Ateneu Llibertari Estel Negre

Amigues i amics de l'Ateneu

La cosa és molt senzilla, l'Ateneu Llibertari Estel Negre necessita diners per a desenvolupar les seves activitats i hem pensat una manera de col·laboració per a tothom que simpatitza amb el nostre projecte, però que per la raó que sigui no pot involucrar-se tot el que volgués. Hem pensat en una quota simbòlica d'un euro mensual (1 euro!) que rebríem d'un cop (12 euros). A aquest tipus d'aportació l'hem anomenat «El puto euro»...

Nosaltres a canvi ens comprometem a final d'any a fer-te arribar material expressament editat per l'Ateneu (llibres, fullets, cd, dvd, etc.) per als amics col·laboradors. L'únic que has de fer és facilitar-nos un número de compte bancari i nosaltres ens encarregarem cada any de passar el càrrec. Si no desitges seguir col·laborant d'aquesta manera, només ho has de dir i no et tornarem a carregar res, així de fàcil.

També pots ingressar-nos els 12 euros en el nostre compte corrent [ Caixa Colonya: 2056-0009-71-4102001931 ] o lliurar-nos-els directament i així ens evitem haver de passar pels bancs. Envia'ns un correu [ estelnegre@gmail.com ] i et direm com l'heu de fer.

També, des d'aquí, us volem fer un oferiment perquè participeu en les nostres assemblees. Ens reunim tots els dilluns a partir de les 20 hores al local de l'Ateneu (Palau Reial, 9, 2n / Palma).

Bé, escampeu aquesta campanya entre les vostres amistats i per tot arreu, l'Ateneu us necessita.

Salut!

Ateneu Llibertari Estel Negre

Es diu Asunción Martínez i ha estat acomiadada perquè ha estat vuit dies de baixa per malaltia i dos dies fora de l'empresa per la mort del seu germà. Tot està justificat.

Es diu Aurora Navarro i ha estat acomiadada perquè es va operar d'un bony a l'esquena, 39 anys a l'empresa, mai no ha estat absentista.

Es diu Miguel, els dies 21 i 22 de juny de 2011 va agafar dos dies pel naixement del seu nét; i de l'11 al 15 de juliol de 2011, va estar de baixa per malaltia no superior a 20 dies. 36 anys a l'empresa. Acomiadat perquè les baixes suposen el 20,6% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius.

Es diu Jennifer Pérez, té 27 anys, un fill de dos anys i mig i el marit aturat, està embarassada de sis mesos i mig. Ha estat acomiadada per estar nou dies de baixa.

Són quatre treballadors qualssevol, en aquest cas de l'empresa Rotocayfo, una impremta a vint quilòmetres de Barcelona, que ha fet fora 12 treballadors aplicant la nova Reforma Laboral que el PP ha aprovat amb els vots a favor de CiU.

Són només quatre casos d'un dels múltiples drets que no sols ha estat escurçat sinó que s'ha convertit en una agressió directa contra les treballadores i els treballadors, totes i tots. Contra els que treballem i contra els milions d'aturats i aturades que aquesta Reforma, ja ho van explicar clarament els homes de Rajoy, no deixaran de ser-ho després de la seva aplicació.

La Reforma és una agressió duríssima contra totes i tots. No hi ha ni un sol treballador o treballadora que no la noti ja o en poc temps amb tota la seva duresa, sense pietat. L'han aprovada amb l'excusa de la crisi, amb l'amenaça de la por en cada un de nosaltres, amb l'excusa d'aquesta frase que tan sona darrerament en totes les converses: “almenys tu tens feina”. Els destructors de treball han donat més eines a les empreses per tal que destruir llocs de feina els sigui més fàcil i alhora per tal que si mai ens en sortim d'aquesta les condicions generals de contractació siguin tan semblants a l'esclavisme que no notem diferències amb les pel·lícules que sobre la Roma Imperial ens passen per Setmana Santa.

I ja ho sabeu, els esclaus no es rebel·len, callen i escolten les amenaces, acoten el cap i miren cap a un altre lloc. Hem de reaccionar. I penso que no es tracta d'intentar arreglar el que hi ha perquè el que hi ha ni es pot arreglar ni ganes. Del que es tracta és de dir-los que prou, que existim i no som només espectadors de les nostres vides. Fa massa que no ho fem i és hora de posar tota la carn a la graella; i els vegans tots els espàrrecs ara que n'és temps.

