Ateneu Llibertari Estel Negre

El sindicat CNT, davant la situació de precarietat laboral que sofreixen les treballadores i treballadors de l'empresa Mercadona, ha decidit crear dintre de l'esmentada empresa una secció sindical per a defensar els drets i les llibertats laborals del seu ampli col·lectiu obrer. La secció sindical és la representació del sindicat dintre de l'empresa, defensant aquest els interessos dels seus afiliats i de les seves afiliades i dels treballadors/es en general, decidint aquests/es en assemblea, sense intermediaris, l'estratègia d'acció i la defensa dels seus interessos.

Des dels inicis de la creació d'aquesta empresa, la despreocupació cap als seus empleats ha estat la tònica general d'actuació en l'àmbit laboral: contractes en frau de llei, aplicacions al conveni col·lectiu de forma errònia, pagament de sous per sota de l'estipulat i una amenaça constant a peu d'acomiadament, que forma la més voraç de les estratègies d'assetjament moral en el treball que es coneixen.

Són molt nombrosos els treballadors i treballadores de Mercadona que s'acosten a CNT per a denunciar els abusos comesos en la majoria dels casos per part dels encarregats, mancats del més mínim sentit de l'ètica i que a més, emparats per la política repressiva de l’empresa, no tenen objeccions a l'hora de realitzar pràctiques d'assetjament i maltractament, així com el robatori constant dels seus drets laborals (excessiu control en les baixes mèdiques, pressions per a signar la baixa voluntària, frau en la contractació, frau en baixes mèdiques, frau en cobrament de quantitats, suspensió de pagaments, etc.).

Els primers treballs que està desenvolupant ja la secció sindical es basa en l'estudi de les irregularitats contemplades en la contractació laboral, així com en l'elaboració d'un pla per a la millora de la prevenció de riscos laborals i millora del material tècnic de les treballadores i treballadors. Així mateix l'afiliació de CNT, juntament amb qui vulgui lluitar, treballa i treballarà per l'eliminació de totes les situacions d'injustícia que es viuen dintre de l'entorn laboral de Mercadona.

No més precarietat en Mercadona, és hora d'organitzar-se.

L'única lluita que es perd és la lluita que s'abandona!

Secretaria d’Acció Sindical de la CNT-AIT de Palma

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

---

Dissabte 12 a les 21 hores a la plaça del Fossar de Sineu

---

Durant les properes dues setmanes, els nostres dirigents negociaran l’acord més important del nostre temps, un que eviti una catàstrofe climàtica.

Tanmateix, els mandataris estan encara desesperadament lluny d’assolir un acord real. I perquè ells ho aconsegueixin, la gent ha de lluitar com mai abans no ho ha fet.

És per això que el dissabte 12 de desembre serà un dels dies d’acció climàtica mundial més importants de la Història. Milers de ciutats i pobles s’il·luminaran amb espelmes sota un sol missatge: El Món vol un acord real.

Vine amb una espelma i farem llum per obrir consciència

Dissabte 12 a les 21 hores a la plaça del Fossar de Sineu

---

Sorteig extraordinari per a l'Ateneu

---

L'Ateneu Llibertari Estel Negre realitza un «Sorteig Extraordinari» per treure alguns cèntims que ens puguin ajudar en la nostra magra economia.

Hem editat 1.000 punts de llibres enumerats al preu de tres euros i el número guanyador serà el que coincideixi amb les tres últimes xifres del Sorteig del Nin (06-01-2010). El premi consisteix en 100 euros en llibres selectes.

Ni ha cinc punts de llibres diferents, realitzats pel dissenyador Alberto, i consisteixen en cinc animals de «companyia» (ase, cabra, caragol, sargantana i porc) i a la part posterior hi ha un calendari per a l'any vinent.

Podreu trobar aquests punts de llibres a la seu de l'Ateneu.

Col·labora amb nosaltres i bona sort!

Concentració en suport a Aminetou Haidar

Avui dijous 10 de desembre de 2009 a les 19.30 hores davant Cort (Palma)

A causa de la greu situació de l'activista sahrauí pels Drets Humans, Aminetou Haidar, en el 23è dia de vaga de fam a l'illa de Lanzarote, on roman pendent de la seva tornada a l'Aaiún (Sàhara Occidental) amb la seva família i amics, d'ençà que fou expulsada il·legalment del Marroc i impedida de tornar-hi per les autoritats espanyoles.

Avui 10 de desembre és el Dia Internacional dels Drets Humans, tenim més motius per demanar-vos la vostra assistència.

Durant la concentració farem una encesa d'espelmes que doni llum i esperança a la seva lluita pacífica pels seus drets i els del seu poble.

Tots amb n'Aminetou

Vos hi esperam!

 Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears

El proper dissabte 12 de desembre de 2009, a partir de les 20 hores, a la plaça de la vila de Santa Maria del Camí, celebrarem un acte reivindicatiu del pas del tren en trinxera per dins el poble.

