Ateneu Llibertari Estel Negre

Les diverses mesures de reforma del sistema públic de pensions adoptades pel govern del P$OE amb l’acord de CCOO-UGT i les diverses patronals és una estafa social a totes les persones que llegiu això i a totes les que no ho llegiran però també les patiran. Si vingués sol podríem dir que el que passa és que aquesta part de la protecció social establerta per l’anomenat «estat del benestar» sobrava (que és mentida) o que era insuportable per al conjunt del sistema (que és mentida per partida doble). Però aquest robatori no ha vingut sol ni ha estat el darrer.

Sí, tenim la crisi que ens obliga a viure amb por de no saber què anirà pitjor demà i ens lliga de mans i peus i no ens deixa ni respirar per tal que no puguem ni tan sols cridar. Sí, tenim una crisi sistèmica a nivell d’especulació immobiliària que ho deixa tot brut i tacat, però ens equivocaríem si a això atribuíssim res més que la creació de més por.

És la por l’autèntica intenció de totes aquestes mesures. Va ser la por també una de les conseqüències d’aquesta forma de viure amb la guillotina de la hipoteca damunt dels caps de bona part de la classe treballadora fa uns anys. Alguns ho anomenàvem especulació immobiliària i altres ens responíem que el que estaven creant era riquesa. Sense cap mena de dubte que en creaven, però per a ells i elles, per als especuladors, que són entre tots els lladres, els pitjors. Per a la resta, misèria i destrucció de barris, pobles i territori en general.

Si no plantem cara (i alguns ja ho hem fet fins i tot amb la convocatòria d’una vaga general el passat 27 de gener), el futur que ens espera no és només un futur de jubilacions als 67 o de jubilacions impossibles sinó molt pitjor. Ens odien a mort i el nostre patiment és vist per ells com una manera més d’augmentar els seus ingressos. Per tant mentre no els plantem cara amb totes les conseqüències, el camí que ens reserven és de merda, de merda pura i dura. Avui les pensions, demà l’educació, ahir la sanitat i passat demà tota la vida.

Jordi Martí Font

El passat divendres 11 de març el memorial a les víctimes de la repressió franquista de Bendinat, conegut com el «Bosc de la Memòria», va patir un nou atac feixista. Com ja ha passat nombroses vegades, aparegueren pintades a l'escultura i en algunes de les plaques que rememoren les víctimes.

Avui diumenge 13 de març ha aparegut també una pintada al cementiri de Ciutat, indret on ben aviat s'hi ha d'inaugurar el memorial «Mur de la Memòria» i que fou un dels principals llocs de la repressió a Mallorca a partir del cop d'estat franquista. A la pintada hi diu «rojos asesinos».

---

L'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca (AMSM), recollint la proposta de la Assemblea de Moviments Socials del Fòrum Social Mundial que va tenir lloc a Dakarel  el febrer passat, i que em una de les seves resolucions proposa:

«Inspirats en les lluites dels pobles de Tunísia i d'Egipte, fem una crida perquè el proper 20 de maig sigui un dia mundial de solidaritat amb l'aixecament del poble nord africà, que amb les seves conquestes contribueixen a les lluites de tots els pobles: la resistència dels pobles palestí i sahrauí, les mobilitzacions europees, asiàtiques i africanes contra el deute i l'ajust estructural i tots els processos de canvi que s'estan construint a Amèrica Llatina.»

Per tal de veure i programar el que es pugui fer des de Mallorca, l'AMSM ha convocat una reunió per al proper dimarts 15, a les 19 hores, a l'Espai Solidari (Ramón Berenguer III, 20 / Palma) en la qual estan convidades totes les organitzacions i persones interessades.

Demà dissabte 12 de març hi ha neteja del camí des Cabàs.

El camí des Cabàs conserva un interessant empedrat antic que mereix ser conservat. Es netejaran d'herbes i brossa el tram fins a les barreres.

El punt de trobada serà el parc de Can Borreió a les 9 del matí per fer cotxades i evitar aglomeració de vehicles.

GADMA aportarà les eines necessàries i l'ajuntament col·labora amb el camió de la brigada i berenar.

Vos hi esperem!

malestar.org és una mobilització espontània de la població amb el sentiment comú d'estar farts i fartes del rumb de les decisions polítiques, econòmiques i socials, les quals ens afecten i de les que ens mereixem formar part. Per això ens reunim un cop a la setmana a les nostres ciutats de residència per a compartir aquest sentiment i començar a canviar la situació actual.