Tenim convocatòria de vaga general el 29 de març i els grans sindicats la fan, diuen, per negociar aquesta Reforma... A les nostres mans està que la vaga del 29 de març del 2012 sigui per tombar la Reforma Laboral que ens converteix en no-res en mans dels amos. Perquè l'esclavitud no es pot negociar, farem vaga general i la farem tan gran com ens sigui possible, cadascú des de les seves possibilitats però juntes i junts. Perquè l'Aurora, l'Asunción, el Miguel i al Jennifer no són uns estranys a qui els ha tocat la mala sort, perquè ells som nosaltres, ells som cada un i una de nosaltres que llegim aquest text i arruguem el nas en pensar que «a mi, encara no em toca, ja veurem demà». No hi ha demà si no el fem cada dia i fer-lo cada dia passa, de forma irrenunciable, per dir prou, amb totes les lletres. P – R – O – U. El 29 de març, a la vaga general!

Jordi Martí Font

El dia 29 de març moltes persones anirem a la vaga.

Persones amb les que tractes cada dia. La conductora del bus que agafes. El qui frega els passadissos del metro quan tanca. L'oficinista que es deixa la vida al monitor de l'ordinador per un sou de misèria. La persona que et ven el pa, i les que han fabricat el teu cotxe o han alçat, totxo a totxo, l'obra de la cantonada. La que ha hagut de deixar la família al seu país per venir a cuidar de la teva.

Però també les jubilades preocupades no tant per com sobreviure amb una pensió ridícula, que també, com pel futur que espera als seus fills i nétes. Els avis i àvies que hem ocupat un ambulatori perquè no el tanquin, o que hem pujat a un autobús per protestar per l'increment de preu del bitllet. També els emprenedors que sabem que les retallades salvatges que s'estan fent ens aboquen a una recessió més profunda i ens impedeixen fer negoci. També les persones aturades (i som moltes!), que no podem parar aquell dia, però que l'aprofitarem per moure'ns i que se'ns vegi i se'ns escolti. També les persones que hem vist segrestats els nostres petits estalvis per l'estafa de les participacions preferents de bancs i caixes. També les famílies desnonades. També les que hem acabat amb molt d'esforç uns estudis i no hem vist mai un contracte indefinit ni un salari de quatre xifres. Persones com tu.

Totes aquestes persones hem vist com es degraden les nostres escoles i instituts, hem vist com es congelen les pensions o es neguen les ajudes a les persones més necessitades. Hem vist com tanquen quiròfans i ambulatoris, com obliden i abandonen les universitats i les escoles bressol. Hem vist com se'ns van retallant i negant les conquestes socials, desfigurant la democràcia.

Totes aquestes persones veiem ara, entre la incredulitat, la ràbia i la por, com la reforma laboral aprovada pel PP ens condemna a triar entre l'atur o el treball sense drets ni garanties. I hem decidit que el dia 29 de març perdrem la por, que el dia 29 de març estarem juntes i caminarem juntes, i ens veuran juntes i ens sentiran juntes. Perquè no volem viure amb por. Perquè volem els nostres drets. Perquè volem les nostres vides.

No anirem a la vaga per gust o per fer la punyeta. Hi anirem perquè no volem condemnar-nos a una existència en precari. No ens han deixat altra sortida, i sabem que, per molt que hi arrisquem anant a la vaga, molt més arriscat i imprudent és perdre els nostres drets per sempre.

Ningú millor que tu sap com n'és de dura aquesta crisi.

Si tens una botiga o comerç, gairebé segur que durant aquests anys has patit perquè fas menys caixa. Hauràs vist com tanca més d'una botiga veïna, i saps que necessites que la teva clientela treballi, i que treballi amb sous dignes i amb drets, perquè tornin a tenir confiança i a venir a la teva botiga.

Si ets una treballadora o un treballador, també hauràs conegut de prop, potser en carn pròpia o dels teus fills i nétes, o bé per parents o amistats, el que és l'angoixa de la precarietat i l'atur. Deus saber el que és patir per pagar factures i rebuts, i saps que si la reforma laboral prospera, el teu cap et podrà abaixar fàcilment el sou, que es podrà despenjar del conveni col·lectiu, que hauràs de conformar-te o et senyalaran la porta amb el dit.

A nosaltres ens afecta. Ens impedeix els nostres projectes de vida. Ens nega el futur.

A tu també t'afecta. Així que, t'ho demanem si us plau, el dia 29 de març ajuda'ns, ajuda't.

Si parem tots i totes, recuperarem els nostres drets. Som el 99%.

