Ateneu Llibertari Estel Negre

Fa uns quants mesos a Santa Maria, començà a produir-se el moviment d’alguns dels seus residents, que no estaven d’acord amb el projecte sobre el tren que volien imposar des de Palma.

De manera espontània, aquest grup de persones se va començar a moure per evitar que, com a solució a un problema dels Serveis Ferroviaris de Mallorca, es produís un problema pel nostre poble. Per una sèrie de raons, es plantejà la necessitat d’evitar els passos a nivell existents. La presència d’una Directiva Europea i l’òbvia recerca d’una major seguretat en un horitzó que compta incrementar les freqüències dels trens que travessen el casc urbà i previsiblement amb l’augment de la velocitat dels mateixos , fou una raó de pes per a prendre aquestes mesures.

La decisió salomònica consistí en tancar els passos a nivell aixecant un mur. D’aquesta manera, el poble quedava dividit en dues parts que es connectarien per dos ponts construïts un abans i l’altre passat el poble. Així, cada cop que quelcom volgués creuar a l’altre costat, hauria d’anar fins aquests pons , amb tot el que això comporta. L’impacte urbanístic, en un poble declarat d’interès turístic, no era petit i a més, la mesura implicava l’expropiació dels terrenys a on se realitzarien els ponts.

Tant desafortunada va ser la decisió, que aconseguí una resposta unànime per part de totes les persones de Sta. Maria que se’n van assabentar. Independentment des color polític, tots van coincidir en que sa mateixa perjudicava de manera molt significativa al poble i suposava un condicionant molt negatiu tant pel present com pel futur del municipi. Es va reconèixer que representava el problema més important que en aquests moments tenia el poble i es començaren a cerca alternatives.

Contràriament al que sol ocórrer en aquestes situacions, sa gent no va acceptar amb amarga resignació l’ordre i es posaren en marxa una sèrie de mobilitzacions tímides al principi, però prenent cada pic més força al conscienciejar-nos del nostre dret i de les conseqüències que tindria la nostra passivitat. I així, amb la naturalitat de compartir l’interès comú de defensar allò que raonablement considerem lo just i apropiat per a nosaltres i els nostres fills, sorgí la Plataforma. De manera més o menys regular, començàrem a reunir-nos a l’estació de Santa Maria per a cercar solucions i elaborar estratègies que resultessin útils a la consecució del nostre objectiu. Com a grup obert que és, quelcom pot participar-hi i no existeix cap obligació ni compromís més enllà del que cadascú vulgui imposar-se. Algunes persones acudeixen sempre o gairebé sempre i altres quan poden o volen; totes són benvingudes. En una de les primeres reunions, es proposà, com a manera de donar a conèixer a la gent del poble, però també com expressió de sa nostra reivindicació als que venguessin de defora, confeccionar unes pancartes que reflectissin sa situació. Allí sorgí es «Tren Trinxera». En una frase curta, s’havia de reflectir el que volíem, en poques paraules perquè les lletres fossin grosses i es poguessin llegir des d’enfora. I ens va parèixer apropiat com a missatge: A Santa Maria Volem Tren Trinxera. En sí, el concepte correspon a la proposta que de manera alternativa es presentà a la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori, per part de la plataforma i a sa que en lloc de fer ponts, i construir un mur que xaparia es poble, es problema se resolia realitzant una trinxera per sa que circularia es tren. És a dir, es davallaria el nivell pel qual circula el tren al seu pas per Santa Maria, de manera que mantenint sa cota actual per a les persones i els cotxes , poguessin travessar d’un costat a l’altre. Amb posterioritat el projecte es complementaria amb el soterrament de la trinxera i la construcció d’un passeig damunt el que son actualment ses vies.

Tant es Projecte Alternatiu com l’Estudi Multi Criteri presentats per la Plataforma, en es que s’ofereix una solució molt millor pel poble de Santa Maria i a un cost a mitjà terme molt menor, han estat realitzats per tècnics qualificats.

Des de un punt de vista sociològic, la resposta donada pels ciutadans de Santa Maria constitueix un exemple de civisme a seguir i possiblement a analitzar com a resposta del poble al desencant que moltes de ses actuacions polítiques han provocat entre nosaltres. Es progrés i l’increment des número de pancartes penjades de balcons i finestres representen en qualsevol cas, un desacord amb la imposició de les mesures que no responen als interessos dels ciutadans a esquenes dels quals, pareix que s’estiguessin prenent. La imatge de Fuenteovejuna, o la de Agustina d’Aragó revelant-se contra les injustícies ens ve al cap en situacions en les que veiem l’asimetria entre el poder de l’Administració i la debilitat del ciutadà que en qualsevol cas, no calla i lluita, educada i cívicament, contra la imposició i la falta de resposta.

Esperem una solució adequada pel que avui és una incomoditat i un risc, però que demà pot ser una desgràcia. Ben entès que, no fer res, no és admissible i suposaria una greu irresponsabilitat.

El poble som nosaltres i els nostres polítics han de respondre a les nostres demandes i defensar els nostres drets resolent els nostres problemes. El demés, no te cabuda.

Pepe García Valentín,

integrant de la Plataforma Tren Trinxera de Santa Maria del Camí