Ateneu Llibertari Estel Negre

Va ser al concert de comiat d'en Lluís Llach de l'altre dia, A Verges, al meu parer un dels grans esdeveniments cívics i culturals d'aquests darrers temps dels països catalans, que cap al final un jove va saltar a l'escenari amb una pancarta que s'exclamava: «Llibertat per a Núria». I ara?, vaig pensar. Clar, com que visc a Mallorca, que és el centre, la guixa mateixa del món, claríssim, si un no està molt, però molt a l'aguait a això dels «blocs», pàgines webs i tota la pesca aquesta, hi ha moltíssima informació que passa per malla. Sospit que potser sols em passa a mi, això, perquè, acte seguit m'hi vaig entrar, en la informació electrònica, i a la ronsa a la ronsa, hi vaig trobar tot el que volia i es podia saber (fins i tot una finestra de l'amic Miquel López Crespí, que sap el dimoni on se colga, l'home) d'una al·lota anarquista anomenada Núria Pòrtulas, de Sarrià de Ter per més senyes, que per lo vist havia estat detinguda fa una mesada llarga d'una manera molt arbitrària, sense haver pogut provar-li res de res a hores d'ara, sembla, afirmen els seus companys i correligionaris que han promogut manifestacions a diferents ciutats, Palma inclosa i jo sense assabentar-me'n, punyeta.

Al parèixer amb ella s'està cometent una greu injustícia. Hi ha qui defensa que aquesta al·lota està essent víctima d'un inexplicable muntatge policial. Amem: na Núria Pòrtulas és anarquista. Bé, I què? Vols tocar-me el nas, a aquestes altures criminalitzar algú per les seves idees! Bé, no, això no és tot, resulta que l'han detinguda els Mossos d'Esquadra, i que per a més inri, aquests depenen directament d'Iniciativa-Els Verds- Esquerra Unida i Alternativa, o sigui, del flegmàtic Joan Saura. Com es menja, això, amb cullera, amb forqueta i ganivet, o basta amb una canyeta per xuclar...? Càrrecs de la detenció? De principi, pertinença a banda armada i tinença d'explosius, dels quals el jutge l'exonera després per evident manca de proves, però la fa tancar per «connexió» amb grups violents anarquistes italians. Es declara cert que ha mantingut una relació sentimental amb un tal Joan Surroche, que a la vegada és reclamat per la justícia italiana per suposada pertinença a banda armada. Sembla que va pegar foc a un vagó de tren i tot, el cap buit aquest. Bé, i què? On és el delicte de Núria? S'afirma que als escorcolls que han efectuat al seu domicili i al dels seus pares, hi han trobat paperassa de tendència àcrata, pòsters, pasquins, propaganda. Bé, i què? On és el delicte de Núria? Han dit que també li han trobats fulletons de suport als cinc membres de l'anomenada operació Dixan, que tendran el mèrit de passar a la història per haver estat condemnats per l'Audiència Nacional a 13 anys de presó sense haver-los provat cap delicte ni un, però amb la compixada de rata d'haver estat dissortadament «esmentats» per Collin Powel davant l'ONU. El que sentiu. Bé, i en tot i amb això, què? On és el delicte de Núria? Posen damunt taula a la vegada que tenen, producte d'una requisa il·legal per cert, una agenda on pot haver-hi material perillós, però secretíssim. Per a no fer-lo públic al·leguen la llei antiterrorista, la perillositat, el secret de sumari, i altres salses de sobre espessidores tipus Maicena, amb base de blat de moro i farina de garroví, saben el que els vull dir?

És un mal costum aquest imposat per les inefables modes USA de les detencions preventives, primer a la garjola i després ja en parlarem. És molt mal costum. Tornam a ser a allò tan xerec, tan covard, tan antidemocràtic, de seguretat versus llibertats. Quants presumptes innocents hem de mantenir tancats per a sentir-nos més presumptament segurs...? Però, i el dret d'empara, la cosa...? Ala vénga, fuig d'enmig, estrúmbol...!

Gabriel Florit,

escriptor

(Diari de Balears, 04-04-07)