29 de març. Vaga genera. Vaga del 99%

El Govern espanyol, presidit en majoria absoluta pel Partit Popular, ha imposat a la classe treballadora la Reforma Laboral més agressiva de la restauració Borbònica i democràtica. Els seus punts estrella són l'abaratiment de l'acomiadament i l'augment de les causes a justificar per l'empresariat per a què sigui procedent. Així mateix, utilitzant el seu intencionat llenguatge, «flexibilitza» les relacions laborals. O sigui, permet a l'empresari despenjar-se del conveni per tal d'adaptar la jornada i el salari als seus interessos. L'objectiu no declarat d'aquesta Reforma és la de ser una eina legal per explotar encara més als treballadors i treballadores. Una manera, utilitzant l'argot econòmic imperant, de fer més competitiva la nostra economia, de fer-la més atractiva als inversors. La Reforma Laboral del PP complementa la passada del PSOE i segueix la línia traçada pels poders neoliberals que presideixen les institucions econòmiques globals (FMI i BM), europees (BCE i Comissió Europea) i espanyoles (Banc d'Espanya).

Aquesta nova conjuntura de crisi, està essent aprofitada per exercir l'ofensiva més descarada i regressiva contra els nostres drets. Hem de recordar que durant aquests anys de crisi s'han aprovat una sèrie de lleis i mesures per tal de desmantellar els drets socials: com una reforma del sistema de pensions que redueix el seu import i augmenta els anys de cotització, un acord sobre contenció salarial (més bé de reducció salarial) al qual arribaren la patronal i els sindicats «verticals» CCOO i UGT i les constants retallades en educació, sanitat i assistència social.

Ens encaminem a una altra etapa capitalista, d'estructura global, on la punta de llança econòmica serà l'especulació financera. Una economia ultracompetitiva, en recerca del màxim benefici, costi el que costi, on les persones serem simples productes o eines al servei de l'acumulació de doblers. 

Davant aquest gris panorama, què fer? Des del col·lectiu Arrels (igual que el moviment llibertari i els diferents moviments socials que lluiten des de fa molts anys contra l'Estat i el capitalisme) tenim molt clar que només a través de l'autoorganització, l'autogestió i l'acció directa podrem plantar cara a l'ofensiva capitalista i plantejar alternatives per cercar camins més justs a l'economia basada en l'explotació i a la política basada en l'autoritat i el maquiavel·lisme. Així, des d'aquests postulats mai defensarem el tòtem ara idolatrat per l'esquerra: l'Estat del Benestar.

Els orígens de l'Estat del Benestar provenen del «crack» del 29 als Estats Units d'Amèrica i posteriorment del panorama apocalíptic que hi havia a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta construcció política i econòmica va ser la manera més intel·ligent de contenir al moviment obrer revolucionari -que en aquells anys suposava una seriosa amenaça al capitalisme- i a la vegada integrar-lo per tal de crear el que posteriorment es coneixerà com la societat de consum. Aquesta passada conjuntura ens ha portat a conèixer uns estats d'abundància i de comoditats mai coneguts per la humanitat. Tot una fita, aconseguida però, degut a l'explotació més brutal també coneguda de l'anomenat Tercer Món i dels recursos naturals. A més, a tota aquesta taca negra (amb molta presència de petroli) s'hi ha d'afegir la construcció d'una societat totalment alienada, on el poble va adquirir els valors de la burgesia per tornar-se més individualista, egoista i depenent del paraigües estatal.

En la nostra presentació hi vam incloure una xerrada sobre la lluita del moviment obrer a Mallorca, perquè trobem que del passat més recent tenim molt a aprendre: dels errors i virtuts dels nostres avantpassats. Aquells homes i dones que de manera massiva es van organitzar per fer front al capitalisme industrial d'aquells anys, anhelaven una societat sense explotació, basada en la cooperació, la solidaritat i la justícia. Aquí, a l'Estat espanyol, tenim el gran referent de la lluita de la CNT, el sindicat anarquista fundat l'any 1910 a Barcelona. Un sindicat que ha pogut resistir les embranzides de la història i mantenir-se ferm en els seus principis i ideals.

S'ha acabat la somnolència i la por. Ens hem d'organitzar ja, des de l'horitzontalitat, tenint l'assemblea com a eina de decisió i gestió; i des de l'autogestió, per ser independents i ja des de la base construir la nova societat d'una manera coherent.

Fa poc ens va visitar l'activista Enric Duran per explicar-nos el projecte revolucionari de la Cooperativa Integral Catalana, tot un exemple actual de lluita i alternativa al capitalisme i a l'Estat; de construcció d'una societat lliure, responsable, justa i ecològica.

L'emancipació dels treballadors serà obra dels mateixos treballadors o no serà!

Col·lectiu Arrels