Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Assemblea de Docents Des-Concertats a l'escola Es Liceu
(C/ Cabana, 31 / Pont d'Inca, Marratxí, Mallorca)

14 de gener a les 18.00 hores

---

---

Divendres 10 de gener de 2014 a les 18.00 hores

La educación prohibida (2012, Argentina, dirigida per German Doin)

L'escola ha complert ja més de 200 anys d'existència i és àdhuc considerada la principal forma d'accés a l'educació. Avui dia, l'escola i l'educació són conceptes àmpliament discutits en fòrums acadèmics, polítiques públiques, institucions educatives, mitjans de comunicació i  espais de la societat civil. Des del seu origen, la institució escolar ha estat caracteritzada per estructures i pràctiques que avui es consideren majorment obsoletes i anacròniques. Diem que no acompanyen les necessitats del Segle XXI. La seva principal fal·làcia es troba en un disseny que no considera la naturalesa de l'aprenentatge, la llibertat d'elecció o la importància que tenen l'amor i els vincles humans en el desenvolupament individual i col·lectiu.

A partir d'aquestes reflexions crítiques han sorgit, al llarg dels anys, propostes i pràctiques que van pensar i pensen l'educació d'una forma diferent. La Educación Prohibida és una pel·lícula documental que proposa recuperar moltes d'elles, explorar les seves idees i palesar aquelles experiències que s'han atrevit a canviar les estructures del model educatiu de l'escola tradicional.

Més de 90 entrevistes a educadors, acadèmics, professionals, autors, mares i pares; un recorregut per 8 països d'Iberoamèrica passant per 45 experiències educatives no convencionals; més de 25.000 seguidors a les xarxes socials abans de la seva estrena i un total de 704 coproductors que van participar en el seu finançament col·lectiu, van convertir a La Educación Prohibida en un fenomen únic. Un projecte totalment independent d'una magnitud inèdita, que adona de la necessitat latent del creixement i sorgiment de noves formes d'educació.

En acabar la pel·lícula començarà el col·loqui: "L'educació a debat" conduït per Marisol Ramírez (periodista), amb Malén Mayordomo del  col·lectiu Espai d’Aprenentatge Nono i Guillem Barceló en representació de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears.

Divendres 24 de gener de 2014 a les 20.00 hores

Diarios de la calle (2007, Estats Units, dirigida per Richard LaGravenese)

Erin Gruwell (Hilary Swank) és una jove professora recentment llicenciada que comença a fer classes de llengua en un institut de Long Beach (Califòrnia). Els seus alumnes, que viuen en barris marginals, estan marcats per la violència de les bandes. Després d'un mal començament, descobreix com guanyar-se el seu respecte i confiança i com ajudar-los a canviar: els parla d'Ana Frank i d'altres adolescents, menys afortunats que ells, que van viure grans tragèdies i van escriure sobre elles.

Divendres 31 de gener de 2014 a les 20.00 hores

El milagro de Anna Sullivan (1962, Estats Units, dirigida per Arthur Penn)

Una família contracta a Anna Sullivan per educar a Helen, una nena sorda i cega. Un trauma infantil, un fosc complex de culpa, per la mort del seu germà, impulsa a la mestra a redimir-se mitjançant l'educació de la nena. La incompetència i la negligència dels pares han fet d'Helen una nena acaronada, incapaç de sotmetre's a cap disciplina, i amb la qual tota comunicació sembla impossible. L'adolescent viu aïllada en un món propi completament aliè als altres. No obstant això, Anna Sullivan aconseguirà, amb molta paciència i rigor, trencar aquesta bombolla,  aquest aïllament.

Esperem la teva assistència i la teva ajuda a l'hora de difondre entre qui estimis oportú les activitats d'aquestes jornades.

T'hi esperem!

CNT-AIT, SAD Palma

Enguany el premi més esperat i jo diria que protagonista indubtable de la gala de la Nit de la Cultura de l'OCB, ha estat l'Assemblea de docents. Aquí en teniu la foto: una imatge per al record.

Va ser un espectacle de color, so i emoció: tres minuts d'aplaudiments, el cant de l'estaca entonat pel públic, les imatges de la manifestació, el verd omnipresent –en l'escenari, en les llotges, en el vestuari dels assistents–, el glosador encès que escopia amb notes d'indignació i ràbia, la cara atònita de roig encès del representant del PP que va assistir a l'acte, en primera fila, a punt de rebentar –no sé si de ira o de vergonya–; les paraules iròniques d'en Guillem abans de començar el seu discurs: «M'han donat tres minuts per parlar i ja mos hem passat de temps, amb els vostres aplaudiments», etc...

Rosselló -Pòrcel, amb els poemes d'Imitació del foc, va ser la inspiració lírica d'aquella nit perquè al cap i a la fi, d'allò que es tracta és de mantenir el foc, ben encès i atiar la flama. Per això, precisament cal agrair l'esforç de la pedra foguera que han estat els nostres representants en l'assemblea. No es mereixen un premi, sinó un carrer o una plaça o un edifici dels més grans perquè ells han contribuït a bastir una part de la història i els afanys del nostre poble. La nostra part. Els nostres afanys.

Marisa

El terrorisme en els últims anys es convertí en una agenda política, particularment en el govern Bush, però també continuat per Obama (ara amb el ciberterror) i a molts altres països. Un interessant post publicat per Jim Harper en Cato Institute fa referència a una interessant reflexió: «la por al terrorisme ens fa estúpids» i comparteix un seguit de dades que fa pensar que aquest terror és ridícul.

Estudis estadístics del National Safety Council, el National Center for Healt Statistics i el Cens dels Estats Units revelen dades que ens fan qüestionar la cultura del pànic i l'enorme quantitat de recursos que s'escampen per a presumptament acabar amb el terrorisme, una amenaça invisible i a fi de comptes força poc letal en comparació amb altres problemes que enfronten el gènere humà modern. Aquí teniu xifres, entre elles, l'escandalosa realitat segons la qual és més probable que la mateixa policia sigui la que determini la mor d'un membre de la ciutadania que un terrorista:

- Tens 17.600 vegades més probabilitats de morir d'un atac de cor, que d'un atac terrorista.

- Tens 11.000 vegades més probabilitats de morir en un accident aeri, que d'un atacat terrorista que involucri un avió.

- Tens 1.048 vegades més probabilitats de morir en un accident d'automòbil, que d'un atac terrorista.

- Tens nou vegades més probabilitats de morir d'asfíxia accidental al teu llit, que d'un atac terrorista.

- Tens vuit vegades més probabilitats de morir a mans d'un policia, que d'un terrorista.

- Tens sis vegades més probabilitats de morir a conseqüència d'un clima càlid, que d'un atac terrorista

Les xifres anteriors ens fan reflexionar sobre l'absurd que és preocupar-se per patir un atac terrorista i tota la ridícula maquinària propagandística al vontants d'aquesta amenaça.