estelnegre | 31 Març, 2013 09:42

Un any
més ens trobem davant un 30 de març,
dia de la Terra Palestina, on les motivacions que ens han dut any rere
any a
commemorar aquest dia no han fet més que agreujar-se.
Resultant
obvi el dret de qualsevol poble a la
seva terra, possiblement sigui en el cas de Palestina on més
cruament es fa
evident tot el que pot arribar a significar l'ocupació i
l'espoli. La pèrdua i
fragmentació del propi territori i les limitacions a la
lliure circulació tenen
greus conseqüències socials i
econòmiques per la població. La
política d'assentaments,
la construcció del mur i la sistemàtica
destrucció de cases i cultius segueixen
sent la punta de llança del projecte d'expansió
sionista.
Davant
aquesta situació reclamem els
territoris ocupats, restablint-se les fronteres de 1947, la
possibilitat
efectiva de retorn a tots el refugiats palestins a la seva terra i la
llibertat
de tots els presos polítics. Considerem que sense aquestes
tres exigències la
existència d'un estat palestí queda totalment
buida de contingut i en cap cas
pot servir a la causa del seu poble.
Pocs
recursos materials pot tenir el poble
palestí, amb terres ocupades, l'accés a l'aigua
limitat i una activitat
econòmica de subsistència. Té
però un recurs tan valuós com la solidaritat
internacional, que de distintes formes i al llarg de tots aquest anys
ha fet
possible seguir amb la lluita i denunciar a Israel per les seves
contínues
violacions de la legalitat internacional i dels drets humans.
Entenem
la fase actual del conflicte com una
expressió més d'un ordre mundial basat en
l'imperialisme i amb el interessos
per part de la UE i EUA en sustentar un estat artificial i terrorista
per
controlar una zona geoestratègica fonamental pels interessos
de les seves
respectives oligarquies. Considerem per tant que la
superació d'aquesta etapa
es fonamental per alliberar el Poble Palestí.
Entenem
que només lluitant es pot vèncer i
tenim la convicció que tants d'anys de lluita heroica del
poble palestí, no
només serviran perquè continuï sent un
referent per tots els pobles de la
Terra, sinó per vèncer definitivament al sionisme.
Visca la
terra!
Visca
Palestina Lliure!
30 de març de 2013
estelnegre | 30 Març, 2013 23:32
estelnegre | 29 Març, 2013 09:22
estelnegre | 28 Març, 2013 09:09
A voltes sembla com si ens ofeguéssim i
no és
el cas. Si la boca no la mantenim fora, l'aire no hi pot entrar,
això és cert,
però que no la vegem no obliga l'aigua a fer-hi estada i
conseqüentment a
negar-nos. Ben al contrari. Tenir mig cap dins de l'aigua no vol dir
que en un
no-res hi farà cap l'altre mig sinó que potser el
que ara hi és en sortirà.
Sencer. I per tant el tindrem complet.
Respirem fora de l'objectiu de la
càmera per
tal que no ens agafi en moviment, mentre omplim els pulmons d'aire i
l'expulsem
amb determinació per no deixar-ne gens ni mica a dins i que
el nou que hi entri
ho faci en plaça neta, buida, per omplir. Per
això notem els gustos i les olors
com mai abans no havíem fet, senceres, complexes com
són i tan suggeridores que
molts cops no les localitzem en la nostra biblioteca olfactiva. Els
records que
hi teníem no eren complets sinó basats
únicament en l'anècdota.
Inhalem, inspirem, olorem, ensumem i ens
regalem el sentit de l'olfacte esperant què ens ve al cap de
forma mecànica, sense
pensar ni buscar en els records. I notem quines olors porten associats
quins
records. No hi valen les magdalenes ni la fortor de la suor de qui ens
fa de
parella perquè ja estan massa tronats. A voltes
és només l'olor d'un jersei que
tu et vas treure una tarda d'hivern, havent dinat, un dia de fred sec,
mentre
jo em colgava dins del llit per passar-hi la migdiada; altres,
l'acidesa i la
dolçor, alhora, d'una taronja que deixava en els teus dits
un gust que
perdurava estona i més estona; unes poques, el gust de les
llàgrimes que es
desplaçaven galta avall a la recerca del terra a on les
projectava la gravetat
i s'hi estavellaven; massa sovint, l'olor tèbia de la teva
pell i com canviava
de gust i d'olor alhora, quan topava suaument amb la saliva...
Ara, a Londres, els llavis es clivellen i tot
esdevé fred i més fred, però a baix de
tot, la suor continua deixant clar quin
és el seu regne. I ja sabem que no aquest és
d'eixe món...
Text:
Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta
estelnegre | 27 Març, 2013 10:53
El dimecres 3 d'abril de 2013 comença a
Transitant
el Taller d'escriptura i edició:
«Feim un
llibre», que realitzarà Ediciones
Karakartón.
Encara hi ha places (limitades), així
que
animeu-vos a participar-hi!
Per favor, tant les que ja heu mostrat interès com les que vulgueu apuntar-vos-hi a partir d'ara, envieu un correu a transitant@subvertising.org o passeu-vos pel local.
estelnegre | 26 Març, 2013 08:58
estelnegre | 25 Març, 2013 11:03
estelnegre | 24 Març, 2013 12:16
estelnegre | 23 Març, 2013 09:42
estelnegre | 22 Març, 2013 11:54
| « | Març 2013 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |