Ateneu Llibertari Estel Negre

Són moltes les falses concepcions i fal·làcies que es tenen sobre l'anarquisme i les anarquistes. Generalment, això és fruit del desconeixement i part important d'aquest és fomentat per les mateixes llibertàries, que ens definim com a tals sense aprofundir en l'immens abast, tant temàtic com de corrents, que té l'anarquisme. Així es conformen els tòpics i la parafernàlia, quedant obsoletes en l'actualitat gran part de les dues coses.

És molt freqüent pensar que a l'anarquisme hi ha «buits» teòrics i especialment pràctics sobre determinats temes. I n'hi ha! Però n'hi ha que tenim en el present i no en el passat i viceversa. Aquests temes molts de pics són tractats de la pitjor manera, és a dir, com si fossin tabú i amb eslògans basts per desmuntar-los. Desgraciadament això encara és molt comú. Uns d'ells és l'alliberament dels pobles i tot el relacionat: el nacionalisme, la llengua, la cultura, la tradició, etc.

En l'escenari en el qual ens trobem, Mallorca, i l'actual situació política-territorial integrats en cos i ment dins l'Estat espanyol i Europa, en deriven molts de conflictes centrats en la despossessió de la cultura autònoma per una de global, el consumisme i l'individualisme més agressiu. Això en fets concrets es tradueix en una substitució lingüística, una pèrdua dels costums col•lectius, l'assimilació d'esquemes territorials arrelats en grans imperis i una infinitat de situacions imperceptibles per la població, ja que es troben al fons de l'imaginari col•lectiu i és molt costós traure-les d'aquest fons. Les anarquistes, o les que ens considerem anarquistes, no escapem d'aquesta ceguera encara que creguem tenir el conflicte superat amb el «Ni banderes, ni fronteres». De fet, donada la situació actual on els conflictes anteriorment mencionats s'estan accentuant i cada cop floreixen més contradiccions, la resposta de l'entorn llibertari no s'està adequant a les exigències històriques. Més que mai cal fugir de tot prejudici i plantejar juntes qüestions que són claus, encara que no ho semblin, a l'hora de lluitar per una societat de persones i comunitats lliurement associades entre sí. Aquestes qüestions són la llengua, les tradicions, el marc territorial, la història col•lectiva i tot el que enquadra allò que denominem pobles, països i nacions.

Per tot l'esmentat i més, hem trobat necessari realitzar unes jornades sobre l'«Anarquisme i Alliberament dels pobles» els dies 20 i 21 de desembre. Hem decidit fer-ho en dates pròximes al 31 de desembre, dia en que les tropes de Jaume I entraren dins Madina Mayurqa, oficialment anomenat a dia d'avui Dia de l'Estendard. No per retre homenatge ni molt manco, sinó per debatre sobre la part de la que no se'n parla. També per parlar de tot allò que hi ha darrere i davant, és a dir, a favor o en contra. Així com de les interrogants que planteja el fet de voler construir unes relacions territorials i personals lliures de tot tipus d'opressió.

Al llarg de les jornades es farà una xerrada/debat entorn de l'anarquisme i l'alliberament nacional, a manera d'introducció per el debat dins el moviment llibertari mallorquí. Un altre acte intentarà crear un debat sobre la paradoxa que suposa la idea d'un anarquisme espanyol i, de la mateixa manera, una xerrada/debat sobre el 31D, la seva història i significat actual. També comptarem amb una lectura de poemes llibertaris en català de Felip Cortiella i el seu llibre Anarquines, més sopar vegà durant el dos dies.

Esperem que aquestes jornades serveixin per obrir el debat i incentivar què es mantingui i s'hi profunditzi. Però també per compartir un espai lliure de l'oci de consum on ens valem dels nostres mitjans per relacionar-nos.

Les jornades es realitzaran els dies 20 i 21 de desembre al local de la CNT-Estel Negre (C/ Joan Alcover 54, baixos dreta).

Coordinadora Llibertària de Mallorca

 ---

---

L'associació de Somnis Reciclats promou la venda de llibres en benefici de la Caixa de Resistència dels docents

El 2 de desembre començà aquesta iniciativa de Somnis Reciclats, a benefici de la Caixa de Resistència, de venda de llibres nous a preus molt econòmics, i que romandrà fins dilluns que ve, dia 9 de desembre al local que té l'associació al Carrer Font i Monteros, núm. 4 de Palma.

