Ateneu Llibertari Estel Negre

Davant la indefensió que comporta no haver-ne estat informat adequadament,
Enric Duran demana la suspensió del seu judici

Enric Duran ha demanat aquest matí, la suspensió del seu judici penal per diferències amb el seu advocat. Alhora, la falta de temps per preparar la campanya de conscienciació vinculada a l'esdeveniment, l'ha motivat a prendre aquesta decisió.

Duran ha estat informat de les dates del judici només tres setmanes abans que s’hagi de celebrar i fins que no les va recollir personalment als jutjats no havia rebut l'acta de resposta a les proves presentades, que havien estat publicades més de tres mesos abans, amb la qual cosa no podia saber que el procés judicial ha estat seguint el seu curs. Aquest fet ha provocat que la situació desemboqui en un clima d'indefensió i de legalitat més que dubtosa, pel que Enric Duran ha demanat la revocació del seu advocat.

Cap persona no pot preparar el seu judici sense tenir la informació de les diligències prèvies i l’advocat de Enric Duran va informar-lo que en tindria la convocatòria amb tres mesos d’avançada. Això no ha passat. Aquesta indefensió ha estat una de les raons principals que ha portat Duran a revocar la confiança a l’advocat i demanar la suspensió del judici. El propi advocat també ha renunciat i aquest matí s'han traslladat ambdues peticions a l’Audiència Provincial de Barcelona.

Ara Enric Duran té quatre dies per trobar un altre advocat, ja que el judici està previst que s'iniciï el pròxim dimarts 12 de febrer. Amb tant poc de temps «és molt difícil que es pugui dur a terme la campanya de conscienciació social pel judici tal com s'havia pensat», ha denunciat Duran.

Las circumstàncies han fet que el tribunal que ha de jutjar Enric Duran, la secció segona de l'Audiència, sigui el mateix que havia de jutjar el Cas Pallerols sobre finançament irregular d'un partit polític, que no es va arribar a jutjar mai perquè la fiscalia i els acusats no van arribar a un acord.

El judici contra la banca arriba en un moment especialment convuls en el qual tant la classe política com la bancària han deixat palès que el sistema no funciona.

Mentre la legitimitat de diverses institucions de l'estat i de la banca és cada vegada més propera a 0; mentre centenars de càrrecs polítics i bancaris són imputats i la gran majoria en van sortint airosos, la fiscalia i 14 entitats bancàries continuen endavant amb una petició de 8 anys de presó per a Enric Duran.

Enric Duran va fer públic al setembre de l'any 2008 que havia demanat diversos crèdits a 39 entitats bancàries i va aconseguir 492.000 euros que mai no ha tornat ni pensa tornar. La seva intenció ha quedat ratificada pels fets. S'ha demostrat que els bancs ens roben i condemnen a la misèria milions de persones, que l’especulació i l’avarícia dominen la societat, que el consumisme guia les vides de la majoria i tot gràcies a la banca.

Enric Duran participa en la construcció d'una altra forma de viure i vol explicar-la. La convocatòria d'aquest judici és una oportunitat per fer visible la contraposició entre les institucions corrompudes que estan perdent sentit i les altres societats que la dignitat dels de baix està fent realitat. Amb aquesta voluntat divulgativa, avui l'Enric ha posat en marxa el seu nou blog a enricduran.cat que explica amb detall el procés que el va portar a l'acció d'expropiació bancària i el moviment de construcció, ara amb més força que mai, d' una altra societat.

El dret a la defensa motiva legalment l'aplaçament del judici i el dret a la informació de la ciutadania n'és una motivació política de fons.

enricduran.cat

Per a caminar

i per a mostrar,

roges intenses les ungles,

per sentir-los,

i rebre-hi l'impacte

de petons i carícies

quan no són només

recorreguts inerts per la pell.

Per a això

tens els peus davall

dels genolls

i nord enllà,

però fugint de significats i de diccionaris,

hi camines, nus i

depassats els sentits,

i el sentit,

vers l'allibera-

ment

del que el més pròxim empresona,

sovint sense adonar-se'n.

Bitllet d'anada

sense tornada,

amb dignitat a cabassos

i el món sencer per descobrir

de qui se sap més persona

que qui aconsella

servir cafès

i no és res més

que un més dels rancis

fastigosos,

dels gossos!

Cafè amb sal!,

i rocs al cap!...,

necessiten els amos

i els que en volen fer.

I en tindran...

Mentrestant,

no ens intimidaran

i intimarem

amb tantes mirades com

ens sedueixin

ens despullin,

ens sorprenguin,

ens prenguin

i ens vulguin explorar.

Per pures ganes,

per res més.

Perquè demà serà

quan vulguem que sigui,farts de promeses,

tan prometeus com som...

