Ateneu Llibertari Estel Negre

Fins al 4 de juliol «Díaz, no limpiéis esta sangre» al CineCiutat

S'acosta el 28 de juny, Dia Internacional per l'alliberament Sexual i de l'Orgull LGTBI. Diverses organitzacions s'han unit per convocar la primera manifestació unitària que es farà a Palma per a aquesta diada. Aquesta tindrà lloc el proper divendres 28 de juny a les 18.30 hores i sortirà de la plaça de Cort.

La imposició de l'heteronormativitat i la monogàmia o l'exclusió social per motius de gènere són qüestions que tenen una arrel en uns processos econòmics concrets, i és necessària la combativitat unitària. Així, l'aliança entre el patriarcat i el capital s'estableix com a mecanisme de control sexual, personal, econòmic, polític i social, i, per tant, la nostra lluita ha de ser transversal.

Per tant, no podem romandre callades i tancar els ulls a les constants agressions que pateix qualsevol persona que se surt dels paràmetres heteropatriarcals, ja que no es pot deslligar aquesta violència del sistema de la resta d'ofensives que patim com a dissidència política i social.

Per una Diada combativa i unitària, contra la patologització de les opcions sexuals no normatives i per l'alliberament dels nostres sexes. Desobeïm l'heteronorma: Rompem els armaris!

Aquí l'esdeveniment de facebook

En finalitzar la mani les de l'Assemblea Antipatriarcal farem una festeta al local de l'Ecoxarxa...

Us hi esperem!

Esquena. Una pista.

Pista d'aterratge de mirades perdudes per un qualsevol dels corriols per on transita i es desplaça, amb la resta del cos, ara que no hi va sola, pel carrer.

Carrer, street, rue o calle on, a Grècia i segons canta la Meritxell Gené, te la toquen, l'esquena, quan hi ets o hi vas.

Vas és got, amb normalitat. Però sense normalitat que valgui, la tocada d'esquena és, ras i curt, si no hi ha consentiment o complicitat, agressió com totes les altres, tot i que no li diguin així.

Així tal com la majoria d'invasions del propi cos realitzades sense el deixar fer que pot ser que en un moment determinat ens vagi de gust. (Continua)

Gust que és teu o meu i de l'altre i l'altra, quan diem sí, sense pressa ni son.

Són refotudament bonics els bocins de pell que ens mostres, reconeixem i coneixem.

Coneixe-ment, que no "end" ni "fi", sinó tot el contrari o el mateix color: ment de cap i pensament i mirades de trobar, amb maneres, coses estranyes que ens estranyen. Però, de color.

Color blau, blanc, negre, roig i verd... amb cada un dels milers de matisos que podem trobar-hi i tenir-hi.

Tenir-hi una conversa esquena contra esquena i pell amb pell fins a esdevenir interior del cos que cobreix, la pell...

Pell i os. Tendons. Mitjons. Festa menor.

Menor és el La que dota de nostàlgia aquesta melodia i tota la cançó.

Fotografia: Roser Arques Morueta; text; Jordi Martí Font