Ateneu Llibertari Estel Negre

"Nadie unilateralmente puede privar al conjunto del pueblo español de su derecho a decidir sobre su futuro. Nadie." "Como todos ustedes saben, ese referendun no se puede celebrar, no es legal."

Són unes poques frases que anuncien el que tothom sabia. I el que tothom sabia és que,si no es desobeeix la llei, de referèndum no en pot haver ja que la llei espanyola no contempla el dret d'autodeterminació, ni tan sols el dret a opinar en conjunt. I si el contemplés, canviarien la llei immediatament per tal que deixés de fer-ho. O no ho sabíeu que la unitat d'Espanya ja venia amb el llibret d'instruccions del planeta Terra quan aquest va ser posat en marxa? Abans que hi hagués humans, abans que hi hagués mamuts, abans que hi hagués oxigen, Espanya ja era una, gran i lliure. I punt i final. La llei, per tant, no és el tema.

El tema és si diem o no diem que prou. El tema és si ens constituïm en poder constituent i prenem les regnes de les nostres vides més enllà de les regles de l'actual poder. Algunes i alguns hem dit que prou fa dies. Altres s'han apuntat al prou quan han vist que ser d'aquesta "unitat indissoluble" ja no era una opció majoritària, o potser ho havia deixat de ser. Són aquells que diuen i repeteixen que si no els deixen fer el referèndum no el faran i passaran al pla B de les eleccions plebiscitàries. Sí home, la colla d'enclenxinats que s'embolcallaven amb la senyera mentre aprovaven el PHN i ara amb l'estelada mentre ens roben la sanitat i l'escola públiques i tot el que puguin convertir en negoci i beneficis per a ells. I mentre ho fan ens diuen que no protestem, que la protesta seria interpretada com una manca d'unitat en el nostre bàndol...

Sabem que mai han estat del nostre bàndol i si ara utilitzen banderes estelades i parlen d'independència és perquè tenen més poder que la majoria i transformen el significat de draps i paraules. I saben també que la majoria que els permetia el domini en la seva finca opta ara per una postura que ells mai no havien defensat. Què faran ara? Què triaran? Obeir els amos de l'Estat o obeir el poble que demana ser consultat? Desobeiran ara si mai no ho han fet i sempre ens han dit que no ho féssim? Diran que fins a aquí han arribat i que un altre cop serà? Tornaran a abraçar l'Espanya immortal (com al 39) o l'Espanya diversa (com al 79)? Serà bonic de veure...

Mentrestant, el nostre bàndol continua essent el mateix de sempre i per això reclamem un referèndum d'autodeterminació en què es pregunti si volem ser independents o no. El nostre marc nacional són els Països Catalans; la nostra gent, les classes populars; i la nostra proposta social, la llibertat individual i els drets col·lectius. Igualtat, llibertat, solidaritat els nostres lemes, perquè venim de lluny i som aquí perquè així ho hem decidit. I punt. Acceptarem mil i una postures semblants si el camí finalment porta al mateix lloc o ens hi apropa, és a dir a preguntar i fer el que la majoria social digui, però no acceptarem ni ara ni mai que per criteris divins no puguem ni opinar. No acceptarem que per prudència deixem de parlar. No acceptarem que per por deixem de reivindicar. No acceptarem que per salvar el cul dels uns i acotar el cap davant dels altres deixeu el poble sense veu. Perquè s'ha acabat el temps del silenci i és ara l'hora de prendre la paraula.

Jordi Martí Font

L'atac sense mesura de cap mena que el Partit Popular i altres aliats de l'ultraespanyolisme lingüístic militant estan fent contra la llengua catalana té precedents, és clar, i totes els sabem. Per tant, no m'hi aturaré i aniré al gra. Cap mesura que el Partit Popular ha aplicat en els darrers anys en l'espai lingüístic dels Països Catalans ha tingut cap altra motivació que aconseguir la desaparició de la llengua catalana. Ras i curt, el seu extermini. És evident que en cada un dels territoris l'estat de la llengua no és el mateix i això es veu tant si mirem les dades de coneixement i ús com si analitzem les lleis que s'hi apliquen, per això han actuat de forma diferenciada, però l'objectiu de l'espanyolisme militant, repeteixo, és un de sol.

