Ateneu Llibertari Estel Negre

L’Ajuntament de Palma tenia en marxa la construcció d’uns locals d’assaig al campus de la UIB. El nou govern municipal (PP) ha renunciat al projecte i ho ha fet, segons els sector, per manca de voluntat política. Fa dècades que els músics de ciutat esperen poder assajar en un lloc en condicions, davant la manca d’espais adequats per a fer-ho. Hi ha moltíssims grups de la capital de les Illes Balears que actualment es troben orfes d’un local. Palma és una de les poques ciutats europees que es troben en aquesta situació.

Això ha portat els músics a convocar una marxa que partirà, avi dijous, a les 17.00 hores, de la plaça Major de Palma i arribarà fins a Cort. Els artistes exigeixen a l’Ajuntament de Palma que recuperi el projecte dels locals d’assaig i que no posi excuses de caire econòmic, ja que es tracta d’una gran inversió i no d’una despesa, a més d’una reivindicació històrica. Els convocants estan convençuts que promoure el circuit i la creació musical a Palma i a la resta de Mallorca és un projecte que genera i pot generar llocs de feina. Els músics hi participaran acompanyats dels seus instruments per donar-li un caire més festiu.

Participa-hi!

Avui dimecres 26 d'octubre, a les 19 hores al Centre Flassaders (Ferreria, 10 / Palma), Amics de la Terra organitza un acte per donar a conèixer les cooperatives de generació i consum d'energia renovable a petita escala, una iniciativa que s'està impulsant a diferents països i que des de fa un any també s'ha iniciat a Catalunya.

Gijsbert Huijink, en representació de la Cooperativa «Som Energia» ens parlarà de què són i com funcionen les cooperatives d'energia neta, i ens explicarà les experiències que estan impulsant a Catalunya.

Alberto Fraile, periodista i editor de la revista Namaste, ens farà una diagnosi de l'estat de l'energia a Mallorca i ens explicarà diferents iniciatives i opcions d’energia social a la nostra illa.

La intenció d'aquest acte és continuar amb el debat energètic que ja vam obrir abans de l'estiu amb la presència Jordi Pigem i anar un pas més enllà, donant a conèixer iniciatives que ens permetin tenir accés a una energia de proximitat i renovable.

Us hi esperem!

Memòria de Mallorca (MdM) vol expressar el seu rebuig frontal i total a les pretensions d’un grup d’inversors Britànics i Alemanys, de construir un balneari termal al recinte de l’antic Fortí d’Illetes, a Calvià, bateria de costa construïda a finals del segle XIX i convertida després del cop d’estat cívic militar del 18 de juliol de 1936 en centre de detenció il·legal de civils i militars. Molts d’aquells presos foren assassinats al mateix Fortí o al bosc proper a la fortalesa.

MdM vol fer constar que el Fortí d’Illetes és un be patrimonial declarat Bé d'Interès Cultural el 2003 i gaudeix del màxim nivell de protecció patrimonial i els actuals propietaris en son responsables del seu manteniment i conservació. Tot i aquestes obligacions, l’estat de conservació de tota la fortalesa és lamentable i és objecte continuat d’actes de vandalisme i pillatge sense que cap autoritat ni administració, i molt manco els actuals propietaris, hagin fet res per aturar la seva degradació.

MdM vol recordar que el Fortí d’Illetes és un espai de la memòria de la repressió feixista de la guerra civil a Mallorca. Entre les seves murades i foren reclosos de manera il·legal centenars de militars i civils, fidels i defensors de la legalitat Republicana. Molts d’aquests presos foren assassinats per afusellament de manera extrajudicial, o després de farses de judicis sumaríssims celebrats per les il·legals autoritats militars de l’illa. Entre aquells màrtirs de la llibertat hi podem trobar als carrabiners que defensaren l’estació de radiotelegrafia de La Muleta al Port de Sóller, que feren front als escamots de militars i feixistes que la van volien ocupar.

