Ateneu Llibertari Estel Negre

Xerrada «Un any de lluita contra Bolonya»

a càrrec de Tomàs Sayés (vaga de fam, SEPC UAB), Aida Morales(SEPC UAB) i Maria Gelabert (SEPC UAB)

Dimecres 5 d'Agost, a les 19.30 hores, al CJIB (Ausiàs March, 3 / Palma)

Ho organitza SEPC

Demà dimecres 5 d'agost a les 20.30 hores al Teleclub (Casa de Cultura) de Sineu tindrà lloc una reunió del col·lectiu «No més carreteres» per començar a fer feina per tal d'evitar la construcció i proposar alternatives a:

- la col·locació ponts elevats en substitució dels passos a nivell

- l'ampliació de la carretera Sineu-Llubí

- la construcció variant sud

Aquí teniu fotografies de les destrosses

Preguem faceu arribar aquest avís al màxim número de persones, així com si sabeu de gent dels pobles afectats per l'eix transversal (sobretot de Llubí i sa Pobla), pels ponts elevats (per exemple, Santa Maria), i per la construcció de rondes (per exemple, Bunyola) també els convideu a venir a la reunió.

Us hi esperem!

Davant de la sentència de l'Audiència Nacional, que hem conegut avui, sobre el cas de la nostra companya Núria Pórtulas:

Volem deixar clar que la sentència que condemna la Núria per «temptativa de col·laboració amb organització terrorista» no té cap fonament perquè el grup anarquista italià al qual fa referència l’Audiència Nacional no ha estat processat com a tal a Itàlia i l’únic que ha estat jutjat és Juan Sorroche, el qual va ser absolt del delicte de pertinença a organització terrorista ara fa més d’un any. La sentència també cita la famosa llibreta blava, que va ser intervinguda del tot irregularment pels mossos d’esquadra, i construeix els fets provats a partir dels fanzines, fulletons, cartells, cds i adhesius polítics intervinguts en el centre social en el qual vivia la Núria Pórtulas (com ara cartells antirepressius sobre els mossos i de solidaritat amb persones preses).

La sentència arriba a reconèixer que: «[las actuaciones concretas de la procesada] no consta que trasvasaran la esfera personal de la interesada, puesto que no existe acreditación acerca de que sus informaciones y sus actos coadyuvantes fueran proporcionados a personas pertenecientes a aquel grupo de signo terrorista. Tampoco consta, por supuesto, que tales acciones las fuera a cometer la propia acusada.»

Malgrat això, el tribunal d’excepció que és l'Audiència Nacional condemna la Núria a dos anys i mig de presó, perquè tot aquest procés respon a una persecució sistemàtica de l’Estat contra els moviments combatius (en aquest cas, la solidaritat amb les persones preses...)

L’assemblea de suport a la Núria Pórtulas continuarà lluitant per l’absolució de la Núria i us convoca a una concentració el proper dilluns 3 d’agost, a les 7 del vespre, davant de la Subdelegació del Govern a Girona.

Núria absolució!

Prou criminalització de la solidaritat amb les persones preses!

Dimissió dels responsables polítics d’aquesta operació policíaca i judicial!

Assemblea de suport a la Núria Pórtulas

Girona, 30 de juliol de 2009

Avui, 1 d'agost de 2009 a les 18 hores a Ses Voltes (Palma) tindrà lloc la primera reunió de persones interessades en la creació d’un col·lectiu decreixentista a Mallorca i de la preparació d’una primera acampada pel decreixement a l’illa.

Us hi esperem!

---

Reconeixement de l'acomiadament ja!

---

Dissabte 1 d'agost de 2009, a les 9.30 hores, a l'Hotel Riu Bravo

Carrer Missió de San Diego, 4 (Platja de Palma, Las Maravillas)

---

El passat mes de maig la nostra companya Matilde va rebre nova crida per incorporar-se a treballar a l'hotel Riu La Mola a l'illa de Formentera. Ella ja havia treballat allà anteriorment, havent d'aguantar tot tipus d'abusos de poder i vexacions, per part dels seus superiors. Derivat d'aquesta situació la nostra companya va començar una baixa mèdica per depressió, a causa del maltractament psicològic a què era sotmesa.

Per si això fos poc l'empresa va començar a treure-li una sèrie de drets reconeguts, entre ells la seva antiguitat i el Departament de Recursos Humans de RIU li negava poder continuar amb el tractament mèdic i volia obligar-la que continués treballant dins d'aquest ambient laboral. Davant d'aquesta situació la nostra companya va denunciar els fets per la via judicial, sol·licitant una indemnització per danys psicològics.

Com a represàlia a aquesta denúncia «Riu Hotels & Resorts» ha acomiadat a Matilde. L'han acomiadat per reclamar els seus drets com a treballadora, i per si això fos poc es neguen a reconèixer l'acomiadament, negant-se fins i tot a pagar-li qualsevol concepte indemnitzatori.

Des del sindicat CNT manifestem la nostra repulsa davant d'aquest acomiadament i davant del maltractament que exerceix la cadena hotelera RIU cap als seus treballadors i treballadores, motiu pel qual hem posat en marxa una campanya internacional contra RIU HOTELS & RESORTS exigint la cessació d'aquesta actitud cap a la nostra companya, i el reconeixement de l'acomiadament.

Cap agressió patronal sense resposta sindical!

«Riu Hotels & Resorts» boicot!

No t'allotgis als seus hotels

Si vols manifestar la teva solidaritat amb la companya vine a les concentracions.

T'hi esperem!