A Catalunya, aconseguir destruir el model d'immersió lingüística en català (defensada de forma unànime per la comunitat educativa) pot semblar un objectiu menor però no ho és gens si entenem que va acompanyat del TIL a les Balears (contra el qual les mestres han plantat cara de forma exemplar) o el manteniment de la inseguretat lingüística dels parlants a la Franja a partir del no reconeixement ni tan sols del nom i l'invent d'una denominació estupiditzadora com és la del Lapao. Una eina bàsica d'aquesta aposta pel monolingüisme espanyol és la LOMQE, una llei copiada en el model social de la LEC principatina (per això no ens valen les defenses convergents i d'ERC d'aquesta llei) però clara en explicitar que la llengua espanyola ha de ser llengua de l'ensenyament arreu dels dominis de l'Estat espanyol. Alhora, ressusciten, si és que mai van morir, les iniciatives legislatives per torpedinar la immersió i sempre ens són desfavorables. Que les sentències sobre la llengua sempre o gairebé sempre defensin l'obligatorietat de l'espanyol no és res més que conseqüència directa de l'ordenament jurídic de l'Estat espanyol que es vol monolingüe i punt final.

Avui mateix, 18 de febrer, la Generalitat de baix ha fet públic la nova estació d'aquesta rua d'extermini. En el curs 2014-2015 tancarà unitats de valencià a 136 escoles, 72 a infantil i primària i 83 en centres amb doble línia educativa. El president Fabra encapçala la croada espanyolista (llengua i nació van del bracet en aquest cas) un cop ha vist com les enquestes electorals li posen la situació molt i molt malament. El fum lingüístic i patrioter ja els va servir fa unes dècades per trencar la majoria social d'esquerres que l'antifranquisme havia construït al País Valencià i ara s'ensuma que busquen recórrer un altre cop el camí del blaverisme, tot i que quan ja no els va caldre se'n van desfer i van assimilar tot l'assimilable en la recollidora de brossa que és el PP.

La lluita per la llengua és central als Països Catalans, no cal que ho recordi ara. Però la lluita contra la llengua (la nostra) ha passat a ser també central per a ells ara. Tenen el poder a les mans i en alguns indrets veuen com la crisi els pot passar factura i desallotjar-los del poder mafiós que han administrat en els darrers anys. A indrets com Catalunya, hi busquen el rèdit de sectors contraris al procés cap a la independència. A tot arreu, parlar la llengua és la primera barricada que no hem de perdre però no l'única. No caure en els seus discursos i tenir clar què busquen darrere de la suposada “llibertat lingüística” que prediquen és bàsic per a la defensa de la diversitat, que comença en la defensa de les opcions amb més dificultats. El que busquen és ben clar: el monolingüisme espanyol i enviar les altres llengües de l'Estat al bagul de la història. No els ho posarem fàcil perquè mai no ens hem rendit i menys encara ara. I sabem que si així ho fem els monolingües no venceran, sobretot perquè per moltes mentides que deixin anar tampoc ens convenceran.

Jordi Martí Font

El dissabte 22 de febrer, una vegada acabat el termini de lliurament d'al·legacions, «Balears diu NO» convoca a la societat de ses Illes a mostrar el seu frontal rebuig a ses prospeccions petrolíferes amb una Marea Blava.

La manifestació iniciarà el seu recorregut a les 17 hores al parc de sa Feixina i prosseguirà pel Passeig Sagrera per a finalitzar al Parc de la Mar amb la llegida del manifest a les 18 hores.

Esperem una participació en massa de la societat que ens ha mostrat tot el seu suport.

Balears diu NO