Ateneu Llibertari Estel Negre

Les nostres vides no són un negoci

Ara ataquen les pensions

L’agressió contra les jubilacions i les pensions que estan preparant el govern estatal, la patronal i la dreta, podria plasmar-se en un nou acord confederal amb els sindicats majoritaris; seria una traïció als treballadors i treballadores similar als Pactes de la Moncloa.

Una altra vegada ens volen fer creure que el sistema públic de pensions està a punt del col·lapse i que, si es mantenen els drets socials, els mercats atacaran l’Estat Espanyol com ho han fet a Portugal, Irlanda i Grècia. Per a evitar-ho, el govern espanyol i totes les forces parlamentàries proposen modificar el règim de els pensions i allargar l’edat laboral.

Observem amb indignació com els que diuen ser d’esquerres estan fent la feina bruta pròpia de la dreta: allargar l’edat laboral dels i les treballadores quan, paradoxalment, els avenços tecnològics haurien de permetre’ns anar cap a una reducció de la jornada de treball. I és també un insult plantejar que per a calcular la quantia de les pensions s’utilitzi tota la vida laboral de les persones quan la plena ocupació no existeix i tenim les taxes d’atur i de precarietat més grans de tota la història.

Sabem que darrera l’actual reforma hi ha la voluntat d’abaratir les futures pensions i afavorir els plans de pensions privats, controlats pels mateixos bancs que han rebut ajuts milionaris a càrrec de l’erari públic.

La trista realitat de les nostres pensions

- El 71,75% dels i les pensionistes reben nòmines inferiors als 1000 €.

- El 58,5% tenen nòmines inferiors als 600 €, per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI).

- A l’Estat Espanyol la pensió mitjana contributiva és només el 68% de la mitjana de la Unió Europea dels 15 (UE-15).

- La despesa pública en pensions a l’Estat Espanyol és només el 9% del Producte Interior Brut (PIB), quan a la UE-15 és del 12 % de mitjana.

- La despesa per pensionista a l’Estat Espanyol és de 995 €, la més baixa de la UE-15 i molt allunyada dels 2.785 € de l’Estat Francès.

Principals punts de la reforma

La reforma del Pacte de Toledo que prepara el govern afectarà els següents punts:

Jubilació:

- Edat ordinària de jubilació: s’amplia de 65 a 67 anys.

- Mínim cotització per jubilació: s’amplia de 15 a 20 anys.

- Cotització per tenir 100% jubilació: s’amplia de 35 a 40 anys.

- Jubilació parcial: augment dels requisits i majors restriccions.

- Viduïtat: Actualment les parelles casades NO han de dependre econòmicament del cònjuge per a tenir dret a una prestació de viduïtat.

Amb la reforma, només en cas de dependència es rebrà la pensió de viduïtat.

- Invalidesa: les prestacions d’invalidesa es faran dependre de les cotitzacions.

- Subsidi d’atur majors 52 anys: Canvi del sistema de càlcul, amb un augment de requisits i de restriccions i incentius per a reduir baixes.

- Seguretat laboral: possible eliminació progressiva de les penalitzacions per manca de mesures de seguretat en casos d’accident laboral.

Conseqüències de la reforma

Si no l’aturem, la reforma del Pacte de Toledo que pretén tancar el govern espanyol el proper 28 de gener suposarà la retallada més important de la Seguretat Social dels últims 30 anys.

La situació actual de les pensions ens situa en una de les pitjors condicions de la UE-15. La reforma de les pensions ens situarà en una

posició encara pitjor. Algunes de les conseqüències seran:

- Més pensions de mínims.

- Més persones sense dret a accedir a les pensions contributives, especialment dones que no han tingut feina assalariada de manera

continuada.

- Disminució d’entre un 20 i un 30 % de les actuals prestacions per jubilació.

- Reducció de les pensions de viudedat, invalidesa i incapacitat temporal.

El col·ectius més perjudicats seran les dones, els i les treballadores immigrants i precàries. L’augment dels anys requerits de cotització farà

que moltes persones que no hagin cotitzat tant temps (per motius familiars, per cotitzacions parcials, perquè no se’ls ha fet contracte, perquè no porten tants anys aquí...) quedin fora del sistema de pensions contributives.

Les nostres propostes

Són ben senzilles: NO és negociable cap retallada en les prestacions de la Seguretat Social. Les prestacions de la Seguretat Social són un dret i no poden mesurar-se en termes de dèficit (que mai ha tingut la Seguretat Social) i benefici.

Les prestacions de la Seguretat Social han de ser universals i han de millorar en qualitat i quantitat. És possible fer-ho si es garanteix un augment de les cotitzacions reduint l’atur i una millora dels contractes, fomentant una ocupació de qualitat i eradicant la precarietat laboral.

Per a poder-ho fer, només cal voluntat política. Només cal voler afavorir al conjunt de la població i no privilegiar els bancs i les grans empreses amb càrrec als pressupostos públics.

La nostra resposta

No podem quedar-nos impassibles davant aquesta nova agressió contra els interessos dels i les treballadores, joves, aturats/des i pensionistes. De la mateixa manera que ho hem fet amb les retallades

socials del passat mes de juny (reduccions de salaris, congelació de pensions, retirada d’ajuts socials, etc.) i amb la imposició de la Reforma Laboral, hem de mostrar activament que hi ha altres solucions a l’actual crisi econòmica.

Cal que sortim al carrer i que ens organitzem en els centres de treball. Cal que expliquem què hi ha darrera aquesta nova retallada, quines en seran les conseqüències i quines solucions proposem. Davant de la imposició i l’engany, davant de les mentides del govern i dels empresaris, nosaltres oferim arguments i informació. També oferim lluita i perseverança.

No hem d’oblidar que les pensions i la majoria dels drets socials que tenim avui en dia i que demà podem perdre els han aconseguit els nostres pares/mares, avis/àvies amb les lluites del moviment obrer en el passat.

Fem una crida a tota la ciutadania, a tota la classe treballadora, als i les estudiants i als i les pensionistes, per a participar de forma massiva en les mobilitzacions contra la reforma de les pensions i les retallades socials, per la derogació de la reforma laboral, a favor del dret de tothom a treballar i viure dignament, per la protecció social plena, pels serveis públics de qualitat i universals, i el repartiment just del treball i la riquesa.