Ateneu Llibertari Estel Negre

Tot i la manipulació dels mitjans de comunicació i la mentida continuada de la classe política, ningú pot negar que el context actual anomenat crisi és en realitat una estafa financera especulativa. Aquesta ha provocat l’augment de les desigualtats socials i l’aprofundiment en la liberalització salvatge de l’economia, fent més rics als rics i desempoderant les classes populars. Un dels conflictes més greus que es viuen a l’Estat espanyol són els desnonaments massius de famílies hipotecades (uns 500 al dia). Els darrers dies han mort 5 persones a l’Estat, dues d’elles a Mallorca, víctimes d’aquesta estafa i de la desesperança.

Vivim en una mentida davant la qual només hi ha un únic camí: rompre amb el conformisme i donar la cara per fer-li front, perquè restar en el silenci és caure en la complicitat. Els companys i les companyes de la PAH fa estona que ho van veure. Per això, desobeïren la intimidació dels poderosos per passar a l’acció directa, per aturar desnonaments, per okupar immobles per persones que han estat despullades de les seves cases, per assenyalar clarament als responsables.

Nosaltres no podem més que reconèixer la seva tasca i mostrar-los la nostra solidaritat.

Solidaritat amb els i les que lluiten amb dignitat. Solidaritat amb els i les que han perdut la por.

Per això, vos volem recordar la seva pròxima convocatòria, una nova concentració “pel dret a l’habitatge i contra el genocidi financer”. Serà el proper dissabte 16 de febrer a les 18 hores a la plaça d’Islàndia de Ciutat.

No més morts per una necessitat bàsica com l’habitatge. No més gent sense cases. No basta dir prou, cal aturar-los.

Mallorca, 14 de febrer de 2013

Secretariat de la Coordinadora Llibertària de Mallorca

Quan Josep Llunas encara no havia fundat La Tramontana, a Londres ja hi havia metro. I això no és ni bo ni dolent, sinó que senzillament és. És 1863. El primer tram del London Underground ja funciona i tot i el seu nom la major part de la xarxa del ferrocarril metropolità de transport ràpid de la capital anglesa no era ni és subterrània. Això sí, la còpia mundial d'aquest sistema de transport urbà sempre ens remet a la subterraneïtat, a l'”Underground” i, sovint també a mi, al vellut subterrani de Lou Reed i John Cale, de Warhol, Nico i la resta. Quan sento “Underground” el meu cap automàticament i sense dirigismes sempre hi afegeix “Velvet”; i no de “Blue Velvet”, que també podria ser, sinó d'“Underground”. Seminal també, tot i que d'una altra manera. Seminal com ho era la novel·la sadomasoquista d'on van extreure el nom del grup i les intencions, sempre dolentes, de convertir la poesia bella i extrema de Reed en cançons més enllà dels sons que en el seu moment es podien enregistrar.

Centrem-nos, però. Perquè si l'”underground” no és subterrani, tal com ha hem apuntat, aleshores què és? Doncs pot ser també “fora de”, “des dels marges” o “fora d'ells...” (fora dels marges que em remet a la mort de l'Eugenio Trias, tan oblidada entre un papa que plega i uns toros que tornen), “enlloc”, “lluny de”, “darrere”... i mil noms més. Tot apunta la necessitat d'expressar l'anhelada veu extrema que sovint la majoria mai no tindrà en compte però que alhora serà imprescindible per obrir escletxes en la monotonia del dia a dia que acaba convertint el metro, per exemple, en completament necessari per a la producció; sempre a través de la circulació de mà d'obra, de persones assalariades que ja no tenen consciència de ser-ho, que han perdut la consciència de classe. Per això, també, les metròpolis excaven túnels i forats en el seu subsòl, per això construeixen monuments identitaris postmoderns que no es veuen però que hi són, per això milions de persones esdevenen usuàries de vagons ràpids per forats subterranis i es llencen dalt de trens per túnels excavats en el dedins de les ciutats. I per això fer un viatge en metro ha deixat de ser especial i no passa de ser un totxo més en la paret grisa del gris del dia a dia. Ja ningú no el fotografia com tu fas, ara que tot just l'estrenes, ara que fa 146 anys que el van inaugurar. Totes han esdevingut usuàries; i poca cosa més.

Foto: Roser Arqués Morueta; text: Jordi Martí Font

Els tres jutges que componen el tribunal de la secció segona de l'Audiència Provincial han decidit que no es pot suspendre el judici oral que té programat el seu inici per avui dimarts al matí.