Les imatges dels infants desnodrits al Chaco no són més que el registre gràfic de com ha operat el sistema capitalista, en la seva base material i en la superestructura política, durant l'últim mig segle; la sistemàtica aplicació de plans de destrucció ha donat brillants resultats per a latifundistes i especuladors de tota mena.

Les imatges són eloqüents, no són infants d'aldees africanes assolades per guerres interètniques, són les víctimes principals de la manera d'actuar meticulosa i metòdica de tecnòcrates al servei de l'FMI, del Banc Mundial, de l'OMC, etc. Els infants del Chaco, com els dels hospitals de Tucumán, desnodrits crònics reflectits per F. Solanes en el seu documental La dignidad de los nadies, són els «amagats» per les estadístiques oficials, però, com sempre, la cruel realitat s'imposa.

Els responsables són els dirigents polítics de tots els partits polítics que han governat les províncies i l'Estat Federal. Prests sempre a socórrer els terratinents, a afavorir corruptes extractor de plusvàlua amb els fons generats pels treballadors amb feina o sense ella.

Els pobres a més de castigats crònics són estigmatitzats per la seva pobresa i només són visibles, malgrat les manipulacions mediàtiques, en la crònica policíaca o en les tragèdies generades pels creadors del malestar general.

Dirigents, tecnòcrates i legisladors mostren com èxits els seus abusos.

Encara avui fan homenatges a la Sociedad Rural a Martínez de Hoz, impertèrrits, obscens davant el patiment col·lectiu.

Segons un recent informe de l'ONU, la xifra de pobresa s'ha incrementat a escala global en noranta milions de persones gràcies a les crisis successives, gràcies a les polítiques que afavoreixen banquers i mercaders.

Michel Foucault recomana en els seus treballs aplicar la genealogia; per aproximar-nos a l'horror del Chaco només hem de repassar arxius, llegir declaracions i reflexionar sobre els responsables del nou genocidi, que per afectar sobretot els infants és de clara inspiració patriarcal i genocida.

Carlos A. Solero,

membre d'APDH-Rosario

L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i de Mallorca i l'editor Lleonard Muntaner es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca (1936-1939)

Original de Margalida Capellà

L'acte tendrà lloc divendres dia 31 de juliol de 2009, a les 20.30 h

al Casal de Cultura Can Verger (Carrer Major, 75, Calvià)

Intervendran: Manuel Suárez, historiador; Ma Antònia Oliver, presidenta de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca; Ma Àngels Recio, psicòloga de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, i l’autora de l’obra. L’acte es clourà amb una tertúlia i un sopar a la fresca.

Un grup anarquista ha pintat els murs d'una vintena d'esglésies a Barcelona per recordar la "Setmana Tràgica". L'acció fa al·lusió als fets ocorreguts fa avui exactament cent anys en diverses ciutats catalanes arran de les injustícies socials i el reclutament forçat per les aventures colonials. Les pintades han estat reivindicades per un grup autodenominat "La Gallinaire" a través d'un comunicat que duia per lema "La lluita continua". Les parròquies afectades pertanyen als barris de Sarrià, Poblenou, Gràcia, Sant Gervasi, Raval, Eixample, Sant Andreu i el Clot i en algunes d'elles s'han dut a terme accions directes contra els panys, que han estat farcits de silicona.

Durant la Setmana Tràgica les forces d'opressió i les classes dominants i poderoses van represaliar indiscriminadament molts ciutadans, entre els quals el pedagog català Francesc Ferrer i Guàrdia. La nota reivindicativa, que els autors han enganxat a les portes dels temples, apareix signada amb la sentència "Ni Déu ni Capital" i inclou algunes de les frases amb les quals van ser il·lustrats els murs dels temples barcelonins: "L'Església put, encara que avui no cremi", "l'única església que il·lumina és la que crema" i "1909-2009, la lluita continua".

L'objectiu del grup, segons el pamflet, era el d'impedir la missa dominical el mateix dia, 26 de juliol, en el que va començar la Setmana Tràgica. En la nota es podia llegir també: "Tot i que en els temples hi hagi més turistes que creients, la jerarquia catòlica segueix imposant la seva hipòcrita moral".

La Setmana Tràgica de Barcelona va tenir el seu origen en el reclutament forçós de reservistes per a la guerra que l'Exèrcit lliurava al nord d'Àfrica amb les ànsies posades en rellançar l'imperi decadent que era Espanya. Un imperi que mai va superar "el desastre" que va suposar la pèrdua de Cuba i Filipines de manera humiliant davant del gran imperi emergent americà.

La revolta va donar pas a un odi anticlerical i el 27 de juliol es va cremar el centre dels Germans Maristes de Poble Nou, que va obrir una llarga llista de cremes. S'incendiaren multitud d'edificis religiosos, ja que els amotinats consideraven que l'Església formava part de l'estructura de la burgesia, els fills de la qual no havien d'anar a la guerra.

L'Arquebisbat de Barcelona ha lamentat avui l'aparició de pintades a diverses esglésies de la ciutat del grup "La Gallinaire" en motiu del centenari de la Setmana Tràgica, i ha recordat que el dret a la llibertat religiosa i de culte està reconegut a la Constitució. En un comunicat, l'Arquebisbat ha assegurat que el respecte i la defensa del dret a la llibertat religiosa és "un element integrant d'una societat autènticament democràtica".

Km 0 és una reflexió sobre la situació financera al món i presentem algunes alternatives que s'emmarquen dins del que es coneix com a «decreixement». El punt de partida del documental és l'acció simbòlica de l'activista antisistema Enric Duran, que va dur a terme una estafa fiscal consistent a expropiar 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través d'operacions de crèdit que no pensava retornar.