MdM no entén com es pretén urbanitzar i convertir un camp de concentració i d’extermini en un centre de relax i esbarjo per a turistes. Si és impensable que això passi a Alemanya, pàtria d’un dels dos grups inversors, per que pretenen ofendre i profanar el record i la memòria de les víctimes del feixisme de Mallorca? Tampoc entenem la nul·la sensibilitat de l’actual consistori calvianer envers la seva història i el sofriment de tants d’éssers humans innocents.

MdM des de la seva fundació el 2006 sempre ha denunciat l’estat d’abandonament del Fortí, juntament amb el col·lectiu ARCA i El grup d’amics de les Fortificacions de Mallorca i per això anuncià que no permetrà que la memòria dels màrtirs de la democràcia i de totes les víctimes sigui violentada en ales de l’explotació econòmica d’un espai de tràgic i inesborrable record per a víctimes i familiars.

Per tot això, Memòria de Mallorca exigeix que:

- El projecte urbanístic sigui abandonat com a mostra de respecte cap al sofriment de les víctimes del feixisme allà recloses i executades.

-Que les administracions amb competències i els propietaris del Fortí facin les passes necessàries per tal de rehabilitar i obrir al públic les dependències de la Fortalesa, tal i com estipula el reglament dels elements patrimonials catalogats BIC.

- Que el Fortí d’Illetes sigui convertit en Espai de la Memòria de la repressió feixista a Mallorca tal i com han exigit sempre les víctimes i les associacions i col·lectius que així ho han manifestat.

I a la societat civil i als partits polítics, que fa dels valors democràtics l’únic mitjà vàlid de convivència d’una societat moderna, els hi demanem que participin, recolzin i donin suport a les mesures i reivindicacions dels col·lectius implicats en la defensa de la memòria dels demòcrates assassinats per la barbàrie feixista.

Memòria de Mallorca no descarta prendre ni realitzar qualsevol iniciativa que estigui al seu abast per tal de denunciar aquesta atac a la memòria i la dignitat de centenars de víctimes del feixisme.

Memòria de Mallorca

Taula rodona «Llibertat individual versus valors ciutadans: la llibertat religiosa a debat»

Dijous 3 de novembre a les 19.00 hores al Club Diario de Mallorca

Hi participaran

Rosa Cursach Salas, professora de filosofia i religió i investigadora en estudis de gènere.

Abraham Barchilón, advocat i exvicepresident de la comunitat jueva de les Illes Balears.

Francisco Jiménez, president de la Lliga Musulmana i de la Comunitat Islàmica Ihsan de les Illes Balears.

Jaume Alemany, director de la Pastoral Penitenciària i rector de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat.

Presenta i modera Antoni Aguiló, coordinador de la Càtedra de les Tres Religions

Càtedra de les Tres Religions (UIB)

Unes samarretes de la cooperativa «La Ciutat Invisible» de Sants ho recorden amb imaginatius dissenys que ajuden a entendre el lema: «Cooperes o competeixes?». A dalt dos remers remen i avancen cap a endavant mentre que la seva ombra a l'aigua en mostra dos més, a la mateixa barca, un remant cap a un costat i l'altre, cap a l'altre; no avancen. Tota una declaració de principis malgrat l'interrogant.

Els principis estan ben clars: cooperar ens fa avançar i competir, com a molt, ens distreu... Acabada de llegir aquesta frase, legions d'adoctrinats en el liberalisme més estricte i restrictiu s'aixecaran i em condemnaran al foc etern de l'infern després de lapidar-me amb exemplars mal impresos de La riquesa de les nacions de l'Adam Smith mentre jo em protegeixo amb un de El suport mutu de Kropotkin, més mal imprès encara. «És la competència que ens ha portat la felicitat!», diran; «són els mercats i la seva autoregulació a qui devem el progrés de la nostra societat!». I jo respondré que podria ser però no és, que malgrat ho repeteixin mil cops, és mentida. Una fosca mentida que les idees humanistes defensades pel príncep rus contradiuen i que alhora s'estimben contra la pròpia realitat de la història d'aquest país, cooperativista entre els cooperativistes, fins i tot en l'estalvi fins al recent cop d'estat contra les caixes, tot i que feia uns anys que les lleis que les regulaven ja eren més de robatori que de col·laboració.