L'horari en dies feiners és 10.00 a 13.30 hores i de 16.30 a 20.00 hores, i els festius i dissabte i diumenge de 10.00 a 14.00 hores.

Us hi esperem! 

No han passat ni dos mesos des de que els cinc anarquistes de BCN foren posats en llibertat provisional quan de nou l'Estat torna a justificar unes detencions arbitràries en base a unes acusacions infundades i surrealistes encara per comprovar. Servit dels seus aparells de repressió policial i manipulació mediàtica que des de la desaparició en escena d'ETA cerquen nous objectius on descarregar tota la tecnologia generada per, suposadament, combatre el terrorisme. Així com donar crèdit a les infàmies que la premsa du preparant temps enrere, afirmant que «líders anarquistes radicals» d'Itàlia, Grècia i Sud-amèrica estan venint a l'Estat espanyol per, segons ells, «fer proselitisme i exportar les seves teories violentes».

En aquest cas, cinc han estat també les persones detingudes el passat 13 de Novembre al barri de El Carmelo, a Barcelona. Mònica i Francisco, com a principals acusats, Rocío i Gerardo per conviure al mateix pis i Valeria per suposada col·laboració. Després de passar quatre dies en mans de la policia antiterrorista, en parador desconegut i totalment incomunicats, el diumenge 17 s'ordenà la presó provisional per Mònica i Francisco acusats de: Pertinença a organització terrorista (el suposat Comando Mateo Morral), estralls terroristes (l'artefacte de la Basílica de Saragossa) i conspiració per la comissió d'estralls terroristes (suposats plans per un atemptat al Monestir de Montserrat). Per altra part, les restants tres companyes foren posades en llibertat baix càrrecs i l'obligació de signar periòdicament als jutjats.

Però, què hi ha darrera de tot això? D'on surt aquest Comando Mateo Morral? És coincidència que les dues companyes empresonades fossin dues de les absoltes a l'anomenat «Caso Bombas» (Xile)? Són moltes les qüestions i coses que no encaixen d'aquesta estrambòtica situació, que tant li agrada a la premsa, però si ens posem a analitzar els fets, passats i presents, tant a l'Estat espanyol com a Xile veiem alguns indicis que ens condueixen a sospitar que tot està orquestrat per a ser un nou muntatge policial, i possiblement jurídic, contra el moviment àcrata que desperta a tota arreu.

El context actual a l'Estat espanyol (derogació de la Doctrina Parot) i a Xile (eleccions i retirada del president Piñera) sumat als contactes que duen portant des de fa temps les policies d'ambdós països amb l'ensinistrament de policies i fiscals xilens per part de cossos espanyols especialitzats en terrorisme i la presència de l'Agència Nacional Informació (ANI) xilena a l'Estat espanyol per col·laborar en la persecució de les companyes, fa pensar que això es tracti per una part, l'espanyola, d'un intent de transmetre seguretat a la població després de la tensió impulsada pels mitjans sobre els misteriosos artefactes i per la part xilena d'una revenja després del fracàs que suposar el muntatge del «Caso Bombas» del qual tothom sortí absolt després de nou mesos de presó preventiva i sis mesos de judici oral. La complicitat entre els dos Estats per rentar la seva imatge després de continus descrèdits fa evident el seu paper d'estructura de poder per reprimir tota dissidència, que ell mateix crea, i mantenir la «pau social» dins un context polític i econòmic actualment en crisi i que es va fracturant cada pic més.

Nosaltres ho tenim clar, que siguin culpables o innocents no és el que ens ocupa. Aquest episodi respon a la lògica de l'Estat i el Capital de defensar, amb el terror i el pa i circ, el seu imperi construït, costi el que costi. La lluita per derrocar totes les formes de dominació i la construcció paral·lela d'alternatives basades en l'autogestió, la cooperació i el recolzament mutu fa que situem a l'Estat, els seus defensors i els seus falsos crítics com a l'objectiu a combatre per tal de tombar tots els murs que ens oprimeixen, les presons sols en són un d'ells. No ens importen les etiquetes que les veus polítiques i periodístiques posin a les companyes, siguin certes o no segons la seva visió «democràtica», ja que elles en són unes víctimes més d'aquest món capitalista. No hem de deixar que la solidaritat es quedi en comunicats, concentracions i aplaudiments, l'hem de dur a terme nosaltres mateixes dia a dia. Lluitar contra la frustració i estendre la flama. Fer patent als carrers que si ens toquen a una ens toquen a totes. I ja fa temps que ens toquen a totes.

Davant la cooperació entre Estats, la nostra solidaritat revolucionària sense fronteres.

Llibertat a les preses!

A baix els murs de totes les presons!

Mort a l'Estat i visca l'Anarquia!

Adjuntem uns enllaços on hi ha informació actualitzada i reflexions sobre el cas:

Publicación refractario: https://publicacionrefractario.wordpress.com/

Algunos textos y reflexiones sobre la represión a lxs compañerxs acusadxs de los bombazos del Comando Mateo Morral: https://vozcomoarma.noblogs.org/?p=1755

Hommodolars Contra!nformación: http://www.hommodolars.org/web/

Contra Info: http://es.contrainfo.espiv.net/

Coordinadora Llibertària de Mallorca (CLM)

Avui s'ha fet pública la sentència del jutge Josep Maria Miquel Porres (la llengua mai no menteix) que absol el sotsinspector dels Mossos d'Esquadra Jordi Arasa dels cops de porra contra David Fernàndez en el desallotjament de la plaça de Catalunya durant la revolta indignada. Es tracta d'un cas més d'impunitat, impunitat de l'únic policia que va poder ser denunciat entre la colla que va provocar fins a 120 ferits i que van deixar algunes de les imatges més dantesques de violència contra les persones vistes als Països Catalans des que van dir que Franco havia mort. El jutge diu que els cops (23 exactament) els va pegar Arasa però li aplica eximent de "compliment d'ordres". Per tant, cap a casa i a tornar-hi que no ha estat res. Els 57 querellants colpejats, però, no pararan fins que es faci justícia, perquè tot això és evident que no ho és.

El missatge d'aquesta sentència és clar: ja ho sabeu, policies a qui us agrada rebentar el cap o qualsevol altra part del cos de qui sigui: si us diuen que pegueu, podeu fer-ho fort que no passa res. Bé, potser sí, potser us donen una medalla aquells que diuen que volen tenir "estructures d'Estat" mentre desmunten radiotelevisions públiques, hospitals de totes i tots i escoles democràtiques. Si no mateu no passarà res i si ho feu ja sortirà algun tertulià o columnista llepa defensant-vos perquè "Espanya ataca la nostra policia".

L'Arasa va poder ser acusat gràcies a una tasca d'investigació periodística que ara estarà completament prohibida si s'aprova la nova Llei de control social per part de l'”Espanya una” del PP en el Govern de l'Estat (i segurament amb el vot dels de l'”Estat propi” seu, C. i U). Una llei de control social que anomenen de Seguretat Ciutadana (quant de cinisme lingüístic!). Si aquesta llei s'aplica, denunciar a qui ens pegui seguint ordres serà impossible perquè fer una foto a qui et rebenti el cap o dir-li el nom del porc costarà entre 30.000 i 600.000 euros. Fantàstic!

Sense cap mena de dubte, el context de crisi-colp d'estat, d'assalt dels mercats als béns comuns i d'empobriment constant de la majoria social necessita una violència constant contra les persones que protesten per la despossessió, una violència que sigui exemplar i que asseguri el manteniment del desordre i la seva ampliació. Però fins i tot en això hi ha límits i la impunitat i la protecció dels violents amb placa amb lleis com aquesta i altres ens situa en un espai fora de la democràcia.

Quan la impunitat de les porres substitueix la democràcia, quan els culpables mai no tenen culpa i els violents amb placa sempre poden dir que els ho havien manat, sortir al carrer a defensar les llibertats públiques de totes i tots que encara tenim és una obligació, sense cap mena de dubte. Tenim massa precedents històrics que ens hi obliguen i massa memòria per no saber què passa quan la por es converteix en l'única guia de la societat. I tenim l'exemple de l'Argentina, on l'"obediència deguda" va arribar un dia que es va posar en dubte, va desaparèixer i els criminals van ser jutjats...

Jordi Martí Font