- La construcció de la trinxera es una obra possible 

- És una obra definitiva que resol tots els problemes dels passos a nivell i no en crea de nous, com és el cas dels ponts o passos inferiors, que generen greus impactes visuals i ambientals i requereixen fer expropiacions.

- Fer passar el tren en trinxera, no romp la permeabilitat del territori que avui tenim entre les dues bandes de les vies.

- Totes les entitats del poble i tots els grups polítics municipals fan costat l'acte del dia 12 i reivindiquen la trinxera.

Us hi esperem!

Més informació: Guillem (626 374 551)

Diversos informes han advertit les darreres setmanes del creixement de la intolerància contra diferents col·lectius al continent europeu. El darrer cas d'islamofòbia a Suïssa, amb la prohibició, mitjançant un referèndum, de la construcció de minarets, o els continus assetjaments contra els gitanos els països de l'est d'Europa dibuixen un trist quadre que no es correspon amb els valors que suposadament presumeix tenir assumits el vell continent. Un altre informe de la comunitat jueva a l'Estat alerta sobre l'antisemitisme creixent, i diversos col·lectius anti-racistes europeus han constatat l'augment d'agressions racistes i xenòfobes a l'Estat espanyol.

Les darreres eleccions europees van suposar un assalt ultra de l'europarlament, amb un de cada sis eurodiputats provinent de formacions racistes i xenòfobes. Aquests partits d'extrema dreta, segons publica la prestigiosa revista antifeixista anglesa Searchlight al seu darrer número, han forjat una aliança, anunciada el passat 24 d'octubre a Budapest, comptant amb el Jobbik hongarès, el Front National francès, l'anglès British National Party, Fiamma Tricolore d'Itàlia, el Front Nacional Belga i els Suecs nacional Democràtics. L'aliança rebrà el nom d'European National Party (Partit Nacional Europeu), i estudia incorporar també formacions portugueses, austríaques i espanyoles, aquestes últimes sense concretar encara, tot i que és Democracia Nacional (DN) el partit amb una major connexió amb la resta de formacions ultres europees.

Segons informa la revista antifeixista anglesa Searchlight anunciava al seu darrer número la unió del British National Party (BNP) a una nova aliança ultra entre partits europeus. Els bons resultats de diverses formacions racistes a les darreres eleccions europees han motivat els seus líders a buscar punts en comú per fer força a Europa, un espai polític on la dreta radical comença a sentir-se còmoda gràcies als suports rebuts i al llenguatge cada vegada més conservador de socialdemòcrates i liberals.

Al mateix temps, la Red Europea Contra el Racismo (ENAR) va fer públic la passada setmana un informe on alertava sobre el creixement dels atacs racistes i xenòfobs a Europa i l'Estat espanyol. Aquest informe, elaborat a partir de les dades de nombroses ONG que formen part d'aquesta xarxa, a qualificat de 'molt preocupant' la situació de les minories als països de la Unió Europea.

Per altra banda, un altre informe de la xarxa antiracista UNITED For Intercultural Action, denunciava la islamofòbia latent a Suïssa després del referèndum impulsat per l'extrema dreta per prohibir els minarets. La comunitat musulmana ha expressat el seu malestar després d'aquest episodi on s'han mesclat els prejudicis i les males intencions. Denuncien que se'ls relaciona massa sovint amb el terrorisme i en contra dels drets humans, opinió creada a partir de les notícies que recullen els mitjans de comunicació occidentals en referència al col·lectiu musulmà a Europa.

La La Fundación Secretariado Gitano també ha fet públic un informe on denuncia la discriminació que el col·lectiu Rrom pateix, més encara en temps de crisi. «La discriminación de la que es objeto la comunidad gitana está dificultando su acceso a bienes y servicios en condiciones de igualdad», ha constatat Inmaculada Lasala, subdirectora adjunta de Programas Sociales del Ministerio de Sanidad y Política Social.

També els jueus espanyols advertiren del creixement de l'antisemitisme a l'Estat durant el II Seminari Internacional sobre Antisemitisme celebrat a Madrid setmanes enrere i que anuncià la creació d'un Observatori de l'Antisemitisme. Segons les dades aportades en aquest seminari, el 46% dels ciutadans de l'Estat te una visió desfavorable dels jueus. Una tendència habitual és identificar els jueus amb l'Estat d'Israel i la seua política envers els drets humans de la població palestina, quan existeixen nombrosos hebreus que la rebutgen i que es posicionen clarament a favor dels drets del poble palestí.

---

El que li va passar a García Lorca no és un assumpte privat, sinó que afecta el temps que vivim

Tot crim polític conté dues morts: la física i la metafísica. Amb la física s’aconsegueix acabar amb la vida; amb la metafísica o interpretativa es vol anul·lar la seva significació moral i política, fent-la passar per un fet inevitable, un mal menor o el preu de la història. Acceptar aquesta interpretació és la forma més acabada d’oblit. L’autor del crim polític sap perfectament que la seva tasca no s’acaba amb la mort de l’altre, sinó que s’ha d’esforçar a convèncer els altres que és insignificant.

Pel que fa al franquisme, l’escenari actual de la batalla interpretativa és la figura del desaparegut, aquests 110.000 assassinats que reposen a les cunetes de la història, tant si aquestes prenen la forma de fosses comunes com de descampats anònims o osseres inidentificables al Valle de los Caídos. El desaparegut és una figura singular de víctima, ja que se situa entre el ser i el no ser, entre la certesa de la mort i la incertesa de la seva mort. Potser cal referir-se a aquesta figura com si es tractés d’un espectre. Espectral és, en efecte, la seva manera de ser, ja que en el desaparegut hi ha alguna cosa definitivament perduda, la seva vida, però alguna cosa també present que ens acompanya com un esperit, instant-nos perquè fem alguna cosa, sota pena de quedar petrificats en la indecisió paralitzant, tal com li va passar a Hamlet, que no va ser capaç de reaccionar davant de la veu de l’espectre que tenia entre les mans.

El que el desaparegut ens porta davant de la nostra presència és la brutalitat d’una violència, i amb aquesta, una pregunta inquietant, a saber: si nosaltres hem construït el nostre món tan acollidor sobre l’oblit de tanta injustícia com se li va fer. Mentre no responguem a aquesta demanda, ell seguirà ancorat en un temps passat, i nosaltres quedarem exposats a la seva repetició perquè no som capaços de dir de quina banda estem. En lloc d’això, hem creat la còmoda categoria del franquisme sociològic, ficant dins d’aquest sac els que han interioritzat la manera de viure que regnava durant la dictadura. Amb tot, també s’hi hauria d’incloure els que pensin que es pot construir una democràcia esborrant de la memòria la història que va del 1936 al 1975. Durant la dictadura, la llibertat sobrava, i en la democràcia la memòria de la falta de llibertat està de més. En tot això sobreviu, doncs, l’esperit del franquisme.

Encara que es comptin per milers els desapareguts o, tal com es diu en dret, les «víctimes d’una desaparició forçada», els focus s’estan centrant en el més il·lustre de tots, Federico García Lorca. No es pot descartar que en aquest interès hi pugui haver morbo per part de la premsa groga, o voyeurisme en molts espectadors, o vanitat en polítics àvids de fotos rendibles, però aquests abusos no poden ser determinants, ni tampoc l’opinió de la família, per molt respectable que sigui. Més enllà de l’opinió de les nebodes --fins i tot independentment de la ideologia de la víctima-- hi ha la significació objectiva de la víctima. El que li va passar a Lorca no és un assumpte privat que només li interessi a ell o als seus familiars. És, per contra, un fet polític que marca el moment en què li van prendre la vida i el moment posterior en què nosaltres vivim. Marca el moment de la seva mort perquè al ser un assassinat polític implica els militars que es van rebel·lar contra l’ordre constitucional, segellant amb aquest tipus d’assassinats el caràcter del seu projecte polític. Però també afecta el temps que nosaltres vivim, perquè si el nostre nou ordre constitucional estigués basat en l’oblit del significat d’aquella violència, aleshores quedaríem exposats a la seva repetició. ¿Què impediria, en efecte, que la violència es repetís si hi ha una raó superior que pot ser invocada perquè tota violència se silenciï si és passada, és a dir, si ja no ens afecta a nosaltres, els vius, perquè els violents han decidit no matar més o ja no poden matar? Entre el moment passat i el present hi ha una relació misteriosa que ens interessa reconèixer. La clau d’aquesta relació la té la figura del desaparegut. La seva existència fantasmal remet a un passat criminal i a un present que no s’ha fet càrrec d’aquell passat.

És evident que el més important no és la identificació d’uns ossos sinó el reconeixement del que van suposar aquelles morts i del significat que ara tenen. Però això no vol dir que la identificació dels cossos sigui secundària. El fet que no sapiguem on es troben té la connotació jurídica que som davant «d’un delicte permanent de detenció il·legal», és a dir, som davant d’un delicte vigent que ha de ser investigat per depurar responsabilitats. Aquesta és la tasca dels jutges. Però, a més del dret, també hi ha el nostre deure de reconèixer en aquelles morts una significació política que es resumeix en dues preguntes, una dirigida al projecte polític franquista, que necessitava matar innocents per tirar endavant, i una altra a nosaltres mateixos, disposats a viure en democràcia sense mirar sota la catifa. Preferim ofegar aquest significat polític en el fatalisme històric, com si allò hagués estat necessari o inevitable.

Reyes Mate

(El Periódico de Catalunya, 07-12-09)