I dit això

queda clar

que la base de peus que ens cal

ha de ser una de gran,

no per aixecar gratacels

sinó cases de planta baixa,

on no cansi pujar

ni tan sols

amb els teus

d'ungles pintades.

---

Una tarda amb Agustín

Homenatge a Agustín García Calvo

Dilluns 4 de febrer a les 20 hores a l’Ateneu Llibertari Estel Negre

Lectura dramatitzada de «Ser dos», del llibre Locura. 17 casos,

a càrrec d’Aina Moreno, del grup teatral Té a Tres

Dilluns Negres: tots els primers dilluns de cada mes a partir de les 20 hores a l'Ateneu Llibertari Estel Negre

Us hi esperem! 

Darrerament s’ha tractat molt el tema de la unitat anticapitalista, tant en aquesta pàgina com a qualsevol altre banda, i és que el moment històric que vivim no dóna per menys. En aquest article no s’entrarà en el debat de si aquesta és necessària, vàlida o viable; és obvi que ho és. Hem de començar a tenir debats més profitosos i útils, hem de començar a parlar d’acció i d’estratègia.

En aquest sentit cal pensar en quins poden ser els nostres objectius a curt i mig termini, quins han de ser els passos que hem de seguir aquest any que encetam. Cal pensar en quines son les carències que patim com a potencial moviment i com podem contrarestar-les. Tot seguit s’exposen una serie d’objectius de consens, que poden fer créixer de forma exponencial la força de la unitat anticapitalista de cara a aquest 2013.

- Una assemblea d’okupes ha de fer front a la necessitat de crear espais alternatius i col·lectius a Ciutat. Tot i les experiències anteriors (s’Eskola, ses Vies, sa Foneta…), la consolidació i normalització del moviment okupa a Palma és una carència històrica per la manca de suport de les classes populars. No es pot consentir que davant un desallotjament com el que es va produir a sa Foneta hi hagi tan poca implicació ni tan poca repercussió.

Hem de seguir augmentant el mapa alternatiu de Palma. Tenim varis locals alliberats, però cap d’ells unitari on tothom s’hi senti còmode per igual. És necessari que el centre okupat sigui un espai nítidament polític, de difusió i debat de l’ideari i mètodes d’acció anticapitalistes; les solucions al problema de l’habitatge es tractaran quan el fet okupa sigui quotidià i normal.

S’ha d’apostar principalment per crear un teixit social fort amb les classes populars, el moviment veïnal i les organitzacions i associacions properes a l’anticapitalisme que no s’impliquin directament amb aquest. El nou centre okupat ha d’aspirar a convertir-se en un espai de referència per als moviments socials.

Haurem de debatre el paper de les organitzacions per bé que aquestes s’impliquin, sense tenir protagonisme, donant força a les individualitats i per tant a l’assemblea.

- La creació d’una comissió de festes populars front als atacs a la cultura i les tradicions locals, que promogui festes i trobades de caire alternatiu seria beneficiosa per a tot l’anticapitalisme. És necessari que les classes populars s’organitzin per a fomentar els trets culturals i tradicionals de la nostra terra (com ara les festes de Sant Sebastià, el Sant Joan, els correfocs, els castellers i un llarg etcètera).

El paper de l’anticapitalisme ha de ser organitzar-se al voltant de la comissió de festes populars per donar alternatives a les opcions de l’oficialitat, les funcions de la qual seran: realitzar esdeveniments culturals que impliquin a tota la comunitat i la participació en les festes tradicionals de la ciutat.

El caràcter de la comissió ha de ser difusori i lúdic, però també s’ha de tenir en compte el potencial d’autogestió que té l’organització de festes i trobades. En casos de necessitat i mutu acord, els diners poden anar a casos repressius importants o a l’impuls de cooperatives, tot i així el tema econòmic s’ha de discutir en assemblea.

- S’ha demostrat que la convocatòria unitària de manifestacions en diades i dates importants resulta profitosa per a l’anticapitalisme. Després de l’èxit i el bon funcionament de la Comissió provaga anticapitalista a la darrera vaga del 14 de novembre, i després del cop de força donat, és necessari estendre la proposta a altres diades i convocatòries, com ara el 8 de març o el 1er de maig.

En referència al primer cas, davant l’existència de l’Assemblea Antipatriarcal s’entén que és ella la que està en funcions i potestat d’aglutinar a l’anticapitalisme en la Diada de la Dona Treballadora.

El 1er de maig és més problemàtic per competències històriques, però de forma ideal s’hauria de gestionar de forma similar a la vaga, convocant una manifestació unitària i combativa, mostrant així la nostra força en el Dia del Treball.

Aquests són uns objectius relativament senzills de posar en marxa que donaran cohesió i empenta al moviment anticapitalista de Palma. La feina dura serà mantenir-ho i ser constants, però són punts ineludibles per a aconseguir la unitat.

Palma, 31 de gener de 2013

Jonàs Páez Martínez

contrainfo.cat