Ateneu Llibertari Estel Negre

Vaga general per mostrar clarament qui som les úniques imprescindibles.

Vaga general perquè és en el piquet davant les sirenes policials que siguin que ens reconeixem explotats, perseguides...

Vaga general per sentir l'escalfor de les mirades de qui no es plega als seus atacs, de qui no se sotmet a les seves ordres, de qui no se sent partícip del saqueig o del robatori directament.

Vaga general perquè més enllà de l'èxit de convocatòries mediàtiques diverses i de notícies més o menys escrites al Ministeri o la Conselleria d'Interior, tenim la voluntat de no ser tanta merda com som elles i ells.

Vaga general perquè n'estem fartes d'alimentar els seus excessos, de subvencionar les escopinades a la cara que ens llencen cada dia i a cada moment que poden.

Vaga general perquè aixecar-se cada dia al matí i gaudir de la vida no és patrimoni dels rics sinó el dret de tothom i totdona.

Vaga general perquè n'estem fartes de mentides i de mitges veritats.

Vaga general contra els assassins, les manipuladores i els defensors de la misèria de la majoria.

Vaga general perquè amb qui ens explota no hi tenim res per compartir.

Vaga general perquè no estem de pas i sabem que dels errors d'avui n'aprendrem demà però també tenim clar que un dia o altre els errors no ho seran i els amos tremolaran abans de caure.

Vaga general perquè odiem el racisme, el feixisme i la xenofòbia. I les identifiquem com a sortides a la ràbia pròpies i donades pels poderosos.

Vaga general perquè ens cal molta gimnàstica abans de prémer l'accelerador de la història.

Vaga general perquè ja estem fartes de teoria i sabem que l'únic revolucionari és allò que fem, mai allò que diem.

Vaga general perquè n'estem fartes de ser els escolanets de l'empresa CCOO-UGT.

Vaga general perquè no volem arrossegar-nos demanant almoina quan siguem vells.

Vaga general perquè la vida no val ni una sola de les mentides amb què ens intoxiquen.

Vaga general perquè pensar en una sola nit en què surti el sol és apropar-nos a la felicitat i tenir-la alhora.

Jordi Martí Font