Aquest moviment no està associat a cap grup ideològic, organització, partit o sindicat. Som persones, membres de la ciutadania, units per un mateix sentiment de MALESTAR.

Que ens serveixi com a catarsi social per a prendre consciència de què és possible canviar el rumb començant per actuar!

Seguirem promovent activitats creatives un cop per setmana fins que sigui necessari. La iniciativa és oberta a totes les persones que vulguin proposar, realitzar, compartir, col·laborar, participar, informar... de cor.

Si vols més informació:

Estat del malestar

Estat del malestar (Mallorca)

---

Presentació del llibre Què pagui Pujol! Una crónica punk de la Barcelona dels 80, a càrrec del seu autor Joni D.

Divendres 25 de març a les 20 hores a l'Ateneu Llibertari Estel Negre (Palau Reial, 9, 2n / Palma)

Dissabte 26 de març a les 19 hores a Ca'n Lliro (Joan Lliteres, 42 / Manacor)

Ho organitza: Ateneu Llibertari Estel Negre i Cultura Obrera

Us hi esperem!

---

---

Què pagui Pujol! és un relat viscut i trepidant, amb noms i cognoms, i d'alt contingut batallant. Una crònica plena de referències musicals i localitzada a espais mítics de la capital catalana, molts d'ells desapareguts i esborrats de la memòria oficial, d'una ciutat en constant lluita per fer desaparèixer tot rastre de dissidència.

Un collage narratiu que combina la recerca històrica i autobiogràfica, amb un acurat esforç per retratar el moviment punk de principis dels 80, a partir de fotografies, cartells i octavetes, fanzines i retalls de premsa

El protagonista del llibre és el propi autor: un Joni D. adolescent i punk, que ens condueix des de l'irreverent escena musical alternativa i les primeres okupacions, fins a les mobilitzacions autònomes en contra de l'OTAN i el servei militar.

La història de deu anys que comença amb les primeres emissions de les ràdios lliures, i acaba amb el naixement de diversos projectes autogestionaris vinculats als moviments socials barcelonins.

Un treball militant i resistent que ens mostra el pes i la significació de les contracultures urbanes, tot qüestionant l'estratègia de l'amnèsia orquestrada durant la Transició.

---

Un libro de memorias, que está despertando interés por la calidad de su prosa, su abundante material gráfico y su rescate de la historia. (Santi Palos, Diari de Terrassa).

Ric en imatges i memorabilia que retraten a la perfecció la Barcelona punk i underground dels vuitanta. (Mondo Sonoro).

Esto pasó aquí, hace veinte años, y no hay otra forma de aprenderlo que leyendo libros como Que Pagui Pujol!. Un trabajo imprescindible. (Kiko Amat, Rockdelux).

Otro golpe contra la amnesia orquestada durante la transición. (Rock Zone).

Un llibre vibrant i compromès. (Ricard Martín, Ara).

El relat d’un moviment contracultural impulsiu que va anar adquirint gruix teòric sobre la marxa. (Jordi Bianciotto, El Periódico).

«La repressió del 92 va canviar la cultura al carrer» (El Punt, 15-12-2010)

«El "punk" també és memòria històrica» (El País, 28-12-2010)

«El punk "made in" Barcelona ja és història» (El Mundo, 03-02-2011)

«La memòria històrica del punk barceloní, escrita per primer cop» (Ara, 09-02-2011)

«El llibre Què pagui Pujol! reivindica el punk barceloní dels anys 80» (El Periódico, 21-02-2011)

Què pagui Pujol! Èxit de públic de la gira de presentació

Consol Saenz entrevista Joni D., autor del llibre Què pagui Pujol! (Ràdio 4 -RTVE)

Si actualment les dones treballadores, per un biaix de gènere ens trobem amb una situació més desfavorida que els homes quant a tipus de contractació, manteniment del lloc de treball, i percepció de pensions; aprovat el Acord Social i Econòmic que endureix el sistema de les pensions, juntament amb la reforma laboral i la reducció de la despesa pública, la situació que se'ns presenta no és gens prometedora.

