Ateneu Llibertari Estel Negre

Dos joves agredits i detinguts al Prat

El passat diumenge 1 d’abril al voltant de les 22.30h, mentre se celebrava un concert al «Centre de Cultura Contemporània» La Capsa, una actuació gratuïta i brutal dels mossos va ocasionar nombrosos ferits. Els més afectats van ser dos joves pratencs que van ser brutalment agredits i posteriorment detinguts de manera indiscriminada pel mateix cos.

Arran d’una trucada, no se sap si d’algun veí o d’alguna de les persones d’aquest centre «cínic», van aparèixer quatre dispositius dels mossos, que venien, segons la seva versió «per identificar a algunes persones que havien provocat aldarulls». El que van fer va ser llençar-se sobre un grup de joves que res tenien a veure amb l’enrenou, obligant-los a agenollar-se a cops de porra i humiliant als més joves del grup, davant desenes de testimonis que van increpar l'actuació policíaca. L'ambient es va anar caldejant per l'actuació prepotent i indiscriminada dels antiavalots fins produir-se una brutal càrrega policíaca que es va saldar amb nombrosos contusionats i dos detinguts.

Aquests dos companys detinguts sortien de la sala de concerts, intentant aturar una petita baralla on no estaven implicats que s'havia produït a l'interior del local i que estaven portant cap a fora per calmar els ànims quan de cop van ser agredits i detinguts pels mossos que hi eren a fora. El resultat de la càrrega va deixar a un dels dos detinguts cegat, per la quantitat de sang que li queia del cap, desprès de rebre un fort cop de porra, i varis nois i noies contusionats per l’agressió policíaca.

Un cop a comissaria van trigar més d’una hora en netejar-li les ferides del qui es trobava més greu i no va ser fins al dia següent, desprès de 21 hores quan el van portar al centre mèdic per rebre l’atenció necessària, aquesta atenció se li va proporcionar massa tard i la ferida no es va poder curar adequadament. Desprès de 41 hores retinguts a les dependències policíaques, els dos joves van sortir en llibertat a les 15 hores, havent declarat davant del jutge, amb els càrrecs d’atemptat i resistència a l’autoritat.

Volem denunciar la total impunitat i prepotència que el mossos d’esquadra han portat a terme des de la seva arribada al poble, la falta d’arguments i proves a l’hora d’actuar amb violència contra els joves i la desinformació per part dels mossos cap a companys i família dels detinguts.

Prou brutalitat policíaca!

Prou abusos de poder!

Va ser al concert de comiat d'en Lluís Llach de l'altre dia, A Verges, al meu parer un dels grans esdeveniments cívics i culturals d'aquests darrers temps dels països catalans, que cap al final un jove va saltar a l'escenari amb una pancarta que s'exclamava: «Llibertat per a Núria». I ara?, vaig pensar. Clar, com que visc a Mallorca, que és el centre, la guixa mateixa del món, claríssim, si un no està molt, però molt a l'aguait a això dels «blocs», pàgines webs i tota la pesca aquesta, hi ha moltíssima informació que passa per malla. Sospit que potser sols em passa a mi, això, perquè, acte seguit m'hi vaig entrar, en la informació electrònica, i a la ronsa a la ronsa, hi vaig trobar tot el que volia i es podia saber (fins i tot una finestra de l'amic Miquel López Crespí, que sap el dimoni on se colga, l'home) d'una al·lota anarquista anomenada Núria Pòrtulas, de Sarrià de Ter per més senyes, que per lo vist havia estat detinguda fa una mesada llarga d'una manera molt arbitrària, sense haver pogut provar-li res de res a hores d'ara, sembla, afirmen els seus companys i correligionaris que han promogut manifestacions a diferents ciutats, Palma inclosa i jo sense assabentar-me'n, punyeta.

Al parèixer amb ella s'està cometent una greu injustícia. Hi ha qui defensa que aquesta al·lota està essent víctima d'un inexplicable muntatge policial. Amem: na Núria Pòrtulas és anarquista. Bé, I què? Vols tocar-me el nas, a aquestes altures criminalitzar algú per les seves idees! Bé, no, això no és tot, resulta que l'han detinguda els Mossos d'Esquadra, i que per a més inri, aquests depenen directament d'Iniciativa-Els Verds- Esquerra Unida i Alternativa, o sigui, del flegmàtic Joan Saura. Com es menja, això, amb cullera, amb forqueta i ganivet, o basta amb una canyeta per xuclar...? Càrrecs de la detenció? De principi, pertinença a banda armada i tinença d'explosius, dels quals el jutge l'exonera després per evident manca de proves, però la fa tancar per «connexió» amb grups violents anarquistes italians. Es declara cert que ha mantingut una relació sentimental amb un tal Joan Surroche, que a la vegada és reclamat per la justícia italiana per suposada pertinença a banda armada. Sembla que va pegar foc a un vagó de tren i tot, el cap buit aquest. Bé, i què? On és el delicte de Núria? S'afirma que als escorcolls que han efectuat al seu domicili i al dels seus pares, hi han trobat paperassa de tendència àcrata, pòsters, pasquins, propaganda. Bé, i què? On és el delicte de Núria? Han dit que també li han trobats fulletons de suport als cinc membres de l'anomenada operació Dixan, que tendran el mèrit de passar a la història per haver estat condemnats per l'Audiència Nacional a 13 anys de presó sense haver-los provat cap delicte ni un, però amb la compixada de rata d'haver estat dissortadament «esmentats» per Collin Powel davant l'ONU. El que sentiu. Bé, i en tot i amb això, què? On és el delicte de Núria? Posen damunt taula a la vegada que tenen, producte d'una requisa il·legal per cert, una agenda on pot haver-hi material perillós, però secretíssim. Per a no fer-lo públic al·leguen la llei antiterrorista, la perillositat, el secret de sumari, i altres salses de sobre espessidores tipus Maicena, amb base de blat de moro i farina de garroví, saben el que els vull dir?

És un mal costum aquest imposat per les inefables modes USA de les detencions preventives, primer a la garjola i després ja en parlarem. És molt mal costum. Tornam a ser a allò tan xerec, tan covard, tan antidemocràtic, de seguretat versus llibertats. Quants presumptes innocents hem de mantenir tancats per a sentir-nos més presumptament segurs...? Però, i el dret d'empara, la cosa...? Ala vénga, fuig d'enmig, estrúmbol...!

Gabriel Florit,

escriptor

(Diari de Balears, 04-04-07)

Cinemaclub a la SACMA

Carrer Bosch, 5, 1r (edifici Crèdit Balear). Manacor

Entrada gratuïta

Dissabte 7 d'abril a les 19.30 hores

Ho organitza: 39 escalons

El Decamerón

Pier Paolo Pasolini

Itàlia, 1971. 106 min.

Primera part de l'hedonista i lluminosa «Trilogia de la vida», aquest irreverent i terrenal compendi d'una petita part dels contes que componen el clàssic literari escrit per Giovanni Boccaccio a mitjans del segle XIV, compta amb el propi Pier Paolo Pasolini com a fil conductor. Encarnant al pintor Giotto, el cineasta imagina les històries contades com si fossin parts d'un gran fresc sobre la joia de viure amb plenitud el plaer de la luxúria. Com no podia ser d'un altra manera, els contes elegits no apuntaven tant a recrear l'univers medieval del escriptor com a modelar el propi ideari pasolinià enfront una contemporaneïtat que començava a enfosquir de nou una vegada esvaïda l'efervescència social de les dues dècades anteriors.