Ateneu Llibertari Estel Negre

El dissabte 22 de febrer, una vegada acabat el termini de lliurament d'al·legacions, «Balears diu NO» convoca a la societat de ses Illes a mostrar el seu frontal rebuig a ses prospeccions petrolíferes amb una Marea Blava.

La manifestació iniciarà el seu recorregut a les 17 hores al parc de sa Feixina i prosseguirà pel Passeig Sagrera per a finalitzar al Parc de la Mar amb la llegida del manifest a les 18 hores.

Esperem una participació en massa de la societat que ens ha mostrat tot el seu suport.

Balears diu NO

Xerrada i debat «Seguretat ciutadana i codi penal: Emmordassar i castigar» (19-02-14)

Data i lloc: dimecres 19 de febrer a les 19 hores a Transitant

Ponents:

Maria Pilar Barceló. Advocada que treballa en diferents àmbits però interessada en temes de migrants, drets humans, moviments socials...

Jaime Bueno (Valladolid, 1954). Advocat compromès amb el seu temps. Treballa en temes laborals i sovint en casos dels moviments socials.

Ponents: Maria Pilar Barceló i Jaime Bueno; advocats.

Contingut:

En la crisi sistèmica actual, en la qual l'exclusió i desigualtat que provoquen les polítiques neoliberals originen un ampli descontent i rebuig popular que necessita de l'Estat per al seu control i disciplina social, s'han d'impulsar lleis que reforcin l'ordre necessari per a la conservació i reproducció d'aquestes polítiques d'austeritat social i enriquiment financer. A això serveix el reforçament de mesures de prevenció i control per l'Estat a través de la Llei de Seguretat Ciutadana i, en la seva insuficiència, l'enduriment del Codi Penal. Als projectes, actualment en curs,  es persegueix un major control preventiu (per policia, empreses i personal de seguretat privada) d'identificació, videovigilància urbana, càstig per desordres o manifestacions públiques amb extensió de la seva autoria fins i tot als que es presumeixin inspiradors., etc., estretament complementat amb la major severitat en el càstig penal per delictes contra l'ordre públic i l'autoritat policial, contra la invasió o ocupació de domicilis de persones jurídiques (escraches), penalització dels top-manta: Fins i tot es proposa en el seu desmesurat arbitri repressiu la presó permanent revisable para determinats delictes, amb la finalitat tot això d'imposar, a través de l'imperi de la seva llei, la por i passivitat en la societat.

Debat:

Després  de la xerrada s'obrirà un debat on podrem tractar la relació d'aquests qüestions amb l'activisme polític. De fet, aquesta activitat preten omplir un buit que hem detectat en els moviments social, que és la manca d'informació actualitzada i completa sobre la legislació que ens afecta i la repressió que se'n deriva.

Hivern i mal de gola. Pròpolis, mel, infusions i jerseis de llana i coll alt. Bufs, bufandes i altres invents que tapen els colls.

I malgrat tot, Dràcula aconsegueix mossegar-nos cada cop que baixem la guàrdia i no ens freguem el coll i la resta amb alls crus. En parlem de la seva vinguda a Londres?, de com Bram Stoker el portà a l'Abadia de Carfax a «conèixer la civilització»? I de com ell mateix el que hi va trobar va ser el repòs etern, la mort, l'amor, ell que era no mort? Ja ho sabem que m'apassiona aquesta història –més que molt, moltíssim– i que l'he llegida, vist i experimentat de gairebé totes les maneres possibles. Però quan em pregunten per què m'agrada tant mai no aconsegueixo construir una resposta que sigui completa.

Hi ha l'autor, és clar. Sabem que Stoker era fill de la feminista irlandesa Charlotte Thornely, educat en una família que tenia com a ideal de màxima felicitat la lectura, i que fins als 7 anys hagué d'estar-se al llit com a conseqüència de diverses malalties mentre la seva mare li explicava històries de por, de fantasmes i de misteri. Però amb això no n'hi ha prou...

Podria dir que alguns punts de la biografia de l'autor són especialment inquietants. A Londres, treballà com a crític de teatre i escrigué els seus relats de terror en diverses publicacions com Shamrock, tot i que ell era matemàtic i científic. Després d'enterrar Henry Irving, l'actor per a qui treballava com si en fos esclau, es va casar amb Florence Balcombe, que havia estat parella del seu amic Oscar Wilde, el del retrat i de la vida sota el socialisme. Bram morí a Londres, en una pensió atrotinada i bruta, el 20 d'abril de 1912, com a conseqüència de la sífilis que havia contret acompanyant Irving pels indrets més sòrdids d'Europa. Mentre agonitzava assenyalava un racó de l'estança on s'estava i no parava de dir que hi havia un vampir. Era primavera però el seu cor, de 64 anys, era ple d'hivern.

Tot i això, no n'hi ha prou amb l'autor. Ningú no entendrà amb ell sol d'on em ve la fascinació per Dràcula, per Stoker i per aquest món que anomenen gòtic i corre de nit, també, pels carrers de Londres i del món sencer. Dràcula, Stoker, Londres... Plantar cara als preceptes de Déu, a Déu mateix? Esdevenir immortal? Pactar amb l'amo de l'infern? Esdevenir infern? I desitjar alhora el repòs, el descans etern, deixar el món de les ombres...

No sabria dir d'on em ve l'atracció per la novel·la i tot el que ha desencadenat. I és en aquest desconeixement on també s'amaga bona part de la meva fascinació.

Text: Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta