Ateneu Llibertari Estel Negre

El GOB organitza una festa reivindicativa amb música, activitats, audiovisual...

Per una Mallorca sense corrupció, per una Mallorca més protegida, per una Mallorca sense transgènics, per una Mallorca amb més transport públic, per la dignitat política, pel compliment dels compromisos assumits...

El proper divendres 12 de juny, Ses Voltes acollirà la festa Som-hi per Mallorca! que pretén ser una gran convidada i ajuntar gent, artistes, música, audiovisuals, fireta ecosocial, etc... per reclamar un canvi real i definitiu a l'hora de plantejar el futur de Mallorca.

La festa consistirà en:

- Fireta ecosocial: fira d'alimentació ecològica i moviments socials amb menjar, informació, propostes i reivindicacions per una Mallorca més sostenible

- Gimcana dels Grups Infantil i Juvenil del GOB

- Campanya Alternativa Pamboli de Joves del GOB: pamboliada

- Exposició de cartells dels 35 anys del GOB.

- Exposició interactiva "Mapa de conflictes ambientals" del GOB

- Concert per la protecció del territori i contra la corrupció: amb MATEU XURÍ, XIMBOMBA ATÒMICA, RIKI LÓPEZ, TIU, ROCK AND PRESS & LLORENÇ SANTAMARIA, I LA COL·LABORACIÓ ESPECIAL DE LA TERREMOTO DE ALCORCÓN, NEUS TORRES I L'EQUIP DE GABINET DE CRISI...

De les 19 a 24h a Ses Voltes

Els actes de la festa començaran a les 19 de l’horabaixa i s’allargaran fins a les 12 de la nit.

Un munt de persones i artistes estan participant de forma altruista en l’organització. D’altra banda, dotzenes de persones participaran de forma voluntària en aquesta festa que significarà, una vegada més, fer sentir la nostra veu perquè i demanar més per Mallorca, perquè Mallorca s'ho mereix i ho necessita.

***

El perquè de la festa

En aquests dos darrers anys hem vist com els jutjats tenien una intensa activitat vinculada als casos de corrupció, malversació, prevaricació.... Hem vist uns governs (balear i insular) que han impulsat mesures importants en matèria de protecció del territori, però que alhora, justificant-se en el context econòmic i polític, ha impulsat mesures que s'allunyaven dels seus compromisos inicials: Son Espases, decret Carbonero, decret Nadal, revisió del Pla de Carreteres, revisió del Pla Territorial de Mallorca, etc.

Per tot això, hi ha moltes coses que encara ens preocupen, perquè no acabam de veure el canvi que Mallorca necessita. Ara precisament, en que la crisi econòmica i la de la corrupció que ara aflora esdevenen una oportunitat per aquest canvi, feim aquesta festa i reclamam aquest gir que ha de ser definitiu cap a una societat més sostenible, reclamam els compliment dels compromisos assumits i que es tirin endavant les polítiques que han de marcar definitivament el canvi.

Perquè Mallorca necessita veure un canvi real i efectiu cap a una altra manera de fer les coses, el GOB demana més.

Per una Mallorca sense corrupció, per una Mallorca més protegida, que prioritzi els valors naturals, històrics i paisatgístics que pot oferir, per una Mallorca sense transgènics, per una agricultura local i ecològica, per una Mallorca amb més transport públic, per la dignitat política i pel rigor en el compliment dels compromisos assumits.

Per tot això: Som-hi per Mallorca!

L'admissió a tràmit, per part del Tribunal Suprem, de la querella contra el jutge Garzón presentada pel grup feixista Manos Limpias («digues-me del que presumeixes...»), suposa un altre alarmant símptoma de la feble salut democràtica que patim. Com he escoltat dir, és tremend que el primer imputat judicialment en aquesta matèria sigui algú que, més enllà dels seus desvaris estel·lars, i dubtoses i contradictòries actuacions, va intentar obrir unes fosses amb milers de cossos de demòcrates assassinats, mentre que encara no s'ha dut davant els tribunals a cap dels qui van omplir aquestes fosses de cadàvers.