És a dir, que la competència ens ha aportat coses, no ho negaré, però mai ni tantes, ni tan positives, ni tan necessàries com la cooperació, la col·laboració o el fet de compartir. Diran que tot el que ens envolta ha estat fet per persones que participen d'organitzacions piramidals i autoritàries (empreses), però és evident que aquestes organitzacions productives no han estat triades perquè siguin «naturals» sinó perquè és el que hi ha majoritàriament. Que ningú no vol amos (bé, sí, els que no en tenen i són membres de la secta ultraliberal, clar; i els amos) però n'hi ha.

Fem-nos unes quantes preguntes senzilles: qui crea ho fa des del no-res? Ho fa des del fet de pensar que crearà un producte x (el que sigui) millor que el que ja hi ha sense tenir en compte tot el que de bo ja hi ha? O aprofita allò que ja hi ha i ho millora? Sense dubte, aprofita el bo que ja hi ha i ho millora. En un cotxe, sense els homes i les dones que van inventar la roda i la van compartir no hi hauria cotxe. En un llibre, sense els homes i dones que van crear la tinta, la impremta i el paper, no hi hauria idea brillant que s'hi estampés. Per tant, no es competeix totalment sinó que sempre s'ha col·laborat partint del que ja hi ha i que és, deixem-ho clar, patrimoni humà creat en règim de cooperació i col·laboració, i, sobretot, compartit.

El darwinisme social aplicat a l'economia com a ideologia dominant ha convertit les expressions humanes majoritàries i els desitjos expressats en veu alta en quelcom semblant al Credo, un recitat continuat i pesat que convenç sense pensar, que amara el que diem sense deixar-nos espai per a la reflexió. Ens nega així la possibilitat de veure que, com a mínim molt mínim, com a humanitat devem tant a la competència com a la cooperació però amb una gran diferència: sense la segona no seríem enlloc i amb la primera som on som, a un pas de saltar a l'abisme.

Jordi Martí Font

---

Es Port en perill de mort!

Al Club Nàutic i als ports hi volen fer desastres grossos.

Si estimes es Port de Felanitx vine avui dissabte 22 d’octubre a les 11 hores a la reunió que es farà a la plaça de l'Església de Portocolom. Primer informarem del que sabem fins al moment i després discutirem possibles mobilitzacions.

T'hi esperem!

La mostra itinerant serà exhibida al campus de la Universitat de les Illes Balears

Amnistia Internacional inaugura avui dijous 20 d’octubre una mostra sobre el 50 aniversari de la seva fundació al campus de la UIB. La exposició, que recull el treball de la fotògrafa Sofía Moro i la periodista Lola Huete, romandrà al Hall de l’edifici Ramón Llull fins al 31 d’octubre.

La mostra pretén explicar què és Amnistia Internacional a través de les històries individuals dels seus protagonistes, tant membres d'AI com de persones per a les quals treballa. L'exposició inclou una detallada línia cronològica sobre la història d'AI i un text introductori sobre els nostres 50 anys.

L'exposició recull el treball de la fotògraf Sofia Moro i la periodista Lola Huete, que dugueren a terme per a la publicació del reportatge «El azote de los gobiernos» i incorpora més continguts

Els dies 27, 28 i 29 de maig, l'exposició va ser inaugurada al Círculo de Bellas Artes de Madrid amb la intenció d'inaugurar-la i portar-la a moltes altres ciutats de la mà dels diferents grups d'Amnistia Internacional.

A Mallorca, la mostra es podrà veure al Hall de l'edifici Ramon Llull del campus de la Universitat de les Illes Balears, i s'inaugurarà el proper dia 20 d'octubre a les 18.00 hores, i comptarà amb la presència del membre de l'executiva de la Secció Espanyola d'AI, Miguel Martín Zumalacárregui que atendrà personalment als mitjans que es vulguin entrevistar amb ells.

Us hi esperem!