No els ha semblat prou raó per suspendre el judici el fet de no tenir una nova defensa després que hagi perdut la confiança en el meu advocat per no haver sabut la data de judici amb els 4 mesos d'antelació que va ser convocat, sinó amb només tres setmanes.

Tot i que el dret a la defensa és un dret fonamental reconegut per totes les constitucions i tractats internacionals, prefereixen considerar que és un frau processal el voler canviar d'advocat amb tant poca antelació després de tants anys esperant el lent procés judicial, quan, com és evident, és a partir del fet que conec la manca d'informació esmentada, que s'ha generat la indefensió en què m'he trobat.

De qualsevol manera, potser aquesta decisió no m'hauria de sorprendre perquè, segons la interlocutòria del 4 d'octubre —a la qual no vaig poder accedir fins fa menys de tres setmanes—, l'acceptació i la revocació de testimonis ha anat de la següent manera:

• testimonis de l'acusació, acceptats 15 de 15.

• testimonis de la defensa, acceptats 0 de 23.

Segons es pot veure en aquesta interlocutòria, els arguments per justificar aquesta desproporcionada decisió són escassos. En citaré un paràgraf, del propi tribunal, perquè penso que el text parla per si mateix (l'original és en castellà):

«Procede denegar la totalidad de las testificales propuesta bajo números 1 al 23 por la defensa del acusado Sr. Duran Giralt ya que las mísmas ninguna relación tienen con los concretos hechos indiciariamente delictivos atribuidos al mismo. De entrada debe decirse algo que por obvio no habría ni que mencionarlo. Lo que constituye objeto de enjuiciamiento son unas presuntas falsedades documentales como medio para cometer unas presuntas estafas a diversas entidades bancarias por parte de D. Enrique Duran Giralt, así como un delito de insolvencia punible atribuido al mismo. No se juzga conducta alguna atribuida a entidades bancarias, de forma que todos los testigos propuestos con el fin de acreditar lo que la defensa califica de prácticas bancarias abusivas son impertinentes e innecesarias.»

Sota la mateixa pauta són denegats tots i cadascun dels testimonis, repetint en textos d'una o dues línies, la màxima «ya que las mismas ninguna relación tienen con los concretos hechos».

I amb aquesta acció, és el propi tribunal qui està vulnerant el meu dret a la defensa. I ho fa perquè contradiu tractats internacionals signats per l'Estat espanyol com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que diu en el seu article 14. 3. e:

• Tota persona acusada d'un delicte té, durant el procés, en plena igualtat, la garantia d'interrogar o fer interrogar els testimonis de càrrec i a obtenir la compareixença dels testimonis de descàrrec i que aquests siguin interrogats en les mateixes condicions que els testimonis de càrrec.

Però, sobretot, vulneren el meu dret de defensa perquè estan prejutjant-me quan no deixen que l'argumentació presentada en l'escrit de la defensa es pugui corroborar a través dels diversos testimonis que havien estat escollits pels seus coneixements i experiència, i que podien demostrar que la meva decisió, per a realitzar l'acció de reapropiació de diners dels bancs, va ser motivada per un estat de necessitat. Un estat de necessitat que provenia del fet de conèixer informació fefaent que ja a l'any 2005 el crèdit bancari sense control acabaria en una gran crisi econòmica que s'acarnissaria en contra dels drets socials de la majoria de la població.

L'estat de necessitat és un eximent penal de primer ordre i tot l'escrit de la defensa gira al voltant de demostrar que existia aquesta situació d'exempció penal, tal com queda expressat entre d'altres en l'article quart de l'escrit.

Quarta.- Circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal.

Subsidiàriament, i pel negat supòsit que es pogués considerar que l'actuació de l'Enric Duran compleix algun tipus penals del quals se l'acusa, concorreria l'eximent complet del l'article 20.5 del Codi penal en concórrer, com s'ha relatat a la conclusió primera, tots els seus requisits.

Està recollit en l'article següent:

Estan exempts de responsabilitat criminal:

5. El que, en estat de necessitat, per evitar un mal propi o aliè, lesioni un be jurídic d'una altra persona o infringeixi un deure, sempre que concorrin els següents requisits:

   1. Que el mal causat no sigui major que el que es tracti d'evitar.

   2. Que la situació de necessitat no hagi estat provocada intencionadament pel subjecte.

   3. Que el necessitat no tingui , pel seu ofici o càrrec, l'obligació de sacrificar-se.

Em sembla que a hores d'ara és prou obvi a la llum dels fets succeïts aquests anys, que el mal que es tractava d'evitar era tan i tan gran que qualsevol acció era poca per poder-hi fer alguna cosa. Tan gran, que l'estat de necessitat és pel cap baix un argument que s'ha de considerar en lloc de menystenir-lo i ignorar-lo abans de començar el judici, com ha fet aquest tribunal.

