Ateneu Llibertari Estel Negre

L'endemà del 29 de març, a banda de ser divendres va ser el dia triat pel govern de Mariano Rajoy (l'íntim amic de Mas, Fabra i Bauzà) per anunciar una de les mesures polítiques més fastigosament inacceptables de les que el govern espanyol en curs ha aprovat des que el PSOE va ser substituït pel PP. Els grans defraudadors, els grans lladres, ja tenen la seva amnistia. L'amnistia fiscal.

Resumint una mica i fent-ho entenedor: gràcies al PP, les persones que s'havien passat anys i anys robant-nos a totes i a tots perquè els diners que els tocava pagar a Hisenda no els ingressaven, ara ja els poden treure a la superfície legalment, pagant només el 10% de l'import total del que blanquegin. La mesura és tan fora de lloc que fins i tot uns ultraliberals de pro com els del Financial Times deien tres dies després que «Mostrar clemència als evasors fiscals pot animar-ne d'altres a no pagar els seus deutes en el futur». No cal ser ni tan sols economista per entendre això.

Per què la mesura es feia pública aquell dia? Doncs perquè l'endemà de la vaga general més reeixida dels darrers anys els experts creadors d'opinió, els tertulians tan lloats fa uns dies per Jordi Pujol, parlaven del que valien els contenidors d'escombraries utilitzats com a barricades a les manifestacions del dia abans. Tenien una altra feina, vaja...

La mesura, ens explica La Vanguardia tot i que diuen que no els agrada (que en són de mentiders...), és recomanada per l'OCDE per fer sortir a la superfície el capital prèviament desviat a paradisos fiscals i diner negre provinent de l'economia submergida. Ho acabem d'entendre tot quan llegim a Vilaweb els laments d'Antoni Armengol, director de l'Associació de Bancs Andorrans. La preocupació de l'Armengol era lògica ja que fins i tot el petit empresari per a qui treballà el meu pare durant més de deu anys portava els feixos de bitllets que no declarava un cop al mes a aquest «paradís fiscal» que tenim a la vora embolicats a la faixa de la seva dona...

O sigui, que als que roben molts diners, a qui ha amagat els seus beneficis i no ha contribuït tal com li tocava a pagar hospitals i escoles els ho perdonen tot. Per a això han guanyat les eleccions. Per robar-nos encara més i dir, després, que hem viscut molts anys per damunt de les nostres possibilitats i que ara ens cal acceptar les seves retallades...

El 29 de març vaig veure imatges que mai no havia vist abans. Una d'elles la conservo a la retina pel seu alt valor simbòlic. En un carrer de Tarragona, enmig d'un piquet combatiu molt nombrós, dos nois van pintar una oficina de La Caixa («Parlem?»). Un senyor gran visiblement nerviós que passava per la vorera es va aproximar als dos joves i pet tal d'evitar enfrontaments altra gent també hi vam anar. No en podia haver d'enfrontaments. El senyor gran no els recriminava sinó que els deia que ell ja no podia però que no la pintessin l'oficina, que la cremessin directament...

Cada una de els mesures dirigides a robar-nos a totes i a tots genera ràbia i més ràbia. Cada una d'aquestes mesures, lleis i normes són en si mateixes, violència. I no hi haurà llei antiterrorista aplicada a les lluites socials que aturi la ràbia i la indignació que estan generant. La gent ha après a dir que no i per molt que les teles continuïn repetint el discurs únic que tots som culpables de «la crisi» cada cop en som més que ja no rebem les seves escopinades a la cara amb resignació.

Jordi Martí Font

---

Aquest dissabte 7 d'abril,

a les 10.45 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dissabte de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 10.45 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

---

Itinerari

Us hi esperem!

Massa Crítica

971 207 441

Avui, 29 de març de 2012, sobren motius per aturar l'economia malaltissa en què vivim; sobren raons per sortir al carrer a denunciar la pseudo-política que sofrim. L'enèsima reforma laboral orientada a precaritzar i subjugar encara més la vida de la immensa majoria s'emmarca en un context de creixent barbàrie generalitzada. Això fa que una vaga general, com a reacció massiva encaminada a reunir forces populars, sigui absolutament necessària.

Tanmateix, la vaga general pot adoptar dos enfocaments: un enfocament reformista, en el qual es donen per descomptat les principals institucions del sistema estatal-mercantil i es reivindiquen algunes millores en les condicions de vida i en els drets socials, o un enfocament antisistèmic, en què s'impugnen les principals institucions del sistema i s'apunta vers un canvi sistèmic, és a dir, una transformació profunda i qualitativa, no merament superficial i quantitativa, de la societat. En el cas que ens ocupa, els plantejaments reformistes són expressats sobretot per les centrals sindicals majoritàries, CCOO i UGT; aquestes sostenen que frenar l'avanç de la reforma laboral és l'únic objectiu de la vaga, sense denunciar en absolut la idiosincràsia de l'Estat “representatiu” i de l'economia de mercat capitalista, posant de manifest la seva plena connivència amb aquestes institucions. D'altra banda, els plantejaments de caire antisistèmic són principalment expressats per les centrals sindicals “alternatives”, especialment les anarcosindicalistes, que preconitzen més o menys explícitament l'abolició del capitalisme i de l'Estat. Així, tot i que aquestes reivindiquen també millores de caràcter superficial i parcial, entenen el reformisme com un mitjà per assolir eventualment el fi últim del canvi sistèmic alliberador, a diferència dels plantejaments merament reformistes que conceben el reformisme com a fi en si mateix.

