicat d'Oficis Varis (SOV) de la CNT de Palma

Divendres 29 de maig de 2009 a les 19.00 hores

Local del sindicat CNT (Palma)

Al llarg de l'any 2009 i de part del 2010 el SOV de la CNT de Palma durà a terme un curs bàsic de formació jurídica laboral i sindical amb l'ànim de difondre quines són les normes que regulen tots els aspectes de la relació laboral: salaris, jornada de treball, descansos, vacances, llicències, condicions de treball, capacitació professional, règim d'acomiadaments, definició de les categories professionals. Conèixer doncs aquesta informació aplicable a la relació laboral és molt important, ja que el seu contingut recull els drets que tenim com a treballadors i treballadores.

En la trobada del dia 29 de maig, titulat «Eines de treball» es farà una breu exposició del material didàctic que s'utilitzarà durant el curs i es planificarà el calendari de classes del mateix. El període de durada del curs inclourà diversos mesos de l'any 2009 així com part del 2010.

Al mateix podran acudir afiliats i afiliades a CNT així com treballadors i treballadores en general que no tinguin assalariats al seu càrrec ni pertanyin a les forces de l'ordre públic, exèrcit, així com a cap cos armat o institució repressiva.

El cost del material didàctic és d'1 euro i es distribueix en format CD.

Temari del curs

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Demà dijous 28 de maig acaba el cicle de cinema que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

---

Wal-Mart:

el alto coste de los precios bajos (2005)

de Robert Greenwald

---

Us esperem al local de la CNT a les 20 hores!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Existeix una pàgina web sobre el «Centenari de Ferrer i Guàrdia», realitzada per Frank Mintz i Carlos Peña, on es publiquen els actes que es van fent, articles, exposicions, debats, documents, multimèdia, etc.

Cal tenir-la en compte...

El jutge imposava 50.000 euros perquè l'activista pogués sortir de la presó

Enric Duran, l'estafador solidari, va sortir finalment el passat dijous 21 de la presó de Brians 1, després d'aconseguir a través de donacions els 50.000 euros de fiança imposada pel jutge. Duran, que ha passat dos mesos a la presó, havia dit ahir que no pagaria la fiança perquè la trobava injusta, ja que no tenia intenció de fugir. Tanmateix, gent del seu entorn ha fet una col·lecta per recollir els diners perquè Duran sortís de la presó.

En sortir, el jove de Vilanova i la Geltrú ha dit que tenia 'ganes de continuar treballant' per canviar el model econòmic.

L'activista va ser detingut pels mossos d'Esquadra per ordre del jutge instructor arran de les denúncies rebudes el 17 de març, l'endemà d'una conferència de premsa que Duran va fer al Rectorat de la Universitat de Barcelona, on feia quatre mesos que una cinquantena d'estudiants protestaven contra el Pla Bolonya. Uns quants dies més tard, el jutge instructor va decretar presó provisional sense fiança perquè creia que hi havia perill de fugida. La defensa de Duran va recórrer la decisió, al·legant que no hi havia perill de fugida i l'Audiència provincial va estimar parcialment el recurs.

Un cop pagada la fiança, Duran haurà de comparèixer un cop per setmana davant de jutge i, a més, ha hagut de lliurar el seu passaport al jutjat per assegurar que no sortirà del país.