Un tribunal que em vol portar a un judici penal en qual em poden sentenciar a 8 anys de presó, sense haver-me assabentat de la data en temps degut, sense advocat de confiança, sense testimonis i per tant sense manera de poder justificar l'estat de necessitat com a forma d'exempció de presó, què pretén fer?

Davant de tot això, crec que la situació que es podria donar en aquest judici, només té un nom i és el de farsa judicial.

Segons la Wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Farsa_judicial):

«Farsa judicial és una expressió utilitzada per referir-se a la situació en què, per dissimular la intenció de condemnar a una persona en particular que resulta especialment molesta per al poder establert, i conferir-li a aquesta maniobra una aparença de legalitat, és sotmesa a un judici fraudulent, el resultat final del qual és previsible, i en el qual no se li confereix a la persona contra la qual s'estableix el judici cap de les garanties pròpies d'un degut procés que li permetin accedir a la justícia.»

Així doncs, davant d'un tribunal que per passiva i per activa, m'ha demostrat que està disposat a passar per sobre dels meus drets fonamentals, què hauria de fer jo? M'hauria de presentar i confiar que un cop a la sala acceptaran les meves sol·licituds que abans no han estat acceptades? I que podria fer si no fos així? Reclamar-ho al tribuna constitucional? I quan tardaria a respondre? I, mentrestant, fins on ens portaria la impunitat judicial?

Entenent que si participo en el judici d'avui puc ser afectat d'una acció judicial il·legítima i potser fins i tot delictiva, concloc que la millor decisió que puc prendre es no presentar-m'hi i fer valer així, des de la desobediència civil, el respecte als meus drets fonamentals.

En la meva absència i sense la capacitat d'exercir directament la seva coerció en contra meva, el tribunal tindrà aquest matí la seva darrera oportunitat de rectificar i acceptar la suspensió del judici en base als meus drets o criminalitzar la meva decisió i protagonitzar una nova fugida endavant.

Enric Duran Giralt

12/02/2013

www.enricduran.cat

comunicacio@enricduran.cat

El pròxim dissabte 16 de febrer es farà una trobada de membres del Sistema Comunitari d'Intercanvi (CES) al local de l'Ecoxarxa, ubicat al carrer Passatge Antoni Torrandell, 2 - 16 de Palma (baixant les escales que van de la plaça Patins al carrer dels Oms a mà esquerra).

El programa previst per aquest esdeveniment és el següent:

- 11.30 hores: arribada al local.

- 12.00 hores. presentació de l'Ecoxarxa, informació sobre el local i projectes que s'estan duent a terme en ell, informació sobre la fira amb moneda social que estem preparant, recordatori dels principis ètics i criteris bàsics de les comptes del CES, propostes de dinamització d'intercanvis, invitació a la participació, etc.

- 14.00 hores: paella vegana (5 euros/talents –si es té saldo positiu al CES– plat de paella, pa, vi, aigua i postres).

- 16.00 hores: activitats diverses (dinamització de grups, Lucia Febrero i Pere Feliu, Dj Amoniako).

Els beneficis del dinar es destinaran a l'autogestió del local.

Per a poder preparar l'espai i el dinar de manera adient necessitem que ens confirmeu, abans del dissabte, la vostra assistència al correu: activitats_ecoxarxa@riseup.net

Si hi ha gent interessada en el tema de la moneda social i les ecoxarxes, però que encara no s'ha apuntat al CES també serà benvinguda.

Vos hi esperem!

Arran de l’informe presentat per GAIA sobre la sobrecapacitat d’incineració, en que es denunciava el cas de Son Reus/Tirme a Mallorca, s’ha generat aquesta petició, firma i fes-ho córrer!

www.avaaz.org/es/petition/STOP_BUILDING_WASTE_INCINERATORS_IN_EUROPE/?cEWWrab

Podeu consultar l’informe complet original a:

www.no-burn.org/downloads/Incineration%20overcapacity%20and%20waste%20shipping%20in%20Europe%20the%20end%20of%20the%20proximity%20principle%20-January%202013-1.pdf

I aquí teniu, la versió del text en català, gràcies a voluntaris professionals compromesos amb la campanya:

Incineration overcapacity GOB català