Considerem que avui en dia és de menester, en primer lloc, desemmascarar els plantejaments reformistes, que són presentats com a part de la solució quan, en realitat, formen part clarament del problema. Si convenim que l'arrel del problema és un sistema basat en una immensa i creixent concentració de poder en tots els àmbits, qualsevol força política i/o sindical que encobreixi la font del mal i la reprodueixi a través d'una organització jeràrquica s'està posant en evidència com a agent provocador de confusió ideològica i desorientació estratègica. D'altra banda, en segon lloc, avui en dia també és necessari superar els plantejaments reformistes-antisistèmics propis de l'anarcosindicalisme: la creació d'una atmosfera de lluita quotidiana a través de reivindicacions concretes, parcials i immediates amb l'objectiu de forjar una consciència sòlida de l'opressió i l'explotació, estrènyer els llaços de solidaritat i fomentar la unió i la força dels treballadors/es és un factor necessari per a l'alliberament social, però també insuficient per si mateix. Aquesta insuficiència només es pot superar si aquesta lluita forma part explícita d'un projecte global per construir una nova organització social i si està connectada amb una estratègia de transformació social general amb uns mitjans clarament definits i articulats en múltiples àmbits de la societat; altrament, està condemnada a caure en el reformisme com a finalitat, malgrat la intenció sigui, en primera instància, concebre el reformisme només com a un mitjà.

En altres paraules, no podem esperar que el canvi sistèmic cap a una societat realment autònoma i comunitària provingui d'una revolució social que concebem en un futur llunyà i que, per avançar cap a tal revolució, no ens queda altre remei que reivindicar mesures reformistes esperant que això condueixi a la radicalització de les consciències i a la creació de les condicions per a la revolució. Hem de ser realistes: si el nostre objectiu polític primordial i principal no és, aquí i ara, efectuar un canvi sistèmic, aquest no arribarà mai, sinó que es limitarà perpètuament a ser una vaga idea sobre el paper. El primer pas per aconseguir una fita col·lectiva tan important com aquesta és voler-la decididament, compartir-la àmpliament, reflexionar-la profundament i pensar-la conscientment.

Així, la única manera en què una vaga general pot contribuir efectivament al canvi sistèmic alliberador que necessitem és fent que, clara i explícitament, la reivindicació principal de la mateixa sigui el canvi sistèmic alliberador. Atès que la causa primordial i principal dels mals de la societat actual és el sistema estatal-mercantil establert, la nostra reivindicació primordial i principal ha de ser, lògicament, l'abolició del tal sistema en favor d'una nova forma d'organització social realment democràtica. Si s'esgrimeix allò de “aquesta reforma laboral és necessària per a l'economia” hem de respondre situant les coses en el seu pla: “precisament per això el nostre objectiu principal és desempallegar-nos d'una economia que té necessitats i dinàmiques que resulten alienes i contràries a les necessitats i voluntats de les persones”. Si ens diuen que “els gestors polítics del sistema actual es troben impotents enfront dels condicionaments i imperatius del mercat” nosaltres, amb més raó, podem respondre “això només reafirma la necessitat d'abolir el sistema de mercat com a forma d'assignació dels recursos econòmics i els “representats” polítics com a forma de presa de decisions polítiques”.

Ara bé, només podem propugnar el canvi sistèmic alliberador com a objectiu primordial i principal de la nostra lluita si estem en condicions de fer-ho, és a dir, si disposem d'un projecte per construir una nova forma d'organització social i, encara més important, si posem en marxa una estratègia general per efectuar el canvi sistèmic. La vaga general podria ser una de les tàctiques que formés part de tal estratègia. Per tal que fos així, caldria connectar les reivindicacions parcials, superficials i immediates amb una lluita global, profunda i a llarg termini. Cal que la vaga general sigui una tàctica més en el marc d'un moviment quotidià dedicat no només a combatre i impugnar el sistema actual sinó també a construir paral·lela i progressivament un nou sistema d'organització social i el seu corresponent sistema de valors. És menester, així mateix, que aquest nou moviment emancipador s'organitzi no només en base a la classe treballadora, com s'ha concebut tradicionalment, sinó que totes les persones que repudien els diversos tipus d'opressió s'uneixin en base a un paradigma comú que impugni tota forma de concentració de poder i propugni la igualtat de poder en tots els àmbits de la societat.

Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva de Catalunya

29 de març de 2012

Jo,……………………………………………………………………..,amb DNI núm. ………………………, treballador/a de l'empesa…….………………………………………………………………………….,

DECLAR:

QUE estic absolutament en contra de qualsevol coacció que limiti la meva llibertat de treballar,

QUE, per això, estic en contra de vagues, piquets sindicals i qualsevol tipus de violència que m'impedeixi el lliure desplaçament i accés al meu lloc de treball,

QUE per un exercici de coherència amb aquesta postura, i com a mostra del meu total refús a la conculcació d'aquestes llibertats,

EXIGEIXO:

1r. QUE se'm retiri el benefici de la jornada de 8 hores, atès que aquest benefici es va obtenir per mitjà de vagues, piquets i violència, i se m'apliqui la jornada de 15 hores vigent abans de la injusta obtenció d'aquest benefici.

2n. QUE se'm retiri el benefici de dies de descans setmanal, atès que aquest benefici es va obtenir per mitjà de vagues, piquets i violència, i se m'apliqui l'obligació de treballar sense cap descans, de dilluns a dilluns.

3r. QUE se'm retiri el benefici de dies de vacances, atès que aquest benefici es va obtenir per mitjà de vagues, piquets i violència, i se m'apliqui l'obligació de treballar sense cap descans els 365 dies de l'any.

4t. QUE se'm retiri el benefici de les pagues extraordinàries, atès que aquest benefici es va obtenir per mitjà de vagues, piquets i  violència, i se m'apliqui l'obligació de cobrar només 12 pagues anuals.

5è. QUE se 'm retirin els beneficis de baixes per maternitat, matrimoni,defunció, etc., atès que aquests beneficis es van obtenir per mitjà de vagues, piquets i violència, i se m'apliqui l'obligació de fer feina sense dret a cap baixa per aquest motiu.

6è. QUE se'm retiri el benefici de baixa per malaltia, atès que aquest benefici es va obtenir per mitjà de vagues, piquets i violència, i se m'apliqui l'obligació de treballar tot i que estigui greument malalt.

7è. QUE se'm retirin els beneficis d'aportacions a la Seguretat Social i a l'atur, atès que aquests beneficis es van obtenir per mitjà de vagues, piquets i violència,. Jo m'encarregaré d'obtenir atenció mèdica de pagament, i estalviaré per a quan no tingui feina.

8è. I, en general, que se'm retirin tots els beneficis obtinguts per mitjà de vagues, piquets i violència que no estiguin contemplats en aquest escrit.

9è. DECLAR, també, que RENUNCII de manera expressa, completa i permanent a qualsevol benefici actual o futur que s'aconsegueixi per mitjà de la vaga del dia 29 de març de 2012, i totes i cadascuna de les vagues futures.

Signatura

Contra la reforma laboral, no compris res!

Es tracta de donar suport a la vaga genera de demà 29 de març amb un simple gest.

No gastis ni un sol cèntim durant tot el dia 29 de març!

- No compris res

- No entris a botigues o bars

- No posis benzina al cotxe o a la moto

- Redueix al màxim el consum elèctric a ca teva

- No compris a cap màquina, ni tabac, ni aigua, ni menjar

- Evita utilitzar els serveis públics

Compra abans tot el que puguis necessitar el dia 29.

Podem reforçar l'efecte de la vaga general fent un vaga de consum.

Demà entre tots i totes podem aturar l'economia i forçar la retirada d'aquesta nefasta reforma laboral!

Amigues i amics de l'Ateneu

La cosa és molt senzilla, l'Ateneu Llibertari Estel Negre necessita diners per a desenvolupar les seves activitats i hem pensat una manera de col·laboració per a tothom que simpatitza amb el nostre projecte, però que per la raó que sigui no pot involucrar-se tot el que volgués. Hem pensat en una quota simbòlica d'un euro mensual (1 euro!) que rebríem d'un cop (12 euros). A aquest tipus d'aportació l'hem anomenat «El puto euro»...

Nosaltres a canvi ens comprometem a final d'any a fer-te arribar material expressament editat per l'Ateneu (llibres, fullets, cd, dvd, etc.) per als amics col·laboradors. L'únic que has de fer és facilitar-nos un número de compte bancari i nosaltres ens encarregarem cada any de passar el càrrec. Si no desitges seguir col·laborant d'aquesta manera, només ho has de dir i no et tornarem a carregar res, així de fàcil.

També pots ingressar-nos els 12 euros en el nostre compte corrent [ Caixa Colonya: 2056-0009-71-4102001931 ] o lliurar-nos-els directament i així ens evitem haver de passar pels bancs. Envia'ns un correu [ estelnegre@gmail.com ] i et direm com l'heu de fer.

També, des d'aquí, us volem fer un oferiment perquè participeu en les nostres assemblees. Ens reunim tots els dilluns a partir de les 20 hores al local de l'Ateneu (Palau Reial, 9, 2n / Palma).

Bé, escampeu aquesta campanya entre les vostres amistats i per tot arreu, l'Ateneu us necessita.

Salut!

Ateneu Llibertari Estel Negre