Tot aquest assumpte no solament deixa a les clares que l'ombra del «atado y bien atado» el dictador és molt allargada, fins al punt que, després de més de trenta anys de la teòrica «transició democràtica”, encara hagi jutges, com els del Tribunal Suprem, que desenvolupin la seva tasca en sintonia amb la dictadura assassina. També, i és necessari assenyalar-lo, deixa en una patètica nuesa a l’anomenada «Llei de la Memòria Històrica», votada en el parlament, entre d’altres, per partits d'esquerra (també teòrica) com PSOE i IU a l'octubre de 2007, i ratificada en el Senat al desembre d'aquell any.

Per intentar acontentar a tiris i troians, els redactors, i els diputats i senadors que van votar aquella Llei, es van oblidar (se suposa que a consciència) entre d’altres coses, de temes tan cabdals com l'anul·lació de les sentències franquistes, permetent d'aquesta manera que encara avui siguin considerats legalment com a delinqüents tots els demòcrates jutjats, condemnats i moltes vegades assassinats, a través de processos ignominiosos. Per aquest motiu, avui dia, moltes persones com Francisco Granado, Joaquín Delgado, Joan Peiró o Salvador Puig Antich segueixin sent «culpables», als ulls d'aquest anomenat  «Estado de Derecho».

D'igual manera, als responsables d'aquesta Llei de (des)Memòria Històrica semblen no molestar-los la presència pública del franquisme en els nostres carrers, places i parcs. També amb voluntat de mitges tintes, la Llei permet la no-desaparició de determinats símbols feixistes. Fins i tot des d'administracions governades per aquesta suposada esquerra es conserven monuments que constitueixen autèntics insults a la democràcia. Sembla clar que aquest succedani legal no serveix ni com rentat de cara. Com exemples pròxims basti citar la decisió de l'Ajuntament de Palma (centre-esquerra, batlessa del PSOE) de conservar el monument de la Feixina (dedicat als «caídos» del creuer Baleares, vaixell des del qual es va massacrar a la població civil indefensa que fugia al febrer de 1937 de la Màlaga assetjada pels feixistes, i enfonsat per l'Armada republicana al març de 1938) o el monòlit de la Plaça de la Porta de Santa Catalina, en memòria de «los Jinetes de Alcalá» (29 oficials de cavalleria colpistes, que es trobaven arrestats a Illetes al juliol del 36, i que van col·laborar en el triomf del cop i en la repressió a Mallorca).

Per si tot això fora poc, l'esmentada Llei «de la Memòria» deixa un enorme buit respecte a les fosses comunes d'assassinats per la dictadura, en la mesura que no responsabilitza a les administracions públiques de la localització, identificació i rehabilitació de les víctimes enterrades en elles. I d'aquells pols, aquests llots. Deixar abandonats en aquesta tasca als familiars i a les Associacions de Recuperació de la Memòria Històrica, a part de ser un acte de covardia política, permet a alguns jutges feixistes, des de privilegiats tribunals, seguir tirant palades de terra sobre les fosses de les víctimes del franquisme.

Pep Juárez

El Grup Excursionista de Mallorca (GEM) convoca una sortida de capvespre amb bicicleta, per sopar i nedar amb la posta de sol i la lluna plena. Anirem a la caleta i roques de Son Verí, entre S'Arenal i Cala Blava.

Dissabte dia 6, a les 19 hores, a ca'n Pere Antoni, devora l'estàtua de Nuredduna i el carrilbici del Passeig Marítim.

Tothom  porta el seu sopar i qualque detall per compartir.

També admetrem a qui vengui en bus (núm. 15).

Us hi esperem!

---

Dijous 11 de juny a les 20.00 hores

Búho Gris

(1999, EUA, dirigida per Richard Attenborough)

***

Dijous 18 de juny a les 20.00 hores

Una verdad incómoda

(2006, EUA, dirigida per Davis Guggenheim)

***

Dijous 25 de juny a les 20.00 hores

Génesis

(2005, França, dirigida per Marie Pérennou i Claude Nuridsany)

Tots el actes es duran a terme al local de la CNT de Palma

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Per aquest mes, tenint en compte que la calor i el sol ja són ben presents, des de Cultura Obrera hem organitzat una ascensió nocturna al puig de Massanella. Serà el proper dissabte dia 6 a la llum de la lluna plena.

Ens trobarem a l'estació de trens d'Inca a les 20.30 hores i d'allí pujarem amb cotxe fins al coll de sa Batalla, on començarà l'excursió a peu. La caminada serà la normal, que passa pel coll de sa Línia, i es preveu una durada total d'unes cinc hores, inclòs el descens pel mateix camí.

Recordeu dur llanterna, botes, aigua i roba per tapar-vos, de nit fa més fred!.

Us hi esperem!

Continua la lluita per treure l'Amadeu de la presó

Amadeu Casellas anuncia el pas a una vaga de set des de l'1 de juny, vaga que recordem als nostres lectors que és molt més dura i perillosa que la vaga de fam. Aquest pas l'ha pres després de que li hagin tallat les comunicacions escrites amb l'exterior, amb l'excusa de l'atac que va patir el CIRE el passat 28 de maig. Enric Duran fa una crida urgent a la solidaritat amb l'Amadeu Casellas.  Hi ha una convocatòria d'enviament en massa de faxos el proper 3 de juny per tal de demanar la seva llibertat.

---

Amadeu Casellas, pres llibertari que ha esgotat ja el nombre màxim d'anys de permanència en centres penitenciaris, va protagonitzar una vaga de fam l'any passat que va durar 76 dies. A canvi de deixar la vaga de fam se li  van donar una sèrie de promeses de poder accedir al tercer grau. Davant del sistemàtic incompliment de les mateixes, el passat 20 d'abril va iniciar una nova vaga de fam. Aquesta nova vaga ha estat interrompuda momentàniament el passat 18 de maig, i represa el següent 25 de maig.  Us recordem que el proper 30 de maig hi ha una manifestació a Barcelona demanant la seva immediata posada en llibertat. Més informació al web llibertatamadeu.blogspot.com.

***

Enric Duran: solidaritat urgent amb Amadeu Casellas en vaga de set

L'Amadeu Casellas és un pres anarquista que fa uns anys reivindica la seva llibertat per haver complert ja la seva condemna.

L'1 de juny ha iniciat una vaga de set, com a resposta a haver estat incomunicat; ara no li deixen rebre cartes o fer trucades, i només el pot visitar el seu advocat. El 25 de maig, ja havia iniciat una vaga de fam, que també continua vigent.

L'excusa que li han donat, per incomunicar-lo és un atac que s'ha realitzat contra el C.I.R.E i que ha estat reivindicat anònimament per gent de fora. Es evident que està totalment fora de la llei, prendre una mesura contra un pres, per un fet que presumptament han realitzat al carrer i en el que ell no ha participat.

Aquesta es una nova demostració de la impunitat amb la que actuen des de la direcció de les presons alhora de prendre determinades mesures.

En els 65 dies que jo he estat a la presó, diversos interns m'han explicat la seva situació i com la direcció de serveis penitenciaris els ha impedit o retirat permisos de manera arbitrària. Per exemple, un pres que està penat per un delicte d'estafa contra la generalitat està veient com la conselleria de justícia li retira tots els permisos que des de la direcció del centre li atorguen per bona conducta. Un segon pres que ha participat en lluites de defensa dels drets dels interns, està complint ¾ de la seva condemna sense beneficiar-se del tercer grau que li correspondria en haver-ne complert la meitat.

Casos com aquests responen a la impunitat que la direcció penitenciària té en relació a les penes dels condemnats. Aquest òrgan polític decideix sobre el futur d'aquestes persones que si no estan d'acord només poden reclamar al jutge penitenciari. Cada presó té un jutjat penitenciari assignat, de manera que acostumen a ser sempre els mateixos jutges els qui han de decidir sobre les mesures preses per la direcció penitenciària.

Parlant amb diversos interns vaig poder comprovar que hi ha un sentiment entre ells de que és poc menys que inútil apel·lar al jutge penitenciari, perquè acostuma a donar la raó sistemàticament a la direcció penitenciària fent palesa clarament que la separació de poders, almenys en aquest cas concret és una fal·làcia.

I el cas concret de l'Amadeu és la mostra més clara d'aquesta situació. Es tracta d'una persona destacada per la militància activa tant a fora com a dins la presó. A finals dels 70 i principis dels 80, atracava bancs i destinava part del seu botí a finançar lluites revolucionaries. Per això el van detenir i el van condemnar a 20 anys de presó. Per cert que la premsa de l'època l'anomenava Robin Hood, com ara ho fa amb mi.

Dintre de la presó l'Amadeu Casellas s'ha destacat com un actiu activista en defensa dels drets dels presos i de la millora de les condicions a les presons. Per això, li han impedit gaudir dels permisos que li correspondrien, i per això continua a la presó, anys després d'haver complert totalment la pena màxima de 20 anys, ara en porta 23 seguits. Es tracta d'una situació il·legal que no es pot qualificar de cap altra manera que com un segrest.

La causa d'això és que l'Amadeu és massa perillós al carrer, massa perillós pels dirigents penitenciaris corruptes, donat que ha desvetllat durant la seva trajectòria nombrosos casos d'irregularitats i corrupció dins de les presons i ho podria fer molt més si estigués lliure. . En podeu trobar exemples en alguns dels seus darrers comunicats

http://www.nodo50.org/Tres-comunicados-de-Amadeu.html

La direcció penitenciària s'aprofita de la seva impunitat per a decidir sobre la vida dels presos, per retenir-lo a la presó tot i haver-li promès la llibertat perquè deixés vagues de fam anteriors.

Ara la situació és d'extrema urgència, doncs l'Amadeu potser desesperat, ha iniciat una vaga de set. En una situació tan gran d'injustícia, és una qüestió de dignitat humana exigir la llibertat immediata de l'Amadeu Casellas. Ara és més urgent que mai.

Amb aquest objectiu, una petició concreta i urgent és que el Síndic de Greuges actuï tal i com es va demanar en aquesta carta de fa uns dies, fent de mediador perquè es compleixi el tercer grau promès a l'Amadeu

http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/10694

I també li hauríem de demanar al president del govern català, si pensa deixar que la seva conselleria de justícia, per defensar la corrupció i la vulneració de drets a les presons, actuï impunement contra l'Amadeu Casellas fins que mori.

Llibertat Amadeu Casellas!

Enric Duran

---

Aquest dijous 4 de juny,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

---

El col·lectiu Massa Crítica, a més d'animar a participar a les bicicletades convocades per diferents entitats que es van organitzant, recorda als seus simpatitzants que la propera sortida serà com sempre, el primer dijous del mes de juny, és a dir, el dia 4 a les 19.30 hores des de la Plaça d'Espanya. Ja que el 5 de juny es celebra el «Dia Mundial del Medi Ambient» volem completar l'activitat de la bicicletada amb el taller previ a la sortida --dia 4 a les 18.30 a la mateixa Plaça d'Espanya-- per fabricar cartells relatius a les avantatges de circular amb bicicleta per ciutat: «Una bici un cotxe menys», «Deixa el vici agafa la bici», «Transport saludable i econòmic», etc.

Cada dilluns posterior a les bicicletades ens reunim d'una manera informal per prendre un cafè a la terrassa del «1916» per comentar les incidències i discutir noves estratègies, tothom està convidat el dilluns dia 8 de juny a les 19.30 hores.

Us hi esperem!

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Recorregut:

Massa Crítica

971 207 441

Mentre la dreta catalunyesa del PP i CiU competeix per veure qui acusa més vegades els immigrants de tots els mals de la nostra societat, dijous 22 de maig l'Enric Duran sortia de la presó.

Han estat setmanes de reclusió fonamentades, segons l'Audiència Provincial de Barcelona, en el fet que «hi havia risc de fuga». És curiós que aquesta justificació per a la presó preventiva s'apliqués precisament a ell, que tenia ben clar que un cop treta la publicació Podem la seva feina bàsica havia de ser presentar-la arreu del territori i estendre així algunes de les alternatives possibles al capitalisme com a sistema. O sigui, que estava localitzable i present públicament amb una agenda pública i sense cap intenció de marxar enlloc. Bé, curiós no, és lògic per als que pensem que la separació de poders de les democràcies occidentals només té una cosa que unifica els tres i senyoreja damunt d'ells: el domini total i absolut d'un quart poder, l'econòmic, que és qui realment talla el bacallà.

Mentre l'Enric passava els seus darrers dies, de moment, a Can Brians, jo a Tarragona acabava de llegir el seu primer llibre, que espero que no sigui el darrer. Abolim la banca és un interessant recorregut per la vida de l'activista amb alguns desencerts (com la utilització de la tercera persona en el primer capítol) i un gran nombre d'encerts, com un entenedor relat sobre la creació de diners del no-res, un miracle atribuït bàsicament a la Mare de Déu de la Banca, amb pecat concebuda.

L'Enric il·lumina la lectura per entendre la seva acció de recuperació de 492.000 euros a 39 entitats bancàries amb dues referències que vull comentar. D'una banda, les accions de l'anarquista falsificador de diners Lucio Urtubia i, de l'altra, el pensament del radical nord-americà Henry David Thoreau.

Lucio Urtubia, amic i col·laborador personal del Quico Sabaté, es va enfrontar al Poder falsificant milers i milers de bitllets, centenars de documents falsos… per facilitar les coses a qui s'enfrontava a qualsevol tipus d'opressió en qualsevol racó del món. Un dels lemes que ell pensa que ha de ser divisa de qualsevol revolucionari és «fer-ho però fer-ho bé».

Per la seva banda, l'autor de La desobediència civil, H. D. Thoreau, exposava en la seva obra el dret de les ciutadanes i ciutadans a resistir davant del poder de l'Estat ja que pensava que les lleis no podien dominar el comportament humà sinó que ho havia de fer la justícia. Ara bé, què és i era la justícia?, preguntaran els lectors. Doncs ben bé no ho sé, però estic segur que no té res a veure amb convertir les necessitats bàsiques en luxes inaccessibles i qui s'hi oposi tancar-lo a la presó, tal com en l'època de Thoreau la justícia no era l'esclavisme, contra el qual va practicar la insubmissió negant-se a pagar impostos al govern. El 1846, per aquesta pràctica va ser empresonat i una veïna anònima li va pagar la fiança.

Els referents, com veieu, són potents, però no tindrien cap mena d'importància si no hi hagués la pròpia acció de l'Enric al darrere. Podem omplir milers i milers de pàgines de paper de bones intencions i de coses que volem fer, de projectes revolucionaris que hem de desenvolupar, d'il·lusions polítiques… però si no hi posem el cos, no serveix de res. De la mateixa manera, podem anar a totes, mobilitzar-nos i esdevenir gairebé revolucionaris actius constants, però si no hi posem el cap, no serveix de res. La suma de cap i cos, alhora, és imprescindible per a l'enfrontament que haurem de fer, però alhora si no hi posem el cor, no servirà de res. I en l'Enric, cap, cos i cor han esdevingut un, sense cap mena de dubte, per això passi el que passi ja ha guanyat. I amb ell, totes i tots.

Jordi Martí,

coordinador de Catalunya, publicació de la CGT de Catalunya

Aquest diumenge 31 de maig, i a partir d'ara cada diumenge darrer de mes, exceptuant juliol i agost, se celebraran les «Bicifestes», des de les 10 fins a les 14 hores, sense tràfic, a l'interior d'avingudes, on podreu gaudir d'una ciutat diferent, amb vàries activitats lúdiques (futbolí humà, circuit d'educació vial amb karts, castells inflables, curses de sacs, tres en ratlla per infants, etc.) , a més de poder agafar les bicicletes a les quatre carpes situades a Sa Riera, Plaça d'Espanya, Antoni Maura i Passeig Marítim.

Us hi esperem!

Massa Crítica