estelnegre | 12 Juliol, 2010 08:34

Aquests
darrers dies, alguns amics, coneguts i saludats del meu voltant
han recorregut a la paraula «internacionalista» per
definir-se a l'hora de
prendre partit o no sobre la independència dels
Països Catalans o de Catalunya-Principat,
ara que el tema és damunt la taula. Curiosament alguns han
contraposat «nacionalista»
a «internacionalista» però alhora han
anomenat només «nacionalistes» els
nacionalistes catalans (que jo en relació a la
sentència del Tribunal
Constitucional sobre l'Estatut de les quatre províncies
anomenaria més aviat
regionalistes però aquest seria un altre debat). Es veu que
Espanya no fa
nacionalisme i que ser internacionalista és no dir res de
les nacions ara
constituïdes en estat, com és l'espanyola, potser
perquè es considera que vénen
del cel, com els gols de Maradona.
Ja ho deia
el sociòleg Michael Billig al seu estudi
«Nacionalisme banal»,
publicat en català per la Universitat de València
i l'Editorial Afers, que els
nacionalismes més evidents solen qualificar-se com a
«no nacionalismes» o
simples "patriotismes". L'exemple el tenim ara als nostres carrers.
Només
cal aixecar el cap vers els balcons de les cases i contemplar milers
d'estanqueres guarnint-los. Cap -o ben pocs- dels qui les pengen
s'anomenarà «nacionalista»,
perquè ja sabem que a l'Estat espanyol els nacionalistes
sempre són els altres,
els no espanyolistes, però tingueu clar que el drap aquest
(totes les banderes
són draps i la majoria capçanes) és un
símbol clar de nacionalisme de la pitjor
espècie, d'aquell que té al darrere els tancs i
el Tribunal Constitucional. Segons
Billig, aquestes expressions constitueixen «un tipus
important de nacionalisme
que era passat per alt per la major part d'analistes: els nacionalismes
rutinaris dels Estat-nació establerts», sovint
percebuts com «assenyats» front
als «perillosos» nacionalismes sense estat, i
té tota la raó del món
Entre els
qui no es diuen nacionalistes espanyols però ho
són, hi
trobareu també els que tenen una certa
consciència de classe, els que han mamat
la cultura de l'obrerisme i per tant utilitzen un llenguatge que no
és
directament el del poder. Em refereixo a aquests amics, coneguts i
saludats a
què feia referència més amunt.
Són la gent que obvia que la Selección
és
producte d'una decisió política que nega la
diversitat perquè alhora que fa
possible aquest símbol nacional que és
«La Roja» prohibeix explícitament
qualsevol altre símbol nacional en clau esportiva en el seu
propi territori. No
cal que torni a parlar de les seleccions nacionals catalana o basca per
entendre'ns ni cal que deixi ben clar que a mi, personalment, no
m'agrada el
futbol, tot i que ara no parlem de futbol.
Els meus
amics, coneguts i saludats apel·len a l'internacionalisme a
l'hora de parlar de si hem de fer front a la sentència del
Constitucional o si
hem de participar en la manifestació que Òmnium
ha convocat aquest dissabte a
Barcelona i a la qual jo assistiré, tal com faré
a Reus i a Falset el dia abans.
S'allunyen així del debat central i miren al cel on sembla
que ningú va brut
perquè ningú no està tacat per cap
adhesió nacional. Obvien que internacional
ve de nacional, de fet és la mateixa paraula amb un prefix,
i l'important és
saber des de quina nació s'és internacionalista,
des de la catalana o des de
l'espanyola? No en dic d'altres perquè aquí no
n'hi ha cap altra en qüestió. Atenent
a les estructures mentals que molts d'ells tenen, que anomenen
«nord» al País
Basc i sud a «Andalusia» tingueu clar que molts
d'aquests «internacionalistes» són
tan nacionals espanyols com els seguidors de La Roja...
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
Amic (o, si més no, company) Martí:
Els nacionalistes de tots colors tenen (o teniu?) el costum de fer als altres "nacionalistes", sense demanar el seu permís. I així sempre s'ha de ser nacionalista d'alguna cosa. És clar que en aquest cas no cal justificar la ideologia (nacionalista), però, és un recurs legítim?
Bé, aquesta forma d'argumentar no és cap novetat. En realitat els futboleros fan el mateix. O ets del Madrid o ets del Barça (és clar que hi ha algú de l'Espanyol, però, per alguns del Barça, fins i tot a aquests s'els fa del Madrid, amb o sense raó, que hi haurà de tot, suposo).
Home, no. Jo, que com tothom sap, malgrat tot, quan guanya el Barça al Madrid me n'alegro(ja sabeu, l'equip del régim), no per això aniria a l'estadi, ni em gastaria un sol euro en una samarreta, ni en cap de les ximpleries que s'inventen els clubs per treure calerons dels aficionats.
Bé, doncs, en qüestions nacionals, també soc agnòstic. Fins i tot, antiteològic.
Tant difícil és de creure! ¿Tant quadrats són els nacionalistes (catalans, espanyols o de Vilaconills) que no poden entendre ni això? Que n'hi han molts que no són com ells. (Quan eren al machito els de la "una, grande, ...", ens passava al mateix, perquè "en el mundo no hay mayor pecado que el de no seguir al abanderado", és clar que, llavors, les coses eren pitjors, t'hi jugaves la pell).
Per contra ara, per no ser nacionalista, els independentistes, de l'altra banda del mateix, m'han dit fatxa.
Home, no. Definitivament no. Jo, com a mínim, tinc una diferència més que vostès amb els fatxes (parlem dels germans Badia o d'En Dencàs?).
I és que jo no soc nacionalista, perquè, per mí, i per molts altres, "la meva pàtria és el mon, i la meva família la humanitat".
I us recordo que, si més no, a primera fila de la mani contra "la sentència", hi havia... la patronal (i el Sala i Martín, partidari de la dictadura colectiva dels plutòcrates, era alt directiu del Barça, quan l'independista Laporta era pecident).
cordialment,
juan garcía
(P.S.: ah! i per cert,
"nacionalista i internacionalista", contra el que sembla, no tenen la mateixa arrel, doncs el primer terme va apareixer molt abans que la ideologia nacionalista, quan "nació" es referia al lloc de naixement)