Si actualment les dones treballadores, per un biaix de gènere ens trobem amb una situació més desfavorida que els homes quant a tipus de contractació, manteniment del lloc de treball, i percepció de pensions; aprovat el Acord Social i Econòmic que endureix el sistema de les pensions, juntament amb la reforma laboral i la reducció de la despesa pública, la situació que se'ns presenta no és gens prometedora.

Excepte en períodes de guerres, on les dones han estat les que han mantingut la producció per ser les úniques que quedaven en el lloc d'origen, cada vegada que es produeix una crisi econòmica, un dels primers col·lectius que sofreix els efectes de la desocupació i per tant de l'empitjorament de la qualitat de vida som les dones.

Sí, de nou el binomi capitalisme-patriarcat executa una agressió contra els drets laborals i socials, contra tota la classe treballadora i la ciutadania, però amb especial acarnissament en el col·lectiu femení. Perpetuant aquest sistema de dominació i explotació, concebut i cimentat sobre la desigualtat i la discriminació de classe i de gènere.

Segons la EPA (Enquesta de Població Activa), la taxa d'atur en 2010 estava en 20,33%, 4.696.000 persones en desocupació. De l'increment en 2010 de 370.100 persones, el femení va ser de 217.400 i el masculí de 152.700 persones; havent-hi una major concentració a Andalusia, Catalunya i Madrid.

Les dones som les que ocupem el major percentatge a temps parcial, el 80,6% i el 45,01 % del total de cotitzadors a la Seguretat Social.

Respecte a la percepció de Pensions Contributives de Jubilació segons dades de el Ministeri de Sanitat , Política Social i Igualtat a data 01 de desembre de 2010, la pensió mitjana de les dones està en 852,02 € respecte als 1.194,86 € que perceben els homes.

És a dir, tenim més dificultats per trobar ocupació, quan ho trobem és en situacions precàries i la nostra base de cotització és menor que la dels homes.

No només durant la vida activa tenim menor qualitat de vida per les característiques del lloc de treball,entre altres raons, sinó que una vegada arribada l'edat de jubilació som més pobres i vivim més.

No obstant això, la major part de les dones en edat de jubilació, al no tenir el temps de cotització mínim en el sistema contributiu, són perceptores de les pensions denominades assistencials. El 82,46% (163.841) de les persones que perceben la PNCJ (Pensió No Contributiva per Jubilació) són dones i cobren una mensualitat en 2011 de 347,60 €, i d'aquestes el 34,47% viuen soles. (Dades extretes del IMSERSO)

Amb l'aprovació de la Llei de Dependència, una altra rosca més, al catàleg de serveis i prestacions s'estableix la Prestació Econòmica per Cura en el Entorn Familiar a través de la qual s'argumenta dignificar la funció cuidadora de la dona mitjançant la cotització en el Règim Especial per a Cuidadors No Professionals. Això sí, reconeixent la base de cotització més baixa en el Règim General de la Seguretat Social.

Segons dades del IMSERSO a 01 de Febrer de 2011 som 143.071 dones enfront de 9.566 homes les cuidadores de familiars dependents. Gens més que el 93,73 % de les persones que assumeixen la cura de persones depenents que tenen dret al catàleg de Serveis i Prestacions són dones, cotitzant a la baixa.

Aquesta és la situació d'empobriment real i objectiu de les dones en la societat del supòsit Estat de Benestar que no s'ha arribat a gestar.

Que no ens enganyin, amb les pensions tant contributives com no contributives i el sistema de cotització al que accedim la major part de les dones no es viu ni digna ni autònomament.

La patronal i el govern han plantejat la reforma de les pensions pactades amb els sindicats oficials CCOO i UGT, on passem d'un període de cotització de 15 anys actuals als últims 25 anys de vida laboral, a més de tres anys i mig més de cotització, de 35 a 38 anys i mig per tenir dret a la pensió de jubilació.

Incrementar els anys per calcular la pensió suposarà que les dones, que treballen en precari, de forma discontínua per causes de maternitat i atenció a dependents o no aconsegueixin el còmput mínim establert per tenir dret a la Pensió de Jubilació Contributiva o que el càlcul de la base de cotització es minori per el que les pensions cada vegada seran menors.

La Reforma de les pensions és el millor exemple per constatar amb rotunditat que la desigualtat entre homes i dones segueix sent una constant i per tant un objectiu contra el qual lluitar.

Per tot això, des de la Confederació Nacional del Treball ens reafirmem en la consecució dels nostres objectius: l'associació i el suport mutu entre tota la classe treballadora, dones i homes; la lluita contra la discriminació i la desigualtat econòmica i social. Combatre des de tots els fronts el sexisme, la misogínia i el patriarcat és la nostra fi...

Iguals en la crisi! Iguals en la lluita!

Els interessos de la indústria biotecnològica i les aliances polítiques per tal de promoure els transgènics tampoc han escapat als cables de Wikileaks. A finals del 2010, aquest portal revelava les converses mantingudes entre l'ambaixada dels Estats Units i el govern espanyol, on aquest últim demanava a Washington que «pressionés Brussel·les a favor dels transgènics», a la vegada que s'evidenciaven les relacions estretes entre l'ambaixada nord-americana i Monsanto.

Els cables, dels anys 2008 i 2009, posaven de manifest l'aliança entre ambdós governs a favor dels organismes modificats genèticament (OMG) i mostraven la seva preocupació davant el veto de diferents països europeus, com Alemanya, França, Àustria, Grècia, Luxemburg i Hongria, al blat de moro transgènic MON810, propietat de Monsanto, i per l'avanç del moviment contra els transgènics a l'Estat espanyol. Així mateix, els cables mostraven la mediació de l'ambaixada nord-americana a favor de Monsanto contra les posicions de la Comissió Europea per limitar el cultiu de transgènics.

Catalunya va ser un dels principals escenaris de la lluita contra els OMG amb l'impuls d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), promoguda per la plataforma Som lo que sembrem, que va arribar a presentar-se al Parlament de Catalunya, el 2 de juliol del 2009, amb el suport de 106.000 firmes, el doble de les necessàries per poder-se tramitar, i que exigia una moratòria en el cultiu dels aliments transgènics, una investigació independent sobre els seus efectes sanitaris i ambientals, un etiquetatge transparent del procés de producció i declarar Catalunya «zona lliure de transgènics».

Però malgrat els nombrosos suports, quan la ILP va presentar-se al Parlament, les esmenes a la totalitat de PSC, CiU i PP la van tombar, fins i tot abans de ser discutida. Per la seva banda, ERC i ICV, si bé li van donar suport formalment, van optar per la posició còmode de mirar cap una altra banda davant la política del PSC, obviant que eren socis del seu govern.

Els informes que van assessorar als parlamentaris en la presa d'aquesta decisió, procedents del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia,  distaven molt, com va denunciar Som lo que sembrem, de representar un «assessorament neutral, objectiu i independent». Ans al contrari, i citant dita plataforma, aquests informes transmetien «una aparença d'inevitabilitat dels OMG i una suposada coincidència d'opinions entre els experts i sectors afectats», a la vegada que «difamaven de manera radical un extens moviment pagès i social al nostre país al mateix temps que s'obviava tota la problemàtica dels transgènics agrícoles a Catalunya i la seva transcendència».

No hem d'oblidar que Catalunya és el segon territori europeu amb més hectàrees cultivades de blat de moro transgènic, un total de 26.000, just després d'Aragó amb 31.000. Aquestes xifres situen l'Estat espanyol com el principal productor de blat de moro transgènic de la Unió Europea, amb un 75% de la producció total.

Així, malgrat que els informes de Som lo que sembrem i d'altres organitzacions ecologistes senyalaven que el cultiu d'OMG promou un major ús d'herbicides i la consegüent contaminació de sòls i aigües; que la coexistència entre aquests cultius i d'altres de convencionals i ecològics és impossible fruit de la contaminació genètica, acabant amb varietats locals i tradicionals; que el cultiu de milers d'hectàrees d'OMG no té en compte el principi de precaució que sí defensen d'altres països europeus... malgrat tot, la ILP contra els transgènics no va prosperar.

Ara un any i mig després, els cables filtrats per Wikileaks tornen a posar aquests fets d'actualitat. Perquè ens hauria de sorprendre no tan sols l'aliança estratègica del govern nord-americà i espanyol a favor dels transgènics, sinó la d'ambdós governs amb multinacionals de la indústria biotecnològica com Monsanto i Syngenta? La informació que ha transcendit a l'opinió pública confirma com, una vegada més, els interessos privats passen per sobre del bé col·lectiu, donant més sentit que mai a la consigna de Som lo que sembrem: «Transgènics, ni aquí ni enlloc».

Esther Vivas