Ateneu Llibertari Estel Negre

Davall del llit,
amb tots els altres
                             monstres,
busques què et fa por,
busquem què fa por
i no trobem males cares,
                                      monstruoses
ni ensurts desconeguts,
ni grapes sanguinàries,
ni mossegades al coll...

Només la por
                    nua
de no saber
què s'esdevindrà,
què migpassarà
nedant la incertesa...
D'on ens vindrà
la mort o el silenci?,
Silenci general
que genera
                   més incertesa...

Sentim els sorolls
del silenci
que no paren
i ens fan tanta por
com si fossin terribles monstres
tres o quatre
o cinc o sis
o set...
buits...
Això no ens fa por,
no ens en fa,
no en tenim, de por,
tot i que és el que més
ens n'hauria de fer.

Vénen a buscar-te
i t'hi amagues
rabent lluenta
com rabera de poetes
o de bouetes,
com granera disparada.
"Conillets, ja esteu ben amagadets?"

Foto: Roser Arques Morueta; Text: Jordi Martí Font