Ateneu Llibertari Estel Negre

---

El proper dia 23 de juny tendrà lloc a Muro la primera cursa de braus de la temporada a Mallorca. Volem fer una crida a tots aquells col·lectius o individualitats compromeses contra la cultura de la sang i la tortura animal per a donar una resposta amplia de rebuig.

Aquesta concentració antitaurina es farà davant la plaça de toros de Muro el mateix 23 de Juny a les 17:30h. A qui surti des de Ciutat, vos animam a quedar al moll del Varadero (Carrer Moll) a les 16:15h, per fer una cotxada per pujar a Muro totes juntes.

La pervivència de la dominació i la tortura animal a la nostra societat, presentada amb normalitat com un fet lúdic i cultural té el seu origen a un sistema que ho considera a tot i a tothom com a mercaderies. L'especisme i el capitalisme es donen la mà per a mercantilitzar, no sols les nostres vides, sinó les vides de la resta d'éssers d'aquest planeta, per tal de fer negoci i espectacle amb la tortura i la mort d'animals que, com nosaltres, són perfectament conscients de la por, la ràbia, el dolor i de la seva mort imminent. Aquesta lluita és també la lluita per la construcció d'una nova societat, a on la solidaritat, la justícia i la empatia siguin els pilars que la aixequen, en lloc del profit econòmic, la cobdícia, la crueltat i l'egoisme.

Per això feim una crida a donar una resposta combativa i ideològica contra aquesta violència estructural, que amb els animals es vesteix de tradició i cultura, però que en realitat ens afecta a totes.

I totes juntes combatem la barbàrie.

Tauromaquia abolició!

Veganisme és justícia!

V de Vegana Mallorca

Durant la «Crida per a l'organització del moviment llibertari a Palma» del passat 7 de juny es posar en evidència que calia revitalitzar l'Ateneu Llibertari Estel Negre de Palma, necessitat de material humà.

Doncs bé, el proper dilluns 17 de juny totes les persones interessades a participar en les activitats de l'Ateneu tenen una cita a partir de les 20 hores al seu local del carrer Palau Reial.

Us hi esperem!

A poc a poc com qui no vol però fa, et vas esborrant.

A poc a poc i sense pressa, menges pa sense oli ni tomata.

A poc a poc i sense la pressa ciutadana, la nit perd la foscor que tenia.

A poc a poc i amb la planxa plena, els silencis esdevenen no norma sinó normalitat.

A poc a poc i callada, recorres camins incerts de limitades estades.

Els contorns es confonen amb el fons i els límits ja no limiten. Uneixen i confonen. Amb tu mateixa, és clar, amb els teus braços i els besos, amb les teves carícies i sons tous, perquè el teu, com qualsevol altre -de cos- també sona, suaument, això sí, gairebé de forma imperceptible, però sona. I fa música. De piano i violí.

El blanc s'aclareix amb més claror i -com gel- la son que acumules es fon, la nit esdevé dia, confusió. I confosa entre el sol i la lluïssor de la lluna t'agafes i t'abraces i et dius que tot serà tal com són ara són els dies: ràpids i fugissers. Sona Bach agombolant les onades del riu. Marítimament.

Text: Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta