Ateneu Llibertari Estel Negre

Extra!

Extra!

Ha sortit Maceta.Diari, d'un indígena

Un llibre escrit i dibuixat a màquina per Miquel Àngel Llonovoy i editat per Lleonard Muntaner.

Una autèntica col·lecció de monòlegs monotemàtics sobre Mallorca.

Un llibre escrit sense esTIL.

(En tot cas, un estil particular).

Un llibre, tan de ca nostra que en lloc de dir-se Maceta s'hagués pogut dir Sor Tomaseta.

La presentació serà el dimarts dia 11 de febrer a les 19.30 hores a Can Alcover (carrer Sant Alonso, 24, Palma).

Vos hi esperem!

(En tot cas, si a i mitja no hi sou, començarem)

Gràcies.

Miquel Àngel Joan

---

---

Demà dissabte 8 de gener, a les 11 hores, Marc Alcega de la Xarxa d'Educació Lliure (XELL) vindrà a Palma per presentar l'associació i farà una introducció sobre el per què de l'educació lliure amb un debat posterior. A la mateixa també es presentaran breument les noves iniciatives educatives Nau escola i Nono, espai d'aprenentatge.

L'encontre tindrà lloc a la Sala de Formació Nau Escola (carrer Josep Antoni de Cabanyes 8, Polígon Industrial Can Valero, Palma).

Us hi esperem!

Paradisos de sal i òxid. Oxidació lenta com les piles que desprenen electricitat. Elèctriques boques de foscos i llargs túnels. De la Mànega, túnel. Manegues mànegues de bombers que no obeeixen com els de la porra voldrien. Porros abans que porres i tot i això encara surten, enmig de la multitud que no és múltiple sinó ben bé igual, dits acusadors. I t'acusen, i el diuen, i et miren i t'ataquen perquè diuen que no ets tan ximple com ells. Ells ens miren com si tinguéssim la culpa de tot i més, com si fóssim els causants de tots els seus mals. Mal d'esquena en fa molt quan passo hores perdut entre límits que no trobo ni respecto. Respecte per a la gent de color. De quin color. Del color que s'atreveix a dir que no hi ha color. Color negre com el carbó. Carbó per cremar i fer incendis no previstos quan el foc és prou gran. Cal Gran, les millors coques del món. El món és rodó i el voltem, de Marçà a la Cava, de Londres a Tarragona, tot. Tot com el que ens permetrà canviar la independència i molt més. Més de quatre hem dit que prou. Prou et donaria la mà si no fos que no en tens. Tens les dents. dents del temps. Temps que vens. Vents i trens. Plens de nens.

Un cop més t'has deixat anar i el que ha sortit sona tan a prop del disbarat com de la genialitat. Un i altre, de fet i no ho digueu a ningú, són exactament el mateix. I si no el mateix bastant semblants. Per això la bogeria ha estat sempre perseguida, perquè sovint allò que es volia apartar del cos social majoritari era la manera com alguns i algunes s'ho miraven tot, no fos cas que s'estengués o, molt pitjor encara, arribés a indrets on mai no hagués hagut d'arribar. Per això, en el declivi de la civilització occidental, els crits que haurem d'entonar mentre intentem cantar ressonen en els caps de molta gent i criden, ben fort, visca l'Àsia de sempre!!!

Text: Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta

A quarts de set d'avui al matí del 29 de gener del 2014 quinze furgonetes dels Mossos d'Esquadra han assaltat el Centre Social Can Vies a Sants amb l'excusa de buscar proves per acusar sis joves d'haver agredit una colla de feixistes de La España en Marcha el passat 12 d'octubre. La policia catalunyesa ha estat dintre del Centre Social fins a les cinc de la tarda i suposadament ha "trobat proves". És ben curiosa la vara de medir tan diversa que utilitza la justícia espanyola (i la catalunyesa de CyU-ERC) a l'hora de fer anar la policia. Hi havia bombes, desnonadors o banquers a Can Vies que la policia ha entrat rebent0nat portes i tot le que ha trobat pel davant? Hi havia un escamot de brokers fent impossible la vida a milions de persones? Hi havia una colla de banquers o d'estafadors amb corbata inventant participacions preferents o hipoteques impossibles de pagar? Hi havia evasors fiscals, privatitzadors de la sanitat pública? Hi havia delinqüents, en resum? És clar que no. Hi havia dignitat, per això el desplegament era immens i ha durat deu hores. Perquè la dignitat en temps de crisi s'encomana i esdevé, si va acompanyada de solidaritat i justícia, revolucionària. I ells ho saben...

Ens desallotgen, ens fan fora de casa, ens maten al carrer, ens internen en centres sense drets mínims, ens agredeixen quan demanem respecte pels drets socials bàsics, quan defensem el lloc de treball, l'escola pública o la sanitat universal i gratuïta... però no callarem perquè sabem que més enllà de la força que poden exercir per fer aplicar lleis inhumanes, injustes i lliberticides hi ha la gent i la gent no es plega a les porres ni a les mentides del poder. Enmig de la foscor sempre hi ha espurnes de llum que fan que l'incendi prengui i ells saben que, cada dia més, Can Vies ja no és només del barri, és del món sencer. Per això l'apunten, l'assetgen i intenten atemorir-nos. I no ho aconsegueixen. No és només una consigna dir que la por ha de canviar de bàndol perquè cada cop més comença a ser una realitat. Gràcies a qui planta cara, a Can Vies i a cada un dels espai lliures i alliberadors que als Països Catalans estan dibuixant una forma diferent de fer i d'organitzar-nos, diferent de la seva, és clar.

Que vagin enviant policies que aquí tenim tot l'amor del món, tota la tendresa possible, i davant les seves porres hi ha dignitat, a Sants i arreu, a Sants i a tot el món.